Novembre 2018

AIGUA A DOJO

Aquesta tardor les pluges a Catalunya han estat inusualment generoses. Els dies de pluja han sovintejat de manera excepcional. Només pel que respecta a Barcelona i la seva àrea, enguany ha estat el segon any més plujós de la sèrie climàtica que conserva l'observatori Fabra entre 1914 i 2018, amb 983,2 mm. Únicament l'any 1971 ho supera. Estem davant d'un any, tardor inclosa, on l'aigua recollida ha regat amb escreix el territori, i els cabals dels rius, pantans i aiguamolls han augmentat de forma molt significativa. Aquesta circumstància ens ofereix l'oportunitat de gaudir aquesta tardor amb la visió de salts d'aigua amb cabals d'aigua del tot inusuals i molts cops formidables. És el cas del Salt d'Espolla, que generalment està sec i aquests dies baixa amb una força d'aigua imponent i inusitada. Però també de salts més petits com els de les Dous a Torrelles de Foix o els salts del Murris, a les Planes d'Hostoles, encara que aquests últims, en canvi, sí solen portar aigua tot l'any. Però no només salts d'aigua, rieres, aiguamolls i basses temporals mostren nivells d'aigua com poques vegades s'havien vist abans. És també el cas de la bassa d'Espolla, a prop de Banyoles, que únicament quan plou molt, porta aigua, i que ara se'ns apareix com una llacuna grandiosa, plena de vida. 

Bassa d'Espolla, a Maranta, mostra un nivell d'aigua formidable

Salt d'Espolla, al Pla de Martís

Salt d'Espolla, un cabal d'aigua explosiu

Pla de Martis, aquest rierol poques vegades porta aigua

Un dels salts de Murris a les Planes d'Hostoles

Salt de Guanta, a Sentmenat

Bruc d'hivern Erica multiflora, florit

Font de les Dous a Torrelles de Foix

Salt de les Dous, riera de Pontons

Riera de Pontons, Les Dous

Fredelugues Vanellus vanellus a la maresma de les Filipines
Totes les fotos d'aquest blog són propietat @Jordi Cebrian

Segon cap de setmana de novembre

LA LLENGUA VIPERINA DE PALS

Present al litoral i prelitoral de les comarques del nord-est català, per bé que força rara, l'aristolòquia sarmentosa o clematítide Aristolochia clematitis L. l'hem trobada en ambients d'aiguamoll i en marges dels arrossars, barrejada amb altres plantes ruderals Diplotaxion, a l'àrea de Pals. Florida encara al mes de novembre, mostra unes flors de color groc pàl·lid, amb la peculiar forma de llengua d'escurçó de totes les aristolòquies, i és per això que també es coneix com a llengua viperina. Som davant d'una planta força tòxica. La seva ingesta pot produir cremor a les mucoses gàstriques i a dosis altes, convulsions i fins i tot parada respiratòria. Tanmateix és una planta emprada en la tan controvertida pràctica homeopàtica, en dosis mínimes, i s'havia fet servir per guarir fístules, nafres, cremades i èczemes a la pell. Es considera oxitòcica, diaforètica, antiinflamatòria, demulcent i cicatritzant, entre d'altres virtuts, i s'havia usat com a estimulant uterí. S'aplica en decocció de les arrels, en forma de pomada, crema o tintura alcohòlica. Però és millor evitar-la per prudència. Es creu que les aristolòquies atrauen els pol·linitzadors -bàsicament dípters menuts- mitjançant una forta ferum a podrit. Disposen d'un sistema de pol·linització molt especialitzat. Les flors consten d'un peculiar periant tubular, dividit en tres parts: un tub que culmina en una zona més oberta o utricle, on es guarda el ginostem i una zona estreta que connecta tots dos elements. A la clematítide el tub és lleugerament recorbat. La part basal de l'utricle està recoberta de pèls dirigits cap avall, que impedeixen que els insectes puguin escapolir-se. La planta busca mantenir-los vius uns pocs dies per assegurar-se el procés pol·linitzador, i a canvi de la seva "paciència", els insectes són recompensats amb gotes de nèctar segregades per dos nectaris. Aquest fenomen ha estat estudiat per J. Lara Ruiz, 2011, d'on hem tret aquesta interessant informació. 

Altres dues plantes medicinals hem trobat aquests dies al Baix Empordà. Al molt recomanable camí de ronda entre Tamariu i la bonica i recollida Cala Pedrosa, en una barrancada, ens surt una petita concentració  d'aloc Vitex agnus-castus i de murta Myrtus communis, totes dues plantes fructificades. La primera s'usa en fitoteràpia com a regulador hormonal i sedant en problemes ginecològics diversos. I la segona és antisèptica i antibiòtica i es fa servir per guarir afeccions respiratòries. Les fulles de les dues plantes són prou aromàtiques. 

Aristolochia clematitis

Ludwigia peploides, planta al·lòctoma que fa catifes flotants als canals

Camí de Cala Pedrosa

Aloc Vitex agnus-castus

Murta Myrtus communis

Fullam de bàrlia Barlia robertiana, acumulant reserves
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Primer cap de setmana de novembre de 2018

ELS SAFRANS DE VIDRÀ

Pugem al Vidranès per gaudir un any més de la simfonia de colors del bosc caducifoli. Fa un dia no poc emboirat al matí, no pas massa fred, però a mig matí els núvols escampen. Per sobre del poblet de Vidrà l'estretíssima pista de muntanya s'enfila en diverses ziga-zagues cap al Coll de Collfred, tot passant pel llogaret de Ciuret. De seguida comprovem que la fageda no se'ns apareix tan rutilant i espectacular com altres anys. El fullam es veu apagat, marronós i exempt d'aquella brillantor que enlluerna i que t'esperona a agafar la càmera de fotos. Sembla clar que els pigments que prenen el relleu de la clorofil·la en el procés fotosintètic de les fulles, com carotenoides, bàsicament xantofil·les, i flavonoides, adquireixen més o menys lluentor en funció de les temperatures i el grau d'humitat. Enguany hem tingut una tardor molt humida, amb canvis sobtats de temperatura, i això podria explicar el to tan apagat i ensopit de la fulla del faig i dels aurons. Trobem els camins ben entollats, encatifats de fullaraca, però tanmateix ben poques plantes en flor, totes elles en marges forestals i en prats oberts: Achillea millefolium, la medicinal Stachys officinalis, Prunella grandiflora, Inula conyza, Catananche caerulea, uns pocs exemplars isolats de la bonica Gentiana ciliata, Seseli annuum, etc. A les pastures del Pla Traver, on pasturen o reposen un munt de vaques, trobem una estesa espectacular del safrà de tardor Crocus nudiflorus, potser una de les localitzacions més meridionals d'aquesta preciosa planta bulbosa. Al matí, una bona part de les flors les trobem tancades, amb els tèpals contrets, una estratègia, el tancament floral, que la planta practica per tal de protegir les estructures sexuals de la gelor nocturna o de les inclemències del temps -termonàstia- Amb la insolació o intensitat de la llum solar, les flors tornen a obrir-se -fotonàstia-, permetent que els insectes les pol·linitzin. Les obrim amb cura per admirar la seva delicada arquitectura interna -els estigmes-, però de seguida les tornem a deixar com les havíem trobat. El cel s'obre, els núvols s'escampen i els safrans despleguen amb delicadesa el seu periant. 

Inula conyza, dins del bosc

Gentiana ciliata, xopa per l'humitat

Stachys officinalis, l'herba per al mal de cap

Vaca reposa al Pla Traver

Faig i freixes

Seseli annuum

Catananche caerulea

Safrans tancats

Safrà de tardor Crocus nudiflorus

Peucedanum officinale

Salt del Molí, amb un cabdal generós d'aigua

Dissabte 20 d'octubre

UNA ROUREDA ATACADA

Fem avui una sortida amb DEPANA per conèixer la roureda de Can Verdalet, a Tordera. Es tracta d'una roureda de roure pènol, gairebé única a Catalunya, que creix sobre una zona inundable dels marges de la Tordera -part de l'antic delta, que recollia les aigües del massís del Montseny-, i que més que bosc, caldria definir com d'aiguamoll temporal. A la primavera, aquesta valuosa roureda, espai estrictament protegit, patí una brutal agressió, amb la tala d'un mínim de 380 arbres madurs i no tan madurs i l'obertura de diferents pistes per donar accés a la maquinària pesant. El nostre company en JM ens mostrà ahir l'espai, tant la zona que es va salvar de la salvatjada com la que va quedar devastada, amb un munt de soques d'arbres madurs com a testimonis muts i sagnants d'aquesta lamentable intervenció, i amb la presència massiva de nombroses plantes al·lòctones i oportunistes, que s'han vist afavorides per la dràstica esclarissada, amb la reducció d'ombra i la remoguda de terra. Algunes d'aquestes plantes foranes que hem vist, amb més o menys abundància per la zona són Phytolacca americana, Senecio pterophorus, Cyperus eragrostis, Sorghum halepensis, Datura stramonium, Aster pilosus, Aster squamatus, Amaranthus blitoides, Amaranthus retroflexus, Brousonettia papyrifera, Bidens sp, etc. També altres espècies heliòfiles i de brolla, com ara brucs i ginestons, tendeixen a fer-se seu aquest terreny recentment obert. Caldria esperar que de manera immediata es portin a terme actuacions per retornar a l'espai l'aspecte que tenia abans de l'agressió, però de moment l'autor material de la mateixa no ha rebut més que una sanció simbòlica.

Arran de les darreres pluges, la roureda mantenia una bona pel·lícula d'aigua, on es reflectia aquest bosc atapeït de roures i freixes, tot oferint una imatge bucòlica i encisadora. Cantaven els pica-soques i les mallerengues, i un picot garser repicava la fusta morta d'un arbre sec. 

Juntament amb Quercus robur, amb alguns exemplars magnífics, trobem petites concentracions de Quercus canariensis, altres roures de difícil determinació, segurament híbrids, alzines, alguna surera -restes d'algun antic procés de plantació-, freixes de fulla petita Fraxinus angustifolius de la subespècie oxycarpa, pollancres, cirerers silvestres, galcerans (ben abundants), boixos grèvols Ilex aquifolium, sanguinyol Cornus sanguinea i un seguit de plantes herbàcies com l'olivarda Inula viscosa, la búgula Ajuga reptans, Galeopsis ladanum, Calamintha nepeta i plantes de ribera o de bosc humit com Carex pendula, Stachys sylvatica, Polygonum persicaria o la medicinal Melissa officinalis. I en alguns bassals temporals suraven petites catifes tendres de Callitriche, potser obtusangula, acompanyat de créixens en formació. Una bona sortida, tot plegat, malgrat l'espectacle lamentable d'una roureda atacada.

La roureda de Can Verdalet

Roureda sobre un aiguamoll 

Imatges de la zona afectada per la tala

Soca de roure madur

Fullam de roure afectat per fongs

Phytolacca americana, el raïm de moro

Amaranthus blitoides

Cyperus eragrostis

Ajuga reptans

Clathrus ruber, la gita de bruixa

Lepiota cristata o simil, la paloma pudent

Phallus impudicus, de ferum poc agradable

Mantis religiosa, el pregadeus

Al llarg de la caminada recollim un sac ple de cartutxos deixats a l'espai, lamentable