martes, 21 de septiembre de 2021

GALICIA, UN PAISATGE UNIFORMAT

 Una nova ruta per Galícia i Astúries


El paisatge a Galícia es fa avorrit. Les plantacions d'eucaliptus dominen de manera aclaparadora tant a l'interior com a la costa, ocupant inacabables successions de muntanyes i turons. L'eucaliptus és l'arbre omnipresent, en plantacions velles i de ben recents. I en un pais on les pluges són freqüents, i segons en quina època, també constants, la humitat afavoreix una vegetació exuberant. Allà on veiem boscos d'eucaliptus trobaríem magnífiques rouredes o castanyedes. Encara s'hi troben en petits reductes com és l'àrea del castell de Pambre i Palas de Rei, no lluny de Lugo, com hem pogut comprovar. Però també aquí les parcel·les de roureda densa i exuberant s'alternen amb altres de plantacions d'eucaliptus o de coníferes foranes, com a senyal clar del minifundisme que impera al país. Costa creure que una societat informada i culta permeti encara l'imposició d'un monocultiu a tan gran escala, que ha empobrit la biodiversitat i ha alterat de manera irreversible els valors naturals del país, en benefici d'un sector industrial tradicionalment molt potent. Sembla ara que la Xunta vol posar una mica d'ordre, tot impedint l'ocupació de noves terres per a aquest monocultiu, però és tan gran i estesa l'ocupació actual que bé sembla una mesura cosmètica. Al llit dels boscos d'eucaliptus trobem una catifa densa de vegetació, formada per falgueres del gènere Pteridium i altres, per esbarzers, punxoses gatoses i poc més. La biodiversitat que acull és força minsa. 

En aquesta breu crònica, purament fotogràfica, fem un recull d'observacions botàniques obtingudes al llarg d'una desena de dies recorrent Lleó (Ponferrada i rodalia), Galícia (les províncies de Lugo i A Coruña) i Astúries (zones de Degaña i Somiedo), amb objectius més aviat zoològics que botànics. De Lleó cal destacar els paisatges irreals de Las Médulas, patrimoni de la Unesco, i el bonic llac de Carucedo, molt ben conservat. De Galícia bàsicament tot el front marítim, els imponents caps i penya-segats a Fisterra, Touriñán, Villán, Roncudo, Ortegal, Morás o l'Estaca de Bares, el punt més septentrional de la península Ibèrica, i espai privilegiat per a l'observació d'aus marines en migració. A Astúries el paisatge de muntanya conserva tota la seva força i bellesa, com veiem a Degaña i a Somiedo, territoris de l'ós, que vam tenir la sort de veure dues vegades. 


Plantacions d'eucaliptus

Sotabosc de falgueres

Les noves plantacions se succeixen arreu




Notícia recent del diari O Campo Galego

Un retall de l'article

Camions carregats de troncs, una constant

Un plançó de roure que crida indefens dins dels bosc d'eucaliptus reclamant els seus legítims dominis

Exuberant barranc de Mácaras

Ufanoses caigudes d'Osmunda regalis sobre el rierol


Eucalipte ornamental al parc de l'Alameda a Santiago

Paisatge oníric a Las Médulas

Castanyers monumentals a Las Médulas

Belles salzedes a Carucedo

Senecio jacobea

Colchicum lusitanicum = Colchicum autumnale sp lusitanicum

Salix salviifolia o similar

Erica cinerea (?)

Trachelium caeruleum


Setge blau sortint dels vells murs de la ciutat

Carila corymbosa

Centaurium erythraea o similar

Centaurea limbata

Cabo Touriñán

Cabo Villán
Punta Roncudo

Cabo Ortegal



Platja de Cariño, entapissada de Pancratium

Lliris de mar a Valdoviño


Euphorbia paralias

Malcolmia littorea

Merendera montana davant del mar, sobre uns penya-segats

Serratula tinctoria


Prat de falgueres a l'Estaca de Bares

Fonoll de mar a Morás

Angelica sylvestris

Menyanthes trifoliata

Parnassia palustris

Crocus nudiflorus






© Jordi Cebrian, setembre 2021





No hay comentarios:

Publicar un comentario