Dissabte, 7 de març


BANYOLES, LES CUES DE CAVALL I LES PRIMERES ORQUÍDIES

Tornem a Banyoles per donar un tomb en bicicleta, com intentem fer gairebé cada any. Fresc a primera hora, calor primaveral al centre del dia. Molta gent. La por per l'epidèmia aquí no es fa notar, almenys aparentment. La primavera no és lluny però són escasses les floracions encara. Al marge de les séquies i canals comencen a sovintejar les cues de cavall Equisetum telmateia = Equisetum maximum. Mostren ara les seves tiges fèrtils, de color blanc groguenc, amb les beines campanulades. Un cop els esporangis han fet la seva feina, la planta desenvolupa la seva tija estèril, fistulosa, amb fulletes verticil·lades, que recorden la d'uns pinets minúsculs. Per als usos medicinals s'aprofiten aquestes tiges estèrils. Les cues de cavall són especialment riques en sals minerals, com ara silici, potassi i magnesi. Són emprades en fitoteràpia com a remineralitzants, antianèmiques, diürètiques, hemostàtiques i cicatritzants. Es destinen al tractament herbari d'anèmies, debilitat, convalescències, afeccions urinàries, reumatismes, la gota, hipertensió arterial i la hiperuricèmia. Per via externa se sol aplicar sobre ferides, úlceres de la pell i dermatitis, entre altres usos. No és menys útil com a insecticida natural en jardineria. 

Les orquídies més matineres ja comencen a aparèixer, en clarianes del bosc de ribera. Trobem dues espècies, la robusta barlia Himantoglossum robertianum i l'abellera aranyosa, del grup Oprhys sphegodes, potser sp. arachnitiformis. Admirem el bonic estanyol de la Cendra, a la zona dels aiguamolls de la Puda. La seva característica coloració grisenca ve donada per les margues blaves o grises, també anomenades xalió, en dissoldre's per l'acció de l'aigua. Aquestes margues es poden trobar als turons de l'entorn de l'estany com Sant Pallari i el Puig Clarà, com s'explica al web del museu de Banyoles: 

"A la zona de l’estanyol de la Cendra hi ha una capa o veta d’aquest material que es troba just al fons de l’estanyol, al punt d’entrada de la surgència subterrània, i quan l’aigua entra amb molta força remena el material i el resuspèn. Si la força de l’aigua és prou gran (quan plou molt a l’Alta Garrotxa) i hi ha molta pressió, l’aigua té prou energia per fer pujar aquests fangs grisos cap a la superfície i fins i tot en alguns casos, l’estanyol vessa cap als seus marges i ho deixa cobert tot d’una capa de fang dens, fi i espès de color gris. Quan la força de l’aigua disminueix, els fangs baixen fins a deixar de ser visibles i llavors l’estanyol pot agafar coloracions verdoses, turquesa, negres o marrons en casos de pluges torrencials que arrosseguin fang a les seves ribes." http://www.museusdebanyoles.cat/EL-TERRITORI/Patrimoni-natural/Hidrografia/Estanyols-de-la-Cendra-i-Montalt.

Els estanyols estan envoltats per un esponerós boc de ribera, amb freixes, salzes i àlbers, on de vegades s'aturen els ardeids i els corvids. A les aigües grises suren petits peixos (?), que romanen força immòbils i que mirarem d'identificar.  

Estany de Banyoles

Cua de cavall Equisetum maximum

Tiges fèrtils, esporangis

Estanyol de la Cendra

Habitants de l'estanyol de la Cendra

Barlia robertianum = Himantoglossum robertianum

Oprhys sphegodes

Ophrys sphegodes 

Àlbers imponents

Corbs marins Phalacrocorax carbo

Camps de naps al Pla de Martís

Fumaria officinalis, medicinal

Lithospermum arvense

© Jordi Cebrian, 2020

Dissabte, 29 de febrer

ELS NARCISOS DELS SECANS

Sortim amb uns amics a veure ocells als Secans de Lleida, un recorregut per diferents espais de secà o estèpics al voltant de Lleida. La primavera es comença a ensumar arreu, per bé que en aquest sector continental del país tendeix a anar més endarrerida, imposicions del clima i de la boira duradora, que avui per sort no ens acompanya. Les ravenisses blanques encatifen els bellíssims horts d'arbres fruiters, en plena floració: pomers, perers, presseguers. Són les plantes herbàcies dominants. Però als talussos i als marges dels sembrats abunden amb força plantes netament de secà, com Moricandia arvensis i Eruca vesicaria, que des de fa un temps es comencen a trobar també esteses per altres indrets del país, inclòs el litoral. Juntament amb els boixacs, les fumàries, els lamis i diferents lletereses, n'apareixen ja ben florides unes plantes de sembrats força atractives i peculiars, els platicapnes Platycapnos spicata  (L.) Bernrh. Fan unes inflorescències molt i molt atapeïdes, amb les floretes tubulars, d'un blanc rosat, amb taques grogues i l'àpex pintat de púrpura fosc. Semblen una versió més recarregada i agosarada de les fumàries, i com elles atrauen petits insectes pol·linitzadors. A Mas de Melons, espai estèpic protegit, molt interessant com a refugi d'ocells, diferents mates llueixen amb orgull les seves florides, com la bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria, els romanís o les medicinals foixardes Globularia alypum. Sobre terreny pedregós, en una clariana de la densa brolla -l'expansió de la qual veiem que s'intenta limitar artificialment amb estassades calculades, per benefici d'alguns ocells i moltes plantes herbàcies-, retrobem una petita concentració de la bonica nadala menuda Narcissus dubius Gouan. Aquest petit narcís de florida primerenca destaca per les seves flors totalment blanques, amb els tèpals ovats i acabats en ungla i la corona curta, d'uns 4 mm de llargada. La nadala menuda floreix aviat, entre febrer i març i a Catalunya la trobem molt dispersa, en petites poblacions, als secans, a la serralada Prelitoral (com sant Llorenç de Munt), a la Noguera i el Baix Cinca i no lluny del mar al Baix Ebre. Som davant d'un interessant endemisme catalano-occità. La nadala petita és una de les sis espècies natives de narcisos que podem trobar a Catalunya. En un interessant article signat pels botànics E. Blanco, A Barra i Javier Grijalbo a la revista Quercus els autors ens parlen de fins a 30 espècies diferents de narcisos presents a la península Ibèrica, 13 dels quals en són endèmiques d'un sector concret de la geografia ibèrica i almenys 15 són considerats en perill d'extinció. Els narcisos són alhora unes plantes molt estimades en jardineria i algunes d'aquestes espècies ibèriques s'han conreat també en molts jardins botànics, com ara el nou Jardí Botànic de Barcelona. Com el narcís és doncs el protagonista destacat d'aquesta entrada, hem afegit al final fotos dels altres narcisos que hem pogut observar i retratar per Catalunya i altres punts de la península (tenim pendent les illes Balears), juntament amb els narcisos que podem admirar al JBB.

Platycapnos spicata, bella planta de secans i de sembrats

Eruca vesicaria, crucífera molt abundant

Moricandia arvensis, un tint rosat estés pels talussos

Ufanosa mata de foixarda Globularia alypum

Botons florals de flors compostes de la foixarda

Nadala menuda Narcissus dubius

Nadala menuda, un narcís de florida primerenca

Flors de periant d'un blanc pur

Li agraden els espais pedregosos

ALTRES NARCISSUS

Narcissus bicolor endèmic del Pirineu central

Narcissus pseudonarcissus a Cantabria

Narcissus moleroi (grup Narcissus moschatus), endèmic dels Pirineus catalans

Narcissus tazetta, subespontani a molt indrets, natiu a l'Alt Empordà i Rosselló

Narcissus poeticus, present als Pirineus, Montseny, serralada Prelitoral

Narcissus serotinus = Narcissus obsoletus, de florida tardo-estival

Narcissus asturiensis (grup N. minor), endèmic del Cantàbric, observat als Pics d'Europa

Narcissus triandus, observat a Cantabria

Narcissus bulbocodium, present a l'oest de la P. I. Observat al JBB

Narcissus obesus, endèmic de la costa meridional portuguesa. Observat al JBB

Narcissus jonquilla, endèmic del quadrant sud-occidental de la PI. Observat al JBB

Narcissus papyraceus, endèmic del quadrant sud-occidental de la PI. Observat al JBB

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian 2020