domingo, 22 de abril de 2018


Dissabte 21 d'abril



TORNEM A BANYOLES


Ruta en bici tot voltant l'estany de Banyoles i el seu entorn immediat, una activitat plaent i saludable que intentem fer almenys un cop a l'any, generalment a la primavera. Boscos de ribera, canyissars, herbassars humits, alzinars esponerosos, rouredes amb exemplars prou remarcables, petites llacunes i algun basal efímer, on avui hem vist un grup de sis valones reposant. Els camps de colza encesos de groc, molts arbres, especialment rosàcies, en plena floració i la presència d'una falguera molt especial que tornem a retrobar.




Pyrus communis


Trepadella Onobrychis viciifolia

Geranium dissectum

Ranunculus acris

Ornithogalum umbellatum

Euphorbia villosa

Ajuga reptans

Lithospermum officinale

Panel informatiu a la Font del Rector, un espai dràsticament aclarit

Equisetum maximum

Thelypteris palustris, falguera protegida

Valona, Tringa glareola
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian


sábado, 14 de abril de 2018

Divendres 13 d'abril

FLORS I ART A LA FONT MOIXINA

El pintor olotí Joaquim Vayreda, fundador de la cèlebre Escola d'Olot i un dels més destacats pintors paisatgistes catalans i europeus del segle XIX, es va inspirar en el bucolisme encisador del paratge natural de la Font Moixina per crear algunes de les seves pintures més brillants. Aquest espai de vegetació exuberant, que combina una roureda vigorosa de roure pènol amb un seguit de petits aiguamolls i uns canalons d'aigües límpides, acull una bona varietat de plantes herbàcies molt vistoses, amb algunes espècies rares i protegides, que ara al començament de la primavera, quan la llum del sol encara il·lumina el llit del bosc, es troben en el seu millor moment de floració. Aquest divendres de pronòstic plujós els núvols són efectivament molt abundants i fa una mica de fred, però la pluja no comença a caure fins al migdia i podem gaudir d'una caminada reposada durant un parell d'hores. Ens trobem en una de les rouredes de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris) més interessants del país, i es tracta per tant d'un indret molt preuat pels amants de les plantes. Nosaltres no deixem mai de passar una estona quan anem a Olot, tot fent temps avui abans de la segona cita amb el dentista a Torelló. Les plantes vernals, florides o ja una mica pansides, característiques d'aquest ambient boscà i de ribera, són prou abundoses: Anemone nemorosa, Anemone ranunculoides, Ajuga reptans, Chelidonium majus, Alliaria petiolata, Ranunculus ficaria, Stellaria holostea, Glechoma hederacea, Pulmonaria affinis, Helleborus viridis, Cardamine heptaphylla, Lamium galeobdolon, Allium ursinum (encara per florir), Symphytum tuberosum, Viola sylvestris, l'endèmica Cardamine emporitana, Veronica chamaedrys, Caltha palustris, Mercurialis perennis, Ornithogalum umbellatum, Euphorbia amygdaloides, etc. Sense oblidar les dues espècies protegides i qui sap si també afavorides, que tenen en la Font Moixina una de les seves principals poblacions catalanes: Polygonatum multiflorum i Isopyrum thalictroides. Havent dinat, la pluja guanya la partida i aprofitem per visitar el magnífic i molt recomanable Museu Comarcal de la Garrotxa, al centre d'Olot -antic Hospici-, on el paisatge de la Font Moixina i del pintoresc entorn olotí reapareix magistralment en diverses obres de l'esmentat artista Joaquim Vayreda.





Alliaria petiolata

Cardamine emporitana i Callitriche

Cardamine heptaphylla

Glechoma hederacea

Chelidonium majus

Lamium galeobdolon

Carex pendula

Isopyrum thalictroides

Polygonatum multiflorum


Symphytum tuberosum

Veronica chamaedrys?

Viola sylvestris

Callitriche stagnalis

Les rentadores de Joaquim Vayreda

Paisatge olotí J. Vayreda. M. Comarcal de la Garrotxa


jueves, 12 de abril de 2018


Dijous, 12 d'abril

FLORACIONS PRIMAVERALS A LA FOIXARDA

El bellíssim Antic Jardí Botànic de Barcelona, conegut ara com el Jardí Botànic Històric per diferenciar-ho del nou Jardí Botànic de Barcelona, és un racó de frescor i de luxuriant vegetació, que convida a la introspecció, a la meditació i a la relaxació. Situat en part de les antigues pedreres de la Foixarda de Montjuic, està dividit en dos sectors, el Sot de l'Estany, un espai ombrívol amb arbres monumentals, falgueres exuberants i una petita cascada d'aigües límpides, i el Sot de la Masia, on podem admirar un bonic hortet d'agricultura ecològica i un petit jardí medicinal. Ara, plenament situats en el despertar primaveral, trobem una bona representació de plantes florides, com els vitracs Allium triquetum, les consoldes Symphytum officinale, les consoldes petites Symphytum tuberosum i les nonees grogues Nonea lutea, una interessant boraginàcia que té en aquest indret urbà la seva única població a Catalunya, per bé que naturalitzada abans de 1936 (Flora dels Països Catalans). A l'hortet podem gaudir de la floració d'algunes plantes medicinals com ara el coriandre Coriandrum sativum, el coscoll Papaver somniferum, la xirivia Pastinaca sativa, les roselles, diferents mentes i lavandes o els boixacs Calendula officinalis.



Sot de la Masia

Jardí medicinal

Iris japonica

Consolda Symphytum officinale

Symphytum tuberosum

Nonea lutea

Nepeta faassenii, sembla un híbrid de jardí de Nepeta nepetella i Nepeta racemosa

Coriandre Coriandrum sativum, aromàtica i medicinal

Papaver somniferum, la planta de l'opi


Ranunculus muricatus, freqüent a les gespes ben regades


sábado, 7 de abril de 2018


Divendres 6 d'abril

LES ESTEPES LADANÍFERES ES TORNEN 
A VEURE A COLLSEROLA

Breu passeig de tarda per la solana de Collserola, des de Canyelles, enfilant per Can Masdeu i el Forat del Vent, amb un propòsit concret que de seguida diré. Cal esquivar els nombrosos ciclistes que circulen, de vegades amb velocitats temeràries, per totes les pistes possibles, i el que és pitjor, també pels corriols més estrets i abruptes, la qual cosa, sembla, els hi diverteix molt més. Moltes plantes florides als marges, per bé que la primavera encara es resisteix a manifestar-se amb tota la seva lluentor. Les gandaies Reseda lutea formen densos matollars als vessants en solana dels suaus turons que s'estenen sobre la ciutat, barrejades amb les aromàtiques rudes Ruta chalepensis que trobem encara aponcellades. Les diferents estepes comencen també a mostrar les seves primeres flors. Tanmateix vaig darrere d'una espècie d'estepa en concret, que aquí a Collserola compta amb un parell de poblacions molt minúscules. Una d'elles fou escombrada per un incendi fa uns tres anys (2015) i els anys següents ja no vaig saber trobar cap rastre visible. Parlo de l'elegant estepa ladanífera Cistus ladaniferus, planta pròpia de les brolles meridionals de la Península, que enguany ha retornat, probablement afavorida per petites actuacions d'esclarissades. He comptat uns 8 exemplars de mides diverses, només un d'ells en flor i dos més en poncella. Havia estat una pèrdua molt lamentable, que la mateixa Natura ha tingut la força d'esmenar, gràcies a la capacitat d'aquestes espècies piròfiles per ressogir de les cendres. Conviu amb l'arboç Arbutus unedo, el bruc Erica arborea, el fals aladern Phillyrea angustifolia, el ginestell català Cytisus arboreus -esplèndidament florit encara-, rosers Rosa sp. i altres estepes como Cistus salviifolius i Cistus monspeliensis, amb la qual es pertinent comparar-la per destriar les petites diferències en color, textura, formes i mides del fullam i en el tacte, molt més resinòs en el cas de la ladanífera.


Mata amb poncelles de Cistus ladaniferus


Poncella d'estepa ladanífera


Cistus ladaniferus i Cistus monspeliensis de costat per comparar

Espectacular forida d'estepa ladanífera

Formigues furgant entre els estams

Cistus salviifolius

Cytisus arboreus catalaunicus

Erica arborea

Geometria vegetal amb la ciutat de fons

Astragalus monspessulanum

Mates de gandaies Reseda lutea

Reseda lutea, molt abundant a la solana


Stachys ocymastrum i la ciutat un xic torta

Fruits d'om Ulmus minor


Vicia benghalensis