Dissabte 16 de setembre
MOLA D'ESTAT: ESTEPES I FONOLLADES
Sortim en aquest matí fresc de setembre per fer una "prèvia" o recorregut de reconeixement previ a la sortida oficial amb DEPANA. M'acompanyen RR i NA. Destinació, les muntanyes de Poblet, la Vall de Castellfollit. Trobem documentació suficient per internet i seguim fil per randa les instruccions d'un dels webs, que fa que sigui impossible desorientar-se. És una volta circular per aquest sector de llevant de les muntanyes de Prades, amb arribada i tornada a la Casa Forestal de Castellfollit, al llit de la Vall, passant per la Mola d'Estat, a la carena, tot plegat amb un desnivell d'uns 380 mts, no els 700 que equivocadament s'indicava al web. Comença l'amable caminada pel fons de la vall, amb el torrent de Castellfollit, sec i pedregós, al nostre costat. Avancem per un ambient ombrívol i humit, de roures, alzines i pins, amb un sotabosc notable de genista Genista triflora. Aviat hem de deixar la pista per enfilar-nos per un sender estret molt dret i pedregós que guanya alçada ràpidament pel mig d'un bosc obert de pi roig, és el Racó de la Panxa i rodalia. Un cop a la carena, el bosc mixt de pinassa, pi roig i alzines es combina amb matollars densos d'estepa boscana Cistus laurifolius, de la qual trobem exemplars imponents de fins a 3 metres d'alt. Observem amb cura les càpsules, ja madures i obertes, mostrant la seva intimitat reproductora i rebreguem les seves fulles de tacte viscós o glutinós. Sovintegen les atapeïdes clapes de boixerola Arctostaphyllos uva-ursi, escampades sobre la roca i a l'ombra del bosc. Les fulles lluents d'aquest arbust prostrat es prenen en decocció o en extracte per combatre la infecció d'orina. A la Mola dels Quatre Termes, una taula amagada en la boscúria -la taula dels Quatre Batlles- ens indica el punt on es troben els termes municipals de Prades, Vimbodí, Mont-Ral i Rojals. Més endavant per la carena arribem a l'indret més espectacular de l'excursió, punt d'aturada obligada de tots els excursionistes, la Mola d'Estat, una balconada oberta als quatre vents, amb vistes magnífiques sobre el Camp de Tarragona, el litoral, amb el port de la ciutat de Tarragona ben visible, molt més a prop el bonic poble de Capafonts i l'altiplà dels Motllats -destí d'un altre sotida de DEPANA-, i a ponent, els turons de la Conca de Barberà i la extensa planúria de les Garrigues, amb la visió distant, només possible amb binocles, de la ciutat de Lleida i la seva catedral aturonada com a element identificatiu. El magnífic prat negable que a la sortida del mes d'abril a Farena vàrem trobar ple de vida, ple de flors, ple de sorpreses, ara està completament eixut, cobert de gramínies resseques, entre les quals es reconeixen les tiges escarransides i abrasades de poniols i alls silvestres. Si l'estepa boscana és dominant en bona part de la carena, l'estepa blanca i la borrera són també prou abundants. Sobre una mata d'aquesta segona descobrim una eruga, que se n'alimenta del seu fullam. Consultant al savi invisible d'Internet descobrim que es tracta de l'eruga de la papallona nocturna Psilogaster loti. Ara és temps de florida de les fonollades, unes plantes hemi-paràsites, de tiges fines amb abundants ramificacions, i aspecte general força difús. Tenim la sort de poder observar dues espècies molt similars, una de molt comuna, la fonollada groga Odontites luteus, i una segona bastant rara, la fonollada viscosa Odontites viscosus, i comparar-les sobre el terreny. La viscosa ens mostra unes petites floretes d'un groc llimona, amb els llavis gairebé tancats -connivents- i els estams més o menys inclusos. En canvi l'espècie més comuna, la fonollada groga, mostra unes floretes d'un groc més viu, com de rovell d'ou, amb els llavis molt més oberts i els estams molt projectats i patents i en general sol ser tota ella més vermellosa que la primera. Abandonem la Mola d'Estat per un grau d'esglaons naturals oberts al cingle de conglomerat que ens permeten iniciar el descens. Ens endinsem en un bosc d'alzines i pins, amb trams de tartera i pedregar que miren al nord. Els bonics coixinets de la interessant saxífraga Saxifraga fragilis comparteixen espai amb falgueres diverses, eufòrbies, escabioses i vares d'or Solidago virgaurea. El sender dibuixa un perfil ondulat, tot passant per diversos collets com el de la Caldereta i el d'en Perroi. Ens creuem amb grupets d'excursionistes que hi circulen o que reposen desmanegats al bell mig del camí. Superat un tallafoc, que hem seguit uns metres, en un ambient de matollar d'estepes i semprevives, comencem l'aproximació al nostre punt d'inici. Travessem un alzinar pregon i fosc, gairebé sense sotabosc, i de seguida un bosc madur de pins excelsos, alguns d'una mida respectable. Pel camí ens anem trobant diversos arbres i arbrets fruitats, com el castanyer, el grèvol, el cirerer de santa Llúcia o la moixera de pastor Sorbus torminalis. En aquesta part final de l'excursió podem admirar l'obra original o si més no curiosa de l'artista Genís Colell, un seguit de troncs pintats amb una sèrie de bolets més o menys comuns en aquest suposat paradís micològic: l'ou de reig, la ramària (peu de rata), la farinera borda, el negret, el rovelló, l'apagallums. Per apreciar bé el dibuix, escampat en diversos troncs més o menys alineats, cal posicionar-se sobre els punts de fusta preparats per a la visió. El fons de la vall ja està a tocar. Ha estat una excursió agradable i assequible, d'uns 10 kms de distància i dificultat mitjana-baixa, que volem repetir el 22 d'octubre amb DEPANA, si el temps ens ho permet.
|
Casa forestal de Castellfollit |
|
Racó de la Panxa, bosc, rocs i tartera |
|
L'insofrible plaga de les motos de trial. Som en un paratge protegit PNIN, quí ho diria |
|
Càpsula oberta d'estepa boscana |
|
Cistus laurifolius, estepa boscana, fruits madurs |
|
Eruga Psilogaster loti sobre fullam d'estepa borrera |
|
Mola d'Estat |
|
Depòsit d'aigua dins d'una cova tapiada al cingle, amb aixeta a la base, enginy practicat pels pastors de la zona. Acostuma a rajar aigua al llarg de tot l'any |
|
Les tres creus del cingle, en falta una, on es? |
|
Pi roig en forma de bonsai gros, per efecte del vent i la boira |
|
Fullam de roure, posiblement híbrid, Quercus "vesasaberis" |
|
Odontites viscosus |
|
Fonollada viscosa Odontites viscosus |
|
Odontites luteus, fonollada groga |
|
Fruits encara verds de la moixera de pastor Sorbus torminalis |
|
Els fruits punxosos del castanyer |
|
Pi roig imponent |
|
Un bosc gairebé infinit |
|
Bosc pintat, l'ou de reig |
|
Bosc pintat, la ramària |
No hay comentarios:
Publicar un comentario