jueves, 3 de noviembre de 2022

RAMELLS D'INDIANA

FLORS DE TARDOR ALS CINGLES DEL BERTÍ


Ben poques plantes en flor en aquesta tardor tan i tan eixuta. Als pradells de substrat argilós en un fondal dels Cingles del Bertí una asteràcia, la indiana Aster sedifolius = Aster acris L. forma denses catifes molt vistoses. Aster per estrella en grec, sedifolius, de fulles assegudes. Lígules de color lila o blau violaci i flòsculs de color groc brillant, fulles de forma linear-lanceolada, d'aspecte plomós. Es troba des del nord de Portugal fins al mar Negre i Turquia. A Catalunya només falta als Pirineus. Floreix a la tardor, des de mitjans de setembre fins al novembre, és, per tant, una de les darreres floracions tardorals, que aporta un bri de color als prats i als fenassars. Abelles i abellots les visiten per tal de xuclar el seu nèctar. La indiana és feblement aromàtica. S'ha usat en jardineria. Aquí en aquest fondal dels Cingles del Bertí, en el marc d'aquesta tardor sense pluges, trobem poques plantes més en flor, una sola fonollada Odontites luteus, Succisa pratensis, el seneci Senecio erucifolius, la pastanaga borda, Jasonia tuberosa, Centaurium erythraea, alguna margarida Leucanthemum vulgare escadussera, el bruc d'hivern Erica multiflora. En canvi, a diferència d'altres anys, cap orquídia de tardor encara florida.


Indiana Aster sedifolius L.







Planta fructificada

Pradell amb indiana



Odontites luteus

Senecio erucifolius

© Jordi Cebrian, novembre 2022






lunes, 24 de octubre de 2022

UNA ULLADA A LA FLORA DEL NORD DE GRÈCIA

PAÍS DE PLÀTANS, ALOCS I OLIVERES


Grècia, país fascinant, limita al nord amb Bulgària, Macedònia del nord i Albània, i per l'est amb la Turquia europea, en una relació de veïnatge gens fàcil, amb turbulentes connexions històriques. Són trets fonamentals i omnipresents del paisatge de les Macedònia i Tràcia gregues l'olivera, al litoral, oliveres formidables que arriben fins al mar, els alocs i els baladres, també molt abundants al litoral, i els plàtans Platanus orientalis, que formen boscos més o menys extensos en valls i muntanyes, tant en illes (Samotràcia, Thasos) com a les muntanyes del nord (Rodope, Kerkini Oros). A la tardor les plantes en flor no són pas abundants, però s'hi troben, més preocupant és la situació de sequera que afecta el paisatge grec, com el de la resta d'Europa, en aquest estiu de rècord en manca de pluges. Un cultiu que destaca i que trobem de forma extensiva en diferents punts tant a la regió de Tràcia com la de Macedònia és el cultiu del cotó. Espectaculars planúries blanques del fruit flonjo i acotonat de la planta del cotó Gossypium herbaceum ocupen extensions importants i fan de Grècia el primer productor i exportador d'aquesta valorada fibra a la Unió Europea, amb una producció anual d'1,41 milions de bales, el 80% de la producció de la UE. Tanmateix, els principals productors i exportadors de cotó a escala mundial són la Xina, Índia, USA i Brasil en aquest ordre. Compartim tot seguit una selecció de fotos de flora obtingudes en una interessant ruta pel nord de Grècia. 


Oliveres vora el mar

Euphorbia peplis

Glaucium flavum

Solanum elaeagnifolium, abundant però forana

Gleditsia triacanthos, ornamental

Aloc Vitex agnus-castus, amb exemplars prou robustos


Fondal de costa amb baladres

Baladre Nerium oleander, autòcton

Cistus creticus

Ciutat de ruscs d'abelles, una producció molt visible i estesa

Garrics de formes impossibles a Thasos

Les magnífiques Sternbergia lutea

Naturals o plantacions relictes?

Dianthus sp.

Pyrus spinosa

Llúpol Humulus lupulus

Camps de cotó

Gossypium herbaceum


Plàtans madurs de formes escultòriques


Plataneda

Fruits de Paliurus spina christi

Bosc gairebé unitari de Paliurus a Kerkini Oros

La fageda tardoral a les muntanyes sobre Xanthi (Rodope)

Salvia fruticosa

Inula verbascifolia

Colchicum bivonae o similar

Crocus cancellatus o similar

Crocus pulchellus o similar

Verbascum phlomoides o similar

Butomus umbellatum

Commelina communis

Nymphoides peltata, una menyanthàcia que sembla un nenúfar

Cyclamen hederifolium

Totes les fotos del blog @ Jordi Cebrian, octubre 2022



viernes, 26 de agosto de 2022

LA BOIXEDA REVIU

 SANT ANTONI DE CAMPRODON


Tornem a un d'aquests espais que procurem visitar un cop a l'any, la pujada a l'ermita de sant Antoni de Camprodon. És aquest un indret especialment humit i frondós, un jardí natural ple de flors que floreixen al final de l'estiu, però enguany no s'escapa pas dels efectes de la sequera asfixiant que estem patint. Que estem vivint un dels estius més tòrrids que es recorden és innegable, però el més preocupant és que aquesta manca de pluges i aquestes temperatures extremes i persistents sembla que s'aniran repetint i tot plegat esdevindrà malauradament la norma. El Pla de Bonaire, sempre tan generós en herba tendre i en floracions de tota mena, es troba enguany molt sec i castigat per la sequera. Retrobem algunes de les espècies que hem vist altres anys aquí com Serratula tinctoria, Odontites serotinus, Geranium nodosum, Centaurea jacea, Mentha arvensis, Succisa pratensis, Seseli montanum, Epilobium montanum (?), Agrimonia procera, Stachys sylvatica, Stachys palustris i sobretot la delicada i molt rara umbel·lífera Silaum silaus, de la qual només en detectem sis peus, mig amagats en l'herbassar de gramínies. Un aspecte positiu, que contrasta i molt amb anys anteriors, és el que ens ofereix la boixeda. Semblaria que la papallona del boix Cydalima perspectalis no ha fet acte de presència i el sotabosc de boix, tan malmès abans, ha inicitat un procés de recuperació, no sabem si amb la intervenció humana o de forma espontània. Completem la jornada apropant-nos a l'espectacular cascada del Catllar, abans d'arribar a Setcases, on l'aigua brolla i cau en abundància, tot recollint el regal de les darreres tempestes pirinenques.


Branquillons joves de boix


Resorgiment del boix

Agrimonia procera

Geranium nodosum

Mentha arvensis

Odontites serotinus

Serratula tinctoria

Seseli montanum

Silaum silaus


Argynnis paphia (?) sobre Succisa pratensis

Stachys palustris

Magnífica cascada del Catllar


Polystichum sp

Aconitum pyrenaicum

Possible Aethusa cynapium ??

Pollets de roquerol, sobre el niu en un poble de la vall de Camprodon
. Almenys aqui han estat respectats, de moment

Totes les fotos © Jordi Cebrian, agost 2022