Fitoderia, flora catalana: enero 2021

domingo, 31 de enero de 2021

PRIMERES BULBOSES EN FLOR

UN TOMB PER MONTJUÏC

Segueix aquest confinament municipal, i com és normal, la gent segueix també freqüentant massivament els parcs de la ciutat, necessitats com tothom del contacte directe amb la natura. A Montjuïc, al parc de Verdaguer o de les bulboses, trobem molt moviment de gent ja de bon matí. Malgrat que la vegetació en general presenta encara una imatge força hivernal, es veuen les primeres plantes florides, en especial plantes bulboses, com alguns lliris Iris unguiculars i Iris germanica, aquest darrer amb flors grosses i cridaneres de colors variats, probables experiments de jardineria. Els petits safrans daurats Crocus chysanthus ocupen una parcel·la inclinada de gespa. Destaca per la seva força visual la concentració de les robustes tritomes Kniphobia uvaria = Tritoma uvaria, liliàcia emparentada amb els àloes, procedents com aquest de Sud-àfrica. Són plantes de jardí molt estimades, que certament s'han posat de moda i que podem trobar fàcilment a molts parcs i jardins arreu. Al seu lloc d'origen les vistoses inflorescències de flors tubulars són visitades per uns bells ocells de bec llarg i corbat, que recorden als colibrís, ocells dels gèneres Nectarinia i Promerops, que només a Sud-àfrica sumen 23 espècies diferents. Gràcies a la forma del seu bec, aquests ocells poden accedir amb facilitat al nèctar nutritiu que s'amaga ben a dins de la corol·la tubular. Aquí a Montjuïc, en canvi, on de nectarinies no veurem pas cap, sí que ens sorprèn comprovar com aquestes flors són visitades pels petits mosquiters Phylloscopus collybita, que probablement cerquen petits insectes a la boca de la corol·la. També és moment de la florida de la barretera Petasites fragans, un geòfit rizomatós que forma denses catifes amb les seves fulles grosses, de forma cordato-suborbicular, d'entre les quals emergeixen les tiges floríferes, erectes, de boniques flors de color blanc, púrpura i rosat. De plantes aquàtiques -som al parc més emblemàtic de la ciutat quant a nenúfars- se'n veuen encara pocs indicis. Només el plantatge d'aigua Alisma plantago aquàtica, les espectaculars sagitàries de l'espècie Sagittaria montevidensis -que havíem vist també als jardins d'aclimatació fa uns mesos-, i encara per florir les no menys espectaculars pontedèries.

Crocus chrysanthus, safrà daurat, originàri de Turquia

Dombeya x cayeuxii, arbre de les hortènsies

Iris germanica o similar

Iris unguicularis

Kniphofia uvaria

Petasites fragans = Petasites pyrenaica

Pontederia ?

Pontederia sagittata, foto feta el maig de 2018

Sagittaria montevidensis

lunes, 18 de enero de 2021

EUCALIPTUS I FICUS

Dissabte, 16 de gener

UNA VISITA HIVERNAL AL JARDÍ BOTÀNIC

Dia d'hivern, però amb temperatures gairebé preprimaverals, que contrasten amb les que teníem els dies previs. El jardí botànic, que normalment trobo desert de gent, acollia avui dissabte a un bon nombre de visitants, especialment famílies amb nens petits. Conseqüències d'aquest confinament arbitrari i ridícul, que a Barcelona genera frenètiques aglomeracions en espais oberts, siguin parcs, platges, places o passejos marítims, com ha quedat ben palès aquest cap de setmana.

Un cop dins del jardí, ens endinsem pel sector d'Austràlia occidental. Els eucaliptus són els arbres més representatius, com bé se sap. Es coneixen més de 700 espècies d'eucaliptus, restringides de forma natural a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, però unes poques espècies, de creixement ràpid, han estat objecte de lamentables plantacions massives a l'Àfrica i l'Amèrica del sud i també a la península Ibèrica, especialment Portugal, Galícia i el Cantàbric. Al jardí botànic es poden admirar una desena llarga. Com s'informa en un plafó explicatiu, el mot eucalyptus prové del terme grec kalypto per cobrir, en al·lusió als seus fruits encapsulats. També s'explica que els diferents pobles aborígens australians treuen molt profit d'aquests arbres. Per exemple, torraven les arrels, les colpejaven i les consumien com aliment vigoritzant. Amb les llavors en feien coques i pastes dolces, amb les flors aromatitzaven begudes dolces, amb l'escorça construïen canoes, teulades i torxes, però també fabricaven plats, armes, eines i fins i tot instruments musicals. D'altra banda, fulles i fruits d'eucaliptus es destinen en fitoteràpia a guarir afeccions respiratòries i urinàries i també a tractar la diabetes. Es prenen en infussió o bé s'apliquen en forma de vaporitzacions, banys o aerosols.