sábado, 24 de diciembre de 2022

LA SOLITUD DE CANALDA

 COVES I BOIXOS


Canalda és una molt petita aldea del municipi d'Oden, conformada per mitja dotzena de cases i masos escampats entorn d'un bonic temple romànic, l'església de Sant Julià, força modificat. Hi ha una escola taller i un mas on es poden comprar begudes. El poble gran més proper és sant Llorenç de Morunys, a més de 20 kms de distància, després d'enfilar cap al Coll de Jou i descendir després per una carretera plena de revolts. A Canalda la solitud és envejable i alhora inquietant per als que som de ciutat i al mateix temps tenim la necessitat inaturable de sortir al camp. I ens preguntem, com ha de ser viure aquí, en aquest indret tan tranquil i solitari, tot l'any, sense gairebé veïns, sense soroll ni preses i amb aquestes vistes tan formidables. Per sobre del poblet, a l'altre costat de la carretera que mena a Cambrils, s'aixeca una imponent paret calcària, de roca de conglomerat, per davant de la qual van desfilant majestàtics els voltors, i també corbs i estols de les sorolloses gralles de bec-vermell. En aquests cingles imponents, que miren a sud, s'aprecien diferents forats a la roca, les conegudes Coves de Canalda, unes una mica enfilades sobre el sender que ressegueix per sota la cinglera, d'altres a peu de sender, i unes altres, mostrant encara unes curioses edificacions troglodites, com és el cas de la balma de Ca la Rita, que va ser habitada a partir del segle XVIII i fins a principis del XX. L'arbust dominant aquí és el boix, que forma denses boixedes, molt ben conservades. I l'arbre més freqüent és el pi roig. 


Sant Julià de Canalda




Coves dels Moros, 1389 m.a.





Espluga de Melera, 1382 m.a.




El boix, dominant

Erigeron acer

Saxifraga longifolia a la banda obaga

Excepcional panorama des del mirador de la Serra Seca


Les Monserratines



© Jordi Cebrian, desembre 2022























martes, 13 de diciembre de 2022

LA VALL DE RAMIÓ

 TOT FENT MEMÒRIA


Fem una visita en grup al Montnegre, el sector nord, per la bonica vall de Ramió, prop d'Hostalric. Fa un dia grissot, gairebé en blanc i negre, però amb breus escletxes de sol, i no gaire fred. Paisatge de boscos infinits, potser un dels espais més densament boscosos del país. Com arbre emblemàtic a destacar, el roure africà Quercus canariensis, que té aquí al Montnegre el seu reducte més important a Catalunya. Ens acompanyen dos professors universitaris de molt alt nivell, que ens obsequien amb el seu guiatge expert. Molta participació i interès per part de tots i totes. La manca de pluges fa que l'esperada presència de molses i altres briòfits sigui moderada, per no dir minsa. De floracions ben poques, com correspon a l'època de l'any en la qual som, però amb un cert esforç anem identificant moltes plantes herbàcies, malgrat el seu aspecte eixarreït. Tot fent un exercici de memòria, doncs sobre el terreny no he anotat res, recordo que durant la caminada d'uns 8 kms vàrem comentar més o menys breument aquest centenar d'espècies. 


Selaginella denticulata


Anogramma leptophylla


Aphanes arvensis


Liquen Peltigera canina ?


Polypodium vulgare


Sorbus torminalis

Barranc tributari de la riera de Ramió, vessant amb Phillyrea






Totes les fotos © Jordi Cebrian, desembre 2022