LLIRI DE NEU A SANTA FE

 LA CITA ANUAL

Una boira densa i freda engoleix els cims del massís, com el Turó de l'Home, on la vegetació apareix coberta de gebre. La visibilitat és molt baixa i el vent fred ens colpeja la cara. A les clarianes de Santa Fe, el lliri de neu ha estat afavorit. Una enlluernadora catifa blanca de lliris florits s'estén pel llit del bosc caducifoli i al llarg d'un tram de la riera de santa Fe, al Montseny. És la nostra cita anual amb aquesta esplèndida planta bulbosa, que malgrat la dramàtica sequera, no ha deixat de florir. Però, tot i que som a unes tres-quatre setmanes de la primavera, cap altra planta en flor es pot trobar.

Totes les fotos © Jordi Cebrian, febrer 2024

SEQUERA AL MONTSENY

 Dissabte 5 de febrer de 2022

CATIFES DE GALANTHUS

Dissabte gris i rúfol al Montseny, paisatges gairebé en blanc i negre. Un dens tel de boira desdibuixa el perfil de la muntanya i enfosqueix la fageda. Però no fa gaire fred. Aquí com a qualsevol altre indret del país, la terra reclama de forma agònica l'arribada de la pluja, que es fa de pregar. La sequera és ben manifesta a l'embassament de Santa Fe, amb un nivell d'aigua sota mínims. Tot plegat una imatge trista i preocupant del Montseny, que seria aplicable a qualsevol altre racó del país. I és per això que ens preguntem: té sentit invertit tants i tants milions d'euros i d'esforç i crear tantes expectatives de creixement pels Pirineus amb l'organització d'uns jocs d'hivern en un país on cada vegada la neu és més escassa? Avui ha plogut, però de forma minsa, del tot insuficient. 

A qui no sembla que l'afecti la manca de pluges és al lliri de neu. Una espectacular catifa de Galanthus nivalis cobreix en clapes disperses una bona extensió de llit del bosc al voltant del monestir i al voltant de la riera de Santa Fe, fins i tot tenyeix de blanc trams dels camins i s'endinsa en jardins privats. I és tan cridanera la seva presència que no hi ha visitant que no s'aturi per admirar-lo. 

Lliri de neu Galanthus nivalis

Catifes de lliris de neu

La sequera és prou manifesta

Pit-roig a la fageda

La Tordera

Osmunda regalis sec

© Jordi Cebrian, febrer 2022

LLIRIS DE NEU A LA FONT MOIXINA

 LA PRIMERA FLOR DE L'HIVERN

Almenys als indrets frescals, siguin boscos de ribera, fagedes o rouredes humides de la Catalunya septentrional. La cita anual amb el meravellós lliri de neu Galanthus nivalis L. sembla inexcusable per a molts afeccionats a la botànica, i molt sovint constitueix el punt de partida de les exploracions botàniques de l'any recentment estrenat. El lliri comença a florir a principis de gener, inclús a finals de desembre, però sol ser entre finals de gener i mitjans de febrer el seu moment àlgid de floració, amb les variacions que les condicions de pluja i sequera poden imposar d'un any per l'altre. Les delicades floretes del lliri de neu, en forma de campanetes, s'obren camí per sobre del llit tou de fullaraca que encatifa el bosc de ribera, tot formant petites clapes d'un blanc enlluernador sobre el marró del fullam caigut, per la qual cosa crida l'atenció de ben lluny. La seva florida tan primerenca fa que molts anys quedi colgat sota una capa de neu d'una nevada més o menys generosa, resistint com cap altre planta les temperatures extremes que la neu imposa. Aquí a la Font Moixina, en aquest espai encantador, que a tants artistes ha seduït per la seva bellesa plàstica, l'hivern és ben present. L'estany de Broc està ben glaçat i alguns ocells gosen caminar per sobre a la recerca d'insectes o llavors caigudes. Catifes flotants, tendres i brillants, de Callitriche, de créixens i de llentia d'aigua decoren els petits canals que serpentegen per dins del bosc mixt de roures, avellaners i fajos. 

Lliri de neu Galanthus nivalis

RM admirant lliris de neu

Catifes de Callitriche i Lemna

Estany Broc ben glaçat

Callitriche stagnalis

Ranunculus ficaria

Pinsà mascle caminant sobre el gel

Gaig Garrulus glandarius

Mallerenga d'aigua Parus palustris

© Jordi Cebrian, gener 2022