PASSEIG VISUAL ALS PICOS D'EUROPA

 ASTURIAS I CANTABRIA

Tornem al Cantàbric tot fugint de la calorada extrema al Mediterrani.

Visitem diversos punts de costa i muntanya a Cantàbria i principalment a Astúries oriental.

Dues incursions als Picos de Europa: Fuente Dé, al Valle de Liébana, Cantàbria i per sobre de Sotres (Alto del Caballar i Escarandi), a la zona de Cabrales, el poble a més altura a Astúries. 

Una bona representació de flora autòctona de muntanya, amb espècies que trobem també als Pirineus i alguns endemismes cantàbrics rellevants. 

Penya-segats i altiplans marins a la zona de Llanes (Borizo, Barru, Bufones de Pría, Torimbia, etc.)

A continuació, una breu selecció de paisatges de costa i muntanya:

I una selecció de plantes que vam trobar:

Angelica sylvestris

Anthristicus sylvestris

Armeria maritima

Asperula hirta

Chaenorhinum origanifolium

Crepis pygmaea

Digitalis parviflora, endemisme cantàbric 

Erica vagans

Genista legionensis

Gymnadenia conopsea

Gypsophila repens

Himantoglossum hircinum

Horminium pyrenaicum

Laserpitium latifolium

Linum viscosum

Lythrum junceum

Malva moschata

Phyllitis scolopendrium

Physalis alkekengi

Reseda glauca

Samolus valerandii

Saxifraga canaliculata

Silene uniflora

Sisyrinchium rosulatum, al·lòctona

Teucrium pyrenaicum

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, juny, 2025

PAPALLONES A SANT SEGIMON

 Dissabte 14 de juny de 2025

L'HERBA DE SANT SEGIMON

Un munt de papallones voleien per sobre de les mates i les herbes en flor als ufanosos matollars de Sant Segimon, Montseny, siguin cards, siguin esbarzers, siguin ginestes, siguin armèries, siguin centàurees, siguin caps d'ase, siguin campànules, tot cercant el nèctar vivificador que les plantes els hi ofereixen, en un escenari multicolor on poden executar lliurement els seus balls de seducció o de supervivència. No som ni molt menys experts en papallones i les nostres identificacions poden incórrer en possibles errors, malgrat haver usat per a la identificació una guia formidable, de la qual cal fer esment: Guia de les papallones diürnes de Catalunya, R. Vila, C. Stefanescu, JM Sesma, Lynx 2018. Però ens interessa, més enllà d'haver o no encertat l'espècie, reflectir aquesta relació íntima entre les papallones i les plantes que les atrauen, en una simbiosi que perdura d'ençà que existeixen les plantes vasculars i els insectes. 

Dues espècies de plantes emblemàtiques del Montseny no triguen a aparèixer en la nostra caminada per la vall de sant Segimon: les violes del Montseny, molt nombroses als marges, i els bonics coixinets de l'herba de Sant Segimon Saxifraga vayredana, a l'ombra de rocs i per sobre de la riera, mirant a nord, que trobem plenament florides. Malgrat rebre el nom d'aquesta vall, aquesta espècie és molt més comuna a altres zones del Montseny, com ara les Agudes. Aquí hem localitzat una vintena llarga de peus. 

Viola bubanii

Valeriana officinalis

Sylvia undata

Sylvia borin

Speyeria aglaja

Sedum rupestre

Saxifraga vayredana

Prunella laciniata

Pieris brassicae

Lycaena alciphron (?)

Iphiclides feisthamelii

Gonepterix rhamni sobre Dianthus seguieri

Fagus sylvatica

Emberiza cia

Digitalis lutea

Campanula persicifolia

Armeria plantaginea

Aporia crataegi

Anthus campestris

Allum sphaerocephalon

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, juny 2025