Segon cap de setmana d'octubre
COL·LECCIÓ DE CACTUS A LA COSTA BRAVA
A la Costa Brava hi ha un reguitzell de quatre jardins botànics, que ofereixen un oasi de verdor tropical en un litoral molt afectat pel turisme de masses. A Blanes hi trobem el més important, Mar i Murtra, poc més al nord, dins del mateix terme municipal, a la vora de la cala Santa Cristina, trobem el jardí tropical Pinya de Rosa, i no lluny d'aquí, però ja dins del terme de Lloret de mar, els jardins de Santa Clotilde, d'un aire potser més romàntic, per acabar ja molt més al nord, a Calella de Palafrugell, amb els coneguts jardins de Cap Roig, que són escenari de celebracions musicals de molta anomenada durant els estius. Aquest cop visitem el jardí botànic tropical de Pinya Rosa, obert al públic els anys cinquanta del segle passat. El jardí fou dissenyat per l'arquitecte Joan Mirambell, a instàncies del propietari de la finca, l'enginyer industrial Ferran Riviere de Caralt, que és qui va promoure la creació de la Pinya de Rosa. El jardí acull una important col·lecció de plantes suculentes i cactus, de gèneres tan diversos com Roseocereus, Machaecereus, Trichocereus, Pachycereus, Corryocactus, Monvillea, Cleistocactus, Pereskia, entre els cactus, i Agave, Aloe, Yucca, Aeonium, Leipoldotia, Rochea, Dracaena i molts altres entre les suculentes no cactàcies. Es tracta d'un dels millors reductes on poder admirar aquest fascinant supergrup de plantes, gairebé comparable als jardins de cactus de la muntanya de Montjuïc a Barcelona, i dóna fe de la passió del seu creador i els seus descendents per aquestes plantes prodigioses, preparades per resistir en els ambients més inhòspits i difícils de la terra, com ara els deserts i els "páramos" andins assotats pel vent i una insolació despietada.
Tanmateix el jardí avui dia ofereix una certa sensació de languidesa i deixadesa, que queda reforçada pel tracte ben poc amable i poc disposat del personal de l'entrada. I crida negativament l'atenció que en comptes d'una bona informació, de la qual no disposen, t'ofereixen fer-te una fotografia amb un pobre lloro verd, com per embolcallar de fals e innecessari exotisme la teva experiència al jardí tropical.
Destaquem només unes poques plantes, com els sorprenents cactus columnars de l'espècie Neobuxbaumia polylopha, que en conjunt recorden a un Partenó grec de columnes primes edificat sobre la rocalla i sense volta. És un cactus que pot assolir els 10 o fins i tot els 13 metres d'alt, amb un diàmetre d'un 50-60 cms., formada la tija per una trentena de costelles estretes, tot ella recoberta d'espines fines i brunes. Creix de forma natural en un espai semidesèrtic de l'est de Mèxic. Els fruits, unes figues oblongues, recorden una mica a les de la coneguda figuera de moro, amb la qual està emparentada.
Altres dos cactus que ens criden l'atenció són l'Echinocactus grussoni, un cactus de forma esfèrica, molt apreciat en jardineria, i el també columnar Cleistocactus strausii. El primer, conegut vulgarment com a seient de sogre -tenim moltes plantes amb aquest desafortunat nom- o també cactus eriçó, procedeix igualment de Mèxic, però conec espècies molt properes del nord de Xile. Cleistocactus strausii és un cactus d'aspecte cendrós, molt atractiu, originari de Bolívia.
Al jardí trobem moltes agavàcies, aloes, palmes, cràssules i eufòrbies, entre d'altres. La visita val molt la pena.
 |
| Echinocactus grusonii |
 |
| Cleistocactus sp. |
 |
| Neobuxbaumia polylopha |
 |
| Jardí de cactus al seu entorn |
 |
| Yucca sp. |
 |
| Pachycereus sp. |
 |
| Phoenix canariensis |
