Dijous, 4 de maig

Fragància de sàlvies al Garraf

Caminem pel Pla de Querol, a l'altiplà arbustiu del Garraf, per sobre de la Pleta, un paradís botànic que cada any m''agrada visitar. Una densa màquia i garriga litoral Oleo-Ceratonion cobreix el sòl argilós, que ara trobem radiant de flors de tots colors. Dues plantes emblemàtiques destaquen a primer cop d'ull, una gramínia poderosa, el carritx Ampelodesmos mauritanica i una palmera nana, el margalló Chamaerops humilis. Abunden les estepes a la brolla més oberta, Cistus albidus, Cistus salviifolius, ara plenament florides. I un munt de plantes de diverses famílies, labiades, crucíferes, lleguminoses, compostes, etc. En destaquem algunes, com ara Phlomis lychnitis, Salvia pratensis, Salvia verbenaca, Helichrysum stoechas, Lathyrus filiformis, Biscutella laevigata, Dorycnium hirsutum, Vicia cracca, Silene latifolia i dues bulboses Gladiolus communis i Allium roseum. Als prats anuals la florida també es presenta ufanosa, amb Scorpiurus muricatus, molt abundant, Astragalus hamosus, Trifolium stellatum, Linum strictum, Convolvulus althaeoides, Bellis perennis i un llarg etc. Prop d'Olivella ens crida l'atenció la presència d'unes mates grosses molt imponents, de fragància potent, vora les quals pul·lulen els borinots. No sabem si aquestes sàlvies són espontànies o bé plantades.

Ampelodesmos mauritanica

Margalló Chamaerops humilis

Dorycnium hirsutum

Leuzea conifera

Dorycnium pentaphyllum

Phlomis lychnitis

Astragalus hamosus

Scorpiurus muricatus

Salvia pratensis

Salvia lavandulifolia

Dilluns, primer de maig

FLORA URBANA 2

UNA SEGA SALVATGE

Cada primavera pujo al turó del Carmel per gaudir de la florida espontània de plantes anuals i hemicriptòfits. La mal anomenada muntanya pelada se'ns presentava com un jardí formidable, ple de colors i fragàncies de tota mena. Tanmateix avui he sofert una profunda decepció, avui sí que el que veia davant meu era una muntanya pelada, erma i desolada. Una sega, ordenada qui sap si per un tècnic amb una sensibilitat més que discutible, ha arrabassat tota la vegetació herbàcia del turó, que ha esdevingut un prat ras i uniforme, mancat de vida i de color, ben diferent de l'estampa d'altres primaveres. Sembla un tribut al turisme de masses, d'ençà que pujar al turó per gaudir de les millors vistes de la ciutat, ha esdevingut un repte fàcil que esperona a molts i molts turistes a enfilar-se al cim un cop han visitat el parc Güell. Hi ha dies que el turó sembla les Rambles. L'efecte erosionador de tantes pases ja és prou visible. I on hi ha concentracions, poden també produir-se negligències, puntes de cigarreta que es llencen irresponsablement i fan esclatar de foc la vegetació seca i marcida. Vull creure que ha pogut estar aquest el motiu d'aquesta sega implacable. Una mesura preventiva. Les plantes anuals trigaran poc a fer una revifada, i ja es veien moltes que ho intentaven, com ara els cap blancs i les espinadelles. Altres ja no podran florir enguany. El problema ha estat el moment. Es podria haver esperat un mes o un mes i mig a fer la sega, permetent al turó recobrar la imatge prodigiosa d'altres primaveres, en comptes d'oferir ara, a principis de maig, un aspecte sec i recremat més propi de finals de l'estiu. Al vessant sud del turó s'ha permès que la vegetació es desenvolupi sense intervencions dins d'un clos tancat amb una reixa. Aquí sí que la primavera es mostra esponerosa i vitalista, les candeledes, les lleteroles i les rudes llueixen les seves inflorescències al sol. I prop d'aquí, al turó germà, la Creueta del Coll, on de moment l'ordre de sega encara no ha arribat, la situació és ben diferent, per sort.

