lunes, 26 de julio de 2021

DIES DE CALOR I CENDRE

 CITA AMB PLANTES EMBLEMÀTIQUES AL BAIX EMPORDÀ


Les altes temperatures i la persistent sequera fa que esclatin incendis forestals a molts punts de la geografia catalana. Aquest cap de setmana el Baix Empordà rep d'una manera especialment cruel el càstig de les flames: al Montgrí, àrea de les dunes, al nord del turó, i a la zona de Ventalló, sense comptar petits focs amb menys transcendència. Divendres assolim els 39 graus a la tarda, una calor insuportable, que convida a no sortir de casa. Dissabte, per sort, baixen un xic les temperatures i bufa una marinada relativament fresca, que tanmateix no ajuda als bombers en la seva costosa i arriscada tasca d'aplacar les flames. El paisatge, de forma general, el trobem engroguit, ressec, esmorteït, aclaparat per la intensa calorada i la manca de pluges. Però no per a això eludim la cita amb un seguit de floracions que en la nostra estada estiuenca al Baix Empordà acostumem a complir rigorosament: 

Els lliris de mar a les dunes de Mas Pinell i la platja de Pals, estan en plena floració, aportant el frescor de la seva blancor a l'aspecte recremat de bona part del cordó dunar.

Les lisimàquies Lysimachia vulgaris a la zona també de Mas Pinell, atapeïdes barreres d'aquesta planta singular, barrejades entre canyes, llúpols i romegueres. 

Els joncs florits prop de Fontclara, no més de quatre o cinc exemplars prematurament fructificats, mig amagats entre la densa vegetació de canyes que gairebé satura el canal.



Incendi del Montgrí

Lliri de mar Pancratium maritimum


Lysimachia vulgaris


Barrera de lisimàquies vora l'aiguamoll



Sanguinyol Cornus sanguinea



Jonc florit Butomus umbellatus


Epilobium hirsutum

Euphorbia peplis

Samolus valerandii

Arrossars i el Montgrí al nord

Girasol Helianthus annuus

L'espectacle colorista dels camps de girasols




La poma, un cultiu que darrerament genera un turisme gastronòmic i cultural

Scolymus hispanicus

Imatges del temps que ens ha tocat viure

Els joves gavians es barallen amb violència per posseir una mascareta abandonada a tocar de mar


Un dels gavians es porta el trofeu. Allò que a nosaltres ens sobra i ens molesta, altres 
ho aprofiten no sabem ben bé com

                                        
Explosió de libèl·lules Sympetrum fonscolombi arreu

Capons reials Plegadis falcinellus als arrossars

Cigonyes i gavians als arrossars

© Jordi Cebrian, juliol 2021


lunes, 19 de julio de 2021

FAGEDES I AVENCS MEMORABLES

 VISITA AL PIRINEU NAVARRÈS


A uns 25 kms al nord de l'emblemàtic poblet d'Ochagavía trobem un dels accessos a la magnífica Selva d'Irati, una de les zones boscoses més extenses, denses i espectaculars de la península Ibèrica. El faig és el rei i senyor d'aquestes masses forestals humides, refugi de diferents espècies de picots, com el picot garser mitjà, que no vam aconseguir localitzar. Juntament amb el faig, és abundant l'avet, l'avellaner i el freixe. Una mica més a Llevant, al nord de la Vall de Roncal, per sobre de la també pintoresca localitat d'Isaba, trobem la Vall de Larra-Belagua, que mereix ser visitada. A la capçalera de la vall, relicte d'una antiga glacera, encara molt ben dibuixada sobre el terreny, podem endinsar-nos per una fageda extensa, de relleu gairebé inexistent, que ens pot recordar la Fageda d'en Jordà, però encara més planera. És coneguda com la Mata la Haya, i caminar seguint els senders resulta particularment inspirador. Al nord d'aquest fons de vall s'alça una barrera de muntanyes, on el bosc deixa pas als prats verds i les pastures, però també als boscos oberts de pi negre. Som al Port de Larra, fronterer amb França, on el relleu calcari és especialment interessant, acollint avencs, fins a tres mil, d'una profunditat sorprenent, alguns, com el de San Martín, considerat potser un dels més profunds del món, esdevenint un focus d'atracció pels espeleòlegs de tot el món. La flora en aquest espai protegit, molt visitat pels excursionistes, resulta molt remarcable, amb espècies de gran interès, com ara Convallaria majalis, Asperula pyrenaica, Hypericum nummularium, Aquilegia pyrenaica, Horminum pyrenaicum o Stachys alopecuros, aquestes tres darreres plantes no presents als Pirineus orientals. A continuació una breu selecció de les plantes florides o no més destacables:


Selva de Irati


Fageda de Mata la Haya, al la Vall de Belagua




Faig de soca monumental a Belabarze

Cascada de Belabarze

Port de Larra, mig devorat per la boira

Port de Larra, paradis dels espeleòlegs

Aquilegia pyrenaica

Asperula pyrenaica

Cecdis de fulla de faig

Convallaria majalis fruitat

Helianthemum nummularium

Horminum pyrenaicum

Monotropa hypopitys

Orquídia sapròfita Neottia nidus-avis, una mica pansida ja

Petrocoptis pyrenaica

Potentilla caulescens

Pyrola minor  

Ramaria aurea

Saxifraga umbrosa

Stachys alopecuros


Teucrium pyrenaicum

Veronica fruticulosa


Senecio adonidifolius

Prunella laciniata

Pinguicola longiflora

Ligusticum lucidum ?

Agrimonia eupatoria

Vinca minor

© Jordi Cebrian, juliol 2021