domingo, 18 de febrero de 2018


Dissabte 17 de febrer


FLORACIONS D'HIVERN AL MONTGRÍ

Un any més tornem a la Muntanya Gran, l'extens altiplà del massís del Montgrí que ressegueix amb suaus ondulacions el perfil de la costa. Terreny calcari, majoritàriament del Cretaci, que presenta una cobertura d'argiles nues sobre la que prospera una vegetació esparsa, juntament amb una densa cobertura de garriga amb garric i arítjol i brolles obertes de romaní i estepes. Els pronòstics del temps eren pessimistes, com per no sortir de casa, i efectivament ens trobem amb un dia gris i boirós, i alhora amb una gran pau i solitud. Però acabarem gaudint d'escletxes de sol, unes temperatures agradables, ni un bri de vent i la pluja anunciada no arriba fins que estem a punt de marxar. Hem tingut molta sort. Explorem la Muntanya Gran en tres punts successius, per detectar aquestes primeres floracions, floracions hivernals de plantes anuals i de geòfits amb bulb. La major de les plantes que cerquem són molt menudes i ens obliguen a jeure a terra, en incòmodes postures, per tal de copsar bé les seves característiques morfològiques. Els alls menuts Allium chamaemolly hi són abundants. Els trobem florits i fructificats i totes dues coses alhora. Les delicades romulees Romulea columnae apareixen també amb abundància sobre el terra nu, unes fulles molt primes i un xic carnoses, que dibuixen formes recurvades que recorden, en verd, a les aranyes de potes llargues. Es fan de pregar però finalment ens apareixen algunes plantes en flor. Altres espècies que anem trobant són la bonica Gagea foliosa, un exemplar solitari, les abundants margaridoies Bellis annua, les freqüents cargoles cicutàries Erodium cicutarium, compostes anuals recobertes d'un indument sedós i platejat com Evax pygmaea i Filago pyramidata, rossetes de fulles lirades de la també composta Hyoseris scabra, brots tendres de l'abundant cebollí Asphodelus cerasiferus, concentracions de la interessant crassulàcia Sedum caespitosum, alguna primera orquídia, com la grossa i espectacular Barlia robertianum o la discreta Ophrys grup fusca, i encara per florir Ophrys tenthredinifera i sobre terreny molt pedregós, a l'ombra de l'olivera o als marges del garric, esteses del fullam dels frares cugots Arisarum vulgare, del qual acabem trobant també alguna planta en flor. En un pradell humit, barrejat amb ranuncles, retrobem la petita concentració d'una falguereta molt especial, Ophioglossum lusitanicum, algunes de les quals ens mostren els seus esporòfits en forma, certament, de llengua de serp. Però un dels principals objectius de la sortida botànica era visitar la petita concentració d'una bonica ranunculàcia, trobada de manera recent en aquest punt i que suposa una de les dues úniques poblacions catalanes, l'Anemone palmata. A Llevant i al sud de la Península és més comuna. Tenim sort i les trobem plenament florides, magnífiques flors d'un groc daurat, que amb el temps s'acaben descolorint de blanc. Ocupen un petit rectangle d'uns 25 m2, sobre un terreny aspre, pla i amb escassa vegetació. Ens entretenim a enumerar les plantes que li acompanyen en aquest espai, moltes ja les havíem citat:
Bellis annua, Romulea columnae, Allium chamaemolly, Sedum sediforme, Helianthemum apeninum, Cistus albidus, Globularia alypum, Erodium cicutarium, Biscutella laevigata, Ranunculus paludosus, Koeleria vallesiana, Thymus vulgaris, Rosmarinus officinalis, Asphodelus cerasiferus, etc.


