Tercera setmana de gener

BREU ULLADA A LA FLORA DEL TERRITORI LUCÈNTIC

Sortim uns dies amb amics per veure ocells en diferents espais de salines i aiguamolls a la província d'Alacant. El temporal Glòria ens pisa els talons, però només ens afecta de manera clara el dia de tornada a Catalunya, amb fortes pluges. Els dos primers dies gaudim inclús de temperatures relativament altes al migdia i de temps assoleiat. Visitem les salines de Santa Pola i les dunes del Pinet, la llacuna i salats de Torrevella, la costa rocallosa d'aquesta darrera població, els pantans del Fondo i el seu entorn a prop d'Elx i fem una incursió al sud fins a san Pedro del Pinatar i el Mar Menor, ja dins de la província de Múrcia. Parlem d'un paisatge que ha estat sotmès a una desenfrenada pressió urbanística, amb extenses urbanitzacions arreu, ocupant un percentatge alt del territori litoral. Els pobles de la costa han crescut en totes direccions, tot creant-se nous barris amb centenars de casetes unifamiliars d'un gust discutible, que ara a l'hivern estan majoritàriament buides. Però encara es conserven espais de molt interès ecològic, com ara salines, llacunes i salats i l'espai del Fondo o el Hondo, que era la nostra prioritat. 

Les salines acullen una rica flora halòfila, amb espècies molt remarcables, dels gèneres Salsola, Hammada, Atriplex, Arthrocnemum, etc. A les dunes es conserva també una flora característica, que gaudeix d'una bona protecció legal, amb bufalagues, soses, semprevives, arç intrincat i moltes altres. Més castigades trobem les darreres escletxes d'erms marítims, brolles i timonedes que encara sobreviuen entre les abundants urbanitzacions que s'estenen per la costa i el prelitoral. Ens fixem en algunes espècies de distribució meridional, que no podríem trobar a Catalunya com és el cas de Fagonia cretica, Lycium intricatum, Withania frutescens, Asteriscus maritimus o Salsola oppositifolia. 

Salines de Santa Pola, torre Tamarit

Dunes del Pinet i salines de Santa Pola

Salines de Santa Pola

Vegetació halòfila amb salicòrnies

Salines de Santa Pola, taques de salicòrnia

Dunes del Pinet, amb pi blanc i bufalaga marina

Llacuna de la Mata

Entorn de la llacuna de la Mata, canals saturats de sal

El Fondo, torreta d'observació d'ocells

Pantà del Fondo/Hondo

El Fondo, llacunes artificials plenes de vida

Capvespre al Mar Menor

Asteriscus maritimus, mata prostrada, comuna tant a erms de litoral Stipion capensis com sobre el rocam costaner Crithmo-Limonium. Florida a destemps, ha estat emprada en jardineria.

Carrichtera annua, feble crucífera de pradells terofítics assollellats, que ja trobem en flor

Euphorbia lagascae, endemisme del surest peninsular

Fagonia cretica, una bonica zigofil·làcia, florida abans d'hora, molt abundant en erms i timonedes

Lotus creticus, comuna a la costa, sobre duna i rocam

Lycium intricatum, l'arç intricat, un arbust, en efecte, molt dens i intricat, de branques llenyoses, molt espinós, força comú en matollars oberts, salats i dunes

Fulles succulentes i flors acampanades de corol·la purpúria

Sobre el terreny descarnat i nu del camí, es troben incipiències d'una menuda planta bulbosa,
possiblement Romulaea sp.

Bufalaga maritima Thymelaea hirsuta, molt freqüent en dunes i salines

Thymus vulgaris potser subp. aestivus

La bufera arbustiva Withania frutescens, de distribució molt meridional 

La sosa escarabella Salsola oppositifolia, un arbust molt compacte i ramificat, que apareix de forma abundosa

Observant ocells a la Manga del mar Menor

Grup de gavines corses Larus audouinii a la platja de Torrevella

L'elegant gavina capblanca Larus genei a les salines de San Pedro del Pinatar, on és abundant

Compacte grup de cabussons collnegre Podiceps nigricollis a les salines de San Pedro del Pinatar

El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris, ànec molt escàs que es pot veure al Fondo

Grupet d'ànecs cap-blanc Oxyura leucocephala, una altra de les estrelles del Fondo

