Fitoderia, flora catalana

Mitjans d'agost de 2019

UNA NOVA ZONA HUMIDA AL CONGOST

A la riba del tram mig baix del riu Congost, als termes municipals de Les Franqueses i Llerona, es va obrir al públic fa uns pocs mesos una nova zona de lleure, el parc del Falgar i la Verneda. Cobreix una extensió d'uns 171 mil m2, dividida en cinc espais diferents. Inclou una àrea de jocs infantils, una àrea destinada a aula de natura (encara per construir), un segon espai per a les escoles i altres col·lectius preparat per a la formació de tècnics de natura o per a la realització de tallers diversos -tots dos edificis suposadament respectuosos amb l'entorn-, una àrea arbrada i enjardinada i una llacuna d'aigües netes on es pretén afavorir l'establiment i cria d'ocells aquàtics. Aquesta càlida tarda del mes d'agost en què visitem el parc, aquest es troba ben ple de gent, sobretot de famílies amb nens petits, que poden gaudir de diferents atraccions on esbargir-se sense perill. Però també hi ha qui aprofita l'espai per donar via lliure a activitats potser més discutibles, com fer anar els maleïts drons, o com a circuit improvisat per on circular amunt i avall i fer soroll i aixecar una densa fumarada amb una motoreta conduïda per una criatura de pocs anys, sota la vigilància orgullosa del seu pare i l'enveja amagada del germanet petit que el segueix amb la mirada. Cal preguntar-se en aquests casos el perquè es permet la venda d'aquest tipus d'andròmines quan comptem amb una oferta tant immensa de joguines més adients per als nanos. Aquesta vegada una unitat de la policia local els detecta i crida l'atenció al pare, però un cop ha marxat, la motoreta i el seu sorollet molest torna a rodar com si res. A la riba de la llacuna hi ha qui hi ha instalat les seves taules de pícnic per mandrejar com si fos el seu jardinet privat i més enllà hi ha qui fa einlairar un dron ben sorollós, amb el qual, qui sap, pren fotografies. El parc, que es vol incloure en la xarxa natura 2000, per mantenir uns mínims de protecció i d'importància quant a la biodiversitat, hauria d'excloure determinades pràctiques i costums per part dels visitants i per tal d'aconseguir aquesta fita caldrà una mica d'amable pedagogia.

A la llacuna veiem alguns ocells que neden tranquils, aparentment aliens a aquestes dèries insòlites dels humans: cabussets, fotges, polles d'aigua i dos bernats que passen en vol. Salicàries i epilobis embelleixen les ribes amb el color rosa viu de les seves flors exuberants. Tot plegat constitueix un espai amb una gran potencialitat on es pot combinar l'ús ciutadà -tant lúdic com pedagògic- amb la protecció d'una nova zona humida, a tocar del riu Congost, que pot ser aprofitar per un munt d'espècies d'animals autòctons, siguin ocells, amfibis, rèptils, peixos o invertebrats.

A la riba del riu Congost prosperen una bona diversitat de plantes de ribera, moltes de les quals són foranies, com ara la nyàmera Helianthus tuberosus, de tubercles comestibles, o la medicinal Artermisia annua, de la qual han estat aïllats principis actius que s'utilitzen en la lluita contra la malària o com a estimulant del sistema immunitari, o la composta Ambrosia coronopifolia, que forma pradells densos a pocs metres de la llera. Trobem també d'autòctones com l'esmentada salicària Lythrum salicaria, coneguda planta remeiera, emprada com a remei astringent per guarir hemorràgies i diarrees, la verrucària Heliotropium europaeum, usada de forma tradicional per eliminar les berrugues, l'esvelta persicària Polygonum persicaria, amb virtuts astringents, o bé el bonic epilobi Epilobium hirsutum, els fruits del qual, en forma d'agulla llarga, en obrir-se'n despleguen un garbuix de cotó que facilita la dispersió de les petites llavoretes que hi contenen.

Entrada provisional al parc del Falgar i la Verneda

Exposició d'intencions

Riba amb salicàries i bells reflexos a l'aigua

Epilobium hirsutum

Llacuna del Falgar

La policia local crida l'atenció al pare del nen motorista

Artemisia annua

Sideritis romana

Ambrosia coronopifolia, d'origen americà

La nyàmera Helianthus tuberosus, amb les primeres plantes en flor

Fruits de saüc Sambucus nigra, freqüent a la riba del Congost

No massa lluny d'aqui, muntanya amunt, als Cingles del Bertí, en localitzem, una mica per atzar, una petita concentració de la bellíssima lisimàquia blanca, Lysimachia ephemerum, en un fondal més o menys humit, sobre terra argilós, envoltat de roldor, esbarzer, romaní, pulicària, brucs i alguns joncs, juntament amb alguna falguera prou simptomàtica de la presència oculta d'una font d'aigua, Adiatum capillus-veneris. De lisimàquies hi comptem uns 74 exemplars florits o ja en fruit, no poden haver massa més.

A la zona del Verder, molt castigada per les servituds que la urbanització propera imposa, vora el torrent, per on flueix aigua inclús en plena sequera estival, la mata d'orval Hypericum androsaemum ens mostra els seus fruits lluents i carnosos ja ben madurs o inclús una mica pansits. Aquest hipèric, no pas tan conegut ni emprat com el Hy. perforatum, s'havia utilitzat també amb finalitats curatives, com a vulnerari, astringent, antiinflamatori, antireumàtic, antiedematós, però sobretot com a laxant i purgant potent. El camí que transcorre per sobre del torrent, sotmès al pas de maquinària pesada, es troba recolonitzat per plantes oportunistes, ruderals i de ribera. Els blets blancs Chenopodium album, han prosperat molt, tot formant bosquines d'herba tendra, amb exemplars ben grossos, de fins a 2 metres d'alt i més. Hi conviuen amb bardanes Arctium minus, diferents amarants, saponària Saponaria officinalis, passacamins, senecis, bidents de vinya, conizes i altres.