Geologia del massís del Montgrí, M. San Miguel de la Cámara i Ll Soler

La Roca Foradada. De lluny detectem una eufòrbia grossa i arrodonida sobre el penya-segat, que probablement serà Euphorbia dendroides

Allium chamaemolly

Evax pygmaea i Bellis annua

Anemone palmata



Romulea columnae

Ophioglossum lusitanicum





Iris lutescens, el primer lliri menut florit

Sedum caespitosum, foto: Romà Rigol


jueves, 15 de febrero de 2018

Mitjans de febrer

COLORS DEL FEBRER AL LITORAL I PRELITORAL

Les pluges i nevades d'aquest hivern a Catalunya ens animen a pensar que potser sí aquesta primavera que s'apropa la meteorologia ens obsequiarà amb uns paisatges més verds i ufanosos que els anys precedents, quan la sequera ha estat força implacable, però caldrà veure què passa a partir d'ara. Per molt que plogui, el vent sec i persistent i els cops de calor poden inutilitzar l'esforç solidari i humit de tots aquests benvolguts temporals. Collserola per Vallvidrera, Pineda per Montpalau, l'Ametlla del Vallès per la Miranda són alguns dels espais que hem trepitjat aquests dies i les fotos fan de testimoni:


Petasites fragans, en marges de riera

Viola suavis catalonica, cada cop més freqüent
Arisarum vulgare, la florida dels frares

Selaginella denticulata, abundant en talussos humits i foscos

Cosentinia vellea, una falguera pilosa molt rara i qui sap si molt visitada

Polygala rupestris sobre roques asolellades

Bosquet d'Opunties

Marge de ravenisses

Fumaria officinalis i Calendula arvensis, floracions primerenques, totes dues medicinals

Strelitzia reginae, la flor d'ocell del paradís, esperant en va a una Nectarinia


És l'hora de plantar els boixacs

domingo, 4 de febrero de 2018





Dissabte 3 de febrer de 2018


ESTAMPES DE NEU AL MONTSENY


Aquesta temporada hivernal hi han hagut diversos episodis de borrasca que han portat neu a punts alts de la serralada prelitoral, com ara el Montseny. Les altes temperatures dominants d'aquest hivern han fet que la neu durés ben poc. Aquest dissabte el massís es veu ben emblanquinat des de lluny, però la neu no ens apareix fins uns pocs revolts abans d'arribar a Santa Fe, ja en plena obaga. La solana en canvi se'ns apareix lliure de neu. Caminem per Santa Fe, un cita que no ens perdem gairebé cada any per aquestes dades i que avui compartim amb moltes famílies deleroses de trepitjar neu. Trobem en efecte el llit de la fageda cobert de neu, però amb nombroses clapes nues. Els lliris de neu Galanthus nivalis sobresurten del mantell blanc i humit, una mica tocats, com estabornits pel pes de la neu, però amb ganes de deixar-se veure. L'estesa d'aquesta preciosa planta, possiblement afavorida en aquest espai, és formidable i avui fa honor al seu molt encertat nom. Tot seguint la carretera de Sant Marçal, la nevada es veu més consistent i el paisatge esdevé més encisador encara. Caminem per un senderó en pujada dins la fageda, a l'alçada d'un llogaret conegut com el Convent. Els boixos grèvols, de mides més que respectables, aporten un toc verd lluent al blanc i gris de la fageda nevada. Aquesta neu beneïda impregnarà d'humitat el sòl aspre i la vegetació assedegada del massís, i transformada en aigua, nodrirà la riera de Santa Fe per anar a caure per Gualba i acabar regalant aquest generós cabal d'aigua a la Tordera. La neu de més amunt s'escolarà pels torrents del vessant nord i aniran a recollir-se a la riera d'Arbúcies i més endavant també a la Tordera. I la neu de la zona de Sant Marçal i el Matagalls tot mirant a nord i ponent regalaran les seves aigües, mitjançant tot un seguint de torrenteres, a la riera Major, que al seu torn, les portarà al Pantà de Sau, en un meandre engruixit del riu Ter, o bé les conduirà pel riu Gurri, a la plana d'Osona, camí també del Ter. Un dia després d'aquesta visita, jornada de treva que vàrem saber aprofitar molt bé, una nova borrasca, aquest cop reforçada amb llevantada, s'instal·la sobre Catalunya i escombra les comarques marítimes i del prelitoral i la neu se n'apodera de tot el massís i el seu voltant. Per pujar a Sant Fe aquest diumenge ens hagueren calgut les cadenes al cotxe i també per arribar a Viladrau. Ahir en canvi, pel camí d'Eroles, ni rastre de neu, el blanc en forma de taques esparses ho aportaven les concentracions de lliris de neu a tocar de la riera Major.



