Fitoderia, flora catalana

viernes, 26 de agosto de 2022

LA BOIXEDA REVIU

SANT ANTONI DE CAMPRODON

Tornem a un d'aquests espais que procurem visitar un cop a l'any, la pujada a l'ermita de sant Antoni de Camprodon. És aquest un indret especialment humit i frondós, un jardí natural ple de flors que floreixen al final de l'estiu, però enguany no s'escapa pas dels efectes de la sequera asfixiant que estem patint. Que estem vivint un dels estius més tòrrids que es recorden és innegable, però el més preocupant és que aquesta manca de pluges i aquestes temperatures extremes i persistents sembla que s'aniran repetint i tot plegat esdevindrà malauradament la norma. El Pla de Bonaire, sempre tan generós en herba tendre i en floracions de tota mena, es troba enguany molt sec i castigat per la sequera. Retrobem algunes de les espècies que hem vist altres anys aquí com Serratula tinctoria, Odontites serotinus, Geranium nodosum, Centaurea jacea, Mentha arvensis, Succisa pratensis, Seseli montanum, Epilobium montanum (?), Agrimonia procera, Stachys sylvatica, Stachys palustris i sobretot la delicada i molt rara umbel·lífera Silaum silaus, de la qual només en detectem sis peus, mig amagats en l'herbassar de gramínies. Un aspecte positiu, que contrasta i molt amb anys anteriors, és el que ens ofereix la boixeda. Semblaria que la papallona del boix Cydalima perspectalis no ha fet acte de presència i el sotabosc de boix, tan malmès abans, ha inicitat un procés de recuperació, no sabem si amb la intervenció humana o de forma espontània. Completem la jornada apropant-nos a l'espectacular cascada del Catllar, abans d'arribar a Setcases, on l'aigua brolla i cau en abundància, tot recollint el regal de les darreres tempestes pirinenques.

Branquillons joves de boix

Resorgiment del boix

Agrimonia procera

Geranium nodosum

Mentha arvensis

Odontites serotinus

Serratula tinctoria

Seseli montanum

Silaum silaus

Argynnis paphia (?) sobre Succisa pratensis

Stachys palustris

Magnífica cascada del Catllar

Polystichum sp

Aconitum pyrenaicum

Possible Aethusa cynapium ??

Pollets de roquerol, sobre el niu en un poble de la vall de Camprodon

. Almenys aqui han estat respectats, de moment

Totes les fotos © Jordi Cebrian, agost 2022

domingo, 7 de agosto de 2022

A LA RECERCA DE L'HERBA BLANCA

UN ENDEMISME PIRINENC

Fem una breu passejada pels camins i senderons a l'ombra del majestàtic Puigmal, al seu vessant nord, Alta Cerdanya, enfilant una carretera sinuosa i estreta des de la dispersa comuna de Santa Leocadia, 14 kms de pujada constant, una ruta molt freqüentada pels ciclistes, la majoria catalans del nostre costat. Vaig buscant una planta endèmica ben coneguda i que ja hem vist aquí anys enrere: l'herba cana o herba blanca Senecio leucophyllus = Jacobea leucophylla DC., que com ja indica el seu nom específic destaca per la blancor platejada del seu fullam, que destaca poderosament sobre la foscor opaca de la pedra de pisarra sobre la que creix, en rocam i tartera. Som en efecte davant d'una planta endèmica, no especialment amenaçada, que es troba a l'estatge alpí entre els 2000 i els 2800 metres d'altitud, sobre terreny silícic, amb un punt d'una certa escassetat hídrica. La lluentor de les seves fulles segurament li pot ajudar a repel·lir la llum solar, a la qual està molt exposada en aquestes latituds i, per tant, a resistir la sequera i la insolació. La trobem aquí als voltants del Puigmal, a l'Alta Cerdanya, també al Ripollès, Coll de la Marrrana i proximitats i també al Carlit. Aquest tàxon, com s'indica al Llibre Vermell, està protegit dins del parc natural de les Capçaleres del Ter i el Fresser. Altres plantes que comparteixen espai i que encara trobem en flor són: Carduus carlinoides, Galeopsis pyrenaicum, Parnassia palustris, Saxifraga stellaris, Aconitum napellus, Senecio pyrenaicus, Alchemilla alpina, Achillea ptarmica, Epilobium alsinifolium, Epilobium angustifolium, Achillea millefolium, Cirsium eriophorum, Cirsium acaule, Carlina acaule i poc més. La manca de pluges és ben manifesta també aquí i la vegetació en prats, pastures i carenes presenta una imatge desoladora. Però avui, dissabte 6 de juliol, almenys els xàfecs fan acte de presència i reguen amb generositat tots aquests relleus assedegats.

Senecio leucophyllus

Senecio pyrenaicus

Achillea ptarmica

Epilobium alsinifolium al rierol

Epilobium angustifolium, fruits expulsant borrissol

Aconitum napellus, bella i temuda planta pirinenca

Alchemilla alpina

Galeopsis pyrenaica, un altre endemisme

Sorbus aucuparia carregat de fruits

Veratrum album

Espigues fruitades del Veratrum

Cirsium eriophorum

Prunella modularis furgant en la molsa

miércoles, 20 de julio de 2022

UN TOMB PER L'ARIEJA

RUTA BOTÀNICA PEL SUD D'OCCITÀNIA

Fem una incursió d'uns dies per la regió de l'Arieja, al nord d'Andorra, amb interessos preferentment paleontològics -l'Arieja és un indret especialment ric en coves, abrics i pintures rupestres-, però també ornitològics, faunístics en gerenal i botànics. La calorada és ben present i anirà augmentant amb el pas dels dies. Ens trobem a la segona setmana de juliol. El paisatge dels Pirineus, i encara més el de la plana més al nord, es troba inusualment sec i engroguit. Només el verd impera amb força a alguns dels espais de més altitud i en obagues frescals. La pluja, tan freqüent en aquestes contrades durant l'estiu, es redueix a unes poques hores nocturnes, un sol dia i no més. El paisatge reclama més aigua de manera manifesta i dramàtica. Com a espais naturals ens aturem, entre d'altres, al Col de Puymorens, a la Vall d'Orlu, a la zona de Soulcem i Montcalm prop de Vicdessos, a l'etang de Bethmale i al Col de la Core, al port i l'etang de Lers, al col d'Agnés, al plateau de Coummebiere, etc. Domina el pasatge granític, amb alguns afloraments calcaris, que en canvi són més visibles al voltant i més al nord de Tarascon sur Arieje, població on pernoctem. Tot seguit incluim una selecció de fotos de paisatges i també de diferents espècies de plantes, ordenades alfabèticament, per tal d'il·lustrar aquesta entrada netament visual.