Dijous, 28 de juny

A LA RECERCA D'UN ALL ENDÈMIC

Repetim la circular que vàrem fer l'agost de l'any passat per Cabrera, al Collsacabra. Va ser aquella una jornada gairebé heroica per la brutal calorada que patirem tot enfilant-nos per aquells cingles aspres i abruptes, exposats a una insolació sense pietat. La vegetació ens va aparèixer, com era d'esperar, força rostida i passada, però vàrem poder trobar tanmateix espècies botàniques de força interès, com ara l'all endèmic. Torno ara més al començament de l'estiu. Malauradament no em pot acompanyar qui ho va fer llavors, l'amic RR, però compto en canvi amb l'experta companyia de l'amic CP. Fa un dia de núvols i escletxes de sol, d'un sol abrasador, que és prova evident dels virulents xàfecs que ens han anunciat pel mig-dia i que efectivament acaben caient, però quan estem enfilant la part final de la baixada. A l'ombra del bosc de faig corre un aire agradable i la calor ens resulta tolerable, malgrat la intensa xafogor. De manera improvisada ens decidim a fer inventaris de flora, en quatre punts diferents al llarg de la nostra pausada ruta. Un primer punt poc després de començar la caminada, als prats de Sant Julià, prats pasturats, humits i de relleu suau, un segon al peu dels cingles imponents, on retrobem al nostre protagonista, i els dos finals a la carena, en herbassars magnífics i ufanosos, exclosos de la pastura, on també detectem espècies de molt interès, com de seguida veurem. L'all pirinenc Allium pyrenaicum és una planta bulbosa pròpia de cingles i roquissars calcaris, que pot atènyer els 120 cm. d'alt. Les fulles, en forma de cinta, són també força llargues, fins a 7 cms., però més curtes que la tija. La inflorescència és molt densa, esfèrica o semiesfèrica, de fins a 8 cms de diàmetre. Trobem plantes florides o a punt d'estar-ho. Els tèpals són d'un color blanc crema, amb un nervi mitjà de color verdós. L'all pirinenc és una planta endèmica dels Pirineus i Prepirineus. A Catalunya només es troba, molt rara, a punts del Ripollès i l'alta Garrotxa, aquí a la subcomarca del Cabrerès i prop del Pantà de Sau, on va ser descobert de no fa gaire temps. És una planta catalogada de vulnerable en el Catàleg de Flora amenaçada de Catalunya (Llibre Vermell). Floreix del mes de juny a finals de juliol, segons el ritme de les pluges. Enguany ens hem trobat amb una florida excepcional, amb una concentració força nombrosa a peu de cingle, però també en la part alta dels cingles i inclús al marge del sender que mena al santuari.  

Allium pyrenaicum

No és pas l'única espècie d'all que trobem per la zona, també és freqüent l'all vermell Allium sphaerocephalon, molt més petit que el pirinenc, i l'all colombí Allium senescens, de florida més tardoral. Després de fer el segon inventari, a peu de cingle, podem esmentar de memòria algunes de les espècies que comparteixen hàbitat amb el nostre esvelt all:

Santolina chamaecyparissus, Satureja montana, Anthericum liliago, Asphodelus cerasiferus, Helianthemum nummularium, Biscutella laevigata, Laserpitium latifolium, Genista scorpius, Rubus ulmifolius, Clematis vidalba, Onobrychis supina, Thymus vulgaris, Galium pumilum, Galium lucidum, Teucrium chamaedrys, Hypericum perforatum, Daucus carota, Tragopogon dubius, Silene vulgaris, Vincetoxicum hirundinaria, Coronilla emerus, Conopodium majus, Valeriana officinalis, Linum narbonense, Seseli montanum, Arrhenatherum elatius, Carex flacca, Viburnum lantana e inclús una planta hortícola, el julivert, Petroselinum crispum, etc.

A la carena, lliures del mossec del ramat, prosperen uns herbassars magnífics, on abunden moltes plantes anuals i també hemicriptòfits, als quals en dediquem una bona estona.

Al primer destaca un trèvol molt vistós, Trifolium rubens, que conviu, entre d'altres, amb Anthyllis vulneraria, Trifolium repens, Trifolium campestre, Trifolium striatum, Petrorhagia prolifera, Daucus carota, Muscari neglectum, Helianthemum nummularium, Chamaespartium sagittale, Vicia sepium, Onobrychis supina, Seseli montanum, Achillea millefolium, Phleum phleoides, Trisetum flavescens, Festuca rubra, Briza media, Centaurea montana, Centaurea paniculata, Anthericum liliago, Silene nutans, Veronica tenuifolia, Festuca ovina i al marge de la quadrícula, dues bulboses destacables: Ornithogalum pyrenaicum i Lilium martagon, aquesta encara aponcellada.

Al segon herbassar, presidit per les elegants filipèndules Filipendula vulgaris, trobem també Geranium sanguineum, Galium pumilum, Helianthemum nummularium, Anthyllis vulneraria, Bromus erectus, Festuca ovina, Trifolium montanum, Dianthus seguieri, Prunella grandifora, Centaurea montana, Satureja acinos, Knautia dipsacifolia, Stachys officinalis, Echinops sphaerocephalus, Veronica tenuifolia, Allium sphaerocephalon, Prunus spinosa... 

Anthericum liliago

Anthyllis vulneraria

Santolina chamaecyparissus i Galium lucidum

Sedum album

Trifolium rubens

Trifolium striatum

Centaurea montana

Centaurea paniculata

Ornithogalum pyrenaicum

Herbassar amb filipèndula

Filipendula vulgaris

Geranium sanguineum

Echinops sphaerocephalus

Silene saxifraga en roca i murs
Totes les fotos del blog @ Jordi Cebrian

Dissabte 23 de juny

MONTSENY: CICLISTES, BOIRA I SAXÍFRAGUES

A 30-40 kms de la gran urbs metropolitana, el parc natural del Montseny actua com un fabulós imant, que atrau els caps de setmana una munió de visitants de tota mena, sobretot durant l'època de tardor per gaudir-ne de la fantasia de colors que ofereix la fageda, i també alguns dies de l'hivern, si la neu en fa acte de presència, pel desig il·limitat de l'habitant urbà de trepitjar-la. Ara, al començament de l'estiu, el flux de visites recau una mica, perquè la gent frisa per anar a la platja. Però de gent en trobem, i no pas poca. Observem què els hi porta a triar aquest espai magnífic, un llibre obert on poder admirar i estudiar en menys de vint kms, els diferents estrats boscans, des dels alzinars i les pinedes, a la fageda que ens apareix al límit del mil metres, tot passant per taques més minses de surera, castanyers i roureda. La nostra destinació, tanmateix, no és avui el bosc de faig a Santa Fe o a Sant Marçal, sinó més amunt, el nivell culminal, carenes rocalloses, tarteres de pissarra i matollars de ginebró i gódua, per sobre dels 1.400 i fins el 1.700 m.a. Volem recórrer el bonic senderó que des de la proximitat del Turó de l'Home mena a l'emblemàtic bony de les Agudes. I el nostre objectiu no és altre que mirar plantes, que avui trobem en plena floració, tot oferint-nos un jardí natural encisador de rocalla i matollars. Però la majoria de la gent amb qui ens creuem no cerquen pas el mateix. L'ascens des de Sant Celoni és fa obligadament lent i feixuc per la gran quantitat de ciclistes que has d'anar intentant de passar amb extrema cura. Són ciclistes solitaris o més sovint en grups, certament forts i vigorosos, en magnífica forma física, però que no et faciliten que els avancis, circulant moltes vegades en paral·lel, cosa que entens, per la seva seguretat, i que en aquells pendents acusats t'obliga a abusar de la primera marxa. Cal mostrar empatia amb aquests esportistes i ho respectes, cap urgència justificaria un mal pas. Però alhora trobes a faltar una mica d'empatia per la seva banda, sobretot quan de baixada els veus circular a velocitats vertiginoses, de fins a 70 kms/h pel mig de la calçada, i són ells els que t'avancen, perquè t'has convertit en un destorb molest pel seu gaudi trepidant, el regal a tantes hores de pujada fatigosa. De ciclistes comptem durant la pujada no menys de 115, només dues noies joves, la resta homes, la qual cosa dona fe de la masculinitat d'aquest esport tan competitiu. Però un cop al sender, ja finalment lliures de ciclistes, el que trobem són els corredors de muntanya o tot terreny, per sort avui no tan abundants com en altres jornades. Cada vegada costa més trobar simplement excursionistes, ja no demano naturalistes, quan camines per les nostres estimades muntanyes, i és que els espais naturals han esdevingut en els darrers anys un circuit poliesportiu, que aconsegueix complaure la dèria i el culte pel cos que els ciutadans -tant de ciutats i com també de pobles- d'aquest país nostre tan poblat necessiten exercir en els seus moments de lleure. Què li farem. Tampoc seria just condemnar-lo o limitar-lo, cadascú té les seves passions i les seves litúrgies, i la nostra és l'observació de la natura, el fascinant món de les plantes, i el repte de reconèixer-les, d'ensumar-les, de copsar-ne els detalls i d'entendre la seva relació amb l'entorn. I també de retratar-les.

Aquest dissabte de calor, al Montseny ens trobem la mar de bé, la boira ha engolit el massís i ha fet que sense insolació la calor es noti molt menys, la qual cosa és d'agrair. I és sota aquest benefactor tel de boira que anem observant la natura, el trobat, el sit negre, els bitxacs i els pardals de bardissa, les plantes de roca, com les endèmiques herbes de Sant Segimon Saxifraga vayredana, els bonics plantatges Plantago maritima serpentina, els també endèmics pensaments del Montseny Viola bubanii, molt abundants, els diferents crespinells, els serpolls, les tòxiques maseres Vincetoxicum hirundinaria, les cues de guilla Verbascum boeharvii i les delicades minuàrties Minuartia lariciifolia; les plantes de matollar de ginebró com la isolada genciana groga Gentiana lutea, els elegants lliris de sant Bru Anthericum liliago, les boniques grandaies Narcissus poeticus, ja fruitades, l'anyol Conopodium majus, les gòdues Cytisus scoparius, els blancs cerastis Cerastium arvense, els rosers, les delicades armèries Armeria alliacea, les corneres Cotoneaster integerrimus; les plantes de tartera com la crucífera Coinzya cheiranthos, el crespinell rupestre Sedum rupestre, l'alquemil·la alpina Alchemilla alpina, el té de bosc Cruciata glabra, la citada herba de sant Segimon i la segona saxífraga, també endèmica, Saxifraga genesiana, molt més escassa; i les plantes de prat com la menuda Potentilla montana, la més menuda i discreta Arenaria serpyllifolia, Pedicularis comosa, Chamaespartium sagittale, Lotus corniculatus i els matollars de fajol alpí Polygonum alpinum, entre molts altres.

Grèvol i gódua Cytisus scoparius

Anthericum liliago

Coinzya cheiranthus

Cerastium arvense

Minuartia lariciifolia

Potentilla montana

Pedicularis comosa

Plantago maritima serpentina

Scleranthus perennis

Platanthera chlorantha

Viola bubanii, el pensament del Montseny

Chamaespartium sagittale i serpoll Tymus serpyllum

Cotoneaster integerrimus

Phyteuma spicatum

Conopodium majus

Polygonum alpinum, el fajol aplí

Rocalla florida

Saxifraga vayredana

Saxifraga vayredana, coixinet amb efecte corall

Saxifraga genesiana en tartera

Saxifraga genesiana
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Tercer cap setmana de juny

EN TERRITORI DE SURERES VIGOROSES I DE LLACUNES EFÍMERES

Com cada any, des de fa molts, pugem per aquestes dades de la primavera a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà. Explorem els primers esglaons dels Pirineus, tot venint del mar, on els atapeïts i esponerosos boscos de surera i d'alzina semblen no tenir fi, en una de les taques forestals autòctones més superbes que tenim a Catalunya. Les generoses pluges caigudes en les darreres setmanes ens fan alimentar esperances renovades de floracions noves o sorprenents i confiem a trobar plenes d'aigua algunes de les interessants llacunes, que en reguitzell, s'estenen als peus de les Alberes. La sort però serà desigual. Algunes llacunes, que sempre havíem trobat seques, mantenen un petit remanent d'aigua en algun punt, altres les trobem saturades de plantes heliòfiles i el conjunt de llacunes a priori més interessant, al Pla dels Torlits, ens el trobem amb el pas vetat. Una llarguíssima tanca amb nombrosos rètols de "zona militar, prohibido el paso" ens impedeix la visita. Efectivament es tracta d'un sector veí del campament de Sant Climent Sescebes, utilitzat pels soldats per fer maniobres i proves de tir, però no fins ara l'havíem vist tancat. Caldria preguntar-se si és això normal, tenint en compte que és una zona protegida, amb espècies de flora i fauna molt remarcables. I caldria saber alhora si aquesta prohibició de pas redunda en  la preservació d'aquest espai o més aviat agreuja la seva necessària protecció. Aquests relleus suaus al llindar del Massís de l'Albera estan coberts de bosquines de surera i d'espesses brolles d'estepa negra Cistus monspeliensis i de cap d'ase Lavandula stoechas. Allà on hi ha aigua, a les diferents llacunes que s'estenen pel territori, surten un seguit de plantes d'aiguamoll i de ribera com ara Lythrum salicaria, Lycopus europaeus, Oenanthe fistulosa, Oenanthe lachenali, Galium palustre, Gratiola officinalis, Trifolium ligusticum, Lychnis flos-cuculi, Eleocharis palustris i d'altres, juntament amb alguns hidròfits de molt interès com ara Baldiella ranunculoides, Polygonum amphibium, Alisma plantago-aquatica, Callitriche stagnatilis, Myosotis sicula, Ranunculus grup aquatilis, Ranunculus parviflorus, la menuda litràcia Peplis portula i sobretot la discreta i valuosa planta aquàtica Elatine alsinastrum, espècie protegida, molt escassa, que emergeix de l'aigua mostrant les seves fulles verticil·lades, la seva tija carnosa i estriada i les seves càpsules en forma de barret. A ponent del riu Llobregat d'Empordà, els boscos de suro són encara més formidables. Una gran massa d'aigua, l'embassament de Boadella, a la conca de la Muga, interromp aquesta verdor aclaparadora. A les ribes d'aquest embassament i als marges del profund bosc de surera, les floracions de plantes herbàcies, anuals moltes d'elles, hi són abundants. Som en territori d'estepa negra, argelaga negra i d'heliantem Heliantemion guttati. En destaquem, entre d'altres, Trifolium angustifolium, Trifolium arvense, Trifolium campestre, Trifolium hirtum, Trifolium glomeratum, Psoralea bituminosa, Parentucellia viscosa, Anthyllis gerardi, Ornithopus compresus, Jasione montana, Anarrhinum bellidifolium, Dianthus armeria, Andryala integrifolia, Helianthemum guttatum, l'aromàtica Mentha pulegium, el medicinal hipèric Hypericum perforatum -molt abundant arreu- i tres al·lòctones també molt abundoses, Gamochaeta subfalcata, Lippia nodiflora i especialment Senecio inaequidens. No lluny d'aquí, als boscos d'alzina i castanyer de Maçanet de Cabrenys i de la Vajol apareixen altres espècies més boscanes com ara Digitalis lutea, Valeriana officinalis, Lonicera periclymenum, Doronicum pardalianches i el bonic marcòlic vermell Lilium martagon. I sobre els relleus abruptes de pedra granítica del Castell de Cabrera, mirador excepcional sobre la subcomarca, els ramells del clavellet endèmic Dianthus pungens ruscinonensis no poden passar desapercebuts. Acabem la ruta al mar, a Sant Martí d'Empúries, on ens espera flora de duna o psammòfila: Matthiola sinuata, Calystegia soldanella, Anthemis maritima, Helichrysum stoechas, Scolymus hispanicus, Cakile maritima, Silene niceensis, Euphorbia paralias, Crucianella maritima i la labiada protegida Stachys maritima, de la qual només trobem dues matetes visibles, quan en anys anteriors hi havia moltes més.

Llacunes efímeres

Tramuntana al pantà de Boadella

Baldellia ranunculoides

Callitriche sp.

Myosotis sicula

Elatine alsinastrum

Peplis portula

Lychnis flos-cuculi

Anarrhinum bellidifolium 

Herbassar d'Anthyllis gerardi

Anthyllis gerardi

Helianthemum guttatum

Jasione montana

Trifolium hirtum i Parentucellia viscosa

Ornithopus compressus

Verbascum blattaria

Lippia nodiflora, molt abundant, dominant, a les ribes del pantà

Paliurus spina-christi

Trifolium incarnatum

Astragalus glycyphyllus

Lilium martagon

Lonicera periclymenum

Marrubium vulgare

Dianthus pungens ruscinonensis

Scolymus hispanicus

Stachys maritima