Primera setmana de maig

UN TOMB PEL GARRAF

Breu visita de tarda al massís del Garraf, territori que marca frontera al litoral entre els alzinars del nord  i les màquies del sud del país. Explorem un cop més, ja que és una destinació que solem freqüentar, l'altiplà ventós per sobre de la Plana Novella, vora la Morella, un ambient d'atapeïda màquia de garric i margalló amb càrritx. La màquia sembla guanyar terreny per sobre de les brolles d'estepa i romaní i les joncedes. Les pluges recents han reverdit el paisatge, on abunden les floracions de tots colors: Vicia cracca, Biscutella laevigata, Allium roseum, Gladiolus communis, Silene latifolia, Aphyllanthes monspeliensis, Alyssum alyssoides, Dorycnium hirsutum, Dorycnium pentaphyllum, Argyrolobium zanoni, Trifolium cherleri, Plantago lagopus, Salvia pratensis, Cistus salviifolius, Lathyrus filiformis, Medicago polymorpha, Phlomis lychnitis, Thymus vulgaris, Euphorbia flavicoma, Scorpiurus muricatus, Cytisus sessilifolius, Helichrysum stoechas, Centranthus ruber i un llarg etc.

Ampelodesmos mauritanicus, el càrritx

Margalló Chamaerops humilis

Allium roseum

Cytisus sessilifolius

Dorycnium hirsutum

Phlomis lychnitis, floració incipient

Cistus salviifolius, estepa borrera

Salvia pratensis

Fruits de Medicago polymorpha

Vicia cracca

Lathyrus filiformis

Gladiolus communis

Euphorbia flavicoma

Euphorbia exigua

Scorpiurus muricatus

Garric florit Quercus coccifera

Silene latifolia

Cabres pasturant prop de l'antic abocador

Muscari comosum

Dijous, 4 de maig

Fragància de sàlvies al Garraf

Caminem pel Pla de Querol, a l'altiplà arbustiu del Garraf, per sobre de la Pleta, un paradís botànic que cada any m''agrada visitar. Una densa màquia i garriga litoral Oleo-Ceratonion cobreix el sòl argilós, que ara trobem radiant de flors de tots colors. Dues plantes emblemàtiques destaquen a primer cop d'ull, una gramínia poderosa, el carritx Ampelodesmos mauritanica i una palmera nana, el margalló Chamaerops humilis. Abunden les estepes a la brolla més oberta, Cistus albidus, Cistus salviifolius, ara plenament florides. I un munt de plantes de diverses famílies, labiades, crucíferes, lleguminoses, compostes, etc. En destaquem algunes, com ara Phlomis lychnitis, Salvia pratensis, Salvia verbenaca, Helichrysum stoechas, Lathyrus filiformis, Biscutella laevigata, Dorycnium hirsutum, Vicia cracca, Silene latifolia i dues bulboses Gladiolus communis i Allium roseum. Als prats anuals la florida també es presenta ufanosa, amb Scorpiurus muricatus, molt abundant, Astragalus hamosus, Trifolium stellatum, Linum strictum, Convolvulus althaeoides, Bellis perennis i un llarg etc. Prop d'Olivella ens crida l'atenció la presència d'unes mates grosses molt imponents, de fragància potent, vora les quals pul·lulen els borinots. No sabem si aquestes sàlvies són espontànies o bé plantades.

Ampelodesmos mauritanica

Margalló Chamaerops humilis

Dorycnium hirsutum

Leuzea conifera

Dorycnium pentaphyllum

Phlomis lychnitis

Astragalus hamosus

Scorpiurus muricatus

Salvia pratensis

Salvia lavandulifolia

Parc Natural del Garraf

26 de maig de 2016

Breu passeig per l’altilpà calcari prop del cim de la Morella, al parc Natural del Garraf. Màquia densa de llentiscle, margalló, garric  i aritjol, amb càrritx. A les clarianes i als marges les floracions primaverals són abundoses: Phlomis lychnitis, Gladiolus communis, Salvia pratense, Vicia cracca, Lathyrus filiformis, Biscutella laevigata, Centaurea linifolia, Dorycnium hirsutum, l’aromàtic Helichrysum stoechas, la discreta malva crètica Malva cretica, de flors blanques, i la curiosa pinya de sant Joan Leuzea conifera, entre moltes altres. Als prats de terófits una mica més amunt, una munió de plantetes petites i fins i tot minúscules entapissen el prat argilós i eixut: Trifolium cherleri, Trifolium pratense, Trifolium stellatum, Aegilops cuniculata, Medicago polymorpha, Linum sp (potser strictum), Linum bienne, Blackstonia perfoliata, Anagallis arvensis, Torilis nodosa, etc. Apareixen alguns exemplars de la rara orquídia Serapias vormeracea. Però en volem destacar un teròfit reptant ben singular, l’herba d’eruga Scorpiurus muricatus, que resulta molt abundant en aquest punt. Crida l’atenció el llegum, en forma d’espiral i cobert d’agullons. Conviu amb altres teròfits com ara Trifolium glomeratum, Trifolium stellatum, Aegilops cuniculata,  etc.

Phlomis lychnitis

Helichrysum stoechas

Centaurea linifolia

Serapias vormeracea    Malva cretica a baix

Scorpiurus muricatus

Scorpiurus muricatus, fruits

Leuzea conifera

Vicia cracca