sábado, 22 de enero de 2022

LLIRIS DE NEU A LA FONT MOIXINA

 LA PRIMERA FLOR DE L'HIVERN


Almenys als indrets frescals, siguin boscos de ribera, fagedes o rouredes humides de la Catalunya septentrional. La cita anual amb el meravellós lliri de neu Galanthus nivalis L. sembla inexcusable per a molts afeccionats a la botànica, i molt sovint constitueix el punt de partida de les exploracions botàniques de l'any recentment estrenat. El lliri comença a florir a principis de gener, inclús a finals de desembre, però sol ser entre finals de gener i mitjans de febrer el seu moment àlgid de floració, amb les variacions que les condicions de pluja i sequera poden imposar d'un any per l'altre. Les delicades floretes del lliri de neu, en forma de campanetes, s'obren camí per sobre del llit tou de fullaraca que encatifa el bosc de ribera, tot formant petites clapes d'un blanc enlluernador sobre el marró del fullam caigut, per la qual cosa crida l'atenció de ben lluny. La seva florida tan primerenca fa que molts anys quedi colgat sota una capa de neu d'una nevada més o menys generosa, resistint com cap altre planta les temperatures extremes que la neu imposa. Aquí a la Font Moixina, en aquest espai encantador, que a tants artistes ha seduït per la seva bellesa plàstica, l'hivern és ben present. L'estany de Broc està ben glaçat i alguns ocells gosen caminar per sobre a la recerca d'insectes o llavors caigudes. Catifes flotants, tendres i brillants, de Callitriche, de créixens i de llentia d'aigua decoren els petits canals que serpentegen per dins del bosc mixt de roures, avellaners i fajos. 



Lliri de neu Galanthus nivalis





RM admirant lliris de neu

Catifes de Callitriche i Lemna

Estany Broc ben glaçat




Callitriche stagnalis

Ranunculus ficaria

Pinsà mascle caminant sobre el gel

Gaig Garrulus glandarius

Mallerenga d'aigua Parus palustris


© Jordi Cebrian, gener 2022


jueves, 6 de enero de 2022

JARDÍ BOTÀNIC DE VALÈNCIA

 LA VISITA EN IMATGES


El penúltim dia de l'any 2021 visitem el jardí Botànic de València. Es troba a uns 400 metres de les històriques Torres de Quart o Porta de Quart, vestigis magnífics del que va ser la muralla medieval que envoltava la ciutat vella. El Jardí Botànic de la Universitat de València es fundà l'any 1567, com s'explica al fulletó que en faciliten a l'entrada. Durant 200 anys va ser un gran hort medicinal, amb ubicacions diferents. L'any 1802 la Universitat l'ubicà en l'Hort de les Tramoyeres, on s'establiren les Càtedres de Botànica i Agricultura d'aquesta Universitat. Al llarg del segle XX els jardins van quedar força abandonats fins que l'any 1987 la Universitat va decidir implementar un projecte de restauració radical. El maig de l'any 2000 els treballs de restauració van concloure amb la inauguració de l'edifici d'investigació. Al jardí Botànic de València es cultiven actualment més de 4.500 espècies procedents de gairebé tot el món. Estan ordenades en 27 col·leccions monogràfiques. L'Escola Botànica és la col·lecció més antiga. Trobem diversos hivernacles amb falgueres, orquídies, bromeliàcies, enfiladisses, plantes crasses i carnívores, galeries de cactus i altres plantes del desert, d'agavácies i de palmàcies. El jardí acull també una bona selecció d'arbres monumentals, de palmeres de mides impossibles, de cactus impressionants, juntament amb un jardí medicinal, un altre de plantes tinctòries i un hort amb verdures i hortalisses de tota mena. No falta la secció dedicada a les plantes mediterrànies, amb uns quants valuosos endemismes, el jardí de plantes aquàtiques, el de plantes bulboses, el de la flora valenciana o el de flora macaronèsica. Compartim a continuació una selecció d'imatges:


Lledoner monumental a l'entrada

Quan l'edifici s'adapta a l'arbre

Arbres monumentals:

Quercus virginiana

Zelkova carpinifolia, ulmàcia del Caucas

Ceiba speciosa


Palmeres:

Washingtonia robusta


Washingtonia filifera

Phoenix dactylifera

Livistona chinensis



Cactus i aloes:


Aloe immaculata ?

Echinocereus rigidissimus

Haworthia magnifica, de Sudàfrica

Melocactus matanzanus, cactus endèmic de Cuba

Mammillaria elongata


Cactarium


Neobuxbaumia polylopha, de Mèxic

Cleistocactus tupizensis, cactus endèmic de Bolívia

Cleistocactus hyalacanthus

Arbustos en flor: 

Colletia paradoxa, ramnàcia originària de l'Uruguai i l'Argentina

Hypoeste aristata, acantàcia del centre d'Àfrica

Cestrum purpureum

Echium decaisnei, de les illes Canàries

Megaskepasma erythrochlamys, acantàcia de Centre i Sud-amèrica




Plantes d'hivernacles:

Begonia maculata

Calathea lancifolia

Drosera sp

Lasiocroton bahamensis


Tillandsia flexuosa

Orquidari

Muehlenbeckia

Platycerium superbum, falguera australiana

Asplenium sagittatum, endemisme llevantí

Sarracena leucophylla

Sarracena purpurea

Dionaea muscipula

Pinguicola agnata

Pinguicola martinezii

Pinguicola jaumavensis

Retol en memòria del botànic Carlos Pau

Citrus myrtifolia

Aratinga erythrogenys

Hort valencià


© Jordi Cebrian, gener, 2022