ESTIU DE FOC I CENDRE A EUROPA
Aquest mes de juliol hem tingut uns 460 focs a Catalunya que han cremat per sobre de les 4.575 ha, uns 72 poden haver estat intencionats.
Són espais de gran valor ecològic i cultural, molt d'ells els hem visitat alguns cops: Aiguamúrcia, Sant Quirze de Safaja, Les Gavarres, Sentmenat, Montmell, Senet, Tiana…
Però el foc s’ha acarnissat també en la resta d’Espanya i en bona part d’Europa.
És el cas de l'incendi d’Àvila i Madrid, considerat el mes gran des de què es tenen notícies, el de la Vall d’Uixó a Castelló, els Arribes del Duero a Zamora, a Andalusia, a Castella-la Manxa…
Incendis apocalíptics a la Gironda francesa, a Carcassonne, a Portugal, zona de Bragança, a Itàlia, zona de la Puglia i Sicília, a Grècia, a la zona de Corint, propera a Atenes i a les illes de Creta i de Paros, a Turquia, inclus hem tingut notícies de focs a la Gran Bretanya i als Balcans. Alguns d'aquests incendis s'han cobrat víctimes mortals i han calcinat molts habitatges, granges i explotacions ramaderes.
El canvi climàtic explica de manera parcial aquest esclat de focs tan generalitzat, uns megaincendis anomenats de sisena generació, que moltes vegades els bombers ja no poden extingir. Són incendis que es repliquen ells mateixos, que provoquen més incendis secundaris i que alteren les condicions meteorològiques mentre estan actius, tot esdevenint imprevisibles. La tasca dels bombers, començant pels equips catalans, per a fer front als focs ha estat exemplar, però a costa d'un desgast i una tensió impressionants.
Molt s'està parlant de què s'ha de fer per tal d'evitar aquests focs, que semblen inevitables.
Grinyola molt la insistència en l'argument de què el bosc està brut i de què cal exterminar el sotabosc sense miraments.
El que ningú nega es que necessitem una nova política de boscos, evitar el continuum forestal sense fi i procurar un paisatge en mosaic, certament, però també es necessari considerar el bosc com un biòtop dinàmic, on tots els seus elements están enllaçats i cal també reivindicar el valor del bosc madur.
A la costa sud de Creta, a la zona de Rethimó, es troba un dels espais més impressionants de l'illa, el congost de Kourtaliotiko, a prop del monestir ortodox de Preveli. Un torrent porta les seves límpides aigües fins a la platja, i en aquest tram final trobem o trobàvem un espectacle natural inesperat, un bosc de palmeres, de l'espècie autòctona Phoenix theophrastii, que aportava una estampa exòtica a aquest excepcional marc mediterrani. Aquesta palmera, l'única palmera europea autòctona juntament amb el nostre petit margalló, tenia en aquest indret una de les seves darreres poblacions. L'any 2010 ja va patir un incendi, que va cremar un bon nombre d'arbres. Amb el pas del temps havia recuperat bona part del seu esplendor. Però aquest estiu ha tornat a quedar afectat per la fúria descontrolada del foc.
En aquest enllaç podem trobar imatges de com ha quedat la zona del "palmeral"un cop apagades les flames:
L'any 2017 vam tenir el privilegi de viatjar a Creta i no ens vam perdre la visita d'aquest espai prodigiós. Com a homenatge al palmeral de Preveli i als esforços per preservar-lo, compartim un seguit de fotos d'aquella jornada:
 |
| Phoenix theophrastii |
 |
| Flors de garrofer |
TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, agost 2026
