DARRERES FLORIDES TARDORALS
Als marges dels arrossars de Pals, Basses d'en Coll, apareixen aquests dies de novembre les aristolòquies sarmentoses Aristolochia clematitis L. en flor, barrejades amb altres plantes ruderals d'herbassars humits. Les flors, de color groc pàl·lid i uns 3 cm de llarg, mostren una corol·la allargassada, estrangulada pel mig i oberta a l'extrem final com una boca oberta, que convida a ser visitada. Veiem petits dípters i alguna formiga escadussera que s'aventuren a entrar-hi. Bé semblen aquestes flors tan exòtiques les espectaculars plantes carnívores que troben en molts països tropicals, però exemptes d'aquesta capacitat devoradora.
Afavorits per la calor inusual de les darreres setmanes, als horts floreixen algunes plantes cultivades en estructures de canya, com la tomata i l'alberginia, totes dues solanàcies L'albergínia Solanum melongena L. és probablement originària de l'Índia o del sud-est d'Àsia, i va ser introduïda a l'edat Mitjana a la península Ibèrica per comerciants àrabs, des d'on es va estendre a la resta d'Europa i més tard importada a Amèrica. Els màxims productors d'albergínies són la Xina, India Egipte, Turquia i Iran. Espanya ocupa el dècim lloc.
La tomata Solanum lycopersicum L., per la seva part, sembla originària dels altiplans andins del Perú i Bolívia i va arribar a Europa portada pels primers navegants europeus de tornada a Europa procedents de l'actual Mèxic. S'apunta que Hernan Cortés i els seus soldats van entrar en contacte per primer cop amb aquest fruit carnós a la ciutat de Tenochtítlan, on el seu cultiu ja estava força estès. Era l'any 1521. Més info a: http://traditom.eu/fileadmin/traditom/downloads/TRADITOM_La_Historia_de_la_llegada_del_tomate_a_Europa.pdf
Avui dia la tomata és un dels fruits més consumits al món. Són els màxims productors la Xina, Estats Units, l'Índia, Turquia, Egipte i Itàlia. Espanya ocupa la vuitena posició.
 |
| Aristolochia clematitis L. |
 |
| Bellis sylvestris L. |
 |
| Myriophyllum spicatum? |
 |
| Solanum lycopersicum L. |
 |
| Solanum melongena L. © Jordi Cebrian, novembre 2022 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario