PAPALLONES A SANT SEGIMON

 Dissabte 14 de juny de 2025

L'HERBA DE SANT SEGIMON

Un munt de papallones voleien per sobre de les mates i les herbes en flor als ufanosos matollars de Sant Segimon, Montseny, siguin cards, siguin esbarzers, siguin ginestes, siguin armèries, siguin centàurees, siguin caps d'ase, siguin campànules, tot cercant el nèctar vivificador que les plantes els hi ofereixen, en un escenari multicolor on poden executar lliurement els seus balls de seducció o de supervivència. No som ni molt menys experts en papallones i les nostres identificacions poden incórrer en possibles errors, malgrat haver usat per a la identificació una guia formidable, de la qual cal fer esment: Guia de les papallones diürnes de Catalunya, R. Vila, C. Stefanescu, JM Sesma, Lynx 2018. Però ens interessa, més enllà d'haver o no encertat l'espècie, reflectir aquesta relació íntima entre les papallones i les plantes que les atrauen, en una simbiosi que perdura d'ençà que existeixen les plantes vasculars i els insectes. 

Dues espècies de plantes emblemàtiques del Montseny no triguen a aparèixer en la nostra caminada per la vall de sant Segimon: les violes del Montseny, molt nombroses als marges, i els bonics coixinets de l'herba de Sant Segimon Saxifraga vayredana, a l'ombra de rocs i per sobre de la riera, mirant a nord, que trobem plenament florides. Malgrat rebre el nom d'aquesta vall, aquesta espècie és molt més comuna a altres zones del Montseny, com ara les Agudes. Aquí hem localitzat una vintena llarga de peus. 

Viola bubanii

Valeriana officinalis

Sylvia undata

Sylvia borin

Speyeria aglaja

Sedum rupestre

Saxifraga vayredana

Prunella laciniata

Pieris brassicae

Lycaena alciphron (?)

Iphiclides feisthamelii

Gonepterix rhamni sobre Dianthus seguieri

Fagus sylvatica

Emberiza cia

Digitalis lutea

Campanula persicifolia

Armeria plantaginea

Aporia crataegi

Anthus campestris

Allum sphaerocephalon

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, juny 2025

ROUREDES PLENES DE VIDA

 UN MUNT DE PLANTES EN FLOR

Tot pujant des de Centelles o des de Tona en direcció a Collsuspina el salt altitudinal és tan marcat que calen molts revolts per arribar a situar-nos a l'altiplà que s'estén cap a ponent, un altiplà marcat per una orografia d'ondulacions suaus, però que inclou també algun turó més destacat, amb una paret de cingle mig devorada per la bardissa. En aquest bell altiplà del Moianès-Osona domina la roureda, una roureda jove i en alguns trams força densa, que s'alterna amb prats de jonça i timoneda, però també amb herbassars plens de malves i prats de gramínies. És territori del tallarol de garriga, del pinsà i del pit-roig, canten els cotolius al cel, resona el cu-cut profund i enganyós del cucut i el parrup monòton de la tórtora vulgar, que de vulgar té poc. Un munt de plantes en flor criden la nostra atenció però també dels insectes, que les visiten amb delit. 

Tot seguit una breu selecció de plantes que vam veure:

Anacamptis pyramidalis

Centaurea triumfetti

Convolvulus lineatus

Coris monspeliensis

Dictamnus albus

Euphorbia flavicoma

Filipendula vulgaris

Inula montana

Linum strictum

Melica ciliata

Orobanche crenata, paràsita de lleguminoses (Vicia, Lathyrus)

