Dijous, 2 de maig de 2019

L'ESPÀRREC BORD, UNA PLANTA PARÀSITA

La monòtropa o espàrrec bord Monotropa hypopitys és una planta paràsita de la família de les ericàcies (abans pirolàcies o monotropàcies), que es fa en boscos ombrívols i humits, sobretot de coníferes, i que a Catalunya la trobem tant als Pirineus i Prepirineus, com a zones de la Garrotxa i el Ripollès, a les Guilleries, a la serralada prelitoral, del Montseny a Montserrat, a la serra de Prades i als Ports, entre els 400 i els 2.000 metres. La varietat glabra sembla molt més rara que la nominal i és la que segurament hem vist prop de Sant Quirze de Safaja, en un bosquet de pins amb el llit del bosc ben cobert de fullaraca. És una planta força estranya, no té clorofil·la i funciona com un sapròfit, absorbint els nutrients de la fullaraca en descomposició caiguda dels arbres de l'entorn, per mitjà d'una xarxa de micorriza -una associació simbiòtica amb un fong- Presenta una tija gruixuda i carnosa, d'uns 12 a 30 cm d'alt, recoberta d'esquames superposades, d'un color blanc groguenc. Les flors apareixen en un petit raïm terminal d'unes cinc unitats i són d'una tonalitat un xic més clara que les fulles, sovint molt flairoses. La planta neix corbada i després s'aixeca i s'estira quan van madurant les flors. El nom genèric de Monotropa significa que cau o penja només a un costat, referint-se a les flors. El fruit és una càpsula ovoide o subglobulosa, d'uns 5 mm, pubescent. 

Ben a prop d'on hem localitzat aquesta concentració d'una vintena de monòtropes, hi havia un petit pradell molt interessant per a les orquídies, que malauradament ha quedat soterrat sota una barroera capa de sorra d'obres i runa. 

La ruta d'aquest dijous, en una sortida amb un propòsit preferent ornitològic, ens porta de Centelles a Riells del Fai. Veiem Glechoma hederacea i Lonicera xylosteum a les ribes del Congost i d'una riera afluent. Als altiplans per sobre de Sant Martí de Centelles, al damunt dels cingles imponents que s'encaren a nord amb vistes sobre la vall del Congost, apareixen Arenaria conimbricensis, Ophrys catalaunica, Ophrys sphegodes (potser varietat passionis), Erysimum grandiflorum, Amelanchier ovalis, Centranthus ruber, Antirrhinum majus i abundants peus de Ferula communis. A sant Quirze de Safaja, juntament amb les monòtropes, surten les també sapròfites Limodorum abortivum, força comunes aquí. I als formidables cingles de conglomerat de Riells del Fai, a més de les fèrules, Dipcadi serotinum, Erucastrum nasturtiifolium i la rara falguera Cheilanthes acrostica. 

Monotropa hypopitys

Espàrrec bord

Estesa de Glechoma hederacea

Ophrys catalaunica

Ophrys sphegodes (var. passionis?)

Erysimum grandiflorum

Ferula communis, inflorescències incipients

La fèrula o canyaferla

Cheilanthes acrostica

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Darrera setmana d'abril

TORNEM A LA BAUMA

Mig any després tornem a la Bauma, el jardí medicinal que amb tanta cura està creant la RH als afores de la població de Borredà i que vàrem visitar amb Depana l'octubre passat. Som atesos amb la mateixa cordialitat de llavors per la nostra amfitriona, mentre recorrem amb ella el petit jardí, on porta plantades prop de dues-centes espècies diferents, entre autòctones i foranes, totes elles amb una certa potencialitat medicinal. Ara, a diferència de l'octubre, trobem moltes plantes en flor, malgrat que el jardí no ha assolit encara el seu màxim esplendor. Admirem mates esponeroses de sàlvia i de lavanda, catifes de búgules i heures de terra, moixeres florides, espectaculars roselles de Califòrnia, estepes diverses i una grandiosa angèlica medicinal, de l'espècie atlàntica Angelica archangelica. En canvi tulipes i narcisos ja estan majoritàriament marcits. No lluny d'aquí, als peus del Picancel, en un fondal humit, on les branques dels arbres vesteixen denses capes de molsa, encara en queden unes poques prímules acaule en flor i al camí de Sant Romà, a Catllaràs, només una única Ononis rotundifolia es deixa veure on anys abans havíem vist una vintena. 

