jueves, 6 de enero de 2022

JARDÍ BOTÀNIC DE VALÈNCIA

 LA VISITA EN IMATGES


El penúltim dia de l'any 2021 visitem el jardí Botànic de València. Es troba a uns 400 metres de les històriques Torres de Quart o Porta de Quart, vestigis magnífics del que va ser la muralla medieval que envoltava la ciutat vella. El Jardí Botànic de la Universitat de València es fundà l'any 1567, com s'explica al fulletó que en faciliten a l'entrada. Durant 200 anys va ser un gran hort medicinal, amb ubicacions diferents. L'any 1802 la Universitat l'ubicà en l'Hort de les Tramoyeres, on s'establiren les Càtedres de Botànica i Agricultura d'aquesta Universitat. Al llarg del segle XX els jardins van quedar força abandonats fins que l'any 1987 la Universitat va decidir implementar un projecte de restauració radical. El maig de l'any 2000 els treballs de restauració van concloure amb la inauguració de l'edifici d'investigació. Al jardí Botànic de València es cultiven actualment més de 4.500 espècies procedents de gairebé tot el món. Estan ordenades en 27 col·leccions monogràfiques. L'Escola Botànica és la col·lecció més antiga. Trobem diversos hivernacles amb falgueres, orquídies, bromeliàcies, enfiladisses, plantes crasses i carnívores, galeries de cactus i altres plantes del desert, d'agavácies i de palmàcies. El jardí acull també una bona selecció d'arbres monumentals, de palmeres de mides impossibles, de cactus impressionants, juntament amb un jardí medicinal, un altre de plantes tinctòries i un hort amb verdures i hortalisses de tota mena. No falta la secció dedicada a les plantes mediterrànies, amb uns quants valuosos endemismes, el jardí de plantes aquàtiques, el de plantes bulboses, el de la flora valenciana o el de flora macaronèsica. Compartim a continuació una selecció d'imatges:


Lledoner monumental a l'entrada

Quan l'edifici s'adapta a l'arbre

Arbres monumentals:

Quercus virginiana

Zelkova carpinifolia, ulmàcia del Caucas

Ceiba speciosa


Palmeres:

Washingtonia robusta


Washingtonia filifera

Phoenix dactylifera

Livistona chinensis



Cactus i aloes:


Aloe immaculata ?

Echinocereus rigidissimus

Haworthia magnifica, de Sudàfrica

Melocactus matanzanus, cactus endèmic de Cuba

Mammillaria elongata


Cactarium


Neobuxbaumia polylopha, de Mèxic

Cleistocactus tupizensis, cactus endèmic de Bolívia

Cleistocactus hyalacanthus

Arbustos en flor: 

Colletia paradoxa, ramnàcia originària de l'Uruguai i l'Argentina

Hypoeste aristata, acantàcia del centre d'Àfrica

Cestrum purpureum

Echium decaisnei, de les illes Canàries

Megaskepasma erythrochlamys, acantàcia de Centre i Sud-amèrica




Plantes d'hivernacles:

Begonia maculata

Calathea lancifolia

Drosera sp

Lasiocroton bahamensis


Tillandsia flexuosa

Orquidari

Muehlenbeckia

Platycerium superbum, falguera australiana

Asplenium sagittatum, endemisme llevantí

Sarracena leucophylla

Sarracena purpurea

Dionaea muscipula

Pinguicola agnata

Pinguicola martinezii

Pinguicola jaumavensis

Retol en memòria del botànic Carlos Pau

Citrus myrtifolia

Aratinga erythrogenys

Hort valencià


© Jordi Cebrian, gener, 2022




















domingo, 19 de diciembre de 2021

RIELLS DEL FAI

 F DE FALGUERES I FÈRULES


Fem una senzilla sortida botànica hivernal per un espai que m'és molt i molt familiar: els cingles de Riells del Fai. La manca de pluges d'aquesta tardor és ben visible, malgrat que en dies passats ha plogut mínimament, i la sequera queda ben palesa a la vegetació. Fem una ruta més o menys circular, tot començant amb una incursió resseguint el curs del riu Tenes. Observem plantes de ribera com ara Dorycnium rectum, especialment abundant, Cirsium monspessulanum, Lythrum salicaria, Eupatorium cannabina, Epilobium hirsutum, Phragmites australis, Scrophularia aquatica, totes elles amb la seva versió d'hivern. També algunes plantes aquàtiques a la séquia i al mateix riu: Lemna minor, Nasturtium officinale i Veronica anagallis-aquatica, aquestes dues últimes amb uns pocs exemplars en flor. També observem plantes ruderals, moltes al·lòctones, com l'aromàtica Chenopodium ambrosioides, Bidens sp, Senecio pterophorus, Vinca difformis, etc. A la brolla trobem mates de bruc d'hivern i foixarda, amb algun exemplar en flor. Ens fixem en els borrons d'un robust arbre de ribera, despullat de fulles i discutim què pot ser. Havíem pensat en figuera, però l'amic CP ho acaba esbrinant més tard, es tracta d'una noguera, ara en repós hivernal. I pugem als cingles per seguir una senda enlairada, que s'obre pas entre la vegetació engavanyada, amb trams oberts i trams espessos als fondals, sobre la roca vermella de conglomerat. La canyaferla Ferula communis és mot abundant, mostrant ara les tofes noves de fullam plomós i aromàtic de la nova generació. Aquestes fulles són evitades, sembla, pel ramat, com ara vaques i ases, als quals quan les megen els hi pot provocar hemorràgies internes, el que es coneix com a ferulisme. Això explica que en alguns indrets d'Espanya a la canyaferla se la conegui també com a mataburros. Però ens anem creuant amb restes de l'anterior generació, com són les altes canyes en forma de canelobre allargassat que van apareixent aquí i allà. Aquestes canyes dures han estat emprades per diferents aplicacions, com ara canyes de pesca, eines agrícoles i també vares per castigar els alumnes indisciplinats. Comentem que una fèrula és també una tableta rígida utilitzada per immobilitzar el membre fracturat, especialment de dits o braços, per mantenir d'aquesta manera l'os danyat en una posició fixa. Les falgueres també són protagonistes de la jornada. Trobem Adiantum capillus-veneris al riu i a la séquia, Cetterach officinarum, Polypodium vulgare, Asplenium ruta-muraria, i en una posició ben asoleiada, uns pocs exemplars de dues espècies força interessants: Cheilanthes acrostica i una més al seu costat, a la que dediquem una bona estona i que acabem determinant com a Asplenium petrarchae. 



Cingles i oliveres

El turó de les Onze Hores de fons


Canyaferla Ferula communis



Cheilanthes acrostica

                                        

Asplenium petrarchae


Leman minor, llentia d'aigua a la séquia

Canyís Phragmites australis

Erica multiflora

Cheirolophus intybaceus

Globularia alypum


© Jordi Cebrian, desembre 2021