Polla blava Porphyrio porphyrio, força comuna 

Fotja banyuda Fulica cristata al Fondo

Cama-llargues a la llacuna de la Mata

Remena-rocs Arenaria interpres a la manga del Mar Menor

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Dijous, 9 de gener de 2020

EL CASTANYER DE LES NOU BRANQUES

És un dels arbres més vells i emblemàtics del Montseny i de Catalunya sencera i un dels principals atractius turístics de la població de Viladrau, que l'ha incorporat com a símbol identitari a l'escut del poble. El sender que hi porta, en menys d'una hora des del centre de la vil·la, és un dels més populars que es poden fer a Viladrau i arreplega a un bon nombre d'excursionistes i passejants al llarg de l'any, sobretot a la tardor. El castanyer de les nou branques conserva actualment 7 de les nou branques que l'han fet tan famós. Les altres dues, que eren de les més grosses, les va perdre l'any 1987 a causa d'un fort cop de vent, que les va esberlar i les va fer caure. Són encara vives cinc de les set restants. L'arbre, que presenta un aspecte imponent, en forma de canelobre gegant, ateny una mida de 24,5 metres d'alçària, una capçada mitjana de 18,2 i una volta de canó de 7,35 metres, segons la informació consultable al web dels arbres monumentals, Parcs de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya:

 http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/osona/castanyer_de_les_nou_branques/

Des de fa poc temps l'arbre es veu envoltat d'una tanca de fusta i un rètol indica la prohibició d'enfilar-se al fràgil brancam per fer-se fotos, una actitud que havia estat molt freqüent entre els visitants. El castanyer de les nou branques és llegendari, se li atribueix una edat d'uns set-cents anys. Té una soca enorme, parcialment foradada, des d'on s'enfilen poderoses les set branques cap al cel. Avui, un dia de gener,  el veiem nu de fulles, com l'esquelet invertit d'una criatura prodigiosa. La solitud és plena, som els únics visitants. Al seu voltant, altres vells castanyers li fan companyia en un silenci que només trenquen els reclams dels pinsans, els lluers i el pit-roig. Aquests arbres, probablement plantats, i els castanyers en general, han tingut una gran importància en l'economia forestal dels pobles del Montseny. Aquests vells castanyers, malgrat la seva vellesa manifesta, continuen donant castanyes cada tardor. 

El famós castanyer de les nou branques de Viladrau

Castanyer Castanea sativa

Escut del poble de Viladrau, amb el castanyer

Mascle de lluer menjant aments de vern
Totes les fotos © Jordi Cebrian

Brevíssim apunt resum de l'any 2019

UNA PLANTA PER MES

Com fem cada any en aquest blog, dediquem la darrera entrada -escrita ja l'any 20- a donar un seguit de dades sobre el que ha donat de si aquest 2019 pel que fa a les nostres exploracions botàniques. Hem aportat 39 entrades, hem visitat uns 23 espais amb interès botànic, alguns de molt recurrents com els Cingles del Bertí i rodalia (nou cops), Collserola (tres cops), Llerona i el Congost (tres cops), altres en dues ocasions com l'Alt Ter, Tossa i la serra de Cadiretes en la seva aresta marítima, el Baix Empordà, el Montseny, la Font Moixina a Olot, el delta del Llobregat i l'Alt Berguedà i finalment altres en una sola visita com ara sant Llorenç de Munt, les Guilleries, la Cerdanya, la Noguera, el Montsant, Móra d'Ebre, Llaberia, els Ports de Tortosa o la vall de Benasc a l'Aragó. I hem inclòs apunts breus de tres viatges, a Bilbao, a la Lapònia finlandesa i noruega i a l'estat indi de Kerala. Hem fet foto de 511 espècies de plantes autòctones o espontànies i de 151 de jardineria a Europa.

Galanthus nivalis al gener

Ophioglossum lusitanicum al febrer

Euphorbia isatidifolia al març

Paeonia officinalis a l'abril

Digitalis obscura al maig

Dictamnus albus al juny

Atropa belladona al juliol

Silaum silaus a l'agost

Colchicum autumnale al setembre

Iberis linifolia a l'octubre

Impatiens denisonii al novembre

Lemna minor al desembre

Totes les fotos del bog © Jordi Cebrian