viernes, 24 de abril de 2026

PLANTES MINÚSCULES A MONTSÓ

 VISITA BOTÀNICA AL CINCA MITJÀ


Quedem amb el nostre gran amic de Montsó JVF per veure plantes per la seva zona, la comarca aragonesa del Cinca Medio. Amb la generositat que el caracteritza, aquest màxim expert de la flora aragonesa ens prepara un intens programa d'exploració botànica que inclou quatre espais propers però diferents al voltant de la ciutat de Monzón, on és la seva residència. Ens trobem amb un paisatge predominantment àrid, amb camps de gramínies, ara ben verds, extensions d'ametllers i oliveres a la plana, alternat amb diferents elevacions orogràfiques de poca altura, tossals ben definits, amb crestes i replans pedregosos, roquissars més o menys abruptes, amb roques del que aquí anomenen "mallacán", una combinació de graves i argiles, però també turons amb gresos i sorrals. El nostre amfitrió coneix la zona com a la palma de la seva mà i ha anat descobrint amb els temps un munt d'elements botànics de gran interès, alguns dels quals ens els mostrarà avui. Les dues primeres exploracions són a prop de la població de Binaced i la tercera, ja a la tarda, és als afores de la població de Montsó, en la zona coneguda com "las Sosas de Monzón", un seguit de turons amb penya-segats arenosos que s'estenen des del turó del castell medieval fins al turó on descansa l'ermita de l'Alegria. Deixem de fer la visita del quart espai perquè les caminades pels tres anteriors ens han ocupat més temps del previst, i el ritme, amb la forta calorada que patim, no permetia anar més depressa. La vegetació dominant són els llistonars, els espartars, els matollars de ginesta, boscos de carrasca,  timonedes i pradells de plantes anuals. 


Turons propers a Binaced

Pilotes granítiques

Ramat de cabres semisalvatges a les Loberas


Les Loberas de Monzón


Una carrasca monumental

Tot seguit mostrem una selecció de les plantes que hem anat trobant, amb les minúscules espècies que JVF ens tenia reservades, i que ha estat un gran mèrit descobrir, localitzar i retrobar en un paisatge tan extens i aparentment tan uniforme.

Adonis microcarpa

Ajuga chamaepitys

Anthriscus caucalis

Callipeltis cucullaria, una rubiàcia força inconspicua i molt escassa

Centranthus calcitrapae, amb exemplars de mides molt diverses, planta molt comuna

Ephedra distachya, que arriba a formar grans extensions sobre el terra eixut


Hedysarum boveanum, bonica lleguminosa d'ambients estèpics

Linaria oligantha, juntament amb la Linaria aragonesnsis, dos endemismes que JVF tenia ben localitzats

Loeflingia hispanica, una cariofil·l'acia molt menuda que sol passar desapercebuda

Matthiola fruticulosa, violer propi de zones estèpiques

Mata de la labiada Nepeta nepetella aragonensis, una subespècie endèmica


Ophrys speculum, força abundant
 
Ranunculus parviflorus, diminut botó d'or que ens demostra que l'eixutesa no és tan radical com podriem pensar

Rochelia disperma, una boraginàcia molt rara i també molt discreta, restringida a la plana de l'Ebre i territoris propers i que podem considerar la planta més interessant de la nostra exploració


Coberta d'una pilositat blanca, amb el calze inflat i les floretes de corol·la blanca o blavoses difícils de copsar

Scandix australis, una altre raresa a destacar

Teucrium gnaphallodes

Flors subterrànies d'aquesta Vicia tan particular

Viola kitabeliana, també molt diminuta

Com a contrapunt a tantes plantes minúscules i d'estampa tan discreta, acabem l'exploració ja ben a prop de la vesprada gaudint de la bellesa d'aquest astràgal tan vistós, que trobem plenament florit i habitat per algunes aranyes caçadores molt crìptiques i algún saltamartí (Tettigonia) igualment camuflat.


Astragalus alopecuroides




Durant la caminada hem estat acompanyats dels cants de les cogullades fosques, de les terreroles vulgars i dels tallarols de garriga, del cant sonor dels rossinyols i el més discret dels mosquiters pàl·lids, de la presència abundant de les gralles, del pas de grups d'abellerols, del vol de les orenetes rogenques i del xicle estrident d'un cucut reial solitari que cerca a qui parasitar.


