Fitoderia, flora catalana

28 d'agost

BUXUS MORTIS

Dimecres passat vam pujar a l'ermita de Sant Antoni de Camprodon, una excursió clàssica i senzilla, de poc més de 3 km d'ascens des de la vora del camp de golf. Feia exactament 4 anys justos, el mateix dia d'agost, de la darrera vegada que vaig pujar, en aquest cas amb l'amic RRM, en una jornada també deliciosa. Però amb una gran diferència. Llavors els prats estaven ben verds, tendres i humits, les floracions eren encara abundants i els boixos encara romanien sans. Aquest dimecres trobem els prats secs, engroguits, gairebé recremats a causa de la preocupant manca de pluges, les floracions són més escasses i les mates de boix Buxus sempervirens presenten un aspecte desolador. Al principi del camí ens vam creuar amb dos excursionistes que baixaven a bon pas. Un d'ells em va recordar al conegut periodista gironí Antoni Puigverd de La Vanguardia. Dos dies després aquest cronista publicava en aquest diari un magnífic article sobre la plaga que afecta els boixos, on ho explicava molt bé, i a mi em demostrava que en efecte era ell a qui havia vist.

El fet és que arbustos de boix de totes les mides es troben devastats, al llarg de tot el camí fins al Pla de Bonaire, per aquesta plaga despietada. El dens sotabosc de boix, temps enrere verd lluent i ufanós, ha quedat transformat en una barrera decadent, de mates deslluïdes de color marró clar, en procés de descomposició. El causant, com ja s'ha publicat arreu, és la papallona del boix Cydalima perspectalis Walker. És una papallona de la família Crambidae, originària de les regions tropicals humides de l'est d'Àsia, tal com recull la fitxa informativa número 78 del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Es va detectar per primer cop l'any 2007 a Alemanya, ficada probablement dins d'una importació de material de jardineria. Anys més tard, el 2014, es va detectar per primer cop a Catalunya, a Besalú, Garrotxa. L'eruga fa entre 30 i 40 mm de llargada, té el cap negre, el cos de color groguenc i més tard verdós i en cada segment apareixen uns tubercles negres envoltats de blanc. En la fase adulta es transforma en una papallona de mida mitjana, d'ales blanques amb irisacions violàcies. Però és en la forma d'eruga quan fa més mal. El seu únic aliment són les fulles del boix, que devora amb una voracitat sense límits, tot deixant la planta decolorada, pansida i al llindar de la mort. A l'Àsia, on també s'alimenta de fulles d'una espècie de boix, compta amb depredadors naturals que controlen les poblacions, no en canvi aquí a Europa, on la papallona actua sense trobar impediments.

A mesura que anem pujant cap al Pla de Bonaire, la presència d'aquestes erugues insidioses, i alhora bellíssimes, és constant. Pengen de subtils filaments de seda, que només es veuen a contrallum, de vegades en concentracions de 2 fins a 10 o més, tot semblant, com diu en Puigverd, els barrots d'una presó, o potser les fines cordes d'un violí a punt d'executar la balada de la mort. Les erugues fan moviments de contracció dels seus cossos segmentats per poder copsar el seu objectiu, arribar al fullam del boix, i quan camines, no pots evitar ensopegar amb aquests cucs que s'enganxen a la roba o a la pell o al nas, la qual cosa t'obliga a fer gesticulacions furioses i ridícules per treure-te'ls de sobre. Hem observat que l'afectació tendeix a començar a la part baixa i central de la planta i culminar a la part superior. Aquesta plaga provoca la defoliació total i extrema de l'arbust, que pot acabar molt danyat i si aquesta defoliació es repeteix, la planta es va debilitant fins a la mort. Les papallones es dispersen molt ràpidament, ocupant espais nous amb boixeda, on irremeiablement dipositaran els ous, que donaran lloc a una nova generació d'erugues. La situació de les boixedes de sant Antoni sembla força extrema, i afecta, com hem dit, la totalitat de les mates fins al Pla de Bonaire. Per sobre d'aquest punt, les mates encara semblen lliures d'aquesta afectació, però ja es veuen els primers símptomes d'exemplars tocats.

La plaga del boix està afectant de manera severa totes les boixedes de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya, i comença a ser molt visible a l'Osona, el Moianès, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i el Vallès. Grups d'experts i grups de treball de tècnics oficials han coordinat les seves actuacions per tal de mirar de posar fre a aquesta plaga tan devastadora.

Boix Buxus sempervirens afectat per la plaga

Detall del procés de defoliació

Mata de boix talada

Barrots o cordes de violí

Nous brots després de l'actuació, caldrà esperar a veure què

L'eruga del boix Cydalima perspectalis

La font del boix amb el boix moribund al costat

Boixos encara sans al cim de Sant Antoni

GALERIA D'UMBEL·LÍFERES

L'ascens a sant Antoni ofereix una bona oportunitat de gaudir de la flora en aquest tram final del llarg estiu. És el moment en què floreixen moltes umbel·líferes, de grosses i aparents com la xirivia Pastinaca sativa i la robusta angèlica Angelica sylvestre, a altres més modestes però no menys belles, com el medicinal comí Carum carvi, l'anyol Conopodium majus, la séseli de muntanya Seseli montanum, la pastanaga borda Daucus carota, l'elegant astràntia Astrantia major, les cominasses Chaerophyllum hirsutum i Chaerophyllum aureum o el julivert de bosc Pîmpinella major. Menció a part té una espècie d'umbel·lífera rara i protegida, el silaum Silaum silaus (L.) Schinz et Thell. el qual té en aquests prats molls de muntanya humida (Molinetalia) la seva única població catalana. Conviu amb Molinia caerulea, Trifolium pratense, l'esmentada pastanaga borda, Briza minima, Centaurea jacea, Hypericum maculatum, Serratula tinctoria. Succisa pratensis, Potentilla erecta, Odontites serotinus, Achillea millefolium, Galium verum, Sanguisorba officinalis, la séseli de muntanya, Euphrasia sp., Stachys officinalis i Alchemilla xanthochlora, entre d'altres. A les petites basses -pràcticament seques- i als voltants, hi domina en canvi la vegetació de ribera, amb Typha latifolia, Polygonum hydropiper, Epilobium hirsutum i una densa catifa de les aromàtiques mentes Mentha arvensis.

Pel camí, tan de pujada com de baixada, admirem els imponents exemplars de roures Quercus petraea, Quercus humilis i altres, de faig Fagus sylvatica, els majestuosos til·lers Tilia cordata, l'avinguda de bedolls Betula pendula, els erables Acer pseudoplatanus, amb plançons afectats per fongs, potser de l'espècie Rhytisma acerinum, i les fragants mates florides i també fructificades de la serverola grossa Agrimonia procera.

Ben a prop del nostre destí, a Camprodon, el cel s'enfosqueix al nord i l'oest i es comença a sentit tronar, però la tempesta que esperàvem no acaba d'arribar, almenys a la vall de Camprodon, només quatre gotes inapreciables i un bri de vent inofensiu. Els prats assedegats hauran d'esperar a un altre dia.