L'ERUGA DEL LLIRI DE MAR

 UN PAS PERILLOS RERE LES DUNES

L'eruga del lliri de mar o eruga zebra Brithys crini és força abundant a les dunes de Gavà. Un rètol instal·lat recentment alerta de la seva presència, tot informant que no és gens urticant ni perillosa i que cal fer el possible per respectar-la i deixar que pugui desenvolupar-se per arribar a ser la papallona nocturna que està cridada a ser. Si l'eruga presenta colors cridaners, que la fa tan conspícua, la papallona en canvi, té una coloració bruna o negrosa molt i molt discreta. En la seva fase de larva i eruga, viu associada al lliri de mar Pancratium maritimum, de les fulles del qual obté els nutrients que necessita. Les erugues es mouen per les dunes i travessen les passarel·les i també les vies per on circulen vianants, bicicletes i patins, de manera que el risc d'acabar aixafades per les rodes d'una bici, un patinet o la sola d'una sandàlia és molt elevat. Intentar rescatar-les quan les trobem i retornar-les a la vegetació no passa de ser un esforç simbòlic. 

Quan se sent amenaçada, l'eruga es cargola sobre si mateixa, però és una defensa inútil davant d'un atropellament

 

Eruga trepitjada

Lliri de mar florit

Les dunes de Gavà

TOTES LES FOTOS @Jordi Cebrian, octubre 2025

BANYOLES UN ALTRE COP

 DEL MANDARÍ A LA FALGUERA

Tornem a l'estany de Banyoles per caminar pel seu perímetre, més alguna breu derivada, una caminada de poc més de 9 kms. A l'estany trobem diverses aus aquàtiques, com ànecs collverds, cabussets, gavians, fotges i ànecs mandarins, un exotisme que sembla ben aclimatat a l'estany. Les polles d'aigua, recordant a les jacanes africanes i americanes, caminen sense dificultat per sobre de les catifes flotants de nenúfars. En un punt concret de la riba de l'estany es troba una falguera rara i protegida, que ens conformem a observar en la distància. Més a l'oest, prop del santuari del Món, al que mena una carretera inacabable de revolts exasperants, una boira molt densa s'ha menjat totes les vistes. Aquí prospera una segona planta rara, Peucedanum schottii, una umbel·lífera discreta, que es barreja amb una segona molt similar Seseli montanum, de forma que és ben fàcil confondre-les. 

Mandarí femella

La becaina del mandari Aix galericulata

Anas platyrhynchos

Aster pilosus, abundant

Fruit de Dorycnium rectum

Nenúfar Nymphaea alba

Peucedanum schottii

Phedimus aizoon o similar, planta de jardi 

Seseli montanum, de florida tardoral

Thelypteris palustris

La polla d'aigua jove caminant com una jacana

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, setembre 2025

RECORDAND LES MÈDULES

 ESTIU D'INCENDIS 

El paratge natural de les Medules, al Bierzo, província de León, a prop de les poblacions de Carucedo i Ponferrada, -declarat l'any 1997 Patrimoni natural de la Unesco-, ha patit aquest estiu un incendi devastador, que ha calcinat més de 1.600 hectàrees. S'han cremat bona part dels seus castanyers centenaris, introduïts a la zona pels romans i que havien esdevingut l'emblema del parc, però també una gran extensió de bosc autòcton. La zona era visitada cada any per més de 220 mil persones i ara en canvi hi domina el silenci, i els hotels, les cases rurals i els restaurants estan gairebé buits. Però també s'han perdut o han quedat molt severament danyats alguns reductes arqueològics de gran importància. 

Vam visitar las Médulas en un viatge, camí cap a Galícia, el setembre de 2021 http://fitoderia.blogspot.com/2021/09/galicia-un-paisatge-uniformat.html

Com a homenatge, compartim algunes de les fotos que vàrem fer en aquell espai tan singular, tot dedicant l'entrada al nostre amic i company CM, biòleg, un gran expert en botànica, que ara viu a Ponferrada i que sens dubte haurà lamentat molt aquesta calamitat. 

 TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian (setembre 2021)

Per a més info:

https://elpais.com/espana/2025-08-15/el-incendio-en-las-medulas-patrimonio-de-inhumanidad.html

https://www.elconfidencial.com/espana/castilla-y-leon/2025-08-13/las-medulas-catastrofe-incendio-1qrt-1tna_4190649/

https://www.elconfidencial.com/espana/castilla-y-leon/2025-08-12/incendios-castilla-leon-las-medulas-1hms_4189730/

PAPALLONES TIGRE I CANABASSES

 GORGES DEL SEGRE

Breu passejada familiar des la població de Llo per remuntar un tram de les conegudes i molt freqüentades Gorges del Segre. 

El riu Segre neix a la zona del Puigmal i recorre els seus primers kms de vida per terres de la Cerdanya francesa abans d'irrompe a la Cerdanya catalana i posar rumb a l'oest. 

Una explosió de papallones ens acompanya al llarg del camí. Destaca entre elles una espècie prou espectacular, la papallona tigre Euplagia quadripunctaria, que abunda sobre les flors de la composta Eupatorium cannabinum. Coneguda també com a calimorfa, aquesta papallona de la família de les Erebidae, mostra en efecte una preferència especial sobre les flors en capítols de les canabasses, però també visiten altres plantes. Quan obre les ales, llueix uns colors ataronjats molt cridaners.

Malgrat la proximitat de l'aigua, les plantes han patit el desgast de l'estiu i es veuen prou marcides, però encara es troben plantes en flor, com ara Epilobium angustifolium, Prenanthes purpurea, Solidago virgaurea, Sedum telephium, Geranium campestre, Allium senescens, Astrantia major, Dianthus monspessulanum, Satureja montana, Nepeta latifolia, Seseli montanum, Odontites cebenensis, Aconitum napellus, Aconitum pyrenaicus, Rhinanthus sp., etc. També són moltes les plantes ja fruitades com ara Viburnum lantana, Sorbus aucuparia, Lilium martagon, Molopospermum peloponessiacum, Angelica sylvestris, Peucedanum ostruthium, etc.

Allium senescens

Angelica sylvestris

Argynnis paphia

Astrantia major

Echinops sphaerocephalon

Erebia meolans o sp.

Eupatorium cannabinum

Euplagia quadripunctaria

Geranium campestre

Issoria lathonia

Limenits reducta

Melanargia lachesis o similar

Molopospermum peloponessiacum

Nepeta latifolia

Odontites cebenensis

Peucedanum ostruthium

Pieris rapae o similar

Prenanthes purpurea

Satyrus actaea ?

Un riu Segre naixent

Speyeria aglaja

El dípter Volucella zonaria

TOTES LES FOTOS © Jordi Cebrian, agost 2025