viernes, 6 de noviembre de 2020

BOIRA A LA FAGEDA

 Dijous, 5 de novembre


ESTAMPES DE TARDOR AL COLLSACABRA



Una boira densa, humida i freda engoleix el relleu accidentat del Collsacabra i de les serralades properes, a cavall entre les comarques de l'Osona i la Garrotxa. És una boira benefactora, que aporta els nivells d'humitat que aquest bosc caducifoli necessita per mantenir la seva seductora exuberància. Grans extensions de fageda a les obagues, esplèndids bedollars als altiplans i roureda a les solanes conformen un repartiment equilibrat dels diferents dominis forestals. La simfonia cromàtica de la tardor executa els seus darrers compassos, i aquesta boira matinera, que avui persisteix durant hores, infundeix al bosc un aurèola de misteri i d'irrealitat, que esperona la imaginació dels passejadors més proclius a la invenció d'històries fantàstiques. La bellesa del bosc caducifoli es manifesta avui amb la combinació d'una boira densa, que dilueix els perfils dels arbres i dels pocs caminant que hi transiten a la seva ombra, amb les tonalitats dels pigments que han pres el relleu a la clorofil·la, amb el sotabosc expansiu de les falgueres, amb la catifa tova de fullaraca que acull les nostres passes, amb la vibració de les fulles del trèmol, estimulada pel més lleuger bri de brisa, amb el reclam de les mallerengues d'aigua, el vol de les grives i el crepitar de les branques adolorides pel pes de tanta humitat.





Paisatge gairebé irreal no lluny de la Salut de Collsacabra





Expansives bardisses de falgueres i romegueres

Fageda i boira, un escenari procliu a la fantasia

Fageda a punt d'acollir el somni hivernal






Camí per la tremoleda



Catifa de fulles de trèmol

Cecidi de la fulla de faig, que acull larves d'un dípter cecidòmid

© Jordi Cebrian, novembre 2020





viernes, 30 de octubre de 2020

CROCUS I SÍRFIDS

 29 d'octubre de 2020


SAFRANS DE TARDOR 




Darrera escapada abans del segon confinament. Destinació: Coll de la Creueta, per sobre de Castellar de N'Hug (Berguedà) Objectiu principal: Intentar localitzar uns ocells d'alta muntanya molt fugissers que finalment no aconseguim trobar. Molt ennuvolat a la vall, seré un cop arribes a certa altitud, i per efecte de la inversió tèrmica, un espectacular mar de núvols als nostres peus, que tardarà unes hores en difuminar-se. Pasturen les vaques pels prats interminables, ara d'un color de palla deslluit, grans concentracions d'esquelets de cards punxosos, que aquests remugants han passat de llarg sense tocar. Ens sobrevolen grups de voltors que s'acaben d'enlairar dels turons més alts on han passat la nit i ara troben els corrents d'aire calent que els permeten guanyar alçada i patrullar a la recerca del seu aliment. Pinsans, grassets de muntanya, grives i moltes cotxes fumades apareixen als prats, a les clarianes dels bosquets de pins i als pedregars. Passen estols de lluers en vol, emeten els seus reclams fins i melancòlics. De flors ben poques, com és normal. Unes poques gencianes escampades pels prats i els safrans de tardor -també conegut com safrà bord pirinenc- Crocus nudiflorus Sm., que es troben en el seu millor moment. Observem que són sovint visitats per un insecte pol·linitzador, que s'atura un breu instant sobre les anteres i els estigmes per agafar el pol·len o per deixar-ho inconscientment, tot complint amb la tasca pol·linitzadora que la planta espera d'ell. Segurament es tracta d'un dípter de la família dels sirfids Syrphidae, però a partir d'aquí tot són especulacions, que potser un expert ens podria esclarir sense major dificultat. Un bon candidat seria Eupeodes corollae o afí, espècie migradora, que vola entre juny i octubre o novembre. Un segon candidat seria del mateix génere Syrphus, potser Syrphus ribesi. A favor seu és que sol volar entre juliol i novembre i un ampli ventall de possibles plantes hoste, però té un disseny d'abdomen un xic diferent. Altres possibilitats són Melangyna labiaratum o similar, o bé sírfids dels géneres Dasysyrphus o Megasyrphus. Aquests safrans són també pol·linitzats per molts himenòpters, dels géneres Bombus, Anthophora o Osmia. Els tèpals dels safrans, que romanen tancats durant la foscor de la nit, es van obrint un cop es comença a escalfar l'ambient per efecte de la llum solar. Les abelles i els abellots veuen els prats verds de color vermell i els tèpals violacis dels safrans els veuen de color verd clar, la qual cosa els fa destacar fortament del seu entorn i ser trobats amb facilitat per aquells quan surten a cercar aliment. Aviat aquests prats i pastures quedaran o hauríen de quedar ben coberts de neu, i aquest diàleg entre insectes i flors quedarà interromput fins a la propera primavera ben avançada. 

En el web de micobotanica jaen trobem aquesta referència de J. Lara sobre els possibles himenòpters pol·linitzadors dels safrans silvestres de tardor, però no en parla dels dípters. 

www.micobotanicajaen.com/Revista/Articulos/JLaraR/Polinizadores/Crocus.html



Sírfid aturat sobre els estigmes

Safrà de tardor pirinenc Crocus nudiflorus Sm. 



Sírfid pol·linitzador, potser del génere Eupeodes, Syrphus o Dasysyrphus

Gentiana verna

Inversió tèrmica, mar de núvols des del Coll de la Creueta



© Jordi Cebrian, octubre 2020

martes, 27 de octubre de 2020

SAFRANS I SAGITÀRIES

 Octubre 2020


BULBOSES FLORIDES A MONTJUÏC



Caminades per diversos indrets de la muntanya de Montjuïc, com ara el nou Botànic i el Botànic històric o els jardins d'aclimatació, ens permeten observar un reduït recull de plantes en flor, totes elles certament prou espectaculars. Montjuic ens ofereix una imatge del tot insòlita, gairebé buida de turistes, almenys de turistes internacionals, només visitants locals que aprofiten aquesta inquietant solitud per redescobrir la seva ciutat amb ulls de turista. 


Pancratium canariensis, lliri de mar de les Canàries


Asteriscus intermedius, endemisme canari


Colchicum autumnale


Crocus sativus, el safrà cultivat


Els bells estigmes vermells constitueixen el seu tresor més preuat

Cyclamen hederifolia


Iris foetidissima, fructificat

Sagittaria montevidensis

Bellíssima planta aquàtica de la família de les alismatàcies. Originària de Centre i sud-amèrica


Bancs malalts

Ni rastre de les habituals corrues de turistes internacionals

Cercant imatges irrepetibles

Jove turista local, amb mascareta, símbol del nou temps

Una solitud inquietant

La font de Montjuic no té qui l'admiri

© Jordi Cebrian, octubre 2020



martes, 13 de octubre de 2020

3 ÍNULES AL BAIX EMPORDÀ

 Segona setmana d'octubre


OLIVARDA I OLIVARDÓ


Setembre i també ara a l'octubre és temps de florida de les conegudes olivardes i d'altres espècies properes. El groc lluent de les seves inflorescències aporta un toc de llum i alegria als marges, als erms, als camps i als roquers on aquestes plantes prosperen, quan la gran majoria de plantes herbàcies ja es troben marcides o recremades per l'estiatge. Som al Baix Empordà: grans extensions de camps d'arròs, on enguany encara no s'ha fet la collita; conreus de secà prop de Pals, on l'olivarda pot arribar a cobrir grans extensions; bells penya-segats a la banda de Begur, on la salsona conviu amb fonoll de mar, Camphorosma i diversos Limonium. Un dia molt humit, vigília de pluges molt benvingudes, desplega un mantell de boira sobre els camps i els pobles. Però aviat arriba la tramuntana, que escombra sense miraments tot indici d'humitat.

Les tres ínules protagonitzen aquesta breu entrada:

L'olivarda Inula viscosa (L.) Ait. = Dittrichia viscosa (L.) Greuter es fa a tota la conca mediterrània i ens apareix en marges de camins, camps abandonats, erms i sobre terres remogudes. Floreix al setembre i l'octubre. Havia estat emprada com a planta medicinal, per combatre el paludisme i sobretot per guarir les infeccions urinàries. La decocció s'havia usat tanmateix com un astringent al sud d'Espanya. 

L'olivardó Inula graveolens (L.) Desf. = Dittrichia graveolens (L.) Greuter és una planta anual, glandulosa, amb nombroses ramificacions inclinades i capítols grocs molt petits. Es fa sobre terres cultivades, erms i camps abandonats. Com l'anterior, apareix a tota la conca mediterrània, en indrets propers al mar. A casa nostra es considera rara o molt rara, però aquí al Baix Empordà hem trobat camps ben plens. Semblaria que podia haver estat plantada antigament a la comarca. Quan la rebegues emana una fragància discreta, resinosa i herbàcia. Havia estat emprada com a planta sudorífica, per guarir refredats, grip i altres infecciones respiratòries.

La salsona Inula crithmoides L. és una mata llenyosa, de fulles suculentes i bonics capítols grocs. Es fa sobre sòls salins, en penya-segats, arenals i aiguamolls. Floreix de l'agost fins a l'octubre i està present novament a tota la conca mediterrània i la costa francesa atlàntica. 


Salsona Inula crithmoides

Olivardó Inula graveolens


Olivardó a les ruines d'Ullastret

Prat dens d'olivardó

Olivarda Inula viscosa

Fruits de Clematis flammula

Fonoll marí Crithmum maritimum

Delphinium peregrinum

Camps d'arròs




Eclipta prostrata, planta invasora freqüent als arrossars

Aristolochia clematitis

Aster tripolium

Malví Althaea officinalis, planta medicinal


Limonium virgatum o sp.

Ludwigia grandiflora, planta aquàtica al.lòctona

Inflorescència de l'arítjol Simlax aspera

Bell exemplar de Sorbus domestica

Spiranthes spiralis



Reflexes a l'aiguamoll

Un tel de boira cobreix el poble

Telarinyes afavorides per l'humitat



Sternbergia lutea a Ullastret


Aiolopus thalassinus ??

Limenitis reducta

Pieris rapae

Araneus diadematus

Telarinya en forma de bossa

I aquí l'aranya que s'amaga i espera: Cyrtophora citricola

© Jordi Cebrian, octubre 2020