miércoles, 21 de agosto de 2019




Mitjans d'agost de 2019


UNA NOVA ZONA HUMIDA AL CONGOST


A la riba del tram mig baix del riu Congost, als termes municipals de Les Franqueses i Llerona, es va obrir al públic fa uns pocs mesos una nova zona de lleure, el parc del Falgar i la Verneda. Cobreix una extensió d'uns 171 mil m2, dividida en cinc espais diferents. Inclou una àrea de jocs infantils, una àrea destinada a aula de natura (encara per construir), un segon espai per a les escoles i altres col·lectius preparat per a la formació de tècnics de natura o per a la realització de tallers diversos -tots dos edificis suposadament respectuosos amb l'entorn-, una àrea arbrada i enjardinada i una llacuna d'aigües netes on es pretén afavorir l'establiment i cria d'ocells aquàtics. Aquesta càlida tarda del mes d'agost en què visitem el parc, aquest es troba ben ple de gent, sobretot de famílies amb nens petits, que poden gaudir de diferents atraccions on esbargir-se sense perill. Però també hi ha qui aprofita l'espai per donar via lliure a activitats potser més discutibles, com fer anar els maleïts drons, o com a circuit improvisat per on circular amunt i avall i fer soroll i aixecar una densa fumarada amb una motoreta conduïda per una criatura de pocs anys, sota la vigilància orgullosa del seu pare i l'enveja amagada del germanet petit que el segueix amb la mirada. Cal preguntar-se en aquests casos el perquè es permet la venda d'aquest tipus d'andròmines quan comptem amb una oferta tant immensa de joguines més adients per als nanos. Aquesta vegada una unitat de la policia local els detecta i crida l'atenció al pare, però un cop ha marxat, la motoreta i el seu sorollet molest torna a rodar com si res. A la riba de la llacuna hi ha qui hi ha instalat les seves taules de pícnic per mandrejar com si fos el seu jardinet privat i més enllà hi ha qui fa einlairar un dron ben sorollós, amb el qual, qui sap, pren fotografies. El parc, que es vol incloure en la xarxa natura 2000, per mantenir uns mínims de protecció i d'importància quant a la biodiversitat, hauria d'excloure determinades pràctiques i costums per part dels visitants i per tal d'aconseguir aquesta fita caldrà una mica d'amable pedagogia.
A la llacuna veiem alguns ocells que neden tranquils, aparentment aliens a aquestes dèries insòlites dels humans: cabussets, fotges, polles d'aigua i dos bernats que passen en vol. Salicàries i epilobis embelleixen les ribes amb el color rosa viu de les seves flors exuberants. Tot plegat constitueix un espai amb una gran potencialitat on es pot combinar l'ús ciutadà -tant lúdic com pedagògic- amb la protecció d'una nova zona humida, a tocar del riu Congost, que pot ser aprofitar per un munt d'espècies d'animals autòctons, siguin ocells, amfibis, rèptils, peixos o invertebrats.

A la riba del riu Congost prosperen una bona diversitat de plantes de ribera, moltes de les quals són foranies, com ara la nyàmera Helianthus tuberosus, de tubercles comestibles, o la medicinal Artermisia annua, de la qual han estat aïllats principis actius que s'utilitzen en la lluita contra la malària o com a estimulant del sistema immunitari, o la composta Ambrosia coronopifolia, que forma pradells densos a pocs metres de la llera. Trobem també d'autòctones com l'esmentada salicària Lythrum salicaria, coneguda planta remeiera, emprada com a remei astringent per guarir hemorràgies i diarrees, la verrucària Heliotropium europaeum, usada de forma tradicional per eliminar les berrugues, l'esvelta persicària Polygonum persicaria, amb virtuts astringents, o bé el bonic epilobi Epilobium hirsutum, els fruits del qual, en forma d'agulla llarga, en obrir-se'n despleguen un garbuix de cotó que facilita la dispersió de les petites llavoretes que hi contenen.





Entrada provisional al parc del Falgar i la Verneda

Exposició d'intencions

Riba amb salicàries i bells reflexos a l'aigua
Epilobium hirsutum

Llacuna del Falgar

La policia local crida l'atenció al pare del nen motorista

Artemisia annua
Sideritis romana

Ambrosia coronopifolia, d'origen americà

La nyàmera Helianthus tuberosus, amb les primeres plantes en flor
Fruits de saüc Sambucus nigra, freqüent a la riba del Congost

No massa lluny d'aqui, muntanya amunt, als Cingles del Bertí, en localitzem, una mica per atzar, una petita concentració de la bellíssima lisimàquia blanca, Lysimachia ephemerum, en un fondal més o menys humit, sobre terra argilós, envoltat de roldor, esbarzer, romaní, pulicària, brucs i alguns joncs, juntament amb alguna falguera prou simptomàtica de la presència oculta d'una font d'aigua, Adiatum capillus-veneris. De lisimàquies hi comptem uns 74 exemplars florits o ja en fruit, no poden haver massa més.

