lunes, 18 de junio de 2018

Tercer cap setmana de juny


EN TERRITORI DE SURERES VIGOROSES I DE LLACUNES EFÍMERES


Com cada any, des de fa molts, pugem per aquestes dades de la primavera a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà. Explorem els primers esglaons dels Pirineus, tot venint del mar, on els atapeïts i esponerosos boscos de surera i d'alzina semblen no tenir fi, en una de les taques forestals autòctones més superbes que tenim a Catalunya. Les generoses pluges caigudes en les darreres setmanes ens fan alimentar esperances renovades de floracions noves o sorprenents i confiem a trobar plenes d'aigua algunes de les interessants llacunes, que en reguitzell, s'estenen als peus de les Alberes. La sort però serà desigual. Algunes llacunes, que sempre havíem trobat seques, mantenen un petit remanent d'aigua en algun punt, altres les trobem saturades de plantes heliòfiles i el conjunt de llacunes a priori més interessant, al Pla dels Torlits, ens el trobem amb el pas vetat. Una llarguíssima tanca amb nombrosos rètols de "zona militar, prohibido el paso" ens impedeix la visita. Efectivament es tracta d'un sector veí del campament de Sant Climent Sescebes, utilitzat pels soldats per fer maniobres i proves de tir, però no fins ara l'havíem vist tancat. Caldria preguntar-se si és això normal, tenint en compte que és una zona protegida, amb espècies de flora i fauna molt remarcables. I caldria saber alhora si aquesta prohibició de pas redunda en  la preservació d'aquest espai o més aviat agreuja la seva necessària protecció. Aquests relleus suaus al llindar del Massís de l'Albera estan coberts de bosquines de surera i d'espesses brolles d'estepa negra Cistus monspeliensis i de cap d'ase Lavandula stoechas. Allà on hi ha aigua, a les diferents llacunes que s'estenen pel territori, surten un seguit de plantes d'aiguamoll i de ribera com ara Lythrum salicaria, Lycopus europaeus, Oenanthe fistulosa, Oenanthe lachenali, Galium palustre, Gratiola officinalis, Trifolium ligusticum, Lychnis flos-cuculi, Eleocharis palustris i d'altres, juntament amb alguns hidròfits de molt interès com ara Baldiella ranunculoides, Polygonum amphibium, Alisma plantago-aquatica, Callitriche stagnatilis, Myosotis sicula, Ranunculus grup aquatilis, Ranunculus parviflorus, la menuda litràcia Peplis portula i sobretot la discreta i valuosa planta aquàtica Elatine alsinastrum, espècie protegida, molt escassa, que emergeix de l'aigua mostrant les seves fulles verticil·lades, la seva tija carnosa i estriada i les seves càpsules en forma de barret. A ponent del riu Llobregat d'Empordà, els boscos de suro són encara més formidables. Una gran massa d'aigua, l'embassament de Boadella, a la conca de la Muga, interromp aquesta verdor aclaparadora. A les ribes d'aquest embassament i als marges del profund bosc de surera, les floracions de plantes herbàcies, anuals moltes d'elles, hi són abundants. Som en territori d'estepa negra, argelaga negra i d'heliantem Heliantemion guttati. En destaquem, entre d'altres, Trifolium angustifolium, Trifolium arvense, Trifolium campestre, Trifolium hirtum, Trifolium glomeratum, Psoralea bituminosa, Parentucellia viscosa, Anthyllis gerardi, Ornithopus compresus, Jasione montana, Anarrhinum bellidifolium, Dianthus armeria, Andryala integrifolia, Helianthemum guttatum, l'aromàtica Mentha pulegium, el medicinal hipèric Hypericum perforatum -molt abundant arreu- i tres al·lòctones també molt abundoses, Gamochaeta subfalcata, Lippia nodiflora i especialment Senecio inaequidens. No lluny d'aquí, als boscos d'alzina i castanyer de Maçanet de Cabrenys i de la Vajol apareixen altres espècies més boscanes com ara Digitalis lutea, Valeriana officinalis, Lonicera periclymenum, Doronicum pardalianches i el bonic marcòlic vermell Lilium martagon. I sobre els relleus abruptes de pedra granítica del Castell de Cabrera, mirador excepcional sobre la subcomarca, els ramells del clavellet endèmic Dianthus pungens ruscinonensis no poden passar desapercebuts. Acabem la ruta al mar, a Sant Martí d'Empúries, on ens espera flora de duna o psammòfila: Matthiola sinuata, Calystegia soldanella, Anthemis maritima, Helichrysum stoechas, Scolymus hispanicus, Cakile maritima, Silene niceensis, Euphorbia paralias, Crucianella maritima i la labiada protegida Stachys maritima, de la qual només trobem dues matetes visibles, quan en anys anteriors hi havia moltes més.




Llacunes efímeres

Tramuntana al pantà de Boadella

Baldellia ranunculoides

Callitriche sp.

Myosotis sicula

Elatine alsinastrum

Peplis portula

Lychnis flos-cuculi

Anarrhinum bellidifolium 
Herbassar d'Anthyllis gerardi

Anthyllis gerardi

Helianthemum guttatum

Jasione montana

Trifolium hirtum i Parentucellia viscosa

Ornithopus compressus

Verbascum blattaria

Lippia nodiflora, molt abundant, dominant, a les ribes del pantà

Paliurus spina-christi

Trifolium incarnatum

Astragalus glycyphyllus

Lilium martagon

Lonicera periclymenum

Marrubium vulgare

Dianthus pungens ruscinonensis

Scolymus hispanicus

Stachys maritima


lunes, 11 de junio de 2018




Dissabte 9 de juny de 2018


COLORS I FRAGÀNCIES AL MONTSANT



Ens dirigim al Priorat per visitar la serra del Montsant, entrant per Ulldemolins, sector nord. No fa la calorada intensa que per les dates en què ens trobem caldria esperar. Alternança de núvols i clarianes, bufa un aire agradable que pentina la vegetació amb delicadesa. Des de l'ermita de sant Antoni iniciem la clàssica excursió del Congost de Fraguerau, camí de l'ermita de Sant Bartomeu, a la qual no arribem per manca de temps, però gairebé. Pocs excursionistes aquest matí de juny, la gent deu preferir anar a la platja. La primera part de la ruta alterna boscos de pi roig i prats de jonça als marges, amb relleus abruptes, pedregosos i descarnats, on prospera una vegetació resistent a la insolació. Baixem fins a l'indret conegut com a Cadolles Fondes, espectacular engorjat d'aigües netes del riu Montsant on comença el famós congost. Els cingles, de formes curioses i arrodonides, amb noms eloqüents com ara els Tres Jurats o la Roca Balladora, ens acompanyen en la nostra marxa dins de l'atapeït bosc d'alzines amb marfull i matabou. Trobem encara una florida espectacular, plantes de tots colors: el groc de les altes ginestes Genista patens, les ínules Inula montana i els heliantems, el blanc del llins i els lliris de san Bru Anthericum liliago, el vermell de les roselles, el blau dels llins de Narbona Linum narbonensis, les veròniques, les jonces i les fiteumes, el verd groguenc de les lleteroles Euphorbia nicaaensis o el rosa de les centàurees Centaurea linifolia, tot plegat amanit amb les fragàncies renovades de sàlvies Salvia lavandulifolia, diferents timons i del deliciós i aromàtic gitam Dictamnus hispanicus, del qual trobem una bonica concentració, amb llins, talictres, porrasses i jonces de companys. El lli blanc Linum tenuifolium, en efecte, és gairebé dominant arreu, als espais oberts, als marges i dins del bosc. Ja a prop del riu i a la seva vora, joncs i lisimàquies Lysimachia ephemerum fan acte de presència, juntament amb una bona concentració d'una planta esvelta i molt aparent que hom havia emprat antigament com a insecticida agrícola, el pelitre Tanacetum cinerariifolium. Als relleus descarnats, amb brolles obertes de romaní Rosmarinetalia, ens apareixen espècies de gran interès, com l'endèmic timonet Thymus loscosii, plenament florit, de fragància més moderada que el seu parent la farigola, juntament amb diferents timons Teucrium aragonensis i Teucrium aureum, les semprevives Helichrysum stoechas, molt abundants, i els espernallacs Santolina chamaecyparissus. Als cingles i les balmes, reialme de la pedra calcària i de conglomerat, observem diferents espècies característiques d'aquest ambient rocós com ara Globularia repens, Sarcocapne enneaphylla, l'aromàtic té de roca Jasonia glutinosa, el té de suqueta Potentilla caulescens, diferents falgueres com Adiantum capillus-veneris i el rar i també endèmic Galium brockmannii, entre d'altres.


Esplèndid bosc de ribera

Cadolles Fondes

Cingles de formes imaginatives al Congost de Fraguerau

Anthericum liliago

Aristolochia pistolochia

Inula montana

Salvia lavandulifolia

Coronilla scorpioides

Aethionema saxatile

Centaurea linifolia

Cistus clusii

Linum tenuifolium

Dictamnus hispanicus, de fragància poderosa


Gymnadenia conopsea

Euphorbia minuta (?)


Iberis ciliata

Phlomis lychnitis

Leuzea conifera

Tanacetum cinerariifolium, el pelitre

Lysimachia ephemerum, per florir

Scorzonera angustifolia amb insecte visitant

L'endèmic Thymus loscosii

Teucrium aragonense

L'endèmic Galium brockmannii

Sarcocapne enneaphylla