Temps de (des) confinament

Divendres, 22 de maig


LA CUA D'ESCORPÍ I LES BELLES CENTÀUREES

En català es coneix com a herba d'eruga. El seu nom científic és Scorpiurus muricatus L. Scorpi del grec per escorpí i urus, per cua, la cua d'escorpí, en al·lusió a la forma recaragolada del seu fruit. Muricatus prové de murex, per caragol. Aquest fruit presenta, en efecte, una disposició corbada en espiral, amb costes longitudinals molt visibles, cobertes d'agullons. La seva finalitat no és altra que afavorir la dispersió de les llavors, en quedar-se el fruit adherit a un animal o persona que passi per allà, en allò que es coneix com a zoocòria. Una segona particularitat d'aquesta planta és que a diferència de la majoria de les espècies de la seva família, les fabàcies, presenta fulles simples i no compostes. Es tracta de fulles grosses, espatulades, lluents, que se solen mantenir dretes. L'Scorpiurus es troba a tot el litoral de la Conca Mediterrània, des de Portugal fins a l'Orient Mitjà. Al solei de Collserola la trobem en turons amb brolla oberta de Cistus i prats d'abellatge, convivint amb altres plantes anuals com ara Trifolium arvense, Trifolium campestre, Alyssum maritimum, Medicago minima, Helianthemum guttatum, Plantago afra, Linum strictum, Briza maxima i altres. 

La nostra incursió d'avui per la solana de Collserola ens porta fins a la zona propera al Forat del Vent, tot enfilant pels turons darrere del Tanatori. La vegetació es mostra encara exuberant, amb un munt de plantes en flor de tota mena. El frenesí humà es manté ben viu, sobretot de bicicletes, omplint les pistes o aventurant-se de forma lamentable per senderons. A les brolles seques de romaní, cap d'ase i arboç, afectades anys enrere per un incendi, relocalitzem dues espècies d'interès, que visitem cada temporada. L'estepa ladanífera Cistus ladaniferus, de la qual no comptem més enllà de set o vuit peus, només un ens mostra fruits. De la centàurea endèmica Centaurea hanrii -abans Centaurea paniculata sp. hanrii- en localitzem uns quatre peus, matetes baixes, florides, al marge de la pista i sobre talús. És aquesta una planta relativament rara, que la trobem al litoral i prelitotal català, de l'Alt Empordà fins a Collserola i a les Muntanyes de Prades, preferentment sobre sòl silici. De baixada, per uns corriols molt empinats, on abunda la ruda, la reseda, la ginesta, l'argelaga negra, la boca de dragó i l'ungla de gat, trobem un parell de concentracions de la bonica capferrada groga Centaurea collina, que crida poderosament l'atenció pels seus capítols florals grossos, de color groc daurat, amb flors externes radiants, molt visibles, flors visitades de forma constant per insectes, com ara xinxes, abelles i papallones.

Fruits d'Scorpiurus muricatus

Flors lleugerament pèndules de l'herba eruga

Fulles grosses i espatulades

Helianthemum guttatum = Tuberaria guttata

Plantago afra

Briza maxima

Pradell de Briza

Phagnalon saxatile i Trifolium arvense

Hypericum perforatum, medicinal

Spartium junceum

Panoràmiques sobre la ciutat i els turons

Andryala integrifolia

Antirrhinum majus

Centaurea hanrii = Centaurea paniculata sp. hanrii

Centaurea hanrii, endèmica

Cistus albidus, ja majoritàriament fructificades

Fruit en càpsula de Cistus ladaniferus

Tallarol de garriga Sylvia cantillans

Capferrada groga Centaurea collina

Flors externes radiants, molt cridaneres

© Jordi Cebrian, 2020