Fitoderia, flora catalana: febrero 2023

lunes, 27 de febrero de 2023

MORICANDIES I NEU

NEU EFÍMERA A COLLSEROLA

La matinada d'avui dilluns ens regala la visió de Collserola i el Tibidabo ben blancs. La gent anant cap a la feina s'atura per admirar aquest inusual espectacle, i no es resisteix a disparar una foto de record amb el mòbil. La tempesta de neu, tan insistentment pronosticada pels meteoròlegs hores abans, arriba en efecte al litoral, però la seva distribució resulta força irregular i impredictible. Neva a Terrassa i a Sant Llorenç de Munt, neva al Foix i al Garraf, inclús a Viladecans, i s'obtenen gruixos de neu significatius també a Collserola, però tot plegat no passa d'una nevada més aviat minsa i sobretot molt efímera. La neu que cobreix el bosc a Collserola, pins, alzines i matollars puntejats de blanc, ja des de poc abans de les onze del matí es comença a fondre i ho fa amb certa celeritat. Se sent la remor de la neu quan es desfà, el degoteig constant de l'aigua sobre el terra moll, i es formen núvols de vapor un cop el sol comença a escalfar l'ambient, senyal que la nevada ja es retira inexorablement. La visió de la serra als volts de les nou del matí, quan pugem, poc té que veure amb el que veiem només menys de dues hores més tard, quan tornem a ciutat. La nevada ha estat efímera, però, tanmateix, molts ciutadans s'han apropat i han enfilat els camins per prendre contacte amb aquesta neu fugissera. El blanc impol·lut de la neu s'ha combinat amb el verd de les agulles dels pins, de les branques dels brucs, de les fulles de les estepes, dels llentiscles i els aladerns, amb el groc lluent del ginestell català, que tot just ara inicia la seva floració, o amb el púrpura de les moricàndies. La moricàndia Moricandia arvensis DC o coletxó és una crucífera molt comuna en àrees de secà, que s'ha estès també a zones del litoral com és Collserola, tot sent una planta oportunista, que creix en talussos i marges de camins, amb un període de florida força llarg.

Collserola nevat, des de Vallcarca

Can Masdeu i neu de fons

Imatges de neu de bon matí

Arboç

Gatosa Ulex parviflorus

Euphorbia serrata

Ginestell català Cytisus catalaunicus

Pistacia lentiscus

Moricandia arvensis

Prunus dulcis, ametller florit

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros

Visió matinal

Pinsà femella

Núvols de vapor quan el sol comença a escalfar

De neu no en queda res una hora més tard

Flors d'ametller

Can Masdeu, la neu s'ha fos

Totes les fotos © Jordi Cebrian, febrer 2023

jueves, 2 de febrero de 2023

EL PINSAPO, L'AVET ANDALÚS

UN TOMB PER ANDALUSIA

UN tomb per Andalusia que ens porta a la Sierra de las Nieves, a l'est de la bonica població de Ronda. Juntament amb els fotogènics pobles blancs escampats per la serralada -Yunquera, Tolox, Munda, El Burgo, etc.-, el gran atractiu d'aquest massís, declarat parc nacional de fa pocs anys, és un arbre majestuós, l'avet andalús, el pinsapo Abies pinsapo Boiss. És endèmic d'aquesta serralada, de la de Grazalema, de la Serrania de Ronda i de la Serra Bermeja. Forma boscos uniformes, densos i atapeïts, o bé es barreja amb alzines, pinassa i roures. Es troba entre els 400 i els 2.000 metres d'altitud, preferentment en vessants que miren al nord o al nord-oest. Pot atènyer els 30 metres d'alçada i mostra una forma piramidal molt característica. Els pinsapos són arbres longeus, que podem arribar a viure 350 anys. L'espècie està protegida per llei, tant l'andalusa com l'espanyola. Ha esdevingut un reclam turístic, i molts senders freqüentats per excursionistes porten el seu nom, com ara la ruta del pinsapo, el pinsapar de Yunquera -el que hem recorregut-, ruta del pinsapo candelabro i ruta del pinsapo de las Escaleretas -tots dos també a la sierra de las Nieves-, ruta del pinsapar de Cuberos, ruta del pinsapar de la Yedra o ruta del pinsapar de la Sierra Bermeja, entre altes. És també un arbre molt apreciat en jardineria, i el trobem ornamental en molts pobles i ciutats andaluses. La seva fusta, per bé que de forma ocasional, s'ha usat per a la construcció de vaixells, barques, habitatges, eines o travesses del ferrocarril. El nom de pinsapo vol dir pi- avet, pinus + sapinus.

Malgrat que som a l'hivern, ens trobem algunes primeres floracions, sobretot al sector est de la serra de Grazalema i a la zona del Torcal d'Antequera. Són floracions purament hivernals com ara els Arisarum, o bé de molt primerenques, com Iris lutescens, Narcissus papyraceus o Clematis cirrhosus, entre altres. Tot seguit una breu selecció gràfica.