domingo, 31 de mayo de 2020

Temps de (des) confinament

30 de maig


EXPLOSIÓ DE MELILOTS


Tres dies després de l'anterior exploració, CM i jo tornem a la solana de Collserola, sector Mundet-Montbau, en una nova volta circular que variem parcialment i que ens porta, de manera improvisada, fins a prop del Turó de la Magarola i la gossera, després de superar un fort desnivell caminant per dins del dens alzinar amb marfull. En aquest punt alt de la ruta ens sorprèn la presència d'una bona estesa de melilots Melilotus officinalis, al marge del camí. Aquest és el resum gràfic de la jornada, que complementa a l'anterior:


Melilotus officinalis







Brachypodium retusum


Colutea brevialata


Filago pyramidata
Torilis arvensis

Bryonia cretica



Teucrium chamaedrys

Cistus albidus


Lathyrus latifolius


Melica minuta

Rosa sempervirens


Rubia peregrina

Trifolium arvense

Verbascum boeharvii

© Jordi Cebrian, 2020



jueves, 28 de mayo de 2020

Dimecres, 27 de maig

Temps de (des) confinament


PELS SENDERONS DE SANT CEBRIÀ I MÉS AMUNT


Tornem a quedar amb l'amic CM per fer un vol matinal per la solana de Collserola, per sobre del sector  Mundet, una bona opció triada per ell. Partint de la Ronda de Dalt i deixant enrere els darrers edificis d'habitatges, la pista ens duu aviat fins a la petita i modesta capella de Sant Cebrià, a la vora de la qual hi ha un antic berenador atrotinat, potser ja en desús. A partir d'aquest punt enfilem senderons, Collserola amunt, per la solana, però amb una immersió inicial per un frondós fondal, de vegetació exuberant, amb unes poques cases escampades, senzilles o pretensioses, en un paisatge de muntanya que sembla difícil de creure que es trobi a tan escassos minuts de la gran i sorollosa urbs. A diferència de les sortides anteriors per la serra, avui gairebé no coincidim amb ningú més, una sensació ben estranya aquests dies de frenesí ciutadà. Els runners i caminadors apareixen més tard, quan a punt som de completar la improvisada ruta circular que hem fet i que ens deixa per sobre de la residència sanitària de la Vall d'Hebron. Al fondal, el senderó ressegueix un barranc ombrívol, atapeït de vegetació, on abunden els rossinyols del Japó, que ens obsequien amb l'harmoniosa força melòdica dels seus cants i amb l'aspror dels seus reclams territorials. Les plantes que trobem en el fondal i les que veiem a la solana són clarament diferents. En aquest primer tram humit i ombrívol ens apareixen espècies amigues de la humitat com ara Scrophularia peregrina, Ranunculus repens, Myosotis arvensis, Hypericum androsaemum, Apium nodiflorum, Rumex conglomeratus, Lampsana communis o les medicinals Melissa officinalis i Ballota nigra, entre altres. No falten espècies de jardí escapades,  com l'abundant acant Acanthus mollis, la matricària Tanacetum parthenium -també medicinal, la gran eina d'herbolari per guarir els mals de cap- o la delicada però invasiva Tradescantia fluminensis. En canvi als senderons del solei ens tornen a sortir plantes que ja hem anat veient aquests dies, com les espectaculars mates de l'espantallops Colutea brevialata, amb els seus típics llegums inflats, el bonic pinzell Coris monspeliensis, l'ungla de gat, ufanoses mates de roser englantiner Rosa sempervirens, el conillet Antirrhinum majus, rudes, estepes, hipèric Hypericum perforatum, Convolvulus althaeoides, Galium maritimum, concentracions de Trifolium angustifolium, un parell de Blackstonia perfoliata mig amagades a la vegetació, mates tendres de matabou Bupleurum fruticosum i esteses de diferents gramínies com l'abundant albellatge Hyparrhenia hirta, el no menys abundant llistó Brachypodium retusum o la difusa Arrhenatherum elatius. Ens fixem també en els insectes, atrafegats alguns en la seva tasca pol·linitzadora, com els escarabats Lobonyx aeneus copant les darreres flors visibles de l'estepa negra Cistus monspeliesis, o Stenopterus rufus atipant-se sense presses sobre els botons florals de calcides i escabioses, mentres altres els veiem posant en pràctica la seva tàctica d'atac per sorpresa, com la que sol utilitzar un espectacular neuròpter d'ales grogues, possiblement Libelloides coccajus.


Casot per sobre de St Cebrià
A pocs minuts de la Ronda de Dalt

Bosquet d'acants



Senderó ombrívol i solitari

Font d'aigua no potable

Lapsana communis

La medicinal tarongina Melissa officinalis

Scrophularia peregrina

Ranunculus repens fruitat

Ballota nigra

Hypericum androsaemum a punt de fruitar

Apium nodiflorum

Tradescantia fluminensis

Tanacetum parthenium, la matricària

Rumex conglomeratus

Colutea brevialata


Coris monspeliensis

Coris monspeliensis

Bupleurum fruticosum

Blackstonia perfoliata

Brachypodium retusum, el llistó florit

Arrhenatherum elatius


Rosa sempervirens

Trifolium angustifolium

Umbilicus rupestris

Lobonyx aeneus sobre Cistus monspeliensis

Stenopterus rufus sobre Scabiosa atropurpurea

Insecte depredador Libelloides coccajus o similar

© Jordi Cebrian, 2020