martes, 18 de junio de 2019





FLORA ÀRTICA, INCIPIÈNCIES

Breu apunt per donar constància en aquest blog de botànica amateur d’unes poques observacions de flora àrtica obtingudes al llarg d’un recent viatge per les Lapònies finesa i noruega. L’objectiu primordial de la ruta era, tanmateix, l’observació d’ocells, especialment en la península de Varanger, territori noruec gairebé fronterer amb Rússia, que constitueix una de les destinacions predilectes dels ornitòlegs a Europa.
Gaudim d’una bona representació de paisatges nòrdics, començant pels boscos inacabables de pins Pinus sylvestris, interromputs pels nombrosos llacs de totes les mides, que caracteritzen el típic paisatge de l’alta Lapònia finlandesa, entre Ivalo i gairebé arribant a la frontera amb Noruega, a Utsjoki. A partir d’aquí entrem de ple en el món àrtic de tundra, on només uns pocs arbres gosen plantar cara a les adversitats del clima extrem. Bedolls nans, altres espècies de bedolls, com el pubescent i el comú, una gran diversitat de salzes menuts i una densa cobertura de mates i arbustos de fulla perenne, formada per diferents espècies de nabius, ginebrons, l’abundant Empetrum, la boixerola alpina o l’esbarzer alpí, entre d’altres, conformen una vegetació que no pas per monòtona resulta menys interessant. És el paradís pels briòlegs, molses abundants, que encatifen el llit del bosc i les roques, però també dels líquens, que constitueixen l’aliment únic amb el qual poden comptar els ramats de rens a l’hivern, quan el paisatge es tenyeix d’un blanc pur i els rens han de furgar sense treva a la neu per trobar l’aliment desitjat.

Som a la primera setmana de juny, i la primavera tot just comença a manifestar els seus primers badalls després del llarg i cru hivern. Un hivern, tanmateix, que com ens diuen els locals, ja tampoc són el que eren, cada cop esdevenen més curts i més benignes. La neu i el gel, en un lent procés de desglaç, és ben present als altiplans, per la zona de Gedne i Båtsfjord, també per la zona d’Ifjord i Kune, camí de Lakselv. Les floracions són molt escasses encara arreu.


Lemmenjoki


Llac d'Inari


Paisatge àrtic a Hamingsberg


Altiplans de Gedne a Varanger


Llacs glaçats a Kune

Paisatge àrtic a Kune

Boscos de bedolls a Ifjord




Els bedolls nans, omnipresents

El bedoll nan Betula nana és l’arbre o arbret més representatiu de la tundra àrtica. El trobem per tot Noruega i pel nord de Finlàndia i Suècia. Creix tant en muntanyes com vora al mar, en landes, pastures i matollars, associat generalment als nabius, èmpetrums i ginebrons. És un arbre molt important per a la cultura sami, on és conegut com a Skierri, i el fan servir per múltiples aplicacions. Les fulles, com també les dels altres bedolls, les usen per preparar infusions, que resulten molt diürètiques i sudoríferes. Antigament s’havien destinat a combatre la tuberculosi, però també per tractar la dermatitis seborreica en forma de loció. Les fulles són aprofitades també com a condiment aromàtic. Aporten, diuen, un toc muntanyenc als guisats de ren. Els ramats, ovelles i cavalls, són tractats amb remeis de fulles i escorça de bedoll per facilitar l’eliminació de paràsits i per guarir altres malalties digestives. L’oli que contenen el fan servir per fer foc, cosa gens fàcil d’altra manera en les fredes i humides nits d’hivern. I les branques i branquillons són emprades per fer escombres i eines agrícoles. La gran majoria de gerros, copes, olles, plats que els samis utilitzen en el seu dia a dia estan fets de fusta de bedoll. Un altre material molt característic de l’artesania sami és el báhkki, o nus de l’arbre, generalment també de bedoll, amb el qual teixien els coneguts tambors dels xamans sami, prohibits i perseguits durant segles pel fanatisme religiós d’una branca del luteranisme a Escandinàvia.