Clamator glandarius

Corvus monedula = Coloeus monedula

Sylvia cantillans iberiae = Curruca iberiae

Galerida thecklae

Serinus serinus

Tettigonia sp?

Selecció d'espècies de plantes identificades, una aproximació:


Adonis microcarpa

Ajuga chamaepitys

Anagallis arvensis foemina

Anthriscus caucalis

Artemisia herba-alba

Asphodelus fistulosus

Astragalus alopecurioides

Astragalus monspessulanum gypsophilus

Bromus intermedius

Callipetis cucullaria

Campanula erinus

Centaurea linifolia

Centhranthus calcitrapae

Cnicus benedictus

Cynoglossum cheirifolium

Dipcadi serotinum

Diplotaxis erucoides

Ephedra dystachia

Ephedra fragilis

Erodium cicutarium

Euphorbia serrata

Ficus carica

Filago congesta

Foeniculum vulgare

Frankenia pulverulenta

Galium parisiense

Glaucium corniculatum

Hedypnois ragadiolensis

Hedysarum boveanum

Helianthemum marifolium

Jasonia saxatilis

Koeleria vallesiana

Linaria aragonensis

Linaria oligantha

Lithodora fruticosa

Lithospermum apulum

Loeflinglia hispanica

Lonicera etrusca

Lygeum spartum

Malcomia africana

Matthiola fruticulosa

Mercurialis tomentosa

Muscari comosum

Muscari neglectum

Myosotis ramosissima

Nepeta nepetella aragonensis

Onopordum corymbosum

Osyris alba

Papaver rhoeas

Peganum harmala

Plantago albicans

Quercus coccifera

Quercus ilex rotundifolia

Ranunculus parvifolius

Reichardia picroides

Reseda lutea

Reseda phyteuma

Reseda undata

Retama sphaerocarpa

Rhamnus lycioides

Rochelia disperma

Ruta chalepensis

Salvia verbenaca

Scandix australis

Sedum sediforme

Senecio vulgaris

Serratula leucantha

Silybum marianum

Sisymbrium runcinatum

Sonchus asper

Spergularis rubra

Sternberbia colchicifolia

Teucrium gnaphalodes

Thesium divaricatum

Thymelaea tinctoria

Thymus vulgaris

Thymus zygis

Torilis nodosa

Triseteria loeflingiana

Viola kitaibeliana


TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, abril 2026

lunes, 13 de abril de 2026

ELS ADONIS DE PRIMAVERA

 ELS TOSSALS CERETANS


En uns pocs turons suaus, esquistosos, que s'aixequen tímidament sobre la plana ceretana, apareixen unes flors magnífiques, que floreixen tot just ara al mes d'abril, els adonis vernals Adonis vernalis L. El paisatge d'aquests tossals presenta encara un aspecte post-hivernal o pre-primaveral, amb els primers indicis de floració en alguns arbres i arbustos com ara els aranyoners, els cirerers, els oms o l'arç blanc, mentre que les pastures apareixen encara mancades de flors, més enllà dels marcòlics, alguna potentilla i algun erodium escadusser. Són els adonis, amb les seves flors grosses, sèssils, espectaculars, d'un lluent color groc que s'albira des de la distància, les que aporten un toc primaveral explosiu al tossal. Aquesta planta té una distribució molt localitzada a Catalunya, restringida a aquests pocs turons de la Baixa Cerdanya, no lluny de les poblacions d'Alp i de Bellver. 

Una situació similar la trobem als prats subalpins del Coll de Toses, allà on la neu ja és de retirada. Els prats acullen les primeres floracions de la temporada, plantes vernals com els còlquics de primavera Bulbocodium vernum, que són abundants, i els safrans de primavera Crocus vernus, que enguany ho són molt menys.


Prats i bardisses amb aranyoner


Aranyoner Prunus spinosa


Adonis vernalis

Fullam d'aspecte plumós de fulles laciniades



Tofes de fins a una dotzena de flors



Fruits en núcula subglobulosa

Distribució dels Adonis a Catalunya. Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya

Bulbocodium vernum


Crocus vernus


Daphne mezereum

Sit negre cercant aliment sobre la neu


TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, abril 2026