domingo, 21 de abril de 2024

CAMINANT PER BANYOLES

 HERBASSARS I MARGES DE CAMPS


Una volta a peu per tot el perímetre de l'estany de Banyoles, més una curta derivada per abocar-nos a diferents estanyols propers (Can Morgat, Can Cisó, la Puda), ens suposa unes tres hores de molt reposada caminada. Les cues de cavall ja han desenvolupat les tiges no fèrtils, floreix el saüc, els àlbers, l'arç blanc, el pollancre i el ginestó i també ho han fet els vistosos lliris grocs, però encara no els lliris pudents. De plantes herbàcies, en bosc de ribera, herbassars humits i en marges de camps, van apareixent de florides, però no pas en abundància. 


estany de banyoles


can morgat

estanyol de can cisó, una surgència

Ajuga reptans

Aristolochia rotunda

Crataegus monogyna

Equisetum maximum


Euphorbia villosa

Papaver rhoeas

Iris pseudacorus


Lathyrus aphaca



Vicia hybrida

Ànecs mandarins mascles en cel, tots rere la femella


ànec coll verd al morgat



© Jordi Cebrian, abril 2024

martes, 2 de abril de 2024

EXPLOSIÓ DE LUPINUS

 FLORIDA DEL LLOBÍ BORD


El llobí bord Lupinus angustifolius L. és una lleguminosa de boniques flors blaves en raïm terminal i fulles palmaticompostes, de folíols allargassats, molt característics. Els fruits són uns llegums inflats amb unes 4 a 6 granes negres a l'interior. Aquests fruits són comestibles, es conserven en salmorra i se solen prendre d'aperitiu. Rics en proteïna, fibra i àcids orgànics insaturats, però baixos en lípids, tenen un sabor una mica amarg, que no agrada a tothom. Juntament amb les seves aplicacions gastronòmiques, se'ls atribueixen propietats medicinals, com laxant, digestiu i antidiabètic natural. El llobí, conegut també com a tramusser bord i altramuz azul en castellà, apareix en pradells de plantes anuals, marges de sembrats, clarianes i erms. Es distribueix per la conca mediterrània, de l'oest de França a Turquia. A Catalunya el trobem al litoral i prelitoral, de l'Alt Empordà a les muntanyes de Prades. A l'Ametlla del Vallès i a la Roca del Vallès és relativament comú, sobre sòls secs silícics. Conviu amb una gran diversitat de plantes, la majoria anuals, com ara Stachys arvensis, Calendula arvensis, Antirrhinum orontium, Arabidopsis thaliana, Alyssum alyssoides, Linaria arvensis, Bunias erucago, Raphanus raphanistrum, Fumaria officinalis, Chrysanthemum segetum, Erodium cicutarium, Anthemis arvensis, Geranium molle, etc. Els llobins són també molt apreciats en jardineria, per bé que se solen utilitzar altres espècies afins com ara Lupinus polyphyllos Lindley, molt més robust, de flors roses, blanques, blaves o liles, originari de l'Amèrica del Nord, però molt plantat als països del nord d'Europa i a França. 


Peu de Lupinus al febrer


Lupinus a principis de març, la inflorescència comença a mostrar-se




Lupinus a 26 de març




Lupinus a 29 de març, després de ploure


I ara algunes plantes, anuals o no,  que comparteixen el seu ambient:


Alyssum alyssoides

Anthemis arvensis

Arabidopsis thaliana

Bunias erucago

Fruit banyut de la Bunias

Cistus albidus

Coronopus didymus

Diplotaxis erucoides

Lathyrus clymenum

Medicago minima o similar

Plantago afra

Senecio vulgaris

Spergularia rubra

Stachys arvensis

Trifolium arvense

Mata de timó Thymus vulgaris

Linaria arvensis


El llobí fruitat i altres Lupinus


Lupinus angustifolius amb flors i fruits


Els llegums del Lupinus

Lupinus micrantha, de l'Algarve

Lupinus sericeus, de la Illa de Vancouver

Lupinus polyphyllos

Totes les fotos © Jordi Cebrian, abril 2024