domingo, 19 de diciembre de 2021

RIELLS DEL FAI

 F DE FALGUERES I FÈRULES


Fem una senzilla sortida botànica hivernal per un espai que m'és molt i molt familiar: els cingles de Riells del Fai. La manca de pluges d'aquesta tardor és ben visible, malgrat que en dies passats ha plogut mínimament, i la sequera queda ben palesa a la vegetació. Fem una ruta més o menys circular, tot començant amb una incursió resseguint el curs del riu Tenes. Observem plantes de ribera com ara Dorycnium rectum, especialment abundant, Cirsium monspessulanum, Lythrum salicaria, Eupatorium cannabina, Epilobium hirsutum, Phragmites australis, Scrophularia aquatica, totes elles amb la seva versió d'hivern. També algunes plantes aquàtiques a la séquia i al mateix riu: Lemna minor, Nasturtium officinale i Veronica anagallis-aquatica, aquestes dues últimes amb uns pocs exemplars en flor. També observem plantes ruderals, moltes al·lòctones, com l'aromàtica Chenopodium ambrosioides, Bidens sp, Senecio pterophorus, Vinca difformis, etc. A la brolla trobem mates de bruc d'hivern i foixarda, amb algun exemplar en flor. Ens fixem en els borrons d'un robust arbre de ribera, despullat de fulles i discutim què pot ser. Havíem pensat en figuera, però l'amic CP ho acaba esbrinant més tard, es tracta d'una noguera, ara en repós hivernal. I pugem als cingles per seguir una senda enlairada, que s'obre pas entre la vegetació engavanyada, amb trams oberts i trams espessos als fondals, sobre la roca vermella de conglomerat. La canyaferla Ferula communis és mot abundant, mostrant ara les tofes noves de fullam plomós i aromàtic de la nova generació. Aquestes fulles són evitades, sembla, pel ramat, com ara vaques i ases, als quals quan les megen els hi pot provocar hemorràgies internes, el que es coneix com a ferulisme. Això explica que en alguns indrets d'Espanya a la canyaferla se la conegui també com a mataburros. Però ens anem creuant amb restes de l'anterior generació, com són les altes canyes en forma de canelobre allargassat que van apareixent aquí i allà. Aquestes canyes dures han estat emprades per diferents aplicacions, com ara canyes de pesca, eines agrícoles i també vares per castigar els alumnes indisciplinats. Comentem que una fèrula és també una tableta rígida utilitzada per immobilitzar el membre fracturat, especialment de dits o braços, per mantenir d'aquesta manera l'os danyat en una posició fixa. Les falgueres també són protagonistes de la jornada. Trobem Adiantum capillus-veneris al riu i a la séquia, Cetterach officinarum, Polypodium vulgare, Asplenium ruta-muraria, i en una posició ben asoleiada, uns pocs exemplars de dues espècies força interessants: Cheilanthes acrostica i una més al seu costat, a la que dediquem una bona estona i que acabem determinant com a Asplenium petrarchae. 



Cingles i oliveres

El turó de les Onze Hores de fons


Canyaferla Ferula communis



Cheilanthes acrostica

                                        

Asplenium petrarchae


Leman minor, llentia d'aigua a la séquia

Canyís Phragmites australis

Erica multiflora

Cheirolophus intybaceus

Globularia alypum


© Jordi Cebrian, desembre 2021