martes, 26 de agosto de 2025

RECORDAND LES MÈDULES

 ESTIU D'INCENDIS 


El paratge natural de les Medules, al Bierzo, província de León, a prop de les poblacions de Carucedo i Ponferrada, -declarat l'any 1997 Patrimoni natural de la Unesco-, ha patit aquest estiu un incendi devastador, que ha calcinat més de 1.600 hectàrees. S'han cremat bona part dels seus castanyers centenaris, introduïts a la zona pels romans i que havien esdevingut l'emblema del parc, però també una gran extensió de bosc autòcton. La zona era visitada cada any per més de 220 mil persones i ara en canvi hi domina el silenci, i els hotels, les cases rurals i els restaurants estan gairebé buits. Però també s'han perdut o han quedat molt severament danyats alguns reductes arqueològics de gran importància. 

Vam visitar las Médulas en un viatge, camí cap a Galícia, el setembre de 2021 http://fitoderia.blogspot.com/2021/09/galicia-un-paisatge-uniformat.html

Com a homenatge, compartim algunes de les fotos que vàrem fer en aquell espai tan singular, tot dedicant l'entrada al nostre amic i company CM, biòleg, un gran expert en botànica, que ara viu a Ponferrada i que sens dubte haurà lamentat molt aquesta calamitat. 


















 TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian (setembre 2021)


Per a més info:


https://elpais.com/espana/2025-08-15/el-incendio-en-las-medulas-patrimonio-de-inhumanidad.html

https://www.elconfidencial.com/espana/castilla-y-leon/2025-08-13/las-medulas-catastrofe-incendio-1qrt-1tna_4190649/

https://www.elconfidencial.com/espana/castilla-y-leon/2025-08-12/incendios-castilla-leon-las-medulas-1hms_4189730/


martes, 19 de agosto de 2025

PAPALLONES TIGRE I CANABASSES

 GORGES DEL SEGRE


Breu passejada familiar des la població de Llo per remuntar un tram de les conegudes i molt freqüentades Gorges del Segre. 

El riu Segre neix a la zona del Puigmal i recorre els seus primers kms de vida per terres de la Cerdanya francesa abans d'irrompe a la Cerdanya catalana i posar rumb a l'oest. 

Una explosió de papallones ens acompanya al llarg del camí. Destaca entre elles una espècie prou espectacular, la papallona tigre Euplagia quadripunctaria, que abunda sobre les flors de la composta Eupatorium cannabinum. Coneguda també com a calimorfa, aquesta papallona de la família de les Erebidae, mostra en efecte una preferència especial sobre les flors en capítols de les canabasses, però també visiten altres plantes. Quan obre les ales, llueix uns colors ataronjats molt cridaners.

Malgrat la proximitat de l'aigua, les plantes han patit el desgast de l'estiu i es veuen prou marcides, però encara es troben plantes en flor, com ara Epilobium angustifolium, Prenanthes purpurea, Solidago virgaurea, Sedum telephium, Geranium campestre, Allium senescens, Astrantia major, Dianthus monspessulanum, Satureja montana, Nepeta latifolia, Seseli montanum, Odontites cebenensis, Aconitum napellus, Aconitum pyrenaicus, Rhinanthus sp., etc. També són moltes les plantes ja fruitades com ara Viburnum lantana, Sorbus aucuparia, Lilium martagon, Molopospermum peloponessiacum, Angelica sylvestris, Peucedanum ostruthium, etc.


Allium senescens

Angelica sylvestris

Argynnis paphia

Astrantia major

Echinops sphaerocephalon

Erebia meolans o sp.

Eupatorium cannabinum

Euplagia quadripunctaria







Geranium campestre

Issoria lathonia

Limenits reducta

Melanargia lachesis o similar

Molopospermum peloponessiacum

Nepeta latifolia

Odontites cebenensis

Peucedanum ostruthium

Pieris rapae o similar


Prenanthes purpurea

Satyrus actaea ?

