jueves, 29 de agosto de 2019



23 d'agost de 2019


EL PARC DE FALGAR I ELS ESTRAMONIS (2)


El nou parc del Falgar, a les Franqueses, s'aixeca sobre un terreny remogut, que havia estat emprat per finalitats diverses i vora el qual flueix el riu Congost. És un univers de plantes al·lòctones i ruderals, entre les quals aquestes setmanes d'estiu destaca una, per la seva grandària i vistositat, l'estramoni Datura stramonium L. Crida l'atenció veure talussos coberts de mates d'estramoni just al costat d'on nens i nenes hi juguen amb les atraccions allí ubicades. L'estramoni és una solanàcia de fins a 1,5 metres d'alt, amb fulles grosses, boniques flors axil·lars i solitàries, de corol·la blanca, de forma tubulosa, obertes a la part superior i fruits molt cridaners, en càpsula verda, recoberta d'agullons molt aparents. L'estramoni és originari de l'Amèrica central, i va arribar a l'Europa mediterrània al segle XVI. Les fulles hi contenen alcaloides, com l'atropina, la hiosciamina i l'escopolamina, que sumen fins a un 33% del seu pes. Aquests alcaloides li confereixen virtuts antiespasmòdiques, anticolinèrgiques, parasimpaticolítiques, antiasmàtiques i analgèsiques, i en forma d'extracte s'havia emprat com analgèsic local i per tractar l'asma, com per exemple en forma de cigarretes antiasmàtiques. Però estem davant d'una planta molt tòxica. Els principis actius sobre el sistema nerviós central i perifèric, i ja a dosis baixes, uns 0,5 mg d'alcaloides, produeixen sequedat bucal, alteracions visuals, midriasi, taquicàrdia i en dosis superiors, deliris i parada cardíaca, tal com ens expliquen Boada i Romanillos a la seva guia "Les plantes tòxiques de Catalunya". A internet trobem una ampla informació d'aquesta droga, generalment en sentit de crítica i advertència, amb titulars prou eloqüents, com ara: "El diablo fuma estramonio", "Terroríficos efectos del estramonio", "El infierno de colocarse con estramonio", "Estramonio, planta mortal". Però també hi ha on es tractada amb més benevolència, com una droga alternativa, que es pot consumir sempre que sigui en dosis petites i prudents, com expliquen diferents webs més permissives amb aquest tipus de consum. A tall d'exemple, fixeu-vos com encapçalen una d'aquestes informacions:
Lo que está claro y sin lugar a dudas es que si usamos el estramonio como droga, produce una estimulante experiencia. Si estás pensando en consumirla y probar esta planta, te recomiendo que leas detenidamente este artículo para que tengas toda la información necesaria para poder consumirlo y saber que dosis es adecuada y que dosis puede ser peligrosa.

Diferents amarants, com Amaranthus blitoides i Amaranthus retroflexus, blets Chenopodium sp., diferents Rumex, Conyza, Polygonum, Broussonetia papyrifera, Mirabilis jalapa, Medicago sativa, Xanthium echinatum, Artemisia annua, Arundo donax i altres constitueixen la nodrida representació de plantes foranies i ruderals que poblen aquest espai recuperat. Trobem també una de molt punxosa, l'espina-xoca Xanthium spinosum L. Procedeix de l'Amèrica del sud, d'on pot haver arribat a començaments del segle XIX. Coneguda en castellà com cachurrera menor, és també una planta medicinal força estimada al seu lloc d'origen. Avui dia a casa nostra es pot trobar a granel o en forma de diferents productes herbaris en herbolaris i centres dietètics. Fulles i tiges són prou riques en oli essencial, àcid cumarínic, flavonoides com la quercitina i dosis baixes d'alcaloides. Tanmateix és una planta poc estudiada, que s'utilitza com a diürètic potent, com a antidiarreic i per via externa, per netejar i desinfectar ferides a la pell. 

A la llacuna gran neden famílies de fotges, amb cries ja força crescudes, polles d'aigua, cabussets adults i joves i una parella d'ànecs coll-verd i al riu les xivites es fan sentir.



La llacuna gran del Falgar, sota la delicada llum abans del capvespre



Mata d'estramoni vora la llacuna


Rètol informatiu de flora i fauna amb una errada que qualsevol ornitòleg capta al primer cop d'ull

Flors d'estramoni Datura stramonium


Fruit d'estramoni

Amaranthus blitoides, originària de l'Amèrica del nord

L'espina-xoca Xanthium spinosum, originària de l'Amèrica del sud

Xanthium echinatum

Epilobium hirsutum i Mentha aquatica
Ànec ben quiet dins catifa de llenties d'aigua Lemna

Parella d'ànecs coll-verd


Fotja adulta menjant vegetació aquàtica

Joves eixerits de fotja

Fullam de Ginkgo biloba, a l'arboretum del parc

Lycopus euopaeus, parent de les mentes, és també molt flairosa

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian





No hay comentarios:

Publicar un comentario