Angelica archangelica

Euphorbia lathyris o cagamuja

Eschscholzia californica, remei per a l'insomni

Primula acaulis

Mercurialis perennis

Pinus sylvestris

Ononis rotundifolia

Gavó rotundifoli florit

L'abraç de l' heura

Sant Jaume de Frontanyà

Pas de l'Escalell
Totes les fotos © Jordi Cebrian

Dissabte, 20 d'abril

LLABERIA, FLORS, ROCA I VENT

Fem una interessant ruta circular pels altiplans de la serra de Llaberia, un dels racons més fascinants del sud de Catalunya. Fa un dia gris i fresc, i som sacsejats amb virulència per cops molt forts de vent de gregal, de 60 km/h o més, que per sort no són persistents, però sí força freqüents. La florida es troba en estat majoritàriament incipient i la manca de pluges és molt palesa en la vegetació. Paisatge d'imponents penya-segats calcaris, altiplans coberts de matollar d'argelaga i aranyoner, peus de cingle ombrejats on s'amaguen les peònies i uns pocs teixos adormits i una duna fòssil de sorra fina emmarcada en un bruguerar esponerós d'Erica arborea. Algunes de les plantes florides que ens trobem són: Ranunculus gramineus, Helleborus foetidus, Nigella damascena, Thalictrum tuberosum, Paeonia officinalis, Amelanchier ovalis, Potentilla neumaniana, Saxifraga fragilis (incipient), Geum sylvaticum (incipient), Anthyllis vulneraria fontqueri, Erinacea anthyllis, Genista scorpius, Argyrolobium zannoni, Lotus corniculatus, Alyssum simplex, Hormatophylla spinosa, Cistus albidus, Fumana ericifolia, Polygala calcarea, Polygala rupestris, Viola willkommii, Linum narbonensis, Thesium humifusum, Euphorbia flavicoma, Erica arborea, Primula veris, Centaurium linariifolium, Convolvulus lanuginosus, Lithospermum fruticosum, Teucrium aureum, Thymus vulgaris, Rosmarinus officinalis, Orobanche latisquama, Verbascum boeharvii, Plantago sempervirens, Globularia cordifolia, Eryssimum grandiflorum, Leuzea conifera, Carduus nigricens, Crepis albida, Aphyllanthes monspeliensis, Ophrys scolopax, Ophrys grup fusca, Orchis morio, Cephalanthera longifolia, etc. 

Anthyllis vulneraria var. font-queri

Erinacea anthyllis

L'eriçó ben florit

Hormatophylla spinosa

Hormatophylla spinosa = Alyssum spinosus

Lithospermum fruticosum, medicinal

Prat de peònies

Paeonia officinalis

Paeonia officinalis, floració avançada

Peus de peònia per florir dins l'alzinar

Orobanche latisquama

Branca de teix Taxus baccata

Crepis albida

Cephalanthera longifolia, freqüent

Pas de duna entre brucs florits

La joia del silenci a Llaberia poble
Totes les fotos © Jordi Cebrian

 Divendres, 19 d'abril de 2019

TOC PÚRPURA DE LLUNÀRIES

La llunària o setí Lunaria annua L. és una crucífera de florida espectacular, que s'ha plantat en parcs i jardins i que podem trobar subespontània en boscos de ribera, barrancs i marges forestals, sempre en ambients humits i una mica ombrívols. Floreix al mes d'abril, oferint-nos l'espectacle d'unes flors grosses de color púrpura, agrupades en raïms terminals. Els fruits són unes silícules en forma de moneda o de lluna, potser per això el nom de llunària. Procedeix de l'Europa oriental, però es troba naturalitzada en gran part d'Europa. A la riera del Verder, a l'Ametlla, ens sorprèn trobar una gran concentració, a tocar de la llera i escampada pels entorns. Conviu amb la medicinal repalassa Arctium minus, amb el sanguinyol Cornus sanguinea, l'apegalós Galium aparine, l'esbarzer Rubus ulmifolius, herba de sant Benet Geum urbanum, paradella Rumex crispus, herba berruguera Chelidonium majus, enfiladisses com Polygonum dumetorum, lletereses Euphorbia amygdaloides, ranuncles Ranunculus bulbosus, coronilles Coronilla emerus, allencs Alliaria petiolata i altres. En aquest indret podem admirar una tríada de pollancres declarats monumentals, per bé que una mica malmesos o abandonats. Les flors de la llunària són visitades avui per un seguit d'insectes, com la papallona aurora Anthocharis cardamines o similar i altres.

Pollancre catalogat

Lunaria annua i Euphorbia amygdaloides

La papallona llimonera

Papallona aurora Anthocharis cardamines

Matollar de lunàries a tocar de la riera

Alliaria petiolata

Ranunculus bulbosus

Turió (brot tendre) de galzeran

Catifa de margaridoies

Doronicum pardalianches a La Roca

Polygonum dumetorum

Stachys arvensis a La Roca
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian