Fitoderia, flora catalana: TORNEM A CANALDA

miércoles, 28 de mayo de 2025

TORNEM A CANALDA

BOIXEDA I TIMONEDA

Fem amb DEPANA una sortida d'exploració a la Roca de Canalda, a l'alt Solsonès, solana del Port del Compte. És una caminada senzilla, de prop de 7 kms amb un desnivell d'uns 300 metres. Partim del petit llogaret de Canalda, a 1105 metres d'altitud, on hem deixat els autos. Aquest poble només l'habiten tres persones de forma permanent, però hi ha unes 12 més empradonades, com ens explica un d'aquests residents. Les casetes estan molt ben cuidades i es respira un ambient de calma i benestar força envejable. L'església de sant Julià, romànica, ha sofert diferents modificacions al llarg del temps i costa entreveure la seva arrel romànica. Destaca el campanar de paret i l'escala exterior que mena a aquest campanar, però que ha quedat interrompuda. L'excursió te la forma clàssica de fulla amb pecíol, amb un ramal d'aproximació a la nostra destinació principal, la paret de roca calcària, d'uns 250 metres d'altura i més de 2 kms de llargada, una impressionant barrera pètria, que hem de recórrer sencera per un senderó que discorre frondós als seus peus. Al llarg d'aquesta ruta rupestre anem trobant diferents balmes, conegudes com les coves dels Moros, l'espluga Malera i ca la Rita, més a ponent, on es troba una antiga construcció troglodita que va ser habitada fins a mitjans del segle passat. Podem admirar també roques i espadats de formes curioses, com la coneguda roca del Ditet. Ens sobrevolen els voltors, i en un cert instant màgic, veiem el vol d'un trencalòs, d'una parella de falcons pelegrins, que revelen la seva presència amb els seus crits aguts, gralles de bec vermell i un falcó mostatxut solitari. Ens acompanyen durant tota la ruta els cants dels mosquiters pàl·lids, dels tallarols de garriga, de les merles, els pit-rojos i els pinsans. Domina el bosc de pi roig, una boixeda densa, gens afectada per la plaga de la papallona del boix i els prats i les codines apareixen entapissats d'un mantell acolorit i perfumat de timoneda, heliantems, globulàries i argelagues.

Una mostra de les plantes que van ser motiu dels nostres comentaris:

Als prats i codines: Thymus vulgaris, Biscutella laevigata, Globularia vulgaris, Erodium rupestre, Linum narbonense, Linum sufruticosum, Paronychia kapela, Aphyllantes monspeliensis, Polygala vulgaris, Helianthemum apeninum, Plantago sempervirens, Blackstonia perfoliata, Reseda lutea, Trinia glauca, Leucanthemum vulgare, Artemisia campestris, Anthyllis montana, Hippocrepis comosum, Tragopogon porrifolius, Genista scorpius...

Al bosc de pi roig: Pinus sylvestris, Buxus sempervirens, Sorbus aria, Lathyrus linifolius, Cruciata glabra, Polygala calcarea, Lavandula angustifolia, Juniperus communis, Ranunculus bulbosus, Juniperus thurifera, Euphorbia amygdaloides, Silene latifolia, Vincetoxicum hirundinaria ...

A les roques i pedregars: Sedum dassyphyllum, Ramonda myconi, Saxifraga longifolia, Amelanchier ovalis, Rhamnus pumilus, Satureja montana, Globularia repens, Antirrhinum molle, Adiantum capillus-veneris, Asplenium fontanum...

A les balmes i entorn, espais nitrófils, freqüentats per les cabres: Urtica dioica, Urtica urens, Artemisia absinthium, Hedera helix, Marrubium vulgare...

I unes poques orquídies: Orchis mascula, Orchis morio, Orchis ustulata, Cephalanthera longifolia, Ophrys catalaunica, Neottia nidus-avis...