Fitoderia, flora catalana

Octubre 2017

LES PALMERES DE PREVELI I L'STERNBERGIA DE XANIÀ

A la costa sud de Creta, a la regió de Rethymno, es troba una de les tres poblacions de palmera cretenca autòctona Phoenix theophrastii que encara sobreviuen a l'illa. Es pot veure també ornamental en altres indrets de Creta, però només en aquests tres espais es conserva aquesta valuosa palmera en estat salvatge. Molt semblant a la palma canària, amb la qual està emparentada, forma petits boscos en ambients de litoral. L'agost del 2010 es va produir un intens foc forestal a la zona de Preveli, que per desesperació de molts amants de la natura, va afectar molt severament aquesta petita població de palma cretenca fins al punt que els experts opinaven que tardaria més de tres dècades en recuperar la seva imatge original. Però per sorpresa de tothom uns quatre mesos després de l'incendi, brots de palma sorgiran aquí i allà al bell mig de la vegetació recremada i exemplars socarrimats tornaven a mostrar fulles verdes i tendres. Una més gran exposició a la força del sol, amb la desaparició de la densa cobertura arbustiva, va afavorir de ben segur aquesta ràpida recuperació. La major part dels arbres madurs pogueren sobreviure. Avui dia, set anys després, el bosquet de palma cretenca autòctona torna a oferir la seva millor imatge. Quan l'albires de lluny des de l'inici de l'abrupte i llarg camí pedregós i parcialment esglaonat que hi mena en forta baixada, la impressió és colpidora per la seva bellesa i harmonia. Un bosquet de palma arrenglerat a les dues ribes de la desembocadura d'un dels pocs rius amb aigua de Creta, el Megas Potamos, en un paisatge on es combinen el color bru i aspre dels penya-segats rocallosos i la sorra blanca i el mar blau turquesa de la platja. Corrues de turistes visiten aquest espai, delerosos de platja i alguns remunten la gorja, molts d'ells calçant xancletes o inclús a peu nu. Conviuen amb les palmes, els alocs Vitex agnus-castus, vora la platja, un arbust molt abundant a tot Creta, els garrofers Ceratonia siliqua, molt possiblement autòctons, els baladres, aquest probablement no, els plataners Platanus orientalis i els llentiscles.

Hem passat deu dies a l'illa de Creta, visitant un seguit d'interessants jaciments arqueològics, ruïnes del neolític, dels diferents períodes minoics i unes ben conservades ruïnes romanes, a Festos, Gorthyna, Kommos, Agias Triada, Knossos, Malia, Tilissos, Aptera, etc. Hem gaudit de paisatges marins formidables, alguns d'ells que es poden qualificar senzillament de paradisíacs, com és el cas Sougia, Elafonissi, Balos o el mateix Preveli i hem recorregut alguna gorja espectacular com la d'Imbros, uns 10 kms en baixada.

Malauradament per gaudir de la botànica, ara a l'octubre, la visita a l'illa no és ni de lluny el millor moment, ans al contrari. El paisatge se'ns apareix sec i recremat gairebé arreu, esquelets de plantes reconeixibles com ara carlines, astràgals, candeledes i fèrules surten aquí i allà, mates marcides d'espècies aromàtiques, molt freqüents, també ben resseques, cobreixen brolles i matollars. A les muntanyes, Lashiti, Dikti, Lefka ori, hi domina una vegetació semixeròfil·la, amb arbustos arrodonits, en coixinet i sovint molt punxosos. I al litoral trobem una brolla densa i espinosa i un cordó dunar molt ric en vegetació, amb lliris de mar, lleteroles, fonolls i panicals marins.

Però sortosament han aparegut algunes plantes florides, floracions tardorals o estivals retardades, menudes plantes bulboses com ara còlquics o safrans, o bé l'abundant ceba marina Urginea maritima. En cercàvem també una bulbosa més, molt fotogènica, que allà a Creta és natural i aquí es planta en jardins. No va aparèixer enlloc, fins que al darrer dia, poc abans de tornar a l'aeroport, a la meravellosa ciutat de Xanià, va sorgir com una flamarada groga rutilant al bell mig de plantes ruderals a la vora de les muralles, la bonica sternbergia Sternbergia lutea, el darrer regal del viatge. Creta val molt la pena, la seva gent és molt cordial, el menjar molt saborós i els paisatges magnífics, per bé que una mica descuidats en molts punts. Però per a un afeccionat a les plantes recomanaria fer la visita en primavera, quan l'illa ha d'esdevenir un jardí botànic excepcional.