miércoles, 20 de julio de 2022

UN TOMB PER L'ARIEJA

 RUTA BOTÀNICA PEL SUD D'OCCITÀNIA


Fem una incursió d'uns dies per la regió de l'Arieja, al nord d'Andorra, amb interessos preferentment paleontològics -l'Arieja és un indret especialment ric en coves, abrics i pintures rupestres-, però també ornitològics, faunístics en gerenal i botànics. La calorada és ben present i anirà augmentant amb el pas dels dies. Ens trobem a la segona setmana de juliol. El paisatge dels Pirineus, i encara més el de la plana més al nord, es troba inusualment sec i engroguit. Només el verd impera amb força a alguns dels espais de més altitud i en obagues frescals. La pluja, tan freqüent en aquestes contrades durant l'estiu, es redueix a unes poques hores nocturnes, un sol dia i no més. El paisatge reclama més aigua de manera manifesta i dramàtica. Com a espais naturals ens aturem, entre d'altres, al Col de Puymorens, a la Vall d'Orlu, a la zona de Soulcem i Montcalm prop de Vicdessos, a l'etang de Bethmale i al Col de la Core, al port i l'etang de Lers, al col d'Agnés, al plateau de Coummebiere, etc. Domina el pasatge granític, amb alguns afloraments calcaris, que en canvi són més visibles al voltant i més al nord de Tarascon sur Arieje, població on pernoctem. Tot seguit incluim una selecció de fotos de paisatges i també de diferents espècies de plantes, ordenades alfabèticament, per tal d'il·lustrar aquesta entrada netament visual.


Etang de Bethmale

Col d'Agnés, prat de dall

Plateau de Coummebiere

Etang de Lers

Montcalm

Montcalm

Aconitum napellus

Adenostyles alliarae

Agrimonia procera

Angelica razulli

Angelica sylvestris

Arnica montana


Athyrium filix femina

Campanula precariota

Carum verticillatum

Centranthus angustifolius

Dactylorhiza maculata

Dactylorhiza majalis

Dethawia tenuifolia

Digitalis purpurea


Drosera rotundifolia

Epilobium angustifolium

Epilobium angustifolium

Eriophorum angustifolium

Filipendula ulmaria

Gentiana burseri

Geranium nodosum

Gymnadenia conopsea

Heracleum sphondylium

Hypericum androsaemum

Hypericum maculatum

Hypericum nummularium

Impatiens noli-tangere

                
                                                                  Knautia dipsacifolia


Leucanthemum gaudinii o similar


Linaria repens

Menyanthes trifoliata

Narthecium ossifragum

Sedum roseum = Rhodiola rosea

Selaginella selaginoides

Senecio pyrenaicus

Seseli libanotis

Silene dioica

Tofieldia calyculata

Valeriana officinalis

Vaccinium myrtillus

Recollint amb un estris específic nabius al Col de la Core

Totes les fotos del blog @ Jordi Cebrian, juliol 2022

domingo, 3 de julio de 2022

L'HERBA DE SANT SEGIMON

 UNA BREU VISITA AL MONTSENY


Si hem de destriar un símbol i emblema del Montseny, almenys per als amics de la botànica, aquest no pot ser altre que l'herba de sant Segimon Saxifraga vayredana Luiz. Endemisme estricte de la muntanya del Montseny, agafa el seu nom d'un dels turons que conformen aquest massís de la serralada prelitoral catalana. Herba perenne, de fins a 10 cm d'alçada, forma uns coixinets arrodonits, ben atapeïts de fulles molt segmentades, i durant els mesos de maig, juny i principis de juliol llueix un recobriment de floretes blanques molt cridaner. Apareix en tarteres i en pedruscall de material silícic, com ara pisarres, tot aportant una imatge enlluernadora de vistosos coixinets blancs sobre la roca bruna i aspre. Enguany, tanmateix, és de les poques espècies que trobem en flor. L'herba de sant Segimon, com ens explica Pius Font i Quer al seu Dioscórides renovado, s'havia emprat en medicina popular com un remei recurrent per guarir refredats i atacs de tos, en forma de infusió, i és per això que es coneixia també com a bàlsam del Montseny. L'herba de sant Segimon és només una de les 31 espècies de saxífragues que podem trobar a Catalunya. Un altra és la Saxifraga genesiana P. Vargas, saxífraga també endèmica del Montseny, de la qual admiren uns pocs exemplars en tartera, per bé que amb les flors ja pansides. La calorada extrema de les darreres setmanes ha cremat ja la major part de la vegetació, i si altres anys per aquestes mateixes dades aquesta zona de carena del Montseny, camí de les Agudes, era un superb jardí florit amb tota mena de flors, enguany ens ofereix una imatge trista i llastimosa, de vegetació marcida, seca o assedegada, amb molt poques excepcions. Algunes de les plantes que encara trobem en flor són: Dianthus monspessulanus, Dianthus seguieri, Vincetoxicum hirundinaria, Verbascum thapsus, Viola bubanii, Allium sphaerocephalon, Armeria alliacea, Sedum rupestre i poc més. 



Herba de sant Segimon

Saxifraga vayredana

Nom específic de vayredana en memòria del farmacèutic i botànic olotí Estanislau Vayreda










Saxifraga genesiana

Sedum rupestre

Armeria alliacea

Dianthus seguieri

Rosa sp. 

Fruits de faig, la faja

Vincetoxicum hirundinaria

Viola bubanii, la viola del Montseny, una tercera planta emblemàtica

Sit negre Emberiza cia, amb menjar pels seus pollets

Podarcis muralis

Totes les fotos © Jordi Cebrian, juliol 2022