lunes, 30 de diciembre de 2019


Dissabte, 28 de desembre


LES RAVENISSES DE MÓRA



Als extensos horts de la rodalia de Móra d'Ebre trobem plantacions de préssecs, d'oliveres, amb alguns exemplars de mida formidable -avui dia tan cobdiciats-, d'ametllers i de vinya -els menys aquí-, alternats amb petites bosquines de pi blanc i d'alzinar. És un veritable paradís per als tords, les puputs, els pinsans, les cogullades i els cotolius, també per als mussols i les garses. La gatosa Ulex parviflorus se'ns apareix ja ben florida, aportant un to groc daurat molt inspirador al paisatge eixut de la plana de l'Ebre. Romaní, foixarda i bruc d'hivern també són florits, oferint un abundós banc de nèctar als insectes pol·linitzadors que segueixen actius malgrat el fred intens