lunes, 23 de mayo de 2022

UNA RUTA BOTANICA COMENTADA

 SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR


Una vintena de persones, inclosos alguns nens i nenes, s'apunten a la sortida botànica comentada, organitzada per l'ajuntament de sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), com a primera activitat dels actes previstos de la festa de Santa Quitèria. Ens trobem amb gent resident al poble o rodalia, amb un  estret contacte i un cert coneixement de la Natura i l'entorn que els envolta. Em pertoca a mi fer la identificació i els comentaris sobre les espècies que anem descobrint, però amb l'enriquiment de les aportacions que uns i altres ofereixen. La ruta, que vam establir en una breu inspecció la vigília, recorre espais de camps i bardisses, marges forestals, densos alzinars i sobretot trams del Ritort, un riuet molt ben conservat, que ens ofereix estampes d'una gran bellesa. Som gairebé al pic d'aquesta calorada anticipada, i en efecte fa molta calor, però la caminada transcorre en bona part sota l'empar del bosc, en trams d'ombra benefactora. La vegetació la trobem també força assedegada i les floracions no abunden. Tanmateix, la vegetació és rica i variada, amb moltes plantes potencialment medicinals, que era l'aspecte que més interès suscitava. 

Aquestes són les espècies que vam comentar al llarg de la caminada:

Alliaria petiolata, Anemone hepatica, Anthyllis vulneraria. Aphyllantes monspeliensis, Arctium minus, Artemisia vulgaris, Asparagus acutifolius, Astragalus monspessulanum, Betonica officinalis, Bryionia cretica, Campanula rapunculus, Capsella bursa-pastoris, Cistus salviifolius, Convolvulus cantabrica, Coriaria myrtifolia, Cornus sanguinea, Doronicum pardalianches, Dorycnium hirsutum, Eryngium campestre, Euphorbia cyparissias, Euphorbia nicaeensis, Galium aparine, Galium maritimum, Geranium robertianum, Geum urbanum, Helianthemum nummularium, Helleborus viridis, Hippocrepis comosa, Hypericum perforatum, Lemna minor, Ligustrum vulgare, Lithospermum purpurocaeruleum, lonicera etrusca, Melissa officinalis, Myiosotis arvensis, Nasturtium officinalis, Onobrychis supina, Origanum vulgare, Papaver rhoeas, Pistacia lentiscus, Polygala vulgaris, Ranunculus arvensis, Rosa sp., Rumex crispus, Ruscus aculeatus, Sambucus nigra, Scrophularia aquatica, Silene latifolia, Silene nutans, Silybum marianum, Smilax aspera, Thymus vulgaris, Urospermum dalechampii, Urtica dioica, Verbascum thapsus, Veronica anagallis-quatica...


