Dissabte 21 de juliol
LISIMÀQUIES VENTEJADES A RIELLS
Cap de setmana de clarianes i nuvolades, cels que s'enfosqueixen amenaçadorament, amb una tímida manifestació esperançadora de llamps i trons, que finalment ens aporta poca pluja, però almenys refresca una mica l'ambient. Torna a ser un cap de setmana familiar, que només em permet escapades lleugeres, com la que faig entre les vuit i les deu del matí de dissabte a Riells del Fai. Una volta senzilla, circular, remuntant la vall del riu Tenes fins al molí, per després retornar al poble per dalt, tot vorejant els cingles formidables, penjat al vuit sobre la vermellosa roca calcària. A la vora del canal em surt, com esperava, una bona representació de vegetació de ribera Convolvulion, salicàries Lythrum salicaria, capferrats Cirsium monspessulanum, malrubí d'aigua Lycopus europaeus, Dorycnium rectum, Scrophularia auriculata, epilobis de fulla petita Epilobium parviflorum, creixens al canal Nasturtium officinale, canabasses Eupatorium cannabinum i sobretot les elegants lisimàquies blanques Lysimachia ephemerum, amb les seves allargassades inflorescències pentinades per la brisa fresca del matí. Em surten uns quinze exemplars en un tram curt del camí, més haurien de sortir vora el riu, però el nivell de l'aigua del riu Tenes no em permet investigar més a fons. Pujo als cingles per un camí encaixonat a la roca, tot guanyant alçada. La vegetació apareix aquí lògicament molt més socarrimada, efecte inevitable de la calorada de l'estiu. Tanmateix trobem algunes plantes tendres, en plena floració o fructificades. Observo les verrucoses càpsules de l'aromàtica ruda Ruta chalepensis i els fruits ovoides de l'enorme canyaferla Ferula communis, molt comuna per sobre aquests esglaons de pedra rogenca per on camino. Trobo mates florides de la fumana Fumana ericifolia i de la cridanera centàurea Cheirolophus intybaceus, però també algun marcet Dipcadi serotinum escadusser. I en un relleix de la roca sobreviu una falguera valenta i singular, Cheilanthes acrostica, que resisteix l'assot de la sequera i de la insolació en aquest punt al solei de la cinglera que mira el poble. Compto unes nou tofes de frondes verdes, envoltades per un garbuix de vegetació recremada pel sol, en un cas formidable de resistència per ser una falguera, tan necessitada en essència d'humitat ambiental. Però aquesta humitat hi és, malgrat que en aquest moment pugui semblar impossible. La mateixa humitat que permet que prosperi una rica vegetació palustre en un replà recollit, colgat sobre el vuit, amb bogues Typha sp, Carex sp, joncs i una salicària singular Lythrum hyssopifolia, de petites flors hexàmeres de color rosa. Com a contrapunt, de tornada a l'Ametlla, ens fixem en una planta ruderal, que surt de forma abundosa de les escletxes del paviment, és l'onagra rosa Oenothera rosea, un hemicriptòfit d'origen americà.
 |
| Salicàries vora el Tenes |
 |
| Dorycnium rectum |
 |
| Lysimachia ephemerum |
 |
| Samolus valerandi |
 |
| Ferula communis i Riells de fons |
 |
| Cheirolophus intybaceus |
 |
| Cheilanthes acrostica |
 |
| Càpsules de ruda Ruta chalepensis |
 |
| Tofa de bogues en un replà humit de la roca, penjant al vuit |
 |
Lythrum hyssopifolia
 |
| Hypericum androsaemum en un tram engorjat d'una riera a l'Ametlla. tributària del torrent de Can Bori |
 |
| Oenothera rosea creix abundant a les voreres |
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian |
