Fitoderia, flora catalana: febrero 2019

lunes, 25 de febrero de 2019

Quart cap de setmana de febrer

AMETLLERS FLORITS A L'EMPORDÀ

Els paisatges suaus i ondulats del Baix Empordà es veuen guarnits aquests dies d'hivern amb els tons blancs i rosats dels ametllers florits. Són arbres grans i petits, arrenglerats en fileres en horts i oliveres o escampats més lliurement en marges i en orles forestals, al bell mig de camps i de brolles obertes, al costat de murs de pedra seca i de cases de pagès, en sembrats i en jardins. Trobem diverses varietats d'ametllers, de flors grans o de més petites, de pètals blancs o més aviat rosats, amb la florida ja ben avançada, les fulles disposades ja a prendre'ls el relleu, o bé amb moltes flors encara aponcellades. Són flors delicades i molt fragants, que solen sortir de dos en dos, en atapeïts grupets embolcant les fines branques. Tenen 5 pètals blancs, 5 sèpals verds, molts estams i el pistil al cor de la flor, al seu punt més íntim. Un munt d'insectes visiten aquestes flors, en un brunzit de vida nova, aprofitant aquestes jornades de temperatures primaverals per accelerar el procés de fecundació. Abelles i abellots, abelles fusteres i bufaforats són algunes de les criatures alades que hem vist ocupades portant a terme aquesta missió fonamental, triant amb cura quina flor es mereix ser visitada i quina altra es pot passar de llarg, en una aproximació dolça i vibrant d'uns pocs segons. El vent de xaloc fa caure els pètals en cada nova bufada i entapissa de blanc el terra d'aquells horts empordanesos. Caminar entre els ametllers en flor és avui un espectacle encisador, una font d'inspiració per a poetes, una aula oberta per a la contemplació de ben a prop de les dinàmiques de la natura, com el joc frenètic de la pol·linització. Dediquem aquesta entrada als bons amics JAP i CR, que han fet de les ametlles una valenta opció de vida, en una finca a tocar del riu Ebre.

els ametllers de sant Feliu

Cinc pètals blancs o rosats i molts estams

Una volta de flors blanques

Abellots del gènere Bombus visiten les flors amb freqüència

Les abelles, un necessari pol·linitzador. Fan una mel molt apreciada, amb un gust molt especial i amb atributs digestius

Les flors deslliurades del periant

Però ara, a finals del febrer, les floracions hivernals cal cercar-les a prop del mar. Tornem al Montgrí per gaudir, com és tradició, de les floracions més primerenques, que enguany, potser per la manca de pluges, són força menys abundants. Romulees Romulea columnae, incomptables peus escampats sobre el terra argilós i nu, però només quatre o cinc en flor, gàguees Gagea foliosa de bonics tèpals daurats, alls menuts Allium chamaemolly, ja fructificats, cargoles Erodium cicutarium i les comunes margaridoies Bellis annua. Per la seva banda, la petita comunitat d'anèmones palmades Anemone palmata ens ofereix la seva millor estampa, en una estesa d'uns cinquanta o seixanta peus mal comptats al bell mig d'un camí no transitat.

Romulea columnae

Gagea foliosa o similar i Crassula tillaea

Evax pygmaea i Bellis annua

Allium chamaemolly, fruitat, restes dels tèpals

Anemone palmata

Les llengües de serp Ophioglossum lusitanicum

Barlia robertianum

Barlia amarada d'humitat matinal

Iris lutescens, els primers lliris menuts florits

Totes les fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian

martes, 12 de febrero de 2019

Segona setmana de febrer de 2019

DE PRÍMULES I PENSAMENTS

L'art i la botànica, com també l'arquitectura i la botànica, han conviscut sovint i s'han fusionat en innombrables ocasions, en obres pictòriques i escultòriques, en el disseny d'espais i d'edificis, en la creació d'ambients de convivència. El conegut gos florit del Guggenheim de Bilbao, situat a l'entrada de l'emblemàtic museu bilbaí des de l'any 1997, és un bon exemple d'aquesta simbiosi entre art i natura. Conegut com el Puppy, recrea un cadell de west highland terrier i és obra de l'artista Jeff Koons. Construït sobre una estructura d'acer inoxidable i farcida d'un substrat de terra adobada, recobert d'un mantell verd, el gos ateny una mida de 12 metres i un pes que supera les 15 tones. El mantell apareix foradat per un munt d'orificis que poden arribar a acollir vora les 36 mil flors. A l'interior del gos hi ha un sistema de rec que funciona a les nits. La gran diversitat de colors de les flors plantades confereixen al cadell gegant una imatge multicolor, alegre i festiva, que no deixa a ningú indiferent, com ho prova el fet de que contínuament trobem a visitants, siguin turistes o no, prenent-se fotos davant de la criatura. Segons l'època de l'any trobem unes flors o unes altres. A la primavera abunden les petúnies, els clavells, les begònies, les lobèlies i altres. A l'hivern, en canvi, hi dominen els pensaments, en ser espècies resistents a les baixes temperatures i a l'excés d'humitat, però són pensaments de molts colors, blaus, liles, grocs, taronges, blancs, etc. que permeten mantenir una potent policromia. Cada mes es fa l'adob del jardí vertical però la terra només es canvi cada pocs anys. I per substituir les flors, s'ha de bastir una estructura exterior per poder accedir a tots els foradets on s'han de plantar de nou.

Als murs i parets de la ria i del mirador d'Artxanda apareixen unes poques plantes florides que no ens passen desapercebudes: una composta originària d'Amèrica Erigeron karvinskianus coneguda com la vitadínia, emprada antigament en jardineria, i la preciosa campanulàcia Trachelium caeruleum, el setge blau, les inflorescències del qual estan majoritàriament marcides.

Les prímules ens esperen una mica més a l'est. Al llit d'un humit bosc de ribera, a la vora de la ria de Gernika, a Urdaibai, una concentració d'unes poques prímules Primula acaulis que llueixen ja les seves esplèndides flors grogues, compartint espai amb gatasses Ranunculus ficaria i vinques Vinca difformis.

Però abans i més a l'oest gaudim d'una magnífica ruta en barca per les maresmes de Santoña, per observar ocells aquàtics, en una jornada matinal molt profitosa, malgrat la pluja intermitent.