Fitoderia, flora catalana: ORDESA

4 a 7 d'agost de 2020

ORDESA, CALENTA, EIXUTA, CONCORREGUDA PERÒ SEMPRE SUPERBA

Molts consideren el parc nacional d'Ordesa y Monte Perdido, al Pirineu d'Osca, com un dels paisatges més espectaculars de la península Ibèrica, i probablement tenen tota la raó. Reialme de la pedra calcària, Ordesa acull fins a 22 cims que superen els 3.000 metres d'altitud, amb noms tan legendaris com el mateix Monte Perdido (3.355), Marboré (3.248), Añisclo (3.254), Gabieto occidental (3.034) o el Taillón (3.144). Constitueix per aquesta raó un repte per als muntanyistes i alpinistes de tot el món, tot seguint la tradició iniciada a principis del segle XX pels primers muntanyistes vinguts de França.

Trobem Ordesa i els poblets escampats a les valls properes i a la rodalia a petar de gent. Enguany els viatges més llargs i ambiciosos han estat oblidats o posposats, a causa de la situació marcada per la pandèmia, i el turista nacional, més uns pocs, molt pocs, estrangers, ha optat per gaudir de les meravelles naturals que atresora la península. I els Pirineus han estat una destinació preferent aquest mes d'agost.

La calor és molt intensa i molta gent cerca la fredor estimulant de les aigües fluvials, al Cinca o a l'Ara. La vegetació se'ns presenta força recremada, però encara trobem molta planta florida, a les valls i a les carenes ventejades, o bé al costat dels rius i als prats de dall dins del parc.

Visitem Ordesa per tres punts diferents:

La Vall de Pineta i les planes (llanos) de la Lari, amb vistes ben propreres a la Cascada del Cinca, allà on aquest important riu pirinenc neix.

La Ruta de los Miradores, una espectacular ruta per les carenes del parc, per sobre dels 2.400 m.a., que ens permet observar el parc a vol d'ocell i reconèixer, de la mà dels guies que porten la sortida, els noms dels diferents cims, els passos més famosos i arriscats que emprenen els muntanyistes més experimentats, el nom de les serralades properes i altres aspectes del parc i la seva relació amb els habitants de la vall, que no sembla massa fluida.

El Valle de Ordesa, la incursió més clàssica de totes, des de la Pradera fins a la cascada coneguda com la Cola de Caballo, que després d'endinsar-nos per magnífics boscos de faig i d'avetosa, ens permet gaudir de la magnificència d'un seguit de salts d'aigua, com la cascada de la Cueva o les conegudes Gradas de Soaso, per finalment ascendir fins a les altes pastures del circ de Soaso i la famosa Cascada Cola de Caballo. És una excursió familiar, molt concorreguda, que fas envoltat en tot moment de grups d'excursionistes, caminant a bon pas o més pausadament, per arribar a la zona de Cola de Caballo, que trobem igualment concorreguda, on la gent aprofita per reposar i mullar-se els peus en les fredes aigües abans de reprendre la tornada.

Tot seguit mostrem un resum de les plantes en flor més destacades que hem trobat i identificat en aquestes tres rutes pel magnífic parc nacional d'Ordesa.