TEMPS DE NARCISUS

 Un dissabte al jardí botànic de Barcelona

Recuperant un interessant article publicat a la revista Quercus de fa uns anys, sobre els narcisus ibèrics, signat pels estudiosos botànics Emilio Blanco, Javier Grijalbo i Alfredo Barra, som informats de què a la península Ibèrica es poden trobar fins a trenta espècies diferents d'aquestes boniques plantes de la família de les amaril·lidàcies. De les trenta, almenys la meitat tenen una distribució molt limitada i es troben amenaçades per la pèrdua d'hàbitat adient a la seva supervivència. Unes set espècies les hem pogut admirar a Catalunya, en indrets diversos, especialment als Pirineus i a la serralada Prelitoral. Altres els hem pogut veure al Cantàbric o a l'Aragó. Un espai on la seva presència està més o menys assegurada és el jardí Botànic de Barcelona, que visitem sovint i on vàrem anar el passat dissabte 19 de febrer. Som en temps de florida dels narcisos, però un cop sobre el terreny, caminant pels senderons costeruts del Botànic comprovem que algunes espècies de narcisos ja es troben marcides o fructificades i, en canvi, altres encara no presenten cap indici de florida. Però, tanmateix, podem admirar unes poques espècies, que tot seguit comentem: 

Narcissus papyraceus Ker Gawl. Del grup Tazetta, amb les flors blanques, amb la corona curta. Floreix del novembre a l'abril. La seva àrea de distribució és el sud-oest de la península Ibèrica i una petita localització al nord de Portugal. És endèmic. Pot tenir un origen ornamental o de cultiu i ha estat naturalitzat. Encara s'usa en jardineria.

Narcissus tazetta L. Del grup Tazetta. Flors blanques, de vegades amb la corona d'un groc lluent. Floreix del gener a l'abril. Es distribueix pel litoral mediterrani, des del Marroc i la costa mediterrània ibèrica fins a les costes turques del mar Egeu. A Catalunya probablement és d'origen ornamental, però, en canvi, a la Provença i Còrsega sembla autòcton. S'usa molt en jardineria, al Botànic és força comú.

Narcissus dubius Gouan. Del grup Tazetta. Flors blanques, més petites i de corona curta. Floreix de febrer a març. És endèmic del terç nord-oriental de la península. L'hem observat als secans de Lleida, a sant Llorenç de Munt i a altres espais. No sembla amenaçat. 

Narcissus bulbocodium L. Del grup Bulbocodi. Inclou diverses subespècies. Es distribueix pel nord i oest de la península Ibèrica. Flors de color groc viu, fulles gairebé cilíndriques. Floreix del gener al maig.

 Narcissus jonquilla L. Del grup Jonquilla. Flors d'un color groc intens. Tub de vegades regirat cap amunt. Es distribueix pel quadrant sud-occidental de la península. És també endèmic. Floreix del febrer a l'abril. 

Narcissus fernandesii Gomes Pedro. Del grup Jonquilla. Flors d'un groc daurat. Corona curta. Endèmic del centre i sud de la península Ibèrica. Floreix del gener a l'abril. Molt semblant a l'anterior, amb el qual es pot confondre fàcilment.

Narcissus romieuxii Braun-Blanq & Maire. Flors de color groc pàl·lid, fulles linears. És un endemisme del Marroc, no present a la península Ibèrica. 

© Jordi Cebrian, febrer 2022