Divendres 7 de desembre de 2018

FALGUERES I FRARES A PINEDA

Retornem a un d'aquells espais recurrents que visitem almenys un cop a l'any: la riera de Pineda, aigües amunt del tall brutal de l'autopista del Maresme, que per aquí passa enlairada. Ens trobem en el vessant marítim del Montnegre, a l'espera de què dintre d'una setmana explorem aquesta mateixa serra pel vessant oposat, tot seguint l'elaborada proposta del nostre company RRM. La sortida d'avui tanmateix resulta molt més relaxada. Any de pluges com ja es va dir a l'entrada anterior, cal no desaprofitar l'ocasió d'apropar-nos a les cascades i salts d'aigua que puguem tenir més a l'abast. Aquest cop és el Salt de l'Aigua de Pineda, en una de les fosques valls que conflueixen a la riera de Pineda, al si dels ombrívols i humits contraforts del Montnegre per sota d'Hortsavinyà. Pollancres, plàtans, verns, avellaners i molts llorers ombregen la riera d'aigües netes, entapissada a les seves ribes d'atapeïdes taques de falgueres: Polystichon setiferum, Phyllitis scolopendrium, Polypodium vulgare, Dryopteris filix-mas, Asplenium onopteris, Asplenium trichomanes, Adiantum capillus-veneris al mateix salt, etc. Més propers al mar, a la zona de Montpalau, els talussos humits del camí que mena al cim del turó els trobem coberts del verd lluent o el to vermellós de les boniques selaginel·les Selaginella denticulata. Sobre uns relleixos mirant al sud, les discretes dauradelles peludes Cosentinia vellea se'ns mostren més ufanoses que mai. Comptem pel baix una vintena o més de peus, arrapats a la roca nua, tot absorbint la generosa humitat del matí. Podria semblar que s'ha portat a terme una petita actuació per tal d'afavorir la supervivència d'aquesta falguera tan amenaçada al nostre país. Els curiosos frares o rapes ja es comencen a trobar en flor: Arisarum vulgare preferentment a la part baixa, als vessants rocallosos més assoleiats i als peus de les malaltisses Opunties, i el molt més rar Arisarum simorrhinum, del qual trobem uns cinc exemplars en flor, a la part alta del turó, sobre uns esglaons de pedra calcària escampats dins la brolla de romaní i estepa blanca. Els frares cugots florits ens anuncien la proximitat de l'hivern, per bé que per la temperatura tan càl·lida que estem tenint, ningú ho diria.

Salt de l'Aigua de Pineda

Phytolacca americana, planta invasora molt abundant al bosc de ribera

Polystichum setiferum, típica falguera de ribera

L'aromàtica i medicinal tarongina Melissa officinalis

Dryopteris filix-mas

Selaginella denticulata sobre talussos rics en humus

Antirrhinum majus, florida a destemps

Arisarum vulgare, floracions d'hivern

Arisarum simorrhinum

Cosentinia vellea

Mata de romaní i Pineda de fons

L'autopista del Maresme des de Montpalau
Totes les fotos d'aquest blog @ Jordi Cebrian

Novembre 2018

AIGUA A DOJO

Aquesta tardor les pluges a Catalunya han estat inusualment generoses. Els dies de pluja han sovintejat de manera excepcional. Només pel que respecta a Barcelona i la seva àrea, enguany ha estat el segon any més plujós de la sèrie climàtica que conserva l'observatori Fabra entre 1914 i 2018, amb 983,2 mm. Únicament l'any 1971 ho supera. Estem davant d'un any, tardor inclosa, on l'aigua recollida ha regat amb escreix el territori, i els cabals dels rius, pantans i aiguamolls han augmentat de forma molt significativa. Aquesta circumstància ens ofereix l'oportunitat de gaudir aquesta tardor amb la visió de salts d'aigua amb cabals d'aigua del tot inusuals i molts cops formidables. És el cas del Salt d'Espolla, que generalment està sec i aquests dies baixa amb una força d'aigua imponent i inusitada. Però també de salts més petits com els de les Dous a Torrelles de Foix o els salts del Murris, a les Planes d'Hostoles, encara que aquests últims, en canvi, sí solen portar aigua tot l'any. Però no només salts d'aigua, rieres, aiguamolls i basses temporals mostren nivells d'aigua com poques vegades s'havien vist abans. És també el cas de la bassa d'Espolla, a prop de Banyoles, que únicament quan plou molt, porta aigua, i que ara se'ns apareix com una llacuna grandiosa, plena de vida. 

Bassa d'Espolla, a Maranta, mostra un nivell d'aigua formidable

Salt d'Espolla, al Pla de Martís

Salt d'Espolla, un cabal d'aigua explosiu

Pla de Martis, aquest rierol poques vegades porta aigua

Un dels salts de Murris a les Planes d'Hostoles

Salt de Guanta, a Sentmenat

Bruc d'hivern Erica multiflora, florit

Font de les Dous a Torrelles de Foix

Salt de les Dous, riera de Pontons

Riera de Pontons, Les Dous

Fredelugues Vanellus vanellus a la maresma de les Filipines
Totes les fotos d'aquest blog són propietat @Jordi Cebrian

Segon cap de setmana de novembre

LA LLENGUA VIPERINA DE PALS

Present al litoral i prelitoral de les comarques del nord-est català, per bé que força rara, l'aristolòquia sarmentosa o clematítide Aristolochia clematitis L. l'hem trobada en ambients d'aiguamoll i en marges dels arrossars, barrejada amb altres plantes ruderals Diplotaxion, a l'àrea de Pals. Florida encara al mes de novembre, mostra unes flors de color groc pàl·lid, amb la peculiar forma de llengua d'escurçó de totes les aristolòquies, i és per això que també es coneix com a llengua viperina. Som davant d'una planta força tòxica. La seva ingesta pot produir cremor a les mucoses gàstriques i a dosis altes, convulsions i fins i tot parada respiratòria. Tanmateix és una planta emprada en la tan controvertida pràctica homeopàtica, en dosis mínimes, i s'havia fet servir per guarir fístules, nafres, cremades i èczemes a la pell. Es considera oxitòcica, diaforètica, antiinflamatòria, demulcent i cicatritzant, entre d'altres virtuts, i s'havia usat com a estimulant uterí. S'aplica en decocció de les arrels, en forma de pomada, crema o tintura alcohòlica. Però és millor evitar-la per prudència. Es creu que les aristolòquies atrauen els pol·linitzadors -bàsicament dípters menuts- mitjançant una forta ferum a podrit. Disposen d'un sistema de pol·linització molt especialitzat. Les flors consten d'un peculiar periant tubular, dividit en tres parts: un tub que culmina en una zona més oberta o utricle, on es guarda el ginostem i una zona estreta que connecta tots dos elements. A la clematítide el tub és lleugerament recorbat. La part basal de l'utricle està recoberta de pèls dirigits cap avall, que impedeixen que els insectes puguin escapolir-se. La planta busca mantenir-los vius uns pocs dies per assegurar-se el procés pol·linitzador, i a canvi de la seva "paciència", els insectes són recompensats amb gotes de nèctar segregades per dos nectaris. Aquest fenomen ha estat estudiat per J. Lara Ruiz, 2011, d'on hem tret aquesta interessant informació. 

Altres dues plantes medicinals hem trobat aquests dies al Baix Empordà. Al molt recomanable camí de ronda entre Tamariu i la bonica i recollida Cala Pedrosa, en una barrancada, ens surt una petita concentració  d'aloc Vitex agnus-castus i de murta Myrtus communis, totes dues plantes fructificades. La primera s'usa en fitoteràpia com a regulador hormonal i sedant en problemes ginecològics diversos. I la segona és antisèptica i antibiòtica i es fa servir per guarir afeccions respiratòries. Les fulles de les dues plantes són prou aromàtiques. 

Aristolochia clematitis

Ludwigia peploides, planta al·lòctoma que fa catifes flotants als canals

Camí de Cala Pedrosa

Aloc Vitex agnus-castus

Murta Myrtus communis

Fullam de bàrlia Barlia robertiana, acumulant reserves
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

Primer cap de setmana de novembre de 2018

ELS SAFRANS DE VIDRÀ

Pugem al Vidranès per gaudir un any més de la simfonia de colors del bosc caducifoli. Fa un dia no poc emboirat al matí, no pas massa fred, però a mig matí els núvols escampen. Per sobre del poblet de Vidrà l'estretíssima pista de muntanya s'enfila en diverses ziga-zagues cap al Coll de Collfred, tot passant pel llogaret de Ciuret. De seguida comprovem que la fageda no se'ns apareix tan rutilant i espectacular com altres anys. El fullam es veu apagat, marronós i exempt d'aquella brillantor que enlluerna i que t'esperona a agafar la càmera de fotos. Sembla clar que els pigments que prenen el relleu de la clorofil·la en el procés fotosintètic de les fulles, com carotenoides, bàsicament xantofil·les, i flavonoides, adquireixen més o menys lluentor en funció de les temperatures i el grau d'humitat. Enguany hem tingut una tardor molt humida, amb canvis sobtats de temperatura, i això podria explicar el to tan apagat i ensopit de la fulla del faig i dels aurons. Trobem els camins ben entollats, encatifats de fullaraca, però tanmateix ben poques plantes en flor, totes elles en marges forestals i en prats oberts: Achillea millefolium, la medicinal Stachys officinalis, Prunella grandiflora, Inula conyza, Catananche caerulea, uns pocs exemplars isolats de la bonica Gentiana ciliata, Seseli annuum, etc. A les pastures del Pla Traver, on pasturen o reposen un munt de vaques, trobem una estesa espectacular del safrà de tardor Crocus nudiflorus, potser una de les localitzacions més meridionals d'aquesta preciosa planta bulbosa. Al matí, una bona part de les flors les trobem tancades, amb els tèpals contrets, una estratègia, el tancament floral, que la planta practica per tal de protegir les estructures sexuals de la gelor nocturna o de les inclemències del temps -termonàstia- Amb la insolació o intensitat de la llum solar, les flors tornen a obrir-se -fotonàstia-, permetent que els insectes les pol·linitzin. Les obrim amb cura per admirar la seva delicada arquitectura interna -els estigmes-, però de seguida les tornem a deixar com les havíem trobat. El cel s'obre, els núvols s'escampen i els safrans despleguen amb delicadesa el seu periant. 

Inula conyza, dins del bosc

Gentiana ciliata, xopa per l'humitat

Stachys officinalis, l'herba per al mal de cap

Vaca reposa al Pla Traver

Faig i freixes

Seseli annuum

Catananche caerulea

Safrans tancats

Safrà de tardor Crocus nudiflorus

Peucedanum officinale

Salt del Molí, amb un cabdal generós d'aigua