A la zona del Verder, molt castigada per les servituds que la urbanització propera imposa, vora el torrent, per on flueix aigua inclús en plena sequera estival, la mata d'orval Hypericum androsaemum ens mostra els seus fruits lluents i carnosos ja ben madurs o inclús una mica pansits. Aquest hipèric, no pas tan conegut ni emprat com el Hy. perforatum, s'havia utilitzat també amb finalitats curatives, com a vulnerari, astringent, antiinflamatori, antireumàtic, antiedematós, però sobretot com a laxant i purgant potent. El camí que transcorre per sobre del torrent, sotmès al pas de maquinària pesada, es troba recolonitzat per plantes oportunistes, ruderals i de ribera. Els blets blancs Chenopodium album, han prosperat molt, tot formant bosquines d'herba tendra, amb exemplars ben grossos, de fins a 2 metres d'alt i més. Hi conviuen amb bardanes Arctium minus, diferents amarants, saponària Saponaria officinalis, passacamins, senecis, bidents de vinya, conizes i altres.


Racó de les lisimàquies

Lysimachia ephemerum en un fondal dels Cingles del Bertí

Adiantum capillus-veneris, prova clara de la presència d'aigua en aquest fondal

Centaurium erythraea, medicinal

Pulicaria dysenterica, medicinal

Hypericum androsaemum, l'orval, medicinal de poc ús
Saponaria officinalis
Echinochloa colona?

Blet blanc Chenopodium album

Bosquet tendre de blets

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian



martes, 13 de agosto de 2019


Segon cap de setmana d'agost

ELS CAMPS DE SANT FELIU


Als camps de Sant Feliu s'hi planten userda, gira-sol, cereals. Ara els camps es veuen secs, recremats per tants dies de sequera, de calorada rotunda, de manca de pluges i de fort vent. A algunes parcel·les els tractors ja hi treballen per llaurar la terra endurida. Els gavians s'apropen en estols grans per capturar invertebrats que ara es troben desprotegits rere el pas implacable de la màquina. El tractor provoca onades de pols densa i elimina tot rastre de verd a terra. A altres parcel·les i als marges sovintegen encara les plantes ruderals, oportunistes, plantes resistents de valenta florida estival, que nodreixen de nèctar a un munt d'insectes. En citem algunes d'aquestes plantes: Heliotropium europaeum, Convolvulus arvensis, Malva sylvestris, Centaurea solstitialis, Lactuca serriola, grans esteses de l'espinós Carthamus lanatus, Centaurea calcitrapa, Ammi majus, Daucus carota, Chondrilla juncea, Foeniculum vulgare, Euphorbia serrata, Reseda phyteuma, Kickxia spuria entre els rostolls, Chenopodium album, Tribulus terrestris, Portulaca oleracea, etc. com a naturals o autòctones, i Mirabilis jalapa, Amaranthus retroflexus, Sorghum halepensis, Datura stramonium, etc. com a al·lòctones. Als talussos dels canals per on no flueix ni un bri d'aigua, la verdor és més acusada: Hi trobem plantes de ribera com ara l'aloc Vitex agnus-castus, en plena floració, Scrophularia aquatica, Dipsacus fullonum, Ulmus minor, Vitis vinifera, Rubus ulmifolius, etc. 
No lluny d'aquí, vora un canal on sí que corre l'aigua, enguany comptem fins a 86 exemplars florits o fruitats d'una valuosa planta rara i protegida, el jonc florit Butomus umbellatus, que visitem cada any. Les flors se'ns apareixen ja una mica pansides o bé fructificades, però almenys la població sembla gaudir d'una bona salut encara. Conviu amb Lythrum salicaria, Epilobium hirsutum, Althaea officinalis, Equisetum ramossissima, Lysimachia vulgaris, Vitex agnus-castus, Picris echioides i altres. 