Un riu Segre naixent



Speyeria aglaja

El dípter Volucella zonaria

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, agost 2025

miércoles, 6 de agosto de 2025

DEL TER NAIXENT AL TER FINAL

 VALL TER I TORROELLA


L'estació d'esquí de Vall Ter i el poble de Setcases, uns 14 kms més avall, a l'Alt Ripollès, i la població empordanesa de Torroella de Montgrí queden units per un vincle natural poderós, el curs del riu Ter, el segon riu de Catalunya en importància. Les aigües del Ter naixent brollen en un punt concret, conegut com a Ull-de-Ter, a 2.235 metres d'altitud, en un paratge d'alta muntanya, entre cims, prats i tarteres, per on pasturen els isards, sobrevolen els voltors i el trencalòs i es mantenen vigilants les marmotes. De seguida les aigües es precipiten vall avall, entre boscos de pi negre i fileres de bedolls, fins a travessar la turística població de Setcases. Ara un recent projecte de construcció d'un telecabina, que permetria l'accés tot l'any d'esquiadors i turistes a la zona d'Ull de Ter ha aixecat totes les alarmes. Hi ha qui veu amb bons ulls el projecte i hi ha qui, en canvi, es posa les mans al cap, per la massificació de visitants que suposaria un accés tan ràpid i fàcil a una zona tan vulnerable i fràgil com és l'alta muntanya. Tot aquest espai, integrat en el parc natural de les capçaleres del Ter i el Fresser, té un interès màxim pels seus valors ambientals, quant a flora i fauna. I és a més a més un dels reductes més apreciats per a l'excursionisme dels Pirineus orientals. Confiem des d'aquí que s'imposi el sentit comú i que projectes aparentment tan agressius no arribin a tirar endavant. 



Aqui brollen les aigües del Ter

Prats i tarteres per sobre dels 2.300 m.a.



Les aigües naixents del riu Ter


Aconitum pyrenaicum


Angelica sylvestris

Cryptogramma crispa

Senecio pyrenaicus

Linaria alpina


Marmota 

Prunella modularis, habitant habitual d'aquestes altituds a l'estiu

Pulsatilla alpina fructicada

Els isards són abundants



Senecio leucophyllus



La petjada destructiva de l'esquí sobre la muntanya és ben evident 

El Ter per Setcases




El riu Ter dibuixa una L ample en el seu llarg camí de 208 kms fins a arribar al mar, a la coneguda Gola del Ter, prop de Torroella, al Baix Empordà. Ha transcorregut per paisatges molt canviants, dibuixant diferents meandres i rebent les aigües de diferents afluents, com el Ritort, el Rigard, el Fresser, el riu de Núria o el Segadell al Ripollès, com el Sorreig, el Gurri o el Ges a l'Osona, el Brugent i la Riera Major a la Selva, l'Onyar i el Terri al Gironès, el Daró (encara que aquest ha estat desplaçat per un canal artificial) al Baix Empordà, entre d'altres. I ha passat pel mig o a prop de poblacions importants del nostre país com ara Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Quirze de Besora, Torelló, Manlleu, Vic, Anglès, Celrà, Verges o Torroella de Montgrí.

Dels prats i tarteres d'Ull de Ter, dels boscos de pi negre i bosquines de bedolls de Setcases, el Ter s'endinsa en els seus darrers kms en el Baix Empordà, travessant camps de fruiters, vorejant arrossars i cultius de blat de moro, d'alfals i de sorgo, però també un munt de nuclis turístics, molt poblats sobretot a l'estiu i una xarxa de carreteres i camins plens de vehicles de tota mena. 
El Ter regala les seves aigües al mar Mediterrani al sud de l'Estartit, a la Gola de Ter, on trobem l'espai protegit de la Pletera, platges sorrenques, animades a l'estiu amb la florida dels espectaculars lliris de mar i les equinòfores i on poden trobar aixopluc per niar des de tortugues babaues a corriols camanegres. 

El curs del riu Ter

Abutilon grandiflorum i un sírfid 

Acrocephalus scirpaceus

Ajuga iva

Malví Althaea officinalis, medicinal

El canal on era el Butomus i ja no es veu

Saturat de plantes invasores, com les ludwigies

Semblaria que es fan actuacions per tractar de recuperar una planta protegida

Caragolets arrapats a un pal elèctric

Centaurea solstitialis

El corriol camanegre Charadrius alexandrinus, discret i valuós habitant de les platges

Cigonyes i capons reials als arrossars de Pals

Echinops ritro, florides estiuenques

Femella de Falcó camaroig Falco vespertinus, un visitant inesperat

Camallargues Himantopus himantopus


Kickxia spuria als rostolls

Lysimachia vulgaris ja fruitada

Oenothera biennis, planta americana, medicinal

Paliurus spina christi

Lliri de mar Pancratium maritimum


Plegadis falcinellus

Ja tenim cartell del Butomus, però no la planta

Tragopogon dubius

Vitex agnus castus, l'aloc, aromàtic i medicinal


TOTES LES FOTOS @ Jordi Cebrian, juliol-agost 2025