viernes, 26 de junio de 2026

NOU PASSEIG PER ASTÚRIES

 PAISATGES I FLORS


Un any més, tot fugint de les calorades extremes, recalem en el Cantàbric, Cantàbria i sobretot Astúries, per gaudir dels seus excepcionals paisatges, paisatges de muntanya i alta muntanya, de boscos atlàntics i boscos de litoral, de penya-segats impressionants, de platges sorrenques sotmeses a la dinàmica constant de les marees, de prats verds on pasturen les vaques, de paisatges fluvials per on flueixen rius de corrent generosa com el Cares o el Deva...


Platja de Poo

Platja de Barru

Cabo Peñes


Platja de Torimba

Bufador a Borizu

Fuente Dé, a la vall de Liébana, Cantàbria

una visita obligada



Barru

Platja Cuevas del Mar

Acantilados del Infierno


Riu Cares, prop d'Arenas


No ha estat aquesta una primavera especialment bona per a les floracions. Les successives calorades, que també han afectat el Cantàbric, han socarrimat una mica l'aspecte general de la vegetació. Prats més groguencs, flors més escasses, cims del tot despullats de neu. Tanmateix, de plantes en flor hi trobem amb una certa abundància, com ho demostra aquesta petita selecció:


Ligusticum lucidum

Pinguicola longifolia

Tilia cordata

Digitalis parviflora

Simethis mattiazi


Erica australis

Serapias vomeracea

Lithodora oleifolia = Glandora oleifolia

Iris foetidissima

Ophrys apifera

Reseda glauca

Asperula hirta

Gypsophila repens

Crepis pygmaea

Linum suffruticosum

Silene uniflora

Asphodelus cerasiferus

Daboecia cantabrica

Hypericum androsaemum

Angelica sylvestris



La presència de plantes foranes, incloses algunes amb una certa tendència invasora, és força general a Astúries. Les plantacions d'eucaliptus s'estenen per gairebé tot el litoral, i malauradament es continuen plantant, per bé que ja només en espais anteriorment ocupats per aquest cultiu industrial. Seria desitjable que aquests boscos industrials fossin eliminats progressivament, per deixar pas al bosc autòcton, sigui alzinar, roureda, castanyeda o bé matollars d'arboç o brugueres i recuperar aquelles denses bosquines de litoral que encara apareixen en certs sectors. Els falguerars de la falguera Pteridium aquilinum ocupen sense problemes el sotabosc d'aquests boscos d'eucaliptus, però també cobreixen de forma massiva les pastures per on ja no pasturen les vaques. Algunes plantes invasores van apareixent de forma reiterada en diferents ambients, com ara riberes, prats, marges de camins i carreteres. És el cas de l'onagre Oenothera biennis, de la tritònia, de l'acant o de la Tradescantia, alhora que les ufanoses tofes d'hortènsies no falten de cap jardí o terrassa. 


Oenothera biennis

Eucaliptus i falgueres

Tritonia x crocosmiiflora

Tradescantia fluminensis


Erigeron karvinskianus

Hortènsies

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, juny 2026





miércoles, 27 de mayo de 2026

LES PIRÀMIDES DE STOB

 UNA BREU ULLADA A LA FLORA BÚLGARA


Situades en la ruta que mena al famós monestir de Rila, sens dubte la major atracció turística de Bulgària fora de Sofia, trobem un espectacular aflorament de roca conegut com les piràmides de Stob, el poble des d’on s’accedeix. De fet, són tres afloraments diferents, que s’estenen sobre unes 8 hectàrees, en un paisatge de turons suaus, amb les muntanyes de la serralada de Rila, amb els seus cims nevats, en la distànciaÉs tracta d’una concentració de roques de gres, amb formes d’agulles o de fongs, d’entre 30 a 40 metres de gruix i entre 6 i 12 metres d’alt, algunes de les quals apareixen coronades amb barrets de gres, com veiem també en altres espais, com les Bardenes a Navarra. Algunes d’aquestes agulles se les coneix amb noms propis com les Torres, els Martells, els Germans, la Parella de nuvis o els Queixals esmolats, entre d’altres. El paisatge vegetal, de tipus continental, està dominat per una roureda oberta, amb espinavessa i freixe d’olor. 

Les piràmides de Stob












El poble de Rila i la serra de Rila de fons


La flora dels Balcans és molt rica i inclou molts endemismes, com passa també a la península Ibèrica. De fet són les dues regions d'Europa més riques en flora del continent. La primavera està força endarrerida enguany, malgrat que som ja a mitjans de maig, però igualment podem gaudir d'un seguit de plantes florides, com les que compartim tot seguit.


Vicia grandiflora

Trifolium angustifolium

Achillea thracica, endèmica

Viscaria vulgaris

Papaver dubium

Carduus sp.


Quercus cerris

Paliurus spina-christi

Stachys germanica

Orlaya grandiflora


Uns 20 kms més amunt arribem al famosíssim monestir de Rila, visitat diàriament per turistes d'arreu del món. El monestir ocupa un replà al vessant oest de la serralada de Rila, un sistema muntanyós amb cims de més de 2.500 metres d'altura, coberts de neu bona part de l'any, que acull una flora i una fauna excepcional, amb presència de llops i ossos, naturalment molt difícils de veure. Més al sud de la serralada de Rila, trobem les muntanyes de Pirin, i encara més al sud les famoses muntanyes dels Ródope, que Bulgària comparteix amb Grècia. 



Monestir de Rila



Riu Rilska


Kirilova Polyana

Paisatge d'ossos i llops




Algunes plantes de Rila i Pirin, les primeres floracions en aquests muntanyes cobertes de boscos de faig, bedoll, picea i avet i travessades per diferents rierols de muntanya.

Cornus mas

Dactylorhyza sambucina

Petasites albus

Scilla bifolia

Corydalis solida

Crocus veluchensis, endèmic

Chrysosplenium alternifolium

Petasites albus

Saxifraga rotundifolia

Geranium macrorhyzum


Soldanella montana

Oxalis acetosella


Cardamine bulbifera

Geranium phaeum

Paeonia officinalis, ornamental


Polygonatum odoratum

Convallaria majalis

Galium odoratum

Symphytum tuberosum

Lamium purpureum

Berberis vulgaris

Tussilago farfara

Viola tricolor

Fraxinus ornus



TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, maig 2026