FALGUERES AL MONTNEGRE

 Dissabte 12 de febrer

UN OASI DE FRESCOR I HUMITAT

Sortim en un nou dissabte gris i emboirat, com el passat, i com va passar llavors també la pluja, tan necessària, es presenta de forma minsa, tímida, ridícula i gairebé anecdòtica. Els efectes d'aquesta manca d'aigua són ben manifestos a la vegetació i al paisatge. Però ho són sobretot a la zona de Montpalau, turó emblemàtic que s'eleva arrodonit sobre la plana de Pineda de mar. Som en l'època ideal per a l'observació de briòfits i de falgueres, l'hivern, quan les plantes vasculars en flor encara són escasses. Els frares cugots surten aquí i allà en escletxes de roca i a l'ombra de les espinoses opunties, però molt pocs els trobem encara en flor. En aquest cas per veure la seva florida hem arribat tard. La falguera més interessant de la zona, la Cossentinia, se'ns apareix resseca i moribunda en un amagat replà  de roca que mira al sud, quan és ara que hauria de mostrar-nos la seva millor imatge. En canvi, en els talussos a l'inici del camí de Montpalau i més amunt, en ambients més ombrívols, les falgueretes que anem trobant es veuen molt més fresques i esponeroses. Clapes denses i turgents de Segalinella denticulata forren generosament aquests talussos de terra ennegrida, i a la vora o barrejats, apareixen també Asplenium adiantum-nigrum, Asplenium trichomanes, Polypodium vulgare i la rara i interessant Anogramma leptophylla. El nostre amic CP ens ajuda a identificar diferents molses i hepàtiques, com és el cas de Reboulia haemisferica, de la qual ens anima a fixar-nos en els seus trets morfològics. Més amunt, endinsats en les valls pregones del Montnegre, remuntem la riera de Pineda en un dels seus ramals per explorar la magnífica verneda. L'aigua flueix neta i viva per la llera, tot una sorpresa en aquests temps de sequera implacable. Plàtans, verns i avellaners es barregen amb llorers i robínies per formar un bosc de ribera esplèndid, visitat per gajos, tords, merles, pit-rojos, tallarols, pica-soques, pinsans i un cridaner picotet. La falguera més abundant a la riba de la riera és Polystichum setiferum, amb exemplars d'una mida notable, però no falten els polipodis, la llengua de cérvol Phyllitis scolopendrium i diferents briòfits, com l'hepàtica Lunularia cruciata, per citar només una espècie de briòfit dels molts que el nostre amic CP ens va mostrar en aquest camí tan ombrejat. En un talús sobre la riera descobrim una concentració de barreteres Petasites fragans plenament florides. Les seves boniques inflorescències en capítols emanen una subtil fragància dolça que pot recordar a la vainilla, i és per això que ens acostem a ensumar-les. La seva condició de planta autòctona és discutible, podria ser de jardí, naturalitzada, com la també present Vinca difformis. Altres plantes que anem trobant són Ranunculus ficaria, amb uns pocs exemplars en flor, Stachys sylvatica, Melissa officinalis, Arum italicum, Ruscus aculeatus, Hedera helix, Genista triflora, Viburnum tinus, etc. 

Riera al Montnegre. Polystichum setiferum

Selaginella denticulata

Anogramma leptophylla

Arisarum vulgare

Possible híbrid entre Arisarum vulgare i Arisarum simorrhinum

Dianthus seguieri

Polypodium vulgare

Petasites fragans

Lunularia cruciata

Reboulia haemisferica

Llengua de cérvol Phyllitis scolopendrium

Dràstica estassada a l'alzinar

© Jordi Cebrian, febrer 2022

Dissabte, 15 de desembre de 2018

MOLSES, LÍQUENS I FONGS AL MONTNEGRE

Una setmana després torno al Montnegre, però ara amb els meus companys de la "penya" botànica -els més assidus-, i pel vessant del Vallès, la Vall de Fuirosos, que no coneixia. Les pluges d'aquesta tardor han regat de forma generosa el paisatge i la humitat i la verdor ho impregnen tot, amb aquest tel d'exuberància. La riera baixa amb alegria. Roques, soques, escorces i talussos se'ns apareixen densament recoberts de molses, d'hepàtiques i de líquens, els fongs són prou abundants també en clarianes i marges de camins. Gruixudes i esponeroses capes de molses molt diverses encatifen el llit del bosc. Si era un bon any per admirar salts d'aigua, no ho és menys per gaudir de les molses. Pels que entenem poc o gairebé gens en briòfits és un luxe avui poder comptar amb el guiatge del nostre company CP, que comença a dominar prou bé aquest món complex i gairebé inabastable de les mal dites plantes inferiors, criptogrames, briòfits inclosos. Quant als fongs, tots quatre ens considerem uns principiants, en coneixem uns quants, però els dubtes són freqüents. La d'avui serà doncs una jornada consagrada a aquesta branca de la botànica, amb concessions a la micologia i la liquenologia, mentre sentim el cant del pica-soques, del picot menut, del picot verd i de les mallerengues, una jornada de caminar molt poc, unes quantes passes d'on hem aparcat l'auto a mitja vall, de traginar la lupa i examinar amb cura les subtils particularitats morfològiques que permeten arribar a establir el gènere i amb molta més sort, també l'espècie d'aquestes molses fascinants. 

riera de Fuirosos, al Montnegre

Aconseguim diferenciar prop de trenta diferents, unes més abundants que altres, que ens van apareixent a les roques de la riba de la riera, a la mateixa riera o de forma molt exuberant als talussos i a les clarianes del bosc. Citem algunes de les molses que l'amic CP ens ha ajudat a reconèixer, com ara les molt freqüents Hypnum cupressifolium, Bryum capilare, Anomodon viticulosos, Grimmia pulvinata o Pseudoscleropodium purum, juntament amb altres potser ja no tan comunes com ara Didymodon sp., Weissia sp. (potser controversa), Radula sp., Metzegeria furcata, Hedwigia ciliata, de puntes blanques, Frullania dilatata, hepàtica de tons bruns o marronosos rogencs, arrapada a l'escorça dels arbres, Lejeunea cavifolia, Trichostomum sp., Orthotrichum affine o sp. amb les càpsules solcades, Fissidens sp., Plagiommium affine, l'annual Pottia truncata, Fossombronia sp., que recorda una escarola en miniatura, Athrichum undulatum,  o aquestes dues molses d'aspecte de falguera Thamnobryum alopecurum i Thuidium tamariscinum o sp., o bé la molsa aquàtica, força comuna aquí a les aigües netes de la riera de Fuirosos, Fontinalis antipyretica, que de lluny pot semblar una alga, sacsejada suaument pel corrent del riu. 

Weissia sp. ?

Hedwigia ciliata

Orthotrichum affine  

Plagiomnium affine

Pseudoscleropodium purum

Thamnobryum alopecurum

Thuidium tamarascinum 

Fontinalis antipyretica

Sobre l'escorça de les alzines i els roures i als talussos del camí prosperen comunitats de líquens de tota mena de formes i colors: Cladina sp, Peltygera canina, de tons bruns repicats de taques rogenques, Cladonia sp, abundants, amb forma d'embut i molt d'altres. De bolets també en surten, alguns de molt sorprenents, com la gita de bruixa Clathrus ruber, el bolet de tinta Coprinus comatus, un fong de grans dimensions, potser Scleroderma verrucosum, un segon similar de molt més petit, potser un fetjó del gènere Rhizopogon. Fongs de vida saprofítica com Tremella mesenterica, de lluents tons daurats i aspecte gelatinós, els bonics fongs amb aspecte de corall com Ramaria stricta o similar, diferents bolets de soca, com ara Schyzophyllum commune, que col·lonitza fusta morta, alguns ascomicets en forma de tires blanques erectes com la xilària Xylaria hypoxylon o similar, no pas rara sobre talussos rics en humus, i finalment deliciosos bolets comestibles, dels quals fem una modesta collita, com les trompetes de la mort Craterellus cornucopioides, de color negre funerari, i els rossinyols Cantharelus cibarius, de tons groguencs, juntament amb molts altres de més menuts o més difícil de reconèixer. Les floracions són òbviament molt escasses, alguna rementerola Calamintha nepeta, alguna ínula Inula conyza, l'al·lòctona Gamochaeta subfalcata, una orenga escadussera Origanum vulgare, i poc més. Els evònims Euonymus europaeus, que ens van sortint a les ribes de la riera, llueixen els seus ramells de fruits vermells, molt cridaners, i els poniols Mentha pulegium suren a les aigües de la riera però també als tolls del camí en les fondalades. La seva flaire potent ens inspira impressions contraposades. 

Acabem la jornada parlant amb un molt lúcid propietari ramader, nascut a la vall, el ramat de cabres del qual veiem ara descendir amb falsa temeritat per la verticalitat de la pedrera. L'home es lamenta de l'actitud incívica de molts visitants del medi natural, com ara alguns conductors de tot-terrenys, de quads i de motos, que circulen a tota velocitat per les pistes i s'endinsen per corriols i també pels prats tot fent maleses, i del problema creixent que estan provocant els senglars, per al qual les Administracions no semblen tenir ni resposta clara ni solucions raonables. Les seves impressions no podien ser més clarividents. Li preguntem per les cabres, en té unes dues-centes. Viuen lliures per la vall, pasturant allà on volen, però retornen dòcilment en quant ell les crida. Són de bon tractar, ens diu, si tu les tractes bé. Ha estat una conversa llarga i agradable, com les que li agraden a l'amic RR, del qual esperem ben aviat la seva crònica meticulosa de la jornada d'avui i de les seves diferents troballes. 

Rhizopogon ?

Secció d'un fetjó

Scleroderma verrucosum ?

Tremella mesenterica

Clathrus ruber, la gita de bruixa

Ramaria stricta o similar

Schyzophyllum commune

Schyzophyllum commune, el revès

Aparador de bolets de soca

Xylaria hypoxylon o sp.

Craterellus cornucopioides, la trompeta de la mort

Líquens, Cladonia sp.

Calamintha nepeta, l'aromàtica rementerola

Mentha pulegium

Euonymus europaeus

Escampada d'ailants Ailanthus altissima a la riba de la riera

Niu de vespa asiàtica, n'hi ha uns quants a la riera

Fulla d'om submergida 

El ramat de cabres i el pastor clarivident

Spaguetti amb trompetes de la mort, deliciós sopar del dia
Totes les fotos del blog són @ Jordi Cebrian

Divendres 7 de desembre de 2018

FALGUERES I FRARES A PINEDA

Retornem a un d'aquells espais recurrents que visitem almenys un cop a l'any: la riera de Pineda, aigües amunt del tall brutal de l'autopista del Maresme, que per aquí passa enlairada. Ens trobem en el vessant marítim del Montnegre, a l'espera de què dintre d'una setmana explorem aquesta mateixa serra pel vessant oposat, tot seguint l'elaborada proposta del nostre company RRM. La sortida d'avui tanmateix resulta molt més relaxada. Any de pluges com ja es va dir a l'entrada anterior, cal no desaprofitar l'ocasió d'apropar-nos a les cascades i salts d'aigua que puguem tenir més a l'abast. Aquest cop és el Salt de l'Aigua de Pineda, en una de les fosques valls que conflueixen a la riera de Pineda, al si dels ombrívols i humits contraforts del Montnegre per sota d'Hortsavinyà. Pollancres, plàtans, verns, avellaners i molts llorers ombregen la riera d'aigües netes, entapissada a les seves ribes d'atapeïdes taques de falgueres: Polystichon setiferum, Phyllitis scolopendrium, Polypodium vulgare, Dryopteris filix-mas, Asplenium onopteris, Asplenium trichomanes, Adiantum capillus-veneris al mateix salt, etc. Més propers al mar, a la zona de Montpalau, els talussos humits del camí que mena al cim del turó els trobem coberts del verd lluent o el to vermellós de les boniques selaginel·les Selaginella denticulata. Sobre uns relleixos mirant al sud, les discretes dauradelles peludes Cosentinia vellea se'ns mostren més ufanoses que mai. Comptem pel baix una vintena o més de peus, arrapats a la roca nua, tot absorbint la generosa humitat del matí. Podria semblar que s'ha portat a terme una petita actuació per tal d'afavorir la supervivència d'aquesta falguera tan amenaçada al nostre país. Els curiosos frares o rapes ja es comencen a trobar en flor: Arisarum vulgare preferentment a la part baixa, als vessants rocallosos més assoleiats i als peus de les malaltisses Opunties, i el molt més rar Arisarum simorrhinum, del qual trobem uns cinc exemplars en flor, a la part alta del turó, sobre uns esglaons de pedra calcària escampats dins la brolla de romaní i estepa blanca. Els frares cugots florits ens anuncien la proximitat de l'hivern, per bé que per la temperatura tan càl·lida que estem tenint, ningú ho diria.

Salt de l'Aigua de Pineda

Phytolacca americana, planta invasora molt abundant al bosc de ribera

Polystichum setiferum, típica falguera de ribera

L'aromàtica i medicinal tarongina Melissa officinalis

Dryopteris filix-mas

Selaginella denticulata sobre talussos rics en humus

Antirrhinum majus, florida a destemps

Arisarum vulgare, floracions d'hivern

Arisarum simorrhinum

Cosentinia vellea

Mata de romaní i Pineda de fons

L'autopista del Maresme des de Montpalau
Totes les fotos d'aquest blog @ Jordi Cebrian