lunes, 27 de mayo de 2019


Quart cap de setmana de maig



MIRANT FLORS AL MONTSANT


Dues incursions al Montsant, no pas massa allunyades una de l'altra, per gaudir de la flora de la serra: la rodalia d'Albarca i el camí d'accés al Congost de Fraguerau a Ulldemolins. Paisatge variat, amb bosc de pi roig, amb roure de fulla petita, extensos prats de jonça i brolles de sàlvia i porrassa (Aphyllanthion), terrenys més descarnats sobre sòls més o menys guixencs amb vegetació més esparsa però de gran interès, i herbassars de ribera al voltant de la riera que mena les seves aigües al riu Montsant. Ens acompanya aquest cop RP, sens dubte el màxim coneixedor de la flora del Montsant, autor d'una magna obra de referència. Comencem admirant un exemplar robust i singular de roure de fulla petita prop d'Albarca. La boira densa que ens rep i que ens acompanya en els primers acords del dia, s'anirà difuminant, donant pas a un dia assoleiat i força calorós. A la tarda, tanmateix, al Fraguerau, els núvols s'imposen de nou i ens cauen quatre gotes. El llistat de plantes observades és prou llarg i aquí en destaquem només les més rellevants.
Dues lleteresses interessants: Euphorbia nevadensis aragonensis dins del bosc, uns pocs exemplars, i Euphorbia minuta força comuna, en prats secs i rocallosos. Prou comuns son els llins Linum narbonense i Linum sufruticosum, les resedes Reseda stricta i el pinzell Coris monspeliensis. Les perfumades sàlvies Salvia lavandulifolia són abundants, com també ho és el timó groc Teucrium aureum i les medicinals sanguinàries blaves Lithospermum fruticosum, mentre que el timonet Thymus loscosii en va sortint de forma més aïllada, però encara cap en flor. Ens apareixen diverses compostes prou remarcables, com el rar Leontodon crispus, que compta aquí amb la que seria probablement la seva única localització a la península Ibèrica, la bonica escurçonera Scorzonera angustifolia, la gràcil serràtula nudicaule Serratula nudicaule, l'escanyabocs Carduncellus monspeliensum, la pinya de sant Joan Leuzea conifera, el menut Xeranthemum inapertum i sobretot el valuós seneci aurícula Senecio auricula, que suposava per a tots un dels punts calents de la jornada i que l'amic RP ens va guiar amablement per trobar-lo. És una planta de fins a 40 cm d'alt, de fulles totes o gairebé totes basals, de tons glaucs i forma cuneato espatulada, molt característica, i bonics capítols grocs, grossos i aparents. Ens apareixen quatre petites concentracions d'entre dos o tres i fins a una trentena llarga d'exemplars sobre un terreny abrupte de barranc amb domini de margues i guixos. Aquest seneci és endèmic del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica, en especial la Depressió de l'Ebre, i compta aquí amb una de les escasses localitzacions catalanes.
Altres plantes a destacar són el gitam Dictamnus hispanicus, de fragància poderosa, del qual retrobem la brolla ja coneguda, amb les mates mostrant una florida molt incipient, la pistolòquia o herba felera Aristoloquia pistoloquia, l'arenària de codina Arenaria conimbricensis, els elegants lliris de sant Bru Anthericum liliago, les abundants porrasses Asphodelus cerasiferus, un solitari pipiu blanc Ornithogalum narbonense, els talictres Thalictrum tuberosum, una única tulipa Tulipa sylvestris australis, amb la flor ja una mica pansida, i unes poques orquídies com ara Platanthera bifolia, Cephalanthera damasonium, Gymnadenia conopsea i Limodorum abortivum.


Barrancada guixosa entre pinedes


Pradell sec amb sempreviva Helichrysum stoechas

Prat de jonça Aphyllanthes monspeliensis

Cadolles Fondes al Congost de Fraguerau
Alzina florida Quercus ilex
Genista patens, ginesta endèmica de l'est de la península

Euphorbia minuta

Euphorbia nevadensis sp. aragonensis, una raresa

Thalictrum tuberosum

Coris monspeliensis
Timó groc Teucrium aureum

Helianthemum apeninum

Globularia vulgaris

Leontodon crispus, unaltra raresa

Reseda stricta

Rosa agrestis o similar

Aristolochia pistolochia

Tanacetum cinerariifolium, el piretre, conreat d'antic com a insecticida agricola en aquestes comarques meridionals
Senecio auricula, la més desitjada

Fulles basals del seneci arícula


Gitam per florir Dictamnus hispanicus
Tulipa sylvestris australis

Platanthera bifolia

Cephalanthera damasonium

Hyoscyamus niger, al poble d'Albarca

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian


domingo, 19 de mayo de 2019

Tercer cap de setmana de maig


PRIMAVERA ALS CINGLES DEL BERTÍ


Ruta improvisada per part de la serralada Prelitoral catalana, de Sant Llorenç de Munt al Bertí, on a la tarda fem una breu caminada. Al matí, una boira densa engoleix aquest dissabte el relleu abrupte dels conglomerats de Sant Llorenç. A l'hora de dinar, la pluja cau amb alegria, però potser massa poca estona. La tarda es presenta tanmateix radiant i un xic fresca. Molta planta florida arreu. Planta de roca com la corona de reina Saxifraga catalaunica, la bonica cargola de roca Erodium glandulosum o el teucri de codina Teucrium botrys. Planta de marges i peus de cingles com Reseda albaFerula communis, Silene nutans, Cytisus sessilifolius, Polygala calcarea o Dipcadi serotinum. Planta de marges de camins i sembrats com la sempre inspiradora rosella Papaver rhoeas o el discret lepidi Lepidium campestre. Planta de ribera i de bosc humit com el corniol Aquilegia vulgaris, el mill gruà Lithospermum purpurocaeruleum i el ranuncle Ranunculus bulbosus. Planta de brolla i timoneda com el mateix timó Thymus vulgaris, la siva de terra Thymelaea sanamunda, l'argirolobi Argyrolobium zanoni, l'elegant escurçonera Scorzonera angustifolia i la sorpresa d'una orquídia inesperada Orchis provincialis als Cingles del Bertí. 




Cargola de roca Erodium glandulosum

Corona de reina Saxifraga catalaunica
Silene nutans

Rosella Papaver rhoeas

Lepidium campestre

Aquilegia vulgaris

Plançó d'auró blanc Acer campestris

Bauma de l'Espluga

Veronica tenuifolium

Cytisus sessilifolius

Lotus corniculatus i Polygala calcarea

Ferula communis amb tija de la inflorescència incipient

Melilotus elegans o sp. (difícil sense el fruit)

Reseda alba

Reseda alba al caire del cingle

Rosa canina
Thymelaea sanamunda, la siva de terra

Scorzonera angustifolia

Orchis provincialis, ja una mica pansida, dins la brolla de timó i bruc d'hivern

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

lunes, 13 de mayo de 2019



Segon cap de setmana de maig

ENDEMISMES I RARESES A LO PORT


Cap de setmana per les Terres de l'Ebre, amb objectius interdisciplinaris molt engrescadors: ocells al Delta de l'Ebre, botànica en un esplèndid sector dels Ports de Tortosa i Beseit, i arqueu-antropologia visitant un parell d'abrics amb formidables pintures rupestres a Mas de Barberans i a Ulldecona. Les troballes botàniques han estat diverses, des del nivell del mar, prop dels Alfacs, als peus dels imponents cingles calcaris no massa lluny del poblet de Fredes, la població de més alçada de tota la Comunitat Valenciana, a 1.090 metres sobre el nivell del mar. Un mar que s'albira net i allunyat des de la ruta que des de Fredes mena al Barranc del Salt, entre boscos de pi roig, prats eixuts d'eriçó Erinacea anthyllis, ara en flor, i espectaculars balconades amb roques de formes capricioses i balmes humides on prosperen algunes plantes de gran interès, per la seva condició de rares o endèmiques. Tot seguit un breu repàs gràfic de les delicioses criatures que poguerem admirar.

Agró roig Ardea purpurea


Gavina corsa Larus audouinii prop d'una colònia de cria

Cabussó Podiceps cristatus a l'Encanyissada

Colònia de xatracs Sterna hirundo i parella de grisets Anas strepera a Riet Vell

Flamencs Phoenicopterus roseus

Zygophyllum album, planta rara i protegida
Nenúfars Nymphaea alba als Ullals de Baltassar, una de les dues úniques poblacions naturals de Catalunya  d'aquesta bonica i coneguda planta aquàtica

Ornithogalum arabicum, potser escapada de jardins

Digitalis obscura

Possiblement fullam d'Amelanchier ovalis, el corner

Rhamnus pumila

Valeriana tripteris tarraconensis, subespècie endèmica

Pinguicola dertosensis, endèmica, aprofitant un degotall a l'ombra d'una balma

Camí enlairat, als peus dels cingles

Antirrhinum pertegassi, endèmica

Santuari de l'Ermita, prop d'Ulldecona, paisatge on abunden els margallons i les cebes marines  

Pintures rupestres de l'estil llevantí. Visita guiada molt recomanable

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian