29 d'octubre de 2020
SAFRANS DE TARDOR
Darrera escapada abans del segon confinament. Destinació: Coll de la Creueta, per sobre de Castellar de N'Hug (Berguedà) Objectiu principal: Intentar localitzar uns ocells d'alta muntanya molt fugissers que finalment no aconseguim trobar. Molt ennuvolat a la vall, seré un cop arribes a certa altitud, i per efecte de la inversió tèrmica, un espectacular mar de núvols als nostres peus, que tardarà unes hores en difuminar-se. Pasturen les vaques pels prats interminables, ara d'un color de palla deslluit, grans concentracions d'esquelets de cards punxosos, que aquests remugants han passat de llarg sense tocar. Ens sobrevolen grups de voltors que s'acaben d'enlairar dels turons més alts on han passat la nit i ara troben els corrents d'aire calent que els permeten guanyar alçada i patrullar a la recerca del seu aliment. Pinsans, grassets de muntanya, grives i moltes cotxes fumades apareixen als prats, a les clarianes dels bosquets de pins i als pedregars. Passen estols de lluers en vol, emeten els seus reclams fins i melancòlics. De flors ben poques, com és normal. Unes poques gencianes escampades pels prats i els safrans de tardor -també conegut com safrà bord pirinenc- Crocus nudiflorus Sm., que es troben en el seu millor moment. Observem que són sovint visitats per un insecte pol·linitzador, que s'atura un breu instant sobre les anteres i els estigmes per agafar el pol·len o per deixar-ho inconscientment, tot complint amb la tasca pol·linitzadora que la planta espera d'ell. Segurament es tracta d'un dípter de la família dels sirfids Syrphidae, però a partir d'aquí tot són especulacions, que potser un expert ens podria esclarir sense major dificultat. Un bon candidat seria Eupeodes corollae o afí, espècie migradora, que vola entre juny i octubre o novembre. Un segon candidat seria del mateix génere Syrphus, potser Syrphus ribesi. A favor seu és que sol volar entre juliol i novembre i un ampli ventall de possibles plantes hoste, però té un disseny d'abdomen un xic diferent. Altres possibilitats són Melangyna labiaratum o similar, o bé sírfids dels géneres Dasysyrphus o Megasyrphus. Aquests safrans són també pol·linitzats per molts himenòpters, dels géneres Bombus, Anthophora o Osmia. Els tèpals dels safrans, que romanen tancats durant la foscor de la nit, es van obrint un cop es comença a escalfar l'ambient per efecte de la llum solar. Les abelles i els abellots veuen els prats verds de color vermell i els tèpals violacis dels safrans els veuen de color verd clar, la qual cosa els fa destacar fortament del seu entorn i ser trobats amb facilitat per aquells quan surten a cercar aliment. Aviat aquests prats i pastures quedaran o hauríen de quedar ben coberts de neu, i aquest diàleg entre insectes i flors quedarà interromput fins a la propera primavera ben avançada.
En el web de micobotanica jaen trobem aquesta referència de J. Lara sobre els possibles himenòpters pol·linitzadors dels safrans silvestres de tardor, però no en parla dels dípters.
www.micobotanicajaen.com/Revista/Articulos/JLaraR/Polinizadores/Crocus.html
 |
Sírfid aturat sobre els estigmes
|
 |
Safrà de tardor pirinenc Crocus nudiflorus Sm.
|
 |
Sírfid pol·linitzador, potser del génere Eupeodes, Syrphus o Dasysyrphus
|
 |
Gentiana verna
|
 |
Inversió tèrmica, mar de núvols des del Coll de la Creueta
|
© Jordi Cebrian, octubre 2020
