PAPALLONES A SANT SEGIMON

 Dissabte 14 de juny de 2025

L'HERBA DE SANT SEGIMON

Un munt de papallones voleien per sobre de les mates i les herbes en flor als ufanosos matollars de Sant Segimon, Montseny, siguin cards, siguin esbarzers, siguin ginestes, siguin armèries, siguin centàurees, siguin caps d'ase, siguin campànules, tot cercant el nèctar vivificador que les plantes els hi ofereixen, en un escenari multicolor on poden executar lliurement els seus balls de seducció o de supervivència. No som ni molt menys experts en papallones i les nostres identificacions poden incórrer en possibles errors, malgrat haver usat per a la identificació una guia formidable, de la qual cal fer esment: Guia de les papallones diürnes de Catalunya, R. Vila, C. Stefanescu, JM Sesma, Lynx 2018. Però ens interessa, més enllà d'haver o no encertat l'espècie, reflectir aquesta relació íntima entre les papallones i les plantes que les atrauen, en una simbiosi que perdura d'ençà que existeixen les plantes vasculars i els insectes. 

Dues espècies de plantes emblemàtiques del Montseny no triguen a aparèixer en la nostra caminada per la vall de sant Segimon: les violes del Montseny, molt nombroses als marges, i els bonics coixinets de l'herba de Sant Segimon Saxifraga vayredana, a l'ombra de rocs i per sobre de la riera, mirant a nord, que trobem plenament florides. Malgrat rebre el nom d'aquesta vall, aquesta espècie és molt més comuna a altres zones del Montseny, com ara les Agudes. Aquí hem localitzat una vintena llarga de peus. 

Viola bubanii

Valeriana officinalis

Sylvia undata

Sylvia borin

Speyeria aglaja

Sedum rupestre

Saxifraga vayredana

Prunella laciniata

Pieris brassicae

Lycaena alciphron (?)

Iphiclides feisthamelii

Gonepterix rhamni sobre Dianthus seguieri

Fagus sylvatica

Emberiza cia

Digitalis lutea

Campanula persicifolia

Armeria plantaginea

Aporia crataegi

Anthus campestris

Allum sphaerocephalon

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, juny 2025

L'HERBA DE SANT SEGIMON

 UNA BREU VISITA AL MONTSENY

Si hem de destriar un símbol i emblema del Montseny, almenys per als amics de la botànica, aquest no pot ser altre que l'herba de sant Segimon Saxifraga vayredana Luiz. Endemisme estricte de la muntanya del Montseny, agafa el seu nom d'un dels turons que conformen aquest massís de la serralada prelitoral catalana. Herba perenne, de fins a 10 cm d'alçada, forma uns coixinets arrodonits, ben atapeïts de fulles molt segmentades, i durant els mesos de maig, juny i principis de juliol llueix un recobriment de floretes blanques molt cridaner. Apareix en tarteres i en pedruscall de material silícic, com ara pisarres, tot aportant una imatge enlluernadora de vistosos coixinets blancs sobre la roca bruna i aspre. Enguany, tanmateix, és de les poques espècies que trobem en flor. L'herba de sant Segimon, com ens explica Pius Font i Quer al seu Dioscórides renovado, s'havia emprat en medicina popular com un remei recurrent per guarir refredats i atacs de tos, en forma de infusió, i és per això que es coneixia també com a bàlsam del Montseny. L'herba de sant Segimon és només una de les 31 espècies de saxífragues que podem trobar a Catalunya. Un altra és la Saxifraga genesiana P. Vargas, saxífraga també endèmica del Montseny, de la qual admiren uns pocs exemplars en tartera, per bé que amb les flors ja pansides. La calorada extrema de les darreres setmanes ha cremat ja la major part de la vegetació, i si altres anys per aquestes mateixes dades aquesta zona de carena del Montseny, camí de les Agudes, era un superb jardí florit amb tota mena de flors, enguany ens ofereix una imatge trista i llastimosa, de vegetació marcida, seca o assedegada, amb molt poques excepcions. Algunes de les plantes que encara trobem en flor són: Dianthus monspessulanus, Dianthus seguieri, Vincetoxicum hirundinaria, Verbascum thapsus, Viola bubanii, Allium sphaerocephalon, Armeria alliacea, Sedum rupestre i poc més. 

Herba de sant Segimon

Saxifraga vayredana

Nom específic de vayredana en memòria del farmacèutic i botànic olotí Estanislau Vayreda

Saxifraga genesiana

Sedum rupestre

Armeria alliacea

Dianthus seguieri

Rosa sp. 

Fruits de faig, la faja

Vincetoxicum hirundinaria

Viola bubanii, la viola del Montseny, una tercera planta emblemàtica

Sit negre Emberiza cia, amb menjar pels seus pollets

Podarcis muralis

Totes les fotos © Jordi Cebrian, juliol 2022

Dissabte 22 de juny

GALERIA DE FLORS AL MONTSENY

Com solem fer cada any per aquestes mateixes dades, pugem al Montseny, al seu punt culminant, per gaudir de les floracions de primavera. Als volts de les 10 de matí aquestes són les temperatures que ens acompanyen: 19 ºC a la vall, per Sant Celoni. 13 ºC un cop assolim el pàrquing situat a un parell de km del Turó de l'Home i des d'on s'ha de seguir caminant. Abans, el darrer tram de la carretera se'ns apareix molt malmès, amb un munt d'esvorancs que fan esgarrifances. Al migdia, quan hem finalitzat la senzilla caminada per la carena que mena a les Agudes, la cosa ha canviat: 19 ºC al cim, 30 ºC a la vall i segueix pujant. A la vall, vegetació groguenca i socarrimada, la sequera de l'estiu imposa la seva llei implacable. Al sostre del Montseny, en canvi, la primavera resisteix amb orgull, oferint-nos un concert sublim de floracions de tota mena i el verd tendre hi domina sobre els prats i les pastures. Canten els tallarols grossos, els sits negres i els passerells, passa de pressa un falcó pelegrí en vol rasant, deixant al seu pas una alenada de pànic entre els petits moixons, vola el corb oportunista i reclama insistent el bitxac des de la branca d'un ginebró. Un mantell groc intens de la gódua florida entapissa la brolla allà fins on la mirada ens arriba vall avall des del cim del Montseny. I les tosques pedrusques i tarteres de pedra de pissarra s'engalanen amb els colors de les diferents plantes de rocalla en plena floració, el blanc de les saxífragues, els cerastis i les minuàrties, el blau dels serpolls, el púrpura dels clavellets, el groc dels crespinells, de les ginestes piloses i les brassicel·les. És un sofisticat jardí natural, d'una bellesa inspiradora, que tanmateix no sembla merèixer la mirada encuriosida de ningú més, la majoria de la gent amb la qual ens creuem prefereix passar ràpidament, tot corrent, per poder superar la seva pròpia marca esportiva. Un cop més, els espais naturals transformats en circuits poliesportius, la tendència dominant a casa nostra.

Mantell daurat de gódua Cytisus scoparius

Anthericum liliago

Armeria alliacea

Genista pilosa

Marges de la pista amb Lotus corniculatus i Thymus serpyllum

Pedicularis comosa, força comuna

Polygonatum odoratum

Fajó alpí Polygonum alpinum

Potentilla montana

Saxifraga genesiana, endemisme del Montseny

Tocs de color a la tartera

L'emblemàtica herba de sant Segimon Saxifraga vayredana

Saxifraga vayredana, endèmica del Montseny

Scleranthus perennis

Pensament del Montseny, Viola bubanii
© Jordi Cebrian, 2019