Dissabte, 15 de desembre de 2018
MOLSES, LÍQUENS I FONGS AL MONTNEGRE
Una setmana després torno al Montnegre, però ara amb els meus companys de la "penya" botànica -els més assidus-, i pel vessant del Vallès, la Vall de Fuirosos, que no coneixia. Les pluges d'aquesta tardor han regat de forma generosa el paisatge i la humitat i la verdor ho impregnen tot, amb aquest tel d'exuberància. La riera baixa amb alegria. Roques, soques, escorces i talussos se'ns apareixen densament recoberts de molses, d'hepàtiques i de líquens, els fongs són prou abundants també en clarianes i marges de camins. Gruixudes i esponeroses capes de molses molt diverses encatifen el llit del bosc. Si era un bon any per admirar salts d'aigua, no ho és menys per gaudir de les molses. Pels que entenem poc o gairebé gens en briòfits és un luxe avui poder comptar amb el guiatge del nostre company CP, que comença a dominar prou bé aquest món complex i gairebé inabastable de les mal dites plantes inferiors, criptogrames, briòfits inclosos. Quant als fongs, tots quatre ens considerem uns principiants, en coneixem uns quants, però els dubtes són freqüents. La d'avui serà doncs una jornada consagrada a aquesta branca de la botànica, amb concessions a la micologia i la liquenologia, mentre sentim el cant del pica-soques, del picot menut, del picot verd i de les mallerengues, una jornada de caminar molt poc, unes quantes passes d'on hem aparcat l'auto a mitja vall, de traginar la lupa i examinar amb cura les subtils particularitats morfològiques que permeten arribar a establir el gènere i amb molta més sort, també l'espècie d'aquestes molses fascinants.
 |
| riera de Fuirosos, al Montnegre |
Aconseguim diferenciar prop de trenta diferents, unes més abundants que altres, que ens van apareixent a les roques de la riba de la riera, a la mateixa riera o de forma molt exuberant als talussos i a les clarianes del bosc. Citem algunes de les molses que l'amic CP ens ha ajudat a reconèixer, com ara les molt freqüents Hypnum cupressifolium, Bryum capilare, Anomodon viticulosos, Grimmia pulvinata o Pseudoscleropodium purum, juntament amb altres potser ja no tan comunes com ara Didymodon sp., Weissia sp. (potser controversa), Radula sp., Metzegeria furcata, Hedwigia ciliata, de puntes blanques, Frullania dilatata, hepàtica de tons bruns o marronosos rogencs, arrapada a l'escorça dels arbres, Lejeunea cavifolia, Trichostomum sp., Orthotrichum affine o sp. amb les càpsules solcades, Fissidens sp., Plagiommium affine, l'annual Pottia truncata, Fossombronia sp., que recorda una escarola en miniatura, Athrichum undulatum, o aquestes dues molses d'aspecte de falguera Thamnobryum alopecurum i Thuidium tamariscinum o sp., o bé la molsa aquàtica, força comuna aquí a les aigües netes de la riera de Fuirosos, Fontinalis antipyretica, que de lluny pot semblar una alga, sacsejada suaument pel corrent del riu.
 |
| Weissia sp. ? |
 |
| Hedwigia ciliata |
 |
| Orthotrichum affine |
 |
| Plagiomnium affine |
 |
| Pseudoscleropodium purum |
 |
| Thamnobryum alopecurum |
 |
| Thuidium tamarascinum |
 |
| Fontinalis antipyretica |
Sobre l'escorça de les alzines i els roures i als talussos del camí prosperen comunitats de líquens de tota mena de formes i colors: Cladina sp, Peltygera canina, de tons bruns repicats de taques rogenques, Cladonia sp, abundants, amb forma d'embut i molt d'altres. De bolets també en surten, alguns de molt sorprenents, com la gita de bruixa Clathrus ruber, el bolet de tinta Coprinus comatus, un fong de grans dimensions, potser Scleroderma verrucosum, un segon similar de molt més petit, potser un fetjó del gènere Rhizopogon. Fongs de vida saprofítica com Tremella mesenterica, de lluents tons daurats i aspecte gelatinós, els bonics fongs amb aspecte de corall com Ramaria stricta o similar, diferents bolets de soca, com ara Schyzophyllum commune, que col·lonitza fusta morta, alguns ascomicets en forma de tires blanques erectes com la xilària Xylaria hypoxylon o similar, no pas rara sobre talussos rics en humus, i finalment deliciosos bolets comestibles, dels quals fem una modesta collita, com les trompetes de la mort Craterellus cornucopioides, de color negre funerari, i els rossinyols Cantharelus cibarius, de tons groguencs, juntament amb molts altres de més menuts o més difícil de reconèixer. Les floracions són òbviament molt escasses, alguna rementerola Calamintha nepeta, alguna ínula Inula conyza, l'al·lòctona Gamochaeta subfalcata, una orenga escadussera Origanum vulgare, i poc més. Els evònims Euonymus europaeus, que ens van sortint a les ribes de la riera, llueixen els seus ramells de fruits vermells, molt cridaners, i els poniols Mentha pulegium suren a les aigües de la riera però també als tolls del camí en les fondalades. La seva flaire potent ens inspira impressions contraposades.
Acabem la jornada parlant amb un molt lúcid propietari ramader, nascut a la vall, el ramat de cabres del qual veiem ara descendir amb falsa temeritat per la verticalitat de la pedrera. L'home es lamenta de l'actitud incívica de molts visitants del medi natural, com ara alguns conductors de tot-terrenys, de quads i de motos, que circulen a tota velocitat per les pistes i s'endinsen per corriols i també pels prats tot fent maleses, i del problema creixent que estan provocant els senglars, per al qual les Administracions no semblen tenir ni resposta clara ni solucions raonables. Les seves impressions no podien ser més clarividents. Li preguntem per les cabres, en té unes dues-centes. Viuen lliures per la vall, pasturant allà on volen, però retornen dòcilment en quant ell les crida. Són de bon tractar, ens diu, si tu les tractes bé. Ha estat una conversa llarga i agradable, com les que li agraden a l'amic RR, del qual esperem ben aviat la seva crònica meticulosa de la jornada d'avui i de les seves diferents troballes.
 |
| Rhizopogon ? |
 |
| Secció d'un fetjó |
 |
| Scleroderma verrucosum ? |
 |
| Tremella mesenterica |
 |
| Clathrus ruber, la gita de bruixa |
 |
| Ramaria stricta o similar |
 |
| Schyzophyllum commune |
 |
| Schyzophyllum commune, el revès |
 |
| Aparador de bolets de soca |
 |
| Xylaria hypoxylon o sp. |
 |
| Craterellus cornucopioides, la trompeta de la mort |
 |
| Líquens, Cladonia sp. |
 |
| Calamintha nepeta, l'aromàtica rementerola |
 |
| Mentha pulegium |
 |
| Euonymus europaeus |
 |
| Escampada d'ailants Ailanthus altissima a la riba de la riera |
 |
| Niu de vespa asiàtica, n'hi ha uns quants a la riera |
 |
| Fulla d'om submergida |
 |
| El ramat de cabres i el pastor clarivident |
 |
Spaguetti amb trompetes de la mort, deliciós sopar del dia
Totes les fotos del blog són @ Jordi Cebrian |