Bosc de bedolls

Bedolls ventejats

Bedolls al fiord de Porsagen a Staubbursdalen


Bedolls nans Betula nana

Betula nana i Empetrum nigrum

Salix pentandra o similar

Aments de salze

Nabius vermells i altres fruits del bosc

Els fruits del bosc són també motiu de tradicions molt arrelades a tot Lapònia. Al pic de l’estiu, els matollars de nabius, esbarzers i èmpetrum es carreguen d’aquests petits fruits rodons, que no només suposen un rebost insubstituïble per a un gran nombre d’animalons de totes les mides, també són importants per als habitants de Lapònia i de tota Escandinàvia. Constitueixen un ingredient valuós de la seva cuina tradicional i també de les més noves tendències en gastronomia. Un plat típic és la carn de ren, esmicolada, acompanyada de puré de patates y salsa dolça amb fruits de nabiu vermell Vaccinium vitis-idaea, en anglès lingon berries. A la zona del fiord de Porsanger és força comú l’esbarzer àrtic Rubus chamaemorus, cloudberry en anglès. És costum sortir al camp per collir aquests fruits refrescants, amb els quals es preparen melmelades, sucs, xarops i licors diversos. Suposa un ingredient bàsic de la dieta sami. També dels fruits de l’Empetrum nigrun, crowberry en anglès, especialment rics en antioxidants, es fan sucs i batuts molt apreciats.

Nabiu vermell Vaccinium vitis-idaea


Empetrum nigrum, molt abundant

Arctostaphyllos alpina


Les primeres floracions

Plantes que al nostre estimat Pirineu hem de pujar muntanya amunt, de vegades per sobre dels 1.800-2.000 m d’altitud, per trobar-les amb sort, aquí a l’àrtic apareixen gairebé arran de mar. És el cas dels esmentats nabius, dels èmpetrums, de la boixerola i l’esbarzer àrtic, però també de Loiseleuria procumbens, de les dríes Dryas octopetala i d’algunes saxífragues. Les floracions són encara molt escasses, però a la zona de Hamningsberg, de rotund accent àrtic, trobem florida la bonica Saxifraga oppositifolia, molt primerenca, amb els seus coixinets d’atapeïdes flors roses, al parc nacional de Stabbursdalen, al fiord de Porsanger, ens apareixen Loiseleuria, Dryas, Oxytropis lapponica i Silene acaulis, i molt més al sud, a la Lapònia finlandesa, al parc nacional de Lemmenjoki, veiem Caltha palustris, Ribes rubrum i Equisetum sylvaticum, entre d’altres.


Cochlearia officinalis, a la costa

Primula elatior, adventícia

Saxifraga oppositifolia



Saxifraga pubescens o similar

Dryas octopetala

Silene acaulis

Loiseleuria procumbens


Oxytropis lapponica

Equisetum sylvaticum

Ribes rubrum


I després Tallinn

Els darrers tres dies els passem fent turisme a l’encisadora ciutat de Tallinn, capital d’Estònia. Dins de l’enorme complex del museu a l’aire lliure de l’Estònia rural l’Eesti Vabaohumuuseum, dominat per densos boscos de pi roig, amb til·lers i bedolls, ens sorprèn trobar un cop més plantes alpines o nòrdiques, que als Pirineus són molt i molt escasses, com ara Convallaria majalis, que forma catifes denses al llit del bosc,  el raïm de guineu Paris quadrifolia, la pírola Pyrola rotundifolia, la potentil·la Potentilla anserina i la interessant Maianthemum bifolia, que aquí és relativament comuna. 



Pyrola rotundifolia

Convallaria majalis


Maianthemum bifolia

Paris quadrifolia

Listera ovata

Dicentra spectabilis, ornamental

Syringa vulgaris, el lilac, planta ornamental, aromàtica, molt estesa a Tallinn
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian


lunes, 27 de mayo de 2019


Quart cap de setmana de maig



MIRANT FLORS AL MONTSANT


Dues incursions al Montsant, no pas massa allunyades una de l'altra, per gaudir de la flora de la serra: la rodalia d'Albarca i el camí d'accés al Congost de Fraguerau a Ulldemolins. Paisatge variat, amb bosc de pi roig, amb roure de fulla petita, extensos prats de jonça i brolles de sàlvia i porrassa (Aphyllanthion), terrenys més descarnats sobre sòls més o menys guixencs amb vegetació més esparsa però de gran interès, i herbassars de ribera al voltant de la riera que mena les seves aigües al riu Montsant. Ens acompanya aquest cop RP, sens dubte el màxim coneixedor de la flora del Montsant, autor d'una magna obra de referència. Comencem admirant un exemplar robust i singular de roure de fulla petita prop d'Albarca. La boira densa que ens rep i que ens acompanya en els primers acords del dia, s'anirà difuminant, donant pas a un dia assoleiat i força calorós. A la tarda, tanmateix, al Fraguerau, els núvols s'imposen de nou i ens cauen quatre gotes. El llistat de plantes observades és prou llarg i aquí en destaquem només les més rellevants.
Dues lleteresses interessants: Euphorbia nevadensis aragonensis dins del bosc, uns pocs exemplars, i Euphorbia minuta força comuna, en prats secs i rocallosos. Prou comuns son els llins Linum narbonense i Linum sufruticosum, les resedes Reseda stricta i el pinzell Coris monspeliensis. Les perfumades sàlvies Salvia lavandulifolia són abundants, com també ho és el timó groc Teucrium aureum i les medicinals sanguinàries blaves Lithospermum fruticosum, mentre que el timonet Thymus loscosii en va sortint de forma més aïllada, però encara cap en flor. Ens apareixen diverses compostes prou remarcables, com el rar Leontodon crispus, que compta aquí amb la que seria probablement la seva única localització a la península Ibèrica, la bonica escurçonera Scorzonera angustifolia, la gràcil serràtula nudicaule Serratula nudicaule, l'escanyabocs Carduncellus monspeliensum, la pinya de sant Joan Leuzea conifera, el menut Xeranthemum inapertum i sobretot el valuós seneci aurícula Senecio auricula, que suposava per a tots un dels punts calents de la jornada i que l'amic RP ens va guiar amablement per trobar-lo. És una planta de fins a 40 cm d'alt, de fulles totes o gairebé totes basals, de tons glaucs i forma cuneato espatulada, molt característica, i bonics capítols grocs, grossos i aparents. Ens apareixen quatre petites concentracions d'entre dos o tres i fins a una trentena llarga d'exemplars sobre un terreny abrupte de barranc amb domini de margues i guixos. Aquest seneci és endèmic del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica, en especial la Depressió de l'Ebre, i compta aquí amb una de les escasses localitzacions catalanes.
Altres plantes a destacar són el gitam Dictamnus hispanicus, de fragància poderosa, del qual retrobem la brolla ja coneguda, amb les mates mostrant una florida molt incipient, la pistolòquia o herba felera Aristoloquia pistoloquia, l'arenària de codina Arenaria conimbricensis, els elegants lliris de sant Bru Anthericum liliago, les abundants porrasses Asphodelus cerasiferus, un solitari pipiu blanc Ornithogalum narbonense, els talictres Thalictrum tuberosum, una única tulipa Tulipa sylvestris australis, amb la flor ja una mica pansida, i unes poques orquídies com ara Platanthera bifolia, Cephalanthera damasonium, Gymnadenia conopsea i Limodorum abortivum.


Barrancada guixosa entre pinedes


Pradell sec amb sempreviva Helichrysum stoechas

Prat de jonça Aphyllanthes monspeliensis

Cadolles Fondes al Congost de Fraguerau
Alzina florida Quercus ilex
Genista patens, ginesta endèmica de l'est de la península

Euphorbia minuta

Euphorbia nevadensis sp. aragonensis, una raresa

Thalictrum tuberosum

Coris monspeliensis
Timó groc Teucrium aureum

Helianthemum apeninum

Globularia vulgaris

Leontodon crispus, unaltra raresa

Reseda stricta

Rosa agrestis o similar

Aristolochia pistolochia

Tanacetum cinerariifolium, el piretre, conreat d'antic com a insecticida agricola en aquestes comarques meridionals
Senecio auricula, la més desitjada

Fulles basals del seneci arícula


Gitam per florir Dictamnus hispanicus
Tulipa sylvestris australis

Platanthera bifolia

Cephalanthera damasonium

Hyoscyamus niger, al poble d'Albarca

Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian