GLOBALITZACIÓ AL REGNE VEGETAL
El Cap de Creus, parc natural, és sens dubte un espai esplèndid, on poder trobar-nos amb un bon nombre d'estampes marítimes d'una gran bellesa, per les condicions gairebé úniques de la seva riquesa i originalitat geològica, amb formacions rocalloses irrepetibles, una flora molt rica i variada i una fauna prou interessant. Però aquest espai natural empordanès afronta diversos problemes que posen en perill la seva tan necessària preservació, com són la sobrepesca, una urbanització desbocada fins als seus límits més immediats, una hiperfreqüentació de visitants durant els mesos d'estiu -per la qual cosa ja s'han pres mesures de contenció- i la inaturable propagació d'espècies vegetals al·lòctones i invasores. Si aquest fenomen és prou evident dins dels dominis del parc, sobretot en els seus dos extrems, encara ho és molt més en les seves proximitats. Els trams de costa al nord i sud del parc natural acullen unes poblacions de plantes foranes, moltes d'elles amb una gran capacitat invasora, força remarcable. Aquest fet és prou evident si seguim el bonic camí de ronda que des de Port de la Selva mena fins a Llançà. En molts trams d'aquesta costa magnífica les plantes foranes arriben a ser dominants i poden arribar a asfixiar a les plantes autòctones. El nivell d'urbanització d'aquesta línia litoral és malauradament molt elevat, la major part de construccions són casetes amb jardins. I són sens dubte els jardins, i allò que es tria per plantar en ells, el desencadenant del problema. Les plantes de jardí, o almenys una certa part d'elles, tenen la capacitat per escampar-se sense cap dificultat fora dels límits del jardí i progressivament ocupar l'espai natural de costa, tot fent la competència a les plantes autòctones.
En són exemples més que evidents algunes espècies de cactus com Opuntia ficus-indica i afins, gazànies Gazania rigens o sp., l'escampadís bàlsam de jardí Carpobrotus edulis i afins, el tabac bord Nicotiana glauca, el seneci africà Senecio inadequidens, els oxalis Oxais pes-caprea, diferents àloes com Aloe maculata, les coroniles Coronilla glauca, les boniques vinques de jardí Vinca difformis, els pittosporums i moltes altres.
 |
| Imperi de les Opunties, cactus mexicà |
 |
| Urbanisme lamentable a la Cala Tamariua |
 |
| Escampada d'Opunties |
 |
| Aloe maculata |
 |
| Cotyledon orbiculata, de Sud-àfrica |
 |
| Catifa expansiva de Carpobrotus devorant el rocam |
 |
| Escampadissa de Carpobrotus a primera linia de mar |
 |
| Gazania rigens o sp., Sud-àfrica |
 |
| Aspecte del rocam colonitzat per plantes al·lòctones |
Ara al març trobem florides mates de flors molt cridaneres com les dels violers Matthiola incana i les de les malves arbòries Lavatera arborea, totes dues espècies que potser també poden tenir un origen ornamental. Aquesta darrera sembla clar que compte amb l'ajut dels gavians per escampar les seves llavors i colonitzar aquests abruptes horitzons.
 |
| Matthiola incana, el violer |
 |
| Lavatera arborea |
Però, tanmateix, la flora del Cap de Creus no deixa de ser singular i prou interessant. Inclou espècies adaptades a l'embat del vent i a la salinitat elevada, que prosperen sobre sòls abruptes de tipus silícic, amb un nivell baix de pluviositat. En són exemples espècies prou comunes com ara el càdec Juniperus oxycedrus, que dona nom a la vila de Cadaqués, el llentiscle Pistacia lentiscus, l'arítjol Smilax aspera, el bruc boal Erica arborea -ara ben florit-, les lleteroles Euphorbia characias, els caps d'ase Lavandula stoechas, els frares cugot Arisarum vulgare, el fonoll marí Crithmum maritimum, la camforada Camphorosma monspeliaca, etc.
 |
| Arisarum vulgare |
 |
| Camphorosma monspeliaca |
 |
| Callitriche sp., potser C brutia |
 |
Juniperus oxycedrus
|
 |
| Erica arborea |
 |
Lavandula stoechas
|
 |
| Tamarix sp., potser africana |
 |
| Bufalaga marina Thymelaea hirsuta, envoltada de plantes invasores |
I també acull a tot un seguit de petites joies, en forma d'espècies endèmiques o quasi-endèmiques del territori ruscínic - Alt Empordà, Rosselló- com ara el bellíssim tragacant Astragalus tragacantha -que fa coixinets arrodonits per adaptar-se a la força del vent que colpeja sovint aquestes contrades-, les armèries marítimes Armeria ruscinonensis, Plantago subulata, el policarp de mar Polycarpon polycarpoides o bé l'escassa falguera Asplenium obovatum billotii.
 |
| Armeria ruscinonensis, endemisme ruscínic |
 |
| Astragalus tragacantha = Astragalus massiliensis |
 |
Plantago subulata
 | Asplenium obovatum billotii
|
|
 |
| Camí de ronda de Port de la Selva a Llançà, molt edificat |
 |
| Edificacions de gust discutible a tocar del mar |
 |
| La fotogènica vila de Cadaqués |
 |
| La imaginació tramuntanada en pedra, Cap de Creus |
Un habitant inquietant d'aquest relleus rocallosos i arbustius és l'amagadissa escolopendra, la picadura de la qual, tan temuda, pot provocar inflamació i dolor, però no pas quelcom molt més greu.
 |
| Cap de Bol |
 |
| Un litoral abrupte i majestuós |
 |
| Port de la Selva des de la carretera a Sant Pere de Rodes |
 |
| La pluja, intensa, finalment es presenta |
 |
| Gratapalles Emberiza cirlus |
 |
| Escolopendra Scolopendra cigulata |
© Jordi Cebrian, març 2022