Riu Ritort, Castell d'en Roca


Creixen Nasturtium officinale

Tàrrec de prat Salvia pratensis

Sauc Sambucus nigra

Scrophularia aquatica


Estepa borrera Cistus salviifolius amb Tropinota hirta

Veronica anagallis-aquatica

Calopteryx virgo

Ramells de flors preparats pels participants

Collint només plantes ben comunes



Totes les fotos © Jordi Cebrian i Rosa Maria Ribot, maig 2022


sábado, 14 de mayo de 2022

UNA VISITA AL MONTSIÀ

 ATALAIA SOBRE EL DELTA


Hem estat incomptables vegades al delta de l'Ebre per gaudir de l'observació d'ocells aquàtics. No hi ha cap espai millor a Catalunya, com prou sabem els ornitòlegs. Però mai fins ara ens havíem decidit a explorar la muntanya, que com un sentinel·la, s'eleva majestuós sobre el delta: el massís del Montsià. Aquesta muntanya configura el darrer relleu, el més meridional, de la serralada litoral catalana. Separa l'extensa plana fluvial del delta de la vall d'Ulldecona i Freginals, amb la serra de Godall a tocar, i més a l'interior, del relleu abrupte i allargassat dels Ports. És el Montsià una muntanya singular, d'origen calcari, amb formacions rocoses molt remarcables a la seva carena, com és la coneguda i molt visitada roca Foradada, a 650 metres sobre el nivell del mar, des d'on s'albiren vistes magnífiques del litoral més meridional de Catalunya, amb el braç de la Punta de la Banya i la badia dels Alfacs als nostres peus. El punt més alt del massís és, tanmateix, el cim de la Torreta, de 763 metres. El Montsià, espai estrictament protegit, acull una flora de tipus mediterrani, força ben conservada malgrat l'assot freqüent dels incendis. Hi trobem alzinar, llentiscle, margalló, fals aladern, el teix, la noguerola, però també plantes que pot sobtar trobar tan al sud com el grèvol o l'orella d'os, que no vam aconseguir veure. I no falten alguns endemismes estrictes o compartits com ara Biscutella fontqueri, Centaurea caballeroi o Knautia rupicola, entre d'altres. L'excursió clàssica es fa des de l'aparcament del Cocó d'en Jordi, a uns 4 kms a l'oest de Sant Carles de la Ràpita, per una pista estreta però asfaltada. El sender, molt ben marcat, d'uns 3,6 kms et porta en cosa de poc menys de 3 hores a la Foradada, a pas de naturalista, és clar. Hi ha un altre sender, més costerut, que escorça el recorregut gairebé a la meitat. Triem el primer, que ens ajuda a guanyar alçada de forma molt suau, tot passant per la Font de Brugar i el poblat enrunat i abandonat de Matarrodona. El primer tram transcorre per dins d'un espès bosc d'alzines, més o menys paral·lel a un barranc ombrívol, i un cop a Matarrodona, s'endinsa per un altiplà ondulat, cobert de brolla densa i màquia de garric, que ens porta cap a l'est, per enfilar finalment la carena on es troba la Foradada. Al rocam trobem plantes rupícoles com ara Erinus alpinus, Potentilla caulescens o Sarcocapne enneaphylla, però ni rastre d'una falguera rara que anàvem desitjant veure. Tot seguit un resum gràfic de l'excursió, en un dia on la boirina baixa no ens permet gaudir de les millors vistes del delta. 


Sender de 3,6 kms a la Foradada


Resseguint el barranc

Un cop a l'altiplà arbustiu, enfilem a la carena

Regeneració vegetal després del pas del foc

Relleus abruptes a la carena

La Foradada, espai emblemàtic


Vistes sobre la badia dels Alfacs i la Punta de la Banya

Ruïnes del llogaret de Matarrodona

Amelanchier ovalis

Anthyllis montana

Biscutella fontqueri

Knautia rupicola

Erinus alpinus

Centaurea caballeroi, endèmica


Gladiolus communis

Helianthemum syriacum

Iris xiphium


Limodorum abortivum


Linum narbonensis


Psoralea bituminosa

Alzina imponent a la Font de Brugar

Ranunculus repens

Pistacia terebinthus


Scorpiurus muricatus, abundant


Thalictrum tuberosum


 Totes les fotos © Jordi Cebrian, maig 2022


domingo, 8 de mayo de 2022

PRIMAVERA AL PARC DEL FALGAR

 LLIRIS, CARDS, MALVES I TREPADELLES



El parc del Falgar i la zona fluvial del Congost al seu pas per Llerona ens obsequia aquests dies als visitants mínimament sensibles amb un espectacular esclat de flors, aromes i de cants d'ocells i de granotes. Catifes de punxosos cards marians es barregen amb tapissos més tendres de trepadelles, malves, borraines i ravenisses. A la  riba de la llacuna en destaquen imponents els lliris grocs i la llera del riu es veu atapeïda d'un bosc de créixens. Els cabussets, les polles d'aigua i sobretot les fotges van ben enfeinades alimentant a la seva prole, de vegades sorprenentment nombrosa, mentre orenetes vulgars i de cua blanca es pengen dels alts talussos fluvials per esgarrapar fang amb el qual construir els seus nius. Canten les cogullades, els rossinyols, els tallarols, els cruixidells, les mallerengues i un solitari i escadusser coll-tort. Tot seguit un testimoni gràfic d'aquest bonic enrenou natural.



Borró o borrissol de l'àlber, un suplici per als alèrgics
 
però una necessitat per a l'arbre, a fi de poder escampar les seves llavors

Aments explosionats de l'àlber

Créixens Nasturtium officinale, medicinal i menjívol

Malva sylvestris, ramells espectaculars


Lliris grocs Iris pseudacorus


Arç blanc Crataegus monogyna

Carex sp

Caltha palustris

Rumex crispus

Catifa punxosa de card marià


Orenetes recollint fang al talús fluvial

Cruixidell Emberiza calandra cantant

Llacuna artificial del Falgar

Trepadelles Onobrychys viciifolia, planta emprada com a farratge

Llera del riu Congost

Herbassar florit

Granota verda, protagonista de la rotunda banda sonora de l'espai

Coll-tort Jynx torquilla cantant

Gallinula chloropus alimentant la cria

Pollets de cabusset

Cabusset Tachybaptus ruficollis


Polla d'aigua Gallinula chloropus alimentant a la seva cria

Parella de fotges ben enfeinades alimentant a una trouppe de cries famulenques



Aquesta cria de fotja ja està molt més crescuda



Borago officinalis, medicinal i culinària

Trist Cisticola juncidis





Totes les fotos © Jordi Cebrian, maig 2022