Bales de palla destinades a farratge
Els gavians se senten cridats

És temps de llaurar la terra


Veinatge entre un camp no llaurat i un altre que sí

Parcel·la encatifada de verrucària Heliotropium europaeum

Kickxia spuria entre rostolls
Centaurea solstitialis

Tribulus terrestris, medicinal
Lactuca serriola


Carthamus lanatus
Reseda phyteuma

El màstec Chondrilla juncea, comestible en amanida

Scrophularia aquatica

Vitex agnus-castus, l'aloc, medicinal

Mirabilis jalapa
Lysimachia vulgaris, fruitada
Ludwigia peploides
Hàbitat del Butomus

Lythrum salicaria, medicinal


Butomus umbellatus. Les vespes visiten les flors

Jonc florit Butomus umbellatus, fruitat

Flors del Butomus. S'observen els tres pètals i els tres sèpals, els sis o cinc estams i els sis fol·licres en verticil.
La planta és a punt per donar fruits

Lliri de mar Pancratium maritimum a la platja
Totes les fotos del blog @ Jordi Cebrian





domingo, 4 de agosto de 2019


Primer cap de setmana d'agost

CARPESIUM 89, LYSIMACHIA 71

Voltem per diferents indrets de les Guilleries i per Sant Miquel del Fai als Cingles del Bertí, serralada Prelitoral, per retrobar-nos amb un seguit de plantes interessants, a les quals els solem dedicar una visita cada any per aquestes xafogoses dades d'estiu. Cal cercar aigua, encara que sigui minsa i estancada, en rierols, torrents i estanyols, si volem gaudir de planta en flor. La resta se'ns apareix recremada arreu, és el que toca a ple estiu. Malgrat les altes temperatures, nos anem a comptar plantes, de quatre espècies estimades, triant espais més o menys frescals que ens permeten esquivar la calorada. El títol no és el resultat d'un enfrontament esportiu entre dos equips de noms estrafolaris, sinó el resum d'un recompte molt aproximatiu.

Cucubalus baccifer, una cariofil·làcia de ribera, molt difusa, que cal entretenir-se una mica per poder detectar en el garbuix d'herba tendre del llit del bosc de ribera, a l'ombra de freixes, salzes, àlbers i verns. Trobem uns tres exemplars en flor o bé incipients, i una desena llarga per florir, si ho arriben a fer. Conviu amb Arctium minus, Clematis vidalba, Plantago major, Calystegia sepium, Solanum dulcamara, Torilis arvensis, Prunella vulgaris, Geum urbanum, Hypericum tetrapterum, Pulicaria dysenterica, Equisetum maximum, Sparganium rectum, Typha latifolia, Cirsium monspessulanum, dins de l'associació Convolvulion sepium.

Carpesium cernuum, una curiosa composta de capítols pèndols de floretes grogues, que relocalitzem en una clariana i marge d'alzinar. Comptabilitzem en una extensió lineal d'uns 15 metres, fins a 89 exemplars, ben florits, per florir encara o inclús començant a pansir-se. Conviu entre d'altres amb Plantago major, Daucus carota, Geum urbanum, Campanula trachelium, Echium vulgare, Euphorbia amygdaloides, etc.

Agrimonia procera, una rosàcia subtilment fragant, que relocalitzem vora la Riera Major, no lluny de Sant Sadurni d'Ossormort. Conviu amb Dianthus pyrenaicus, Inula conyza, Eupatorium cannabina, Peucedanum oreoselinum, Lilium martagon i altres. Es tracta d'un sol exemplar, robust, les flors del qual ja comencen a pansir-se.

Lysimachia ephemerum, bellíssima primulàcia de fins a 160 cm d'alt, de fulles linear-lanceolades, d'un to verd blavós i un llarg raïm cilíndric de flors blanques, molt espectacular. Poden haver per sobre dels 70 exemplars, en un espai ombrívol, moll i frescal, a l'ombra d'uns imponents penya-segats de conglomerat. Conviu amb Lythrum salicaria, Dorycnium rectum, Pulicaria dysenterica, Samolus valerandi, Equisetum maximum, Cirsium monspessulanum, Epilobium hirsutum, Eupatorium cannabina, Typha angustifolia, Arundo donax, Carex sp., etc.

Aiguamoll de la Font Trobada

Cucubalus baccifer

Planta molt difusa

Calze campanulat i pètals bilobats

Alisma plantago-aquatica

Hypericum tetrapterum, de tija quadrangular
Acer campestris


Carpesium cernuum

Florida incipient

Florida plena, capítols pèndols



Agrimonia procera

Peucedanum oreoselinum, abundant
Sempervivum tectorum sobre cingle
Lysimachia ephemerum



Dorycnium rectum, infrutescència
Samolus valerandi

Epilobium hirsutum

Salicària Lythrum salicaria
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian