GATELLS FLORITS

 PARC DEL FALGAR

A la llacuna artificial del Parc del Falgar, a Llerona, floreixen ja els gatells Salix atrocinerea Brot (= Salix cinerea L.) Les seves flors en aments pengen com ornaments delicats dels branquillons encara sense fullam, a tocar de l'aigua. Són aments d'uns 6-7 x 1-2 cms de llarg i ample, de forma cilíndrica o ovalada, sèssils o muntats sobre un peduncle molt curt, amb bràctees florals sedoses o piloses. Els estams són lliures i són coronats per les anteres, de color groc pàl·lid. A diferència de molts arbres de ribera, que s'aprofiten del vent per rebre el pol·len, el gatell requereix l'ajut dels insectes pol·linitzadors, com ara abellots, abelles, vespes i mosques, que el visiten de forma constant durant la floració. 

La llacuna del Falgar apareix aquests dies buida d'ocells aquàtics. Cap fotja, cap polla d'aigua, cap cabusset, cap ànec coll-verd, abans tan comuns aquí. Només una desena de corbs marins recorren la llacuna a la recerca de peixos, que no sabem si n'hi ha. El to de les aigües és fosc i un xic oliós i semblaria que no estan pas netes. Una elegant àguila calçada s'ha instal·lat als voltants, i la seva presència podria també ser l'explicació de la fugida, pensem que temporal, de les aus aquàtiques. 

Riu Congost

Picot menut

Bernat pescaire

Àguila calçada

Corbs marins grossos

Aments de gatell al Falgar

Llums de la tempesta que no va arribar

Totes les fotos © Jordi Cebrian, febrer 2024

AIGÜES VERDES

 CREIXEMENT D'ALGUES AL FALGAR

La calor intensa que estem patint aquest estiu i la manca de pluges afavoreixen el creixement de petites algues verdes i blaves, que ha acabat per tenyir de verd les aigües de l'estany del Parc del Falgar, a Llerona. Aquesta saturació d'algues, que forma una fina pel·lícula verda surant a la superfície, altera l'equilibri natural de l'estany i la qualitat de les seves aigües, tot danyant severament a molts éssers vius que hi viuen. Fotges, polles d'aigua i ànecs coll-verds potser en una primera etapa disposen d'una sopa boba de nutrients a la qual recórrer, però a la llarga pot reduir la presència de plantes aquàtiques i altres organismes dels quals s'alimenten. Aquestes algues poden acabar asfixiant plantes i petits animalons que viuen sota la superfície, però alhora poden emetre toxines i provocar la mort massiva de peixos, com s'ha vist tantes vegades. Caldrà estar atents del que acaba passant al Falgar. De moment, les aigües verdes de l'estany gran del Falgar ofereixen una estampa d'una gran plasticitat, com es pot veure a les fotografies, però al mateix temps s'ha d'interpretar com una alerta de que la salut de l'estany no és gens bona. Les pluges, què de moment no arriben, podrien capgirar aquesta situació. Tant de bo. 

Saturació d'algues a l'estany

Sobrecàrrega de nutrients a les aigües

Epilobium hirsutum

Lycopus europaeus

La llera del Congost invisible rere la vegetació de ribera

Lythrum salicaria i vespa

Epilobium hirsutum

Cladium mariscus

Leptodes pirithous sobre salicària

Typha sp.

Llúpol Humulus lupulus, flors masculines

Veronica anagallis-aquatica

Mentha aquatica

Orenetes aturades al canyar riba del Congost

Fotges sorpreses per la verdor de les aigües

Cabusset Tachybaptus ruficollis alimentant a la seva cria

Espiadimonis, potser Lestes viridis ??

© Jordi Cebrian, agost 2023

FAISANS I LISIMÀQUIES

 DETALLS DE NATURA AL CONGOST MITJÀ

Famílies de faisans, liderats per un mascle orgullós, apareixen de sobte al bell mig del camí i s'endinsen sense massa presa en la vegetació de ribera, a les ribes del riu Congost o bé es dispersen pels camps a prop de Llerona. La vegetació de ribera que acompanya el curs mandrós del riu Congost, més aviat magre de corrent d'aigua en aquesta època estival de calorades insistents, es troba parcialment en flor, com també passa a la llacuna artificial del Falgar. Epilobis, salicàries, paradelles, artemísies xineses, mentes, melilots i moltes altres plantes fan tofes denses aquí i allà. A la llacuna fa dies que destaca per la seva bellesa la robusta lisimàquia groga. Trobem tres o quatre concentracions vora l'aigua de la llacuna. Les boniques flors grogues, de cinc pètals, molt visitades pels insectes pol·linitzadorses, es reuneixen en inflorescències còniques molt cridaneres. Aviat la planta fructificarà i les flors donaran pas a unes càpsules esfèriques d'uns 5 mm, els fruits. Les lisimàquies havien estat emprades tradicionalment en remeis astringents i antihemorràgics, i també per combatre la disenteria. Avui dia gairebé no s'usa. Tot seguit compartim una selecció d'imatges d'aquesta planta enlluernadora i altres troballes que ens ajuden a suportar aquests dies de tanta xafogor. 

Llera del riu Congost

Faisà mascle Phasianus colchicus

Faisà jove entre lactuques

Fotja Fulica atra en un mar d'algues, efectes de la calor

Polla d'aigua Gallinula chloropus

Adult de fotja amb cries d'una segona niuada

Polles amb cria sobre un tapís d'algues

Cabusset Tachybaptus ruficollis

Granota verda Pelophylax perezi, protagonista d'una orquestra ensordidora

Salicària amb Pieris rapae

Lysimachia vulgaris L.

La llacuna del Parc del Falgar

Flors de cinc pètals

Fulles que poden recordar a les dels salzes

Epilobium hirsutum

Sideritis romana

Dorycnium rectum vora el Congost

Totes les fotos © Jordi Cebrian, juliol 2023