Salvia pratensis

Teucrium aureum

Teucrium polium

Thapsia villosa

Thymelaea sanamunda

Antirrhinum majus

Carduncellus monspeliensum

Inula montana

TOTES LES FOTOS @ Jordi Cebrian, juny 2025

TORNEM A CANALDA

 BOIXEDA I TIMONEDA

Fem amb DEPANA una sortida d'exploració a la Roca de Canalda, a l'alt Solsonès, solana del Port del Compte. És una caminada senzilla, de prop de 7 kms amb un desnivell d'uns 300 metres. Partim del petit llogaret de Canalda, a 1105 metres d'altitud, on hem deixat els autos. Aquest poble només l'habiten tres persones de forma permanent, però hi ha unes 12 més empradonades, com ens explica un d'aquests residents. Les casetes estan molt ben cuidades i es respira un ambient de calma i benestar força envejable. L'església de sant Julià, romànica, ha sofert diferents modificacions al llarg del temps i costa entreveure la seva arrel romànica. Destaca el campanar de paret i l'escala exterior que mena a aquest campanar, però que ha quedat interrompuda. L'excursió te la forma clàssica de fulla amb pecíol, amb un ramal d'aproximació a la nostra destinació principal, la paret de roca calcària, d'uns 250 metres d'altura i més de 2 kms de llargada, una impressionant barrera pètria, que hem de recórrer sencera per un senderó que discorre frondós als seus peus. Al llarg d'aquesta ruta rupestre anem trobant diferents balmes, conegudes com les coves dels Moros, l'espluga Malera i ca la Rita, més a ponent, on es troba una antiga construcció troglodita que va ser habitada fins a mitjans del segle passat. Podem admirar també roques i espadats de formes curioses, com la coneguda roca del Ditet. Ens sobrevolen els voltors, i en un cert instant màgic, veiem el vol d'un trencalòs, d'una parella de falcons pelegrins, que revelen la seva presència amb els seus crits aguts, gralles de bec vermell i un falcó mostatxut solitari. Ens acompanyen durant tota la ruta els cants dels mosquiters pàl·lids, dels tallarols de garriga, de les merles, els pit-rojos i els pinsans. Domina el bosc de pi roig, una boixeda densa, gens afectada per la plaga de la papallona del boix i els prats i les codines apareixen entapissats d'un mantell acolorit i perfumat de timoneda, heliantems, globulàries i argelagues. 

Una mostra de les plantes que van ser motiu dels nostres comentaris:

Als prats i codines: Thymus vulgaris, Biscutella laevigata, Globularia vulgaris, Erodium rupestre, Linum narbonense, Linum sufruticosum, Paronychia kapela, Aphyllantes monspeliensis, Polygala vulgaris, Helianthemum apeninum, Plantago sempervirens, Blackstonia perfoliata, Reseda lutea, Trinia glauca, Leucanthemum vulgare, Artemisia campestris, Anthyllis montana, Hippocrepis comosum, Tragopogon porrifolius, Genista scorpius...

Al bosc de pi roig: Pinus sylvestris, Buxus sempervirens, Sorbus aria, Lathyrus linifolius, Cruciata glabra, Polygala calcarea, Lavandula angustifolia, Juniperus communis, Ranunculus bulbosus, Juniperus thurifera, Euphorbia amygdaloides, Silene latifolia, Vincetoxicum hirundinaria ...

A les roques i pedregars: Sedum dassyphyllum, Ramonda myconi, Saxifraga longifolia, Amelanchier ovalis, Rhamnus pumilus, Satureja montana, Globularia repens, Antirrhinum molle, Adiantum capillus-veneris, Asplenium fontanum...

A les balmes i entorn, espais nitrófils, freqüentats per les cabres: Urtica dioica, Urtica urens, Artemisia absinthium, Hedera helix, Marrubium vulgare...

I unes poques orquídies: Orchis mascula, Orchis morio, Orchis ustulata, Cephalanthera longifolia, Ophrys catalaunica, Neottia nidus-avis...

Erodium rupestre, endemisme dels Prepirineus

Neottia nidus-avis. orquídia hemiparàsita

Orchis mascula

Orchis ustulata

Macrothylacia rubi

Ramona myconi

TOTES LES FOTOS @ Jordi Cebrian, maig 2025