Mostrando entradas con la etiqueta Lysimachia ephemerum. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Lysimachia ephemerum. Mostrar todas las entradas

lunes, 23 de julio de 2018





Dissabte 21 de juliol


LISIMÀQUIES VENTEJADES A RIELLS

Cap de setmana de clarianes i nuvolades, cels que s'enfosqueixen amenaçadorament, amb una tímida manifestació esperançadora de llamps i trons, que finalment ens aporta poca pluja, però almenys refresca una mica l'ambient. Torna a ser un cap de setmana familiar, que només em permet escapades lleugeres, com la que faig entre les vuit i les deu del matí de dissabte a Riells del Fai. Una volta senzilla, circular, remuntant la vall del riu Tenes fins al molí, per després retornar al poble per dalt,  tot vorejant els cingles formidables, penjat al vuit sobre la vermellosa roca calcària. A la vora del canal em surt, com esperava, una bona representació de vegetació de ribera Convolvulion, salicàries Lythrum salicaria, capferrats Cirsium monspessulanum, malrubí d'aigua Lycopus europaeus, Dorycnium rectum, Scrophularia auriculata, epilobis de fulla petita Epilobium parviflorum, creixens al canal Nasturtium officinale, canabasses Eupatorium cannabinum i sobretot les elegants lisimàquies blanques Lysimachia ephemerum, amb les seves allargassades inflorescències pentinades per la brisa fresca del matí. Em surten uns quinze exemplars en un tram curt del camí, més haurien de sortir vora el riu, però el nivell de l'aigua del riu Tenes no em permet investigar més a fons. Pujo als cingles per un camí encaixonat a la roca, tot guanyant alçada. La vegetació apareix aquí lògicament molt més socarrimada, efecte inevitable de la calorada de l'estiu. Tanmateix trobem algunes plantes tendres, en plena floració o fructificades. Observo les verrucoses càpsules de l'aromàtica ruda Ruta chalepensis i els fruits ovoides de l'enorme canyaferla Ferula communis, molt comuna per sobre aquests esglaons de pedra rogenca per on camino. Trobo mates florides de la fumana Fumana ericifolia i de la cridanera centàurea Cheirolophus intybaceus, però també algun marcet Dipcadi serotinum escadusser. I en un relleix de la roca sobreviu una falguera valenta i singular, Cheilanthes acrostica, que resisteix l'assot de la sequera i de la insolació en aquest punt al solei de la cinglera que mira el poble. Compto unes nou tofes de frondes verdes, envoltades per un garbuix de vegetació recremada pel sol, en un cas formidable de resistència per ser una falguera, tan necessitada en essència d'humitat ambiental. Però aquesta humitat hi és, malgrat que  en aquest moment pugui semblar impossible. La mateixa humitat que permet que prosperi una rica vegetació palustre en un replà recollit, colgat sobre el vuit, amb bogues Typha sp, Carex sp, joncs i una salicària singular Lythrum hyssopifolia, de petites flors hexàmeres de color rosa. Com a contrapunt, de tornada a l'Ametlla, ens fixem en una planta ruderal, que surt de forma abundosa de les escletxes del paviment, és l'onagra rosa Oenothera rosea, un hemicriptòfit d'origen americà.


Salicàries vora el Tenes


Dorycnium rectum


Lysimachia ephemerum


Samolus valerandi

Ferula communis i Riells de fons

Cheirolophus intybaceus

Cheilanthes acrostica


Càpsules de ruda Ruta chalepensis

Tofa de bogues en un replà humit de la roca, penjant al vuit

Lythrum hyssopifolia


Hypericum androsaemum en un tram engorjat d'una riera a l'Ametlla. tributària del torrent de Can Bori
Oenothera rosea creix abundant a les voreres



Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian





jueves, 17 de agosto de 2017

Dilluns 14 d'agost


UNA SOLA LISIMÀQUIA

En aquest punt de l'estiu, ja força avançat, per veure planta tendra i florida t'has d'acostar a un corrent d'aigua dolça, com ho és el riu Tenes, o bé pujar de cota i cercar vessants ombrívols. Al paratge natural de Riells del Fai-riu Tenes en uns indicadors al començament de la polsegosa pista que hi mena s'informa que el bany al riu és estrictament prohibit. Però sembla clar que la gent no fa massa cas d'aquestes normatives i es veuen corrues de famílies i grups d'amics desfilant cap el gorg més gran, portant els estris de bany, delerosos de remullar-se i d'expulsar-se la suor acumulada. En tenen dret a fer-ho?, potser sí, les piscines són un luxe per a molts, però també és cert que el riu i el seu entorn pateixen una agressió palpable, la brutícia que hi deixen, si la deixen, els visitants, o més subtil, en forma de contaminació i de pertorbació del medi i de la fauna que hi viu. Una mica més amunt, a la vora d'un vell molí d'aigua, les aigües del Tenes flueixen amb una certa alegria, en un seguit de petits salts d'aigua i gorgs d'aigües tèrboles. Hi abunden les plantes de ribera: Epilobium hirsutum, Epilobium parviflorum, Lycopus europaeus, Lythrum salicaria, Scrophularia auriculata, Dorycnium rectum, Pulicaria dysenterica, Cirsium monpessulanum, etc. També algunes plantes aquàtiques a la llera del torrent i a la sèquia que transcórre paral·lela: Veronica anagallis aquatica, Nasturtium officinale, Samolus valerandi o les catifes flotants de la llentia d'aigua Lemna minor. Vinc a veure, com cada any, les bellíssimes i majestuoses lisimàquies blanques o de jonquera Lysimaquia ephemerum, planta elegant de fins a 150 cm d'alt. Només en localitzo un sol exemplar florit, mig amagat entre els joncs, els càrex, el canyar i d'altres plantes higròfiles a la riba del torrent. Sembla una serp blanca que resta a l'aguait, amb la forma sinuosa del seu llarg raïm terminal, mostrant clarament el cicle vegetatiu de la planta, primer les poncelles per obrir, després les flors obertes, regal pels insectes, i més avall, les càpsules o fruits, protegint les llavors d'una propera generació.  


Riu Tenes

Epilobium hirsutum

Epilobium parviflorum, medicinal

Eupatorium cannabinum, la canabassa, també medicinal

Lycopus europaeus

Dorycnium rectum, fructificat

Scrophularia auriculata

Veronica anagallis-aquatica

Lysimachia ephemerum