viernes, 26 de agosto de 2022

LA BOIXEDA REVIU

 SANT ANTONI DE CAMPRODON


Tornem a un d'aquests espais que procurem visitar un cop a l'any, la pujada a l'ermita de sant Antoni de Camprodon. És aquest un indret especialment humit i frondós, un jardí natural ple de flors que floreixen al final de l'estiu, però enguany no s'escapa pas dels efectes de la sequera asfixiant que estem patint. Que estem vivint un dels estius més tòrrids que es recorden és innegable, però el més preocupant és que aquesta manca de pluges i aquestes temperatures extremes i persistents sembla que s'aniran repetint i tot plegat esdevindrà malauradament la norma. El Pla de Bonaire, sempre tan generós en herba tendre i en floracions de tota mena, es troba enguany molt sec i castigat per la sequera. Retrobem algunes de les espècies que hem vist altres anys aquí com Serratula tinctoria, Odontites serotinus, Geranium nodosum, Centaurea jacea, Mentha arvensis, Succisa pratensis, Seseli montanum, Epilobium montanum (?), Agrimonia procera, Stachys sylvatica, Stachys palustris i sobretot la delicada i molt rara umbel·lífera Silaum silaus, de la qual només en detectem sis peus, mig amagats en l'herbassar de gramínies. Un aspecte positiu, que contrasta i molt amb anys anteriors, és el que ens ofereix la boixeda. Semblaria que la papallona del boix Cydalima perspectalis no ha fet acte de presència i el sotabosc de boix, tan malmès abans, ha inicitat un procés de recuperació, no sabem si amb la intervenció humana o de forma espontània. Completem la jornada apropant-nos a l'espectacular cascada del Catllar, abans d'arribar a Setcases, on l'aigua brolla i cau en abundància, tot recollint el regal de les darreres tempestes pirinenques.


Branquillons joves de boix


Resorgiment del boix

Agrimonia procera

Geranium nodosum

Mentha arvensis

Odontites serotinus

Serratula tinctoria

Seseli montanum

Silaum silaus


Argynnis paphia (?) sobre Succisa pratensis

Stachys palustris

Magnífica cascada del Catllar


Polystichum sp

Aconitum pyrenaicum

Possible Aethusa cynapium ??

Pollets de roquerol, sobre el niu en un poble de la vall de Camprodon
. Almenys aqui han estat respectats, de moment

Totes les fotos © Jordi Cebrian, agost 2022

domingo, 7 de agosto de 2022

A LA RECERCA DE L'HERBA BLANCA

 UN ENDEMISME PIRINENC


Fem una breu passejada pels camins i senderons a l'ombra del majestàtic Puigmal, al seu vessant nord, Alta Cerdanya, enfilant una carretera sinuosa i estreta des de la dispersa comuna de Santa Leocadia, 14 kms de pujada constant, una ruta molt freqüentada pels ciclistes, la majoria catalans del nostre costat. Vaig buscant una planta endèmica ben coneguda i que ja hem vist  aquí anys enrere: l'herba cana o herba blanca Senecio leucophyllus = Jacobea leucophylla DC., que com ja indica el seu nom específic destaca per la blancor platejada del seu fullam, que destaca poderosament sobre la foscor opaca de la pedra de pisarra sobre la que creix, en rocam i tartera. Som en efecte davant d'una planta endèmica, no especialment amenaçada, que es troba a l'estatge alpí entre els 2000 i els 2800 metres d'altitud, sobre terreny silícic, amb un punt d'una certa escassetat hídrica. La lluentor de les seves fulles segurament li pot ajudar a repel·lir la llum solar, a la qual està molt exposada en aquestes latituds i, per tant, a resistir la sequera i la insolació. La trobem aquí als voltants del Puigmal, a l'Alta Cerdanya, també al Ripollès, Coll de la Marrrana i proximitats i també al Carlit. Aquest tàxon, com s'indica al Llibre Vermell, està protegit dins del parc natural de les Capçaleres del Ter i el Fresser. Altres plantes que comparteixen espai i que encara trobem en flor són: Carduus carlinoides, Galeopsis pyrenaicum, Parnassia palustris, Saxifraga stellaris, Aconitum napellus, Senecio pyrenaicus, Alchemilla alpina, Achillea ptarmica, Epilobium alsinifolium, Epilobium angustifolium, Achillea millefolium, Cirsium eriophorum, Cirsium acaule, Carlina acaule i poc més. La manca de pluges és ben manifesta també aquí i la vegetació en prats, pastures i carenes presenta una imatge desoladora. Però avui, dissabte 6 de juliol, almenys els xàfecs fan acte de presència i reguen amb generositat tots aquests relleus assedegats. 




Senecio leucophyllus


Senecio pyrenaicus



Achillea ptarmica

Epilobium alsinifolium al rierol

Epilobium angustifolium, fruits expulsant borrissol

Aconitum napellus, bella i temuda planta pirinenca

Alchemilla alpina

Galeopsis pyrenaica, un altre endemisme

Sorbus aucuparia carregat de fruits

Veratrum album

Espigues fruitades del Veratrum

Cirsium eriophorum




Prunella modularis furgant en la molsa

 © Jordi Cebrian, agost 2022