martes, 12 de febrero de 2019


Segona setmana de febrer de 2019

DE PRÍMULES I PENSAMENTS


L'art i la botànica, com també l'arquitectura i la botànica, han conviscut sovint i s'han fusionat en innombrables ocasions, en obres pictòriques i escultòriques, en el disseny d'espais i d'edificis, en la creació d'ambients de convivència. El conegut gos florit del Guggenheim de Bilbao, situat a l'entrada de l'emblemàtic museu bilbaí des de l'any 1997, és un bon exemple d'aquesta simbiosi entre art i natura. Conegut com el Puppy, recrea un cadell de west highland terrier i és obra de l'artista Jeff Koons. Construït sobre una estructura d'acer inoxidable i farcida d'un substrat de terra adobada, recobert d'un mantell verd, el gos ateny una mida de 12 metres i un pes que supera les 15 tones. El mantell apareix foradat per un munt d'orificis que poden arribar a acollir vora les 36 mil flors. A l'interior del gos hi ha un sistema de rec que funciona a les nits. La gran diversitat de colors de les flors plantades confereixen al cadell gegant una imatge multicolor, alegre i festiva, que no deixa a ningú indiferent, com ho prova el fet de que contínuament trobem a visitants, siguin turistes o no, prenent-se fotos davant de la criatura. Segons l'època de l'any trobem unes flors o unes altres. A la primavera abunden les petúnies, els clavells, les begònies, les lobèlies i altres. A l'hivern, en canvi, hi dominen els pensaments, en ser espècies resistents a les baixes temperatures i a l'excés d'humitat, però són pensaments de molts colors, blaus, liles, grocs, taronges, blancs, etc. que permeten mantenir una potent policromia. Cada mes es fa l'adob del jardí vertical però la terra només es canvi cada pocs anys. I per substituir les flors, s'ha de bastir una estructura exterior per poder accedir a tots els foradets on s'han de plantar de nou. 
Als murs i parets de la ria i del mirador d'Artxanda apareixen unes poques plantes florides que no ens passen desapercebudes: una composta originària d'Amèrica Erigeron karvinskianus coneguda com la vitadínia, emprada antigament en jardineria, i la preciosa campanulàcia Trachelium caeruleum, el setge blau, les inflorescències del qual estan majoritàriament marcides. 
Les prímules ens esperen una mica més a l'est. Al llit d'un humit bosc de ribera, a la vora de la ria de Gernika, a Urdaibai, una concentració d'unes poques prímules Primula acaulis que llueixen ja les seves esplèndides flors grogues, compartint espai amb gatasses Ranunculus ficaria i vinques Vinca difformis.
Però abans i més a l'oest gaudim d'una magnífica ruta en barca per les maresmes de Santoña, per observar ocells aquàtics, en una jornada matinal molt profitosa, malgrat la pluja intermitent.


Puppy, el gos florit, rep els visitants del museu Guggenheim

Centenars de visitants en fan fotos davant del cadell de gos multicolor


A l'hivern hi dominen els pensaments de tots colors

Columna floral amb pensaments blancs al parc de Casilda

Maman, l'aranya de Louise Bourgeois

Erigeron karvinskianus

Trachelium caeruleum

La palmera canària tan o més alta que un edifici de sis plantes, davant la ria

Primula acaulis

La cassoleta vermella Sarcoscypha coccinea

Estol d'oques de collar Branta bernicla 


Calàbria grossa Gavia immer

Podiceps auritus, una raressa molt buscada
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian

sábado, 26 de enero de 2019


Dissabte, 26 de gener de 2019

GALANTHADA EN SOL MAJOR

Dissabte sorprenentment càlid després de successives jornades de rigorós hivern els dies previs al Pirineu. Cel radiant, vent inexistent, una treva de temperatures primaverals a l'espera de què tornin a davallar ja des de demà mateix. Molta i molta gentada a Setcases, gent de ciutat delerosa de trepitjar la neu. Abunden les famílies amb nens petits, carregant raquetes o trineus. Cal dir que la neu no apareix fins que s'arriba a aquest poble, gens ni mica abans, però és prou abundant un cop enfiles la carretera vers a Vall Ter. Paisatge vestit d'un blanc pur, gairebé enlluernador, bons gruixos de neu sobretot a les fondalades, al tram més alt del riu Ter, una acumulació d'aigua i humitat que ens fan confiar en una florida prometedora aquesta primavera i l'estiu.
Més al sud, a Ripoll, a la via verda que ressegueix el curs del Ter, trobem una petita concentració de lliris de neu Galanthus nivalis, la primera planta en florir de l'any a la muntanya i que ens obsequia amb la serena vistositat de les seves flors blanques. Tanmateix ens entristeix de veure el bosc de ribera molt malmès, amb una tala massiva d'arbres que no sabem a què respon.




Neu al curs alt del Ter

Caramells a Setcases

Lliri de neu Galanthus nivalis


Els nostres primers lliris de l'any

Tala massiva d'arbres a la riba del Ter a Ripoll
Totes les fotos del blog @ Jordi Cebrian 2019