Vegetació esclafada, crisantems inclosos

La muntanya pelada i ben pelada

Turistes a dojo al cim

Venen per les vistes no pas per les flors

Un tancat on la vegetació no ha estat castigada

Phlomis lychnitis

Flors en verticil, com pollets famulencs dins del niu

La ruda Ruta chalepensis, de fragància controvertida

Orobanche amethystea, esperant al seu hoste

Florida a la Creueta, per comparar

Allium roseum a la Creueta

Tripodion tetraphyllum

Linum strictum

Scorpiurus muricatus a la Creueta

28 d'abril

APUNTS BOTÀNICS A TARADELL

Pugem a Centelles per fer el SOCC -cens d'ocells comuns-. La florida en aquell altiplà  -vora els 900 metres d'altitud- es manté endarrerida. L'hivern aquí encara és mandrós i no s'acaba d'enretirar. Al matí estavem per sota dels 0ºC. Tanmateix allà on el sol escalfa una mica, a les solanes d'aquests cingles calcaris, veiem els primers badalls en forma de flors matineres, argelagons, polígales, globulàries, astràgals i algunes orquídies. Un cop fet el cens, ens dirigim a Taradell. Un bon amic ens ha regalat la localització d'una falguera rara i preciosa, a pocs kms de la població. Es fa en un prat entollat, entre melgons, parentucèl·lies i potentil·les. Hi compten fins a una cinquantena d'exemplars, molts d'ells amb l'espiga esporangífera, ben recte i insinuant. Parlem de l'Ophioglossum vulgatum, que potser té aquí una de les localitzacions més meridionals de Catalunya. Enguany he tingut la sort de veure totes tres espècies de llengües de serp: lusitanicum al Montgrí, azoricum a les muntanyes de Prades i vulgatum prop de Taradell, amb el Montseny a les envistes. Agraïm a CP la seva ajuda i als amos de la masia, als envols de la qual es troba la falguera, l'oportunitat de poder veure-la. A la tarda visitem un indret que solem freqüentar, la riera del Gurri. El riu discorre per un engorjat espectacular, que dóna pas més avall a un salt d'aigua i un seguit de gorgs on a l'estiu la gent es banya. Avui al riu les cueretes torrenteres es troben tranquil·les. Ens surten més orquídies: Ophrys lutea, Ophrys sphegodes, Ophrys catalaunica, Aceras antropophorum, Orchis morio, juntament amb plantes de ribera: Lithospermum purpurocaeruleum, Lamium flexuosum, Alliaria petiolata, etc.

Genista hispanica, argelagó, per sobre de Centelles

Ophrys scolopax

Genista pilosa a Taradell

Medicago lupulina

Parentucellia latifolia

Ophioglossum vulgatum

El Gurri

Aceras antropophorum

Aristolochia pistolochia

Orchis morio

Calicotome spinosa

Lamium flexuosum

Finals d'abril

FLORA URBANA

Barcelona, barri de Gràcia, parc de la Creueta del Coll. La comunitat de Phlomis purpurea, una elegant planta meridional, ha tornat a rebrotar al parc. Fem un breu i incomplert inventari de la flora espontània, que ara es troba majoritàriament en flor, amb una presència destacada de plantes anuals.

Astragalus monspessulanum, Astragalus sesameus, Hippocrepis comosa, Lotus ornithopioides, Tripodion tetraphyllum, Lathyrus clymenum, Vicia benghalensis, Coronilla scorpioides, Hirschfeldia incana, Erucastrum nasturtiifolium, Alyssum maritimum, Diplotaxis erucoides, Linum strictum, Reseda lutea, Reseda phyteuma, Lavatera cretica, Euphorbia exigua, Euphorbia segetalis, Euphorbia helioscopia, Euphorbia serrata, Euphorbia characias, Mercurialis annua, Silene nocturna, Silene vulgaris, Eryngium campestre, Anagallis arvensis, Convolvulus althaeoides, Borago officinalis, Echium vulgare, Stachys ocymastrum, Satureja graeca, Phlomis purpurea, Teucrium chamaedrys, Centranthus ruber, Orobanche sp., Galium lucidum, Chrysanthemum coronarium, Anacyclus valentinus, Phagnalon saxatile, Phagnalon rupestre, Calendula arvensis, Centaurea aspera, Urospermum dalechampii, Galactites tomentosa, Carduus tenuiflorus, Dipcadi serotinum, Ornithogalum narbonense, Asphodelus fistulosus, Allium roseum, Gladiolus communis, Hyparrhenia hirta...

Hirschfeldia incana, Centranthus ruber

Astragalus sesameus

Coronilla scorpioides

Tripodion tetraphyllum

Satureja graeca

Vicia benghalensis

Silene nocturna

Phlomis purpurea

Dissabte, 22 d'abril

L'HORA DELS SAFRANS AL BERGUEDÀ

Puguem al Berguedà. Temperatures molt càlides. La vegetació ens ofereix un aspecte primaveral molt incipient. Hi domina el groc de les argelagues i els narcisos als soleis, el groc de les prímules, el blau i blanc de les herbes fetgeres i el violeta de les violes al bosc humit. Visitem tres punts diferents. Al Pas de l'Ovellar, a Picancel, una inquietant ferum a carburant ens rep quan estem a punt d'arribar. De seguida descobrim el que passa. Fins a cinc motos de trial hi pugen amb molta dificultat, derrapant i removent el fràgil sòl del sender, deixant una marca ignominiosa al camí. S'aturen quan es veuen, són conscients de la seva irresponsabilitat, però un cop hem passat, torna a retronar la fúria ensordidora dels seus motors, que ens acompanya un bon tram ja des de lluny. Molt lamentable. La veneració que provoca l'èxit esportiu dels motoristes del país ha tingut unes conseqüències pernicioses per als nostres espais naturals. Les motos es veuen amb el dret de ficar-se allà on volen, sense limitacions.

Als Rasos de Peguera la florida tot just comença a dibuixar les seves primeres i tímides notes de color. Tusílags, el·lèbors verds i para de comptar. En canvi una planta bulbosa, petita i delicada, apareix abundant, escampada pels prats groguencs i assedegats. Són els safrans de primavera Crocus vernus albiflorus, floretes menudes amb tèpals blancs o violacis, visitades amb delit pels borinots i altres insectes. Però hi ha un altre element que rivalitza en abundància i segurament guanya als safrans, i és la brutícia de tota mena. Per curiositat, fem un ràpid inventari: Bosses de plàstic, plàstics rígids de galledes i joguines trencades, ampolles de plàstic, cintes de plàstic, cordes, grans capses de plàstic i de cartró, taps blaus, vermells i grocs, llaunes de cola, de cervesa, de tònica, papers d'alumini fets una bola, tetrabrics de suc de préssec, de llet, de cacau, incomptables puntes de cigarretes, papers de diari, mocadors de paper de post-mics -ja m'enteneu-, gots de plàstic, bosses de patates fregides, cobertures de plàstic rígid de les llums dels cotxes, soles de sabates, un guant d'infant perdut, botons daurats, draps diversos i un llarg etc. La brutícia es veu escampada als prats o amuntegada als marges, als barrancs i als racons més inversemblants. Com s'ha arribat a acumular tant i tant de porqueria, no ho sé. Ja fa uns anys que aquest espai no funciona com a estació d'esquí de muntanya, d'entrada una sort per a la Natura, cal dir-ho, però es continuen fent activitats esportives diverses, amb una gran assistència de gent, sobretot a l'hivern. I ja veiem que el respecte per la Natura continua sent una assignatura pendent a la nostra societat.

Vilada, Catllaràs i Ensija des de Picancel

Primula acaulis

Narcissus assoanus

Antirrhinum molle, endemisme pirinenc

Ononis rotundifolia

Crocus vernus albiflorus

Pinus uncinata, arbre imponent

Petita mostra de la presència humana
Totes les fotos del bog © Jordi Cebrian