Lliris de neu Galanthus nivalis


Helleborus foetidus




Ilex aquifolium



Brancam de ginebró

Mata de Calluna vulgaris

Falguera Pteridium aquilinum

Galanthus nivalis, amb les flors ben obertes
Totes del fotos d'aquest blog © Jordi Cebrian



jueves, 1 de febrero de 2018

Darrera setmana de gener


FLORA AUSTRALIANA AL BOTÀNIC DE BARCELONA

Faig una breu immersió en la flora d'Austràlia que s'exhibeix al Jardí Botànic de Barcelona. Un cop més tot el jardí per al meu exclusiu gaudi, llevat d'un grup escolar que aparentment se n'aprofita de la complexa xarxa de camins i senderons dels jardins per posar en pràctica jocs d'estratègia. A diferència de les flores de Sud-àfrica o de la Mediterrània europea, on abunden les plantes herbàcies i les mates baixes, a la flora australiana que s'exhibeix hi dominen clarament els arbres i els arbustos alts. Alguns gèneres es repeteixen constantment: Eucalyptus, Melaleuca, Hakea, Grevillea, Banksia, Callistemon, Acacia, etc.
Hakea inclou arbustos d'una gran vistositat. Pertany a una família botànica austral prou coneguda, les protàcies, molt presents a Sud-àfrica, vestigis vius del temps en què les plaques continentals australs formaven una unitat, Gondwana, fins fa uns 180 milions d'anys. El gènere està dedicat al baró Christian Ludwig von Hake, un horticultor alemany que va promoure molts estudis botànics. Inclou 140 espècies, totes elles endèmiques d'Austràlia, especialment del sector oest, que es caracteritzen per la seva florida més o menys espectacular. Al jardí botànic hem pogut gaudir de la floració de diverses espècies, com Hakea bucculenta, un bell arbust originari de la costa central de l'oest d'Austràlia, que llueix unes originals inflorescències tubulars grogues que esdevenen vermelles en madurar. Propi dels turons rocallosos de l'interior de l'Austràlia occidental, Hakea recurva ens mostra unes flors en forma d'aranyes i unes fulles esparses en forma d'agulles molt llargues i rígides. Aquesta espècie ha estat molt apreciada en jardineria per la vistositat de les seves inflorescències. Al jardí s'exhibeixen unes 15 espècies del gènere. Altres protàcies singulars són les elegants grevilees, del génere Grevillea. Està dedicat a l'antiquari britànic Charles Francis Greville, que a més de col·leccionar obres d'art, es va dedicar a l'horticultura. Aquest gènere inclou unes 360 espècies presents a Austràlia, Nova Guinea, Nova Caledònia, Sulawesi i altres illes d'Indonèsia. Al jardí hem pogut admirar algunes, com ara Grevillea johnsonii. Les flors, de nectaris molt prominents, són visitats per un munt d'insectes, però també per ocells de becs fins i corbats, com ara els honeyeaters, una família d'ocells australians prou extensa. També de les protàcies és el génere Banksia, molt conegut pels amants de la jardineria. Inclou unes 170 espècies, endèmiques també d'Austràlia. Està dedicat a Joseph Banks, un naturalista, explorador i botànic britànic, que va viatjar a Austràlia i va fer un intens recull de plantes autòctones del continent austral. Les vistoses inflorescències dels arbustos de Banksia atrauen mamífers, ocells i molts insectes. Al Botànic s'exhibeixen cinc espècies, entre elles la molt espectacular Banksia integrifolia.


Hardenbergia violacea, fabàcia nativa de l'est d'Austràlia

Banksia integrifolia, protàcia de l'est d'Austràlia

Grevillea johnsonii, protàcia de Nova Gal·les del sud

Calothamnus rupestris, mirtàcia de la costa occidental

Hakea bucculenta, endèmica de la costa occidental

Hakea bucculenta, família de les protàcies

Hakea recurva


Melaleuca elliptica, mirtàcia de l'oest d'Austràlia

Eucalyptus torquata, mirtàcia endèmica de la costa occidental

domingo, 28 de enero de 2018





Dissabte 27 de gener

CITA AMB LA NEU A PRADES

Ens abelleix trepitjar neu, però sense coincidir amb esquiadors i evitant, si és possible, congestions de trànsit i les multituds. Valorem diverses opcions i ben bé sobre la marxa optem per enfilar rumb a l'oest i després al sud. La neu ens dóna la benvinguda al Coll de la Panadella, no abans. Fa un dia gris, fosc i fred, no passa d'un grau sobre zero, un paisatge gairebé en blanc i negre. Sembrats coberts de blanc, molins adormits desdibuixats sobre el teló blanc uniforme de la neu acabada de caure. Com pregona la dita que ens recordava el meteoròleg de TV3, "la pluja de gener, omple la bóta i el graner", més ho farà la neu. Neu sobre les espurnes de blat, neu acumulada sobre el marfull, el garric, l'alzina i l'arboç, tot plegat una imatge gens usual. Seguim Conca de Barberà avall fins a l'Espluga de Francolí i afrontem els revolts de la carretera de muntanya que mena a Prades. Les muntanyes que albirem de lluny se'ns apareixen intensament tenyides de blanc. Un cop allà, ens resultarà prou difícil trobar un espai al marge on poder aturar-nos. El gruix de neu ens ho impedeix i els pocs espais adients ja estan ocupats per altres autos. Finalment aconseguim deixar el cotxe en un marge prou ampli al trencall de Vilanova de Prades i gaudim del plaer de trepitjar neu tova i neta. Paisatge sublim que atrau poderosament a la gent del país, per a la qual la neu és sempre una novetat desitjada. Roures, alzines i castanys colgats de neu, branques de pins i mates d'estepa boscana i matabou reclinades pel pes de la neu, un tapís blanc que embolcalla el bosc i li imprimeix una imatge bucòlica i alpina. En una clariana hom ha aixecat dos ninots de neu, carones arrodonides i ingènues, amb un somriure fràgil, que la força del sol aviat dissiparà. La neu es manté al poble de Prades, que avui acull a un munt de visitants, delerosos, com nosaltres, del contacte amb la neu. La neu decora els horts d'avellaners i les feixes, els sembrats i les teulades, però aquí ja es troba en retirada. Seguim ara cap a l'est, i molt abans de Capafonts, la neu deixa d'estar present. Dinem a Farena, escudella i carxofes a la brassa de primers, i no ens privem de comprar les molt saboroses magdalenes de Mont-ral.



Aerogeneradors prop de Bellmunt de Segarra

Muntanyes de Prades, 4 kms al nord del poble

Boscos embolcallats de neu nova


Liquens fruticulosos, potser genere Cladonia, colgats de neu

Fruits de Cistus laurifolius

Brancam de castanyer

Ninot de neu (Foto R. M. Ribot)



El sol s'insinua sota el tel de núvols

Bosc de ribera del Brugent a Farena

Fullam de Peucedanum hispanicum

Aments d'avellaner Corylus avellana
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian 2018


La magdalenes de Mont-ral