Dissabte, 15 d'abril

IMMERSIÓ EN LA FLORA ARVENSE A L'AMETLLA

L'abril és el mes dels camps florits, quan l'esclat de floracions als marges i al si dels sembrats de terra baixa tenyeix de molts colors el paisatge, és el mes de les plantes arvenses. Som a l'Ametlla del Vallès, dos esglaons per sota del santuari del Puiggraciós. Boscos d'alzines i pins, travessats per pistes polsegoses, un xic massa amples, per on circulen motos i bicicletes a gran velocitat, alternats amb clarianes extenses, d'orografia ondulada, dedicades al cultiu de cereals, bàsicament la civada Avena sativa. I és al marge d'aquests cultius on la varietat de plantes arvenses esdevé aclaparadora. Hi dominen plantes anuals i també hemicriptòfits de determinades famílies botàniques com ara les lleguminoses, les crucíferes, les compostes i les cariofil·làcies. En una ràpida exploració hem pogut detectar aquestes espècies als camps i al seu entorn immediat de brolla mediterrània:

Lleguminoses: Calicotome spinosa, Lathyrus annuus, Lathyrus cicera, Lathyrus tingitanus, Lotus corniculatus, Lupinus angustifolius, Medicago arabiga, Ornithopus compressus, Psoralea bituminosa, Vicia bithynica, Vicia cracca, Vicia hirsuta, Vicia hybrida, Vicia lutea, Vicia sativa.

Crucíferes: Alyssum alyssoides, Arabidopsis thaliana, Bunias erucago, Capsella bursa-pastoris, Diplotaxis erucoides, Raphanus raphanistrum, Sisymbrium officinale

Cariofil·làcies: Cerastium glomeratum, Cerastium pumilum, Scleranthus annuus, Stellaria media

Compostes: Andryala integrifolia, Anthemis arvensis, Calendula arvensis, Carduus tenuiflorus, Centaurea aspera, Galactites tomentosa, Senecio lividus, Senecio vulgaris, Silybum marianum, Sonchus oleraceus, Sonchus tenerrimus

I d'altres famílies: Anchusa arvensis, Anagallis arvensis, Antirhinum orontium, Avena barbata, Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Cistus salviifolius, Clematis flammula, Daphne gnidium, Euphorbia characias, Euphorbia helioscopia, Fumaria capreolata, Fumaria officinalis, Galium aparine, Galium maritimum, Geranium robertianum, Geranium rotundifolium, Lamium amplexicaule, Lavandula stoechas, Linaria arvensis, Lithospermum arvense, Muscari neglectum, Myosotis ramosissima, Papaver rhoeas, Plantago afra, Plantago coronopus, Plantago lanceolata, Poa annua, Ranunculus bulbosus, Reseda phyteuma, Rosmarinus officinalis, Rubus canescedns, Rubus ulmifolius, Rumex acetosella, Rumex crispus, Sanguisorba minor, Sherardia arvensis, Thymus vulgaris, Veronica arvensis, Viola arvensis i moltes més.

Lupinus angustifolius

Lathyrus annuus

Vicia bithynica

Vicia hirsuta

Vicia hybrida

Vicia lutea

Vicia sativa

Ornithopus compressus

Bunias erucago

Sanguisorba minor

Scleranthus annuus

Viola arvensis

13 a 15 d'abril de 2017

FLORACIONS AL BAIX EMPORDÀ

Tornem al Baix Empordà, àrea de Pals, per Setmana Santa, un parell de dies amb família i amb amics. Les floracions hi són abundoses, les trobem als marges dels sembrats, a les clarianes, a les brolles d'estepa i romaní i en alguns trams de ribera. Tornem al Montgrí, dos mesos més tard de la darrera inspecció, en una molt breu visita. El paisatge vegetal ha canviat força. Moltes plantes bulboses gairebé han desaparegut o només mostren indicis d'una fructificació prou marcida. Altres floreixen ara, com alls, gladiols i porrasses. Les mates d'estepes llueixen la seva millor estampa. Heus aquí un testimoni gràfic d'aquesta excelsa primavera baix-empordanesa.

Ranunculus peltatus

Iris pseudacorus

Brolla d'estepa blanca a Fontclara

Lliri menut Iris lutescens fruitat

Aristolochia clematitis a les Basses d'en Coll

Medicago polymorpha

Brolla amb porrasses Asphodelus cerasiferus

Evax pygmaea

Ranunculus paludosus

Ophrys tenthredinifera, l'abellera vermella

Helianthemum guttatum

Romulea columnae, en fruit

Brolla d'estepa a Sant Feliu de Boada

Borago officinalis

Gladiolus italicus

Anchusa azurea

Hypecoum procumbens

Papaver rhoeas

Serapias lingua

Ophrys scolopax

Fumaria bastardii

Esplendor als marges dels sembrats

Dissabte, 8 d'abril de 2017

FARENA, A LA RECERCA DE DUES FALGUERES

 I MOLT MÉS

Sortim del preciós poblet de Farena, en el sector nord-oriental de les muntanyes de Prades. Dia seré i càlid, però menys del què ens pensàvem. Som els amics de la Partida Botànica, amb CMC inclòs. Molt bona compenetració i moltes ganes de gaudir de les plantes. Fem una ruta circular, tot passant pel pic dels Quatre Termes. Malgrat que encara és una mica aviat, i per tant hi ha molta planta per florir, hi trobem tanmateix moltes que ja ho estan, no només de teròfits. Diverses violes al bosc de pins, Viola willkommi, Viola alba, Viola riviniana, les herbes fetgeres, consoldes Symphytum tuberosum -en poncella-, Cardamine hirsuta, Polygala calcarea, etc. Al si d'aquest bosc, en ambients més foscos i humits, hi abunden els teixos Taxus baccata i també els grèvols Ilex aquifolium, alguns de molt remarcables. Teròfits menuts són freqüents als terra-prims, sobre sòls argilosos i humits: Arabidopsis thaliana, Erophila verna, Clypeola jonthlaspi, Alyssum alyssoides, Arenaria serpyllifolia, Cerastium pumilum, Erodium cicutarium, Myosotis arvensis... Al pedruscall, diversos crespinells Sedum album, Sedum acre, Sedum dassyphyllum, Sedum forsterianum, el coixinet de monja Erinacea anthyllis, que mostra les seves flores blaves, el xuclamel de roca Lonicera pyrenaica, dues boniques saxífragues Saxifraga fragilis i Saxifraga granulata i diverses falgueres ben comunes. Caminem per dins d'un bonic matollar d'estepa laurifolia Cistus laurifolius, encara per florir. A la carena trobem un petit prat moll on pensem trobar la primera de les falgueres que cerquem, gràcies a les indicacions que ha rebut CP. En dediquem una bona estona a inspeccionar aquest petit i prodigiós reducte d'aigües efímeres, i certament s'ho val. Trobem un munt d'espècies dins i fora de l'aigua com ara Trifolium subterraneum, Moenchia erecta, Aphanes arvensis, Montia fontana, Parentucellia latifolia, Mentha pulegium, Herniaria glabra (?) i una possible romulea Romulea columnae, juntament amb concentracions d'una diminuta hepàtica del gènere Riccia. I finalment ens apareix també la menuda i singular falguereta, una llengua de serp de l'espècie Ophioglossum azoricum, molt rara a Catalunya i de distribució molt dispersa. Hi comptem almenys cinc exemplars, amb l'espiga esporàngia una mica incipient. Magnífiques vistes sobre la balconada natural que formen els cingles, Capafonts s'albira al sud i els Motllats davant. A partir d'aquest punt, comença el descens, un xic abrupte i empinat. Ens fixem en plantes d'interès com ara dues crucíferes de floretes blanques, Arabis auriculata i Teesdalia coronopifolia, totes dues prop del rocam. Però on dediquem una llarga exploració és en les tarteres que s'alcen mirant a Llevant. A la part alta d'aquest pedregar, paisatge abrupte i aspre, on no és fàcil caminar, localitzem la segona falguera, en diverses concentracions. Parlem de Cheilanthes marantae, una falguera perfectament adaptada a aquests ambients eixuts i inestables, exposats al sol. Conviu amb altres falgueres com Ceterach officinarum, Asplenium adiantum-nigrum o Polypodium cambricum, però també amb Euphorbia characias, Helleborus foetidus, Saponaria ocymoides, Sedum sediforme, Orlaya daucoides, Thapsia villosa, Geranium robetianum, Geranium lucidum, Vicia pseudocracca i Melica minuta, entre d'altres. Un cop superada la baixada, per un sender molt pedregós i de fort pendent, ens apropem a una font, a la vora del poble, per veure planta aquàtica, com ara creixens, mentes, Carex pendula, Samolus valerandi o la interessant umbel·lífera, de distribució molt reduida, Peucedaum hispanicum, que encara està per florir. CMC ha fet el llistat d'espècies, superem les 270, no està gens malament.

Medicago suffruticosum

Erinacea anthyllis

Erophila verna

Cerastium pumilum

Saxifraga granulata

Aphanes arvensis

Prat negat, hàbitat de la llengua de serp

Mentha pulegium

Ophioglossum azoricum

Trifolium subterraneum

Orlaya daucoides

Cheilanthes marantae

Cheilanthes marantae

Peucedanum hispanicum