lunes, 24 de agosto de 2020

LES LLOSSES


Dissabte, 22 d'agost


PREUADA SOLITUD A LES FAGEDES



Explorem amb uns amics una zona forestal propera a Les Llosses, obagues de fageda amb gerani nuós i solanes amb pineda de pi roig i petites clapes de roure martinenc. Al llarg de tota la jornada no ens creuem amb ningú més, tota una novetat aquestes setmanes d'explosió del turisme interior, que ha saturat amb riuades de visitants frisosos, tant el litoral com els Pirineus, especialment. Inspeccionem la fageda, d'ombra generosa, on trobem un munt de plantes, ja poques encara en flor, com l'esmentat gerani nuós Geranium nodosum, la campaneta gran Campanula trachelium, la lleterassa Euphorbia villosa, el llinet Linum catharticum, la pulmonària Pulmonaria affinis o la prímula acaule, aquestes dues darreres sense flor. Inspeccionem les bardisses humides amb presència destacada de la imponent sàlvia glutinosa Salvia glutinosa, de grans flors grogues i de la canabassa Eupatorium cannabinum, i inspeccionem també les riberes de diferents torrents com el de la Tolosa, d'aigües netes i transparents, retingudes aquí i allà en petits gorgs sobrevolats per libèl·lules i habitats per tòtils, salamandres i granotetes roges, amb una bona representació de plantes de ribera com ara Equisetum arvense, Equisetum maximum, Polygonum persicaria, Polygonum mite, Polygonum lapathifolium, Myosoton aquaticum, Saponaria officinalis, Stachys sylvatica, Galeopsis tetrahit, Scrophularia nodosa, Mentha longifolia o Pulicaria dysenterica, entre d'altres. Avancem també per clarianes assoleiades, amb risc amb el temps de ser devorades per l'expansió imparable de la pineda, un espai que ara acull espècies més termòfiles, de pradells i matollars com Centaurium erythraea, Catananche caerulea, Prunella grandiflora, Origanum vulgare, Centaurea jacea o l'endèmica Aster willkommii. Agost és temps de florida de moltes umbel·líferes i en localitzem fins a 14 espècies diferents, probablement més. Són plantes discretes o robustes, moltes vegades aromàtiques, una fragància que es concentra en les fulles o en els fruits principalment, a causa de la presència d'olis essencials.
La relació inclou: Eryngium campestre, Astrantia major, Sanicula europea, Torilis japonica, Daucus carota, Foeniculum vulgare, Angelica sylvestris, Chaerophyllum aureum, Peucedanum cervaria, Pastinaca sativa sylvestris, Pimpinella major, Pimpinella saxifraga, Seseli annuum, Conopodium majus, etc. Però en canvi no ens arriba a sortir una de molt rara, d'umbel·lífera, que anàvem cercant, amb no massa fal·lera. 
Com a final de festa, l'amic CM localitza vora la riera una planta molt robusta, que tanmateix ens podria haver passat desapercebuda, una dipsacàcia de distribució molt restringida al país, Dipsacus pilosus L., que és nova per a tots nosaltres. És una planta de fins a 160 cm d'alt o inclús una mica més, amb floretes de corol·la blanquinosa, reunides en capítols esfèrics.


Geranium nodosum

Primula acaulis

Salvia glutinosa



Eupatorium cannabinum
Calamintha sylvatica = Calamintha nepeta subsp. sylvatica
Euphorbia villosa

Campanula trachelium

Pulicaria dysenterica

Centaurium erythraeae

Aster willkommii

Allium oleraceum

Serratula tinctoria

Fruits d'Angelica sylvestris

Chaerophyllum aureum, de fruits molt aromàtics

Astrantia major

Seseli annuum

Pimpinella major


Peucedanum cervaria

Polygonum mite 

Polygonum lapathifolium

Dipsacus pilosus



© Jordi Cebrian, agost 2020








jueves, 20 de agosto de 2020

Pedraforca

Dijous, 20 d'agost


PEDRAFORCA, POQUES FLORS PERÒ MOLTES PAPALLONES

Ens anem a admirar un cop més la muntanya més emblemàtica del país, el Pedraforca. No som pas els únics que hem tingut aquesta mateixa idea. Un munt de cotxes trobem aparcats ja des de molt abans d'arribar al pàrking del Mirador de Gresolet. Agafem la pista que mena al Coll del Collell i que ressegueix l'obaga de l'imponent bloc de pedra calcària. A primera hora, tanmateix, coincidim amb poca gent, la gran majoria deuen atrevir-se a afrontar el repte de l'ascens als Pollegons. Nosaltres optem per una caminada molt més fàcil i tranquil·la. Fa molta calor i bona part de la vegetació es troba resseca o recremada, però no pas tota. En trams d'ombra a l'obaga, en petits reguerons on baixa aigua amb timidesa, en alguns talussos més humits i en clarines més frescals anem trobant una bona representació de plantes de florida estiuenca:
Aconitum napellus, Aconitum pyrenaicum, Saxifraga aizioides, Parnassia palustris, Medicago sativa, Lotus corniculatus, Biscutella laevigata, Geranium robertianum, Bupleurum pyrenaeum, Bupleurum falcatum, Peucedanum officinale, Pastinaca sativa, Rumex scutatus, Gentianella campestris, Gentiana ciliata, Satureja montana, Satureja vulgaris, Galeopsis ladanum, Scutellaria alpina, Nepeta nepetella, Lavandula angustifolia, Melampyrum pratense, Rhinanthus pumilus, Odontites cebenensis (un sol exemplar), Euphrasia salisburgensis, Verbhascum thapsus, Linaria minor, Plantago serpentina, Campanula trachellium, Solidago virgaurea (molt abundant), Carduus defloratus, Cirsium monspessulanum, Cirsium arvense, Cirsium vulgare, Tragopogon porrifolius, Prenanthes purpurea, Arctium minus, etc.
I també de plantes que mostren els seus fruits com ara: Atropa belladona, Solanum dulcamara, Rubus idaeus, Sorbus aucuparia, Lithospermum officinale, Digitalis lutea, etc.
Abunden les papallones, que trobem atrafegades visitant les diferents flors o aturant-se uns segons sobre els talussos o les pedres del camí. Potser són d'una desena d'espècies diferents, però en aquest tema som plenament neòfits. 


Avetosa formidable

Atropa belladona fructificada

Bupleurum falcatum

Bupleurum pyrenaeum

Campanula trachelium

Euphrasia salisburgensis

Galeopsis ladanum

Gentiana ciliata

Gentianella campestris

Nepeta nepetella, molt aromàtica

Odontites cebenensis = Odontites olotensis

Parnassia palustris, de regalls

Saxifraga aizoides, molt associada a l'anterior
Prenanthes purpurea

Scutellaria alpina


Solanum dulcamara

Solidago virgaurea, apreciada planta d'herbolari

Tragopogon porrifolius


Erebia euryale, papallona de muntanya (?)

Lassiommata maera

Melanargia galathea o similar

Polyommatus dorylas (?)

Zygaena fausta sobre Centaurea scabiosa


© Jordi Cebrian, agosr, 2020




domingo, 16 de agosto de 2020

ORDESA


4 a 7 d'agost de 2020


ORDESA, CALENTA, EIXUTA, CONCORREGUDA PERÒ SEMPRE SUPERBA


Molts consideren el parc nacional d'Ordesa y Monte Perdido, al Pirineu d'Osca, com un dels paisatges més espectaculars de la península Ibèrica, i probablement tenen tota la raó. Reialme de la pedra calcària, Ordesa acull fins a 22 cims que superen els 3.000 metres d'altitud, amb noms tan legendaris com el mateix Monte Perdido (3.355), Marboré (3.248), Añisclo (3.254), Gabieto occidental (3.034) o el Taillón (3.144). Constitueix per aquesta raó un repte per als muntanyistes i alpinistes de tot el món, tot seguint la tradició iniciada a principis del segle XX pels primers muntanyistes vinguts de França. 
Trobem Ordesa i els poblets escampats a les valls properes i a la rodalia a petar de gent. Enguany els viatges més llargs i ambiciosos han estat oblidats o posposats, a causa de la situació marcada per la pandèmia, i el turista nacional, més uns pocs, molt pocs, estrangers, ha optat per gaudir de les meravelles naturals que atresora la península. I els Pirineus han estat una destinació preferent aquest mes d'agost. 
La calor és molt intensa i molta gent cerca la fredor estimulant de les aigües fluvials, al Cinca o a l'Ara. La vegetació se'ns presenta força recremada, però encara trobem molta planta florida, a les valls i a les carenes ventejades, o bé al costat dels rius i als prats de dall dins del parc. 
Visitem Ordesa per tres punts diferents:
La Vall de Pineta i les planes (llanos) de la Lari, amb vistes ben propreres a la Cascada del Cinca, allà on aquest important riu pirinenc neix. 
La Ruta de los Miradores, una espectacular ruta per les carenes del parc, per sobre dels 2.400 m.a., que ens permet observar el parc a vol d'ocell i reconèixer, de la mà dels guies que porten la sortida, els noms dels diferents cims, els passos més famosos i arriscats que emprenen els muntanyistes més experimentats, el nom de les serralades properes i altres aspectes del parc i la seva relació amb els habitants de la vall, que no sembla massa fluida.
El Valle de Ordesa, la incursió més clàssica de totes, des de la Pradera fins a la cascada coneguda com la Cola de Caballo, que després d'endinsar-nos per magnífics boscos de faig i d'avetosa, ens permet gaudir de la magnificència d'un seguit de salts d'aigua, com la cascada de la Cueva o les conegudes Gradas de Soaso, per finalment ascendir fins a les altes pastures del circ de Soaso i la famosa Cascada Cola de Caballo. És una excursió familiar, molt concorreguda, que fas envoltat en tot moment de grups d'excursionistes, caminant a bon pas o més pausadament, per arribar a la zona de Cola de Caballo, que trobem igualment concorreguda, on la gent aprofita per reposar i mullar-se els peus en les fredes aigües abans de reprendre la tornada.
Tot seguit mostrem un resum de les plantes en flor més destacades que hem trobat i identificat en aquestes tres rutes pel magnífic parc nacional d'Ordesa. 


Valle de Pineta

Barranco de la Lari


Cascada del Cinca

Ruta de los Miradores de Ordesa





Paso del Francés




L'imparable expansió del bosc a les altes pastures
Rengleres de rocs esmolats

El poblet de Torla, d'on surten els busos que menen al Parc Nacional

Valle de Ordesa


Gradas de Soaso


Cascada Cola de Caballo, a petar d'excursionistes





Aconitum anthora

Aconitum napellus


Aconitum pyrenaicum

Aster alpinus

Atropa belladona

Bupleurum pyrenaeum

Campanula cochlearifolia

Campanula speciosa

Cirsium eriophorum

Crepis pyrenaica

Euphrasia alpina

Gentiana cruciata

Geranium cinereum

Laserpitium siler


La flor de neu Leontopodium alpinum, estrella del parc


Leuzea centauroides

Ligusticum lucidum

Malva moschata

Merendera montana

Parnassia palustris, típica de regalls i molleres

Pinguicola longifolia

Insectes capturats i a mig digerir pels enzims de la planta

Potentilla caulescens


Rhinanthus minor

Saxifraga aizioides

Scabiosa cinerea ?

Scutellaria alpina

Seseli libanotis


 

Solidago virgaurea ssp. nana

Thymelaea dioica

Marmota vigilant

Estol de voltors


© Jordi Cebrian, agost 2020