Segon cap de setmana de març

LES VINQUES DEL FAI

Les riberes del riu Tenes, al seu pas per Riells del Fai, es troben guarnides amb encatifadores mates de vincapervinques florides. La vincapervinca mitjana o viola de bruixa Vinca difformis  Pourr., sinònim de Vinca media Hoffmg. et Lk. és un camèfit reptant, que ocupa espais ombrívols i frescals a la vora de rius i torrents, en boscos de ribera i bardisses, sota l'ombra d'àlbers, verns, salzes i plàtans i dóna nom a una associació vegetal específica Vinco-Populetum albae. Presenta les tiges prostrades o lleugerament erectes, les fulles carnoses i lluents i llueix unes boniques flors de color blau pàl·lid, amb els pètals de forma romboide. Floreix gairebé al llarg de tot l'any, però és ara al març quan es mostra més conspícua, potser perquè no hi ha moltes més plantes florides encara. Abelles i abellots les visiten amb delit. La vincapervinca és originària de la Mediterrània occidental i està present al litoral i prelitoral de Catalunya, el País Valencià i a les Illes Balears, juntament amb la costa mediterrània francesa i italiana. Hi ha autors que assenyalen que podria no ser autòctona al nostre país i que podria procedir de naturalitzacions procedents del sud de França (Provença), Còrsega i Sardenya. 

Les vincapervinques són plantes medicinals, amb una certa toxicitat. Contenen alcaloides actius, com la vincamina i la vincina. Se li atribueixen virtuts antihipertensives, simpaticolítiques i vasodilatadores a escala cerebral. Remeis amb vinca estan destinats a prevenir accidents coronaris com l'arterioesclerosi, a tractar la insuficiència sanguínea cerebral i la tensió alta. També es recomana per alleugerir mals de cap forts, vertígens i acúfens. La part medicinal són les fulles. Es pren en infusió o decocció, en gotes d'extracte o bé en càpsules, en aquest cas en productes d'herbolari o farmàcia. És una planta que s'ha d'usar amb prudència per la seva potencial toxicitat. Tanmateix la vinca més emprada als herbolaris és la molt semblant Vinca minor.

Petit salt d'aigua al riu Tenes

Quart cap de setmana de febrer

AMETLLERS FLORITS A L'EMPORDÀ

Els paisatges suaus i ondulats del Baix Empordà es veuen guarnits aquests dies d'hivern amb els tons blancs i rosats dels ametllers florits. Són arbres grans i petits, arrenglerats en fileres en horts i oliveres o escampats més lliurement en marges i en orles forestals, al bell mig de camps i de brolles obertes, al costat de murs de pedra seca i de cases de pagès, en sembrats i en jardins. Trobem diverses varietats d'ametllers, de flors grans o de més petites, de pètals blancs o més aviat rosats, amb la florida ja ben avançada, les fulles disposades ja a prendre'ls el relleu, o bé amb moltes flors encara aponcellades. Són flors delicades i molt fragants, que solen sortir de dos en dos, en atapeïts grupets embolcant les fines branques. Tenen 5 pètals blancs, 5 sèpals verds, molts estams i el pistil al cor de la flor, al seu punt més íntim. Un munt d'insectes visiten aquestes flors, en un brunzit de vida nova, aprofitant aquestes jornades de temperatures primaverals per accelerar el procés de fecundació. Abelles i abellots, abelles fusteres i bufaforats són algunes de les criatures alades que hem vist ocupades portant a terme aquesta missió fonamental, triant amb cura quina flor es mereix ser visitada i quina altra es pot passar de llarg, en una aproximació dolça i vibrant d'uns pocs segons. El vent de xaloc fa caure els pètals en cada nova bufada i entapissa de blanc el terra d'aquells horts empordanesos. Caminar entre els ametllers en flor és avui un espectacle encisador, una font d'inspiració per a poetes, una aula oberta per a la contemplació de ben a prop de les dinàmiques de la natura, com el joc frenètic de la pol·linització. Dediquem aquesta entrada als bons amics JAP i CR, que han fet de les ametlles una valenta opció de vida, en una finca a tocar del riu Ebre.

els ametllers de sant Feliu

Cinc pètals blancs o rosats i molts estams

Una volta de flors blanques

Abellots del gènere Bombus visiten les flors amb freqüència

Les abelles, un necessari pol·linitzador. Fan una mel molt apreciada, amb un gust molt especial i amb atributs digestius

Les flors deslliurades del periant

Però ara, a finals del febrer, les floracions hivernals cal cercar-les a prop del mar. Tornem al Montgrí per gaudir, com és tradició, de les floracions més primerenques, que enguany, potser per la manca de pluges, són força menys abundants. Romulees Romulea columnae, incomptables peus escampats sobre el terra argilós i nu, però només quatre o cinc en flor, gàguees Gagea foliosa de bonics tèpals daurats, alls menuts Allium chamaemolly, ja fructificats, cargoles Erodium cicutarium i les comunes margaridoies Bellis annua. Per la seva banda, la petita comunitat d'anèmones palmades Anemone palmata ens ofereix la seva millor estampa, en una estesa d'uns cinquanta o seixanta peus mal comptats al bell mig d'un camí no transitat.

Romulea columnae

Gagea foliosa o similar i Crassula tillaea

Evax pygmaea i Bellis annua

Allium chamaemolly, fruitat, restes dels tèpals

Anemone palmata

Les llengües de serp Ophioglossum lusitanicum

Barlia robertianum

Barlia amarada d'humitat matinal

Iris lutescens, els primers lliris menuts florits

Totes les fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian

Segona setmana de febrer de 2019

DE PRÍMULES I PENSAMENTS

L'art i la botànica, com també l'arquitectura i la botànica, han conviscut sovint i s'han fusionat en innombrables ocasions, en obres pictòriques i escultòriques, en el disseny d'espais i d'edificis, en la creació d'ambients de convivència. El conegut gos florit del Guggenheim de Bilbao, situat a l'entrada de l'emblemàtic museu bilbaí des de l'any 1997, és un bon exemple d'aquesta simbiosi entre art i natura. Conegut com el Puppy, recrea un cadell de west highland terrier i és obra de l'artista Jeff Koons. Construït sobre una estructura d'acer inoxidable i farcida d'un substrat de terra adobada, recobert d'un mantell verd, el gos ateny una mida de 12 metres i un pes que supera les 15 tones. El mantell apareix foradat per un munt d'orificis que poden arribar a acollir vora les 36 mil flors. A l'interior del gos hi ha un sistema de rec que funciona a les nits. La gran diversitat de colors de les flors plantades confereixen al cadell gegant una imatge multicolor, alegre i festiva, que no deixa a ningú indiferent, com ho prova el fet de que contínuament trobem a visitants, siguin turistes o no, prenent-se fotos davant de la criatura. Segons l'època de l'any trobem unes flors o unes altres. A la primavera abunden les petúnies, els clavells, les begònies, les lobèlies i altres. A l'hivern, en canvi, hi dominen els pensaments, en ser espècies resistents a les baixes temperatures i a l'excés d'humitat, però són pensaments de molts colors, blaus, liles, grocs, taronges, blancs, etc. que permeten mantenir una potent policromia. Cada mes es fa l'adob del jardí vertical però la terra només es canvi cada pocs anys. I per substituir les flors, s'ha de bastir una estructura exterior per poder accedir a tots els foradets on s'han de plantar de nou. 

Als murs i parets de la ria i del mirador d'Artxanda apareixen unes poques plantes florides que no ens passen desapercebudes: una composta originària d'Amèrica Erigeron karvinskianus coneguda com la vitadínia, emprada antigament en jardineria, i la preciosa campanulàcia Trachelium caeruleum, el setge blau, les inflorescències del qual estan majoritàriament marcides. 

Les prímules ens esperen una mica més a l'est. Al llit d'un humit bosc de ribera, a la vora de la ria de Gernika, a Urdaibai, una concentració d'unes poques prímules Primula acaulis que llueixen ja les seves esplèndides flors grogues, compartint espai amb gatasses Ranunculus ficaria i vinques Vinca difformis.

Però abans i més a l'oest gaudim d'una magnífica ruta en barca per les maresmes de Santoña, per observar ocells aquàtics, en una jornada matinal molt profitosa, malgrat la pluja intermitent.

Puppy, el gos florit, rep els visitants del museu Guggenheim

Centenars de visitants en fan fotos davant del cadell de gos multicolor

A l'hivern hi dominen els pensaments de tots colors

Columna floral amb pensaments blancs al parc de Casilda

Maman, l'aranya de Louise Bourgeois

Erigeron karvinskianus

Trachelium caeruleum

La palmera canària tan o més alta que un edifici de sis plantes, davant la ria

Primula acaulis

La cassoleta vermella Sarcoscypha coccinea

Estol d'oques de collar Branta bernicla 

Calàbria grossa Gavia immer

Podiceps auritus, una raressa molt buscada

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Dissabte, 26 de gener de 2019

GALANTHADA EN SOL MAJOR

Dissabte sorprenentment càlid després de successives jornades de rigorós hivern els dies previs al Pirineu. Cel radiant, vent inexistent, una treva de temperatures primaverals a l'espera de què tornin a davallar ja des de demà mateix. Molta i molta gentada a Setcases, gent de ciutat delerosa de trepitjar la neu. Abunden les famílies amb nens petits, carregant raquetes o trineus. Cal dir que la neu no apareix fins que s'arriba a aquest poble, gens ni mica abans, però és prou abundant un cop enfiles la carretera vers a Vall Ter. Paisatge vestit d'un blanc pur, gairebé enlluernador, bons gruixos de neu sobretot a les fondalades, al tram més alt del riu Ter, una acumulació d'aigua i humitat que ens fan confiar en una florida prometedora aquesta primavera i l'estiu.

Més al sud, a Ripoll, a la via verda que ressegueix el curs del Ter, trobem una petita concentració de lliris de neu Galanthus nivalis, la primera planta en florir de l'any a la muntanya i que ens obsequia amb la serena vistositat de les seves flors blanques. Tanmateix ens entristeix de veure el bosc de ribera molt malmès, amb una tala massiva d'arbres que no sabem a què respon.

Neu al curs alt del Ter

Caramells a Setcases

Lliri de neu Galanthus nivalis

Els nostres primers lliris de l'any

Tala massiva d'arbres a la riba del Ter a Ripoll
Totes les fotos del blog @ Jordi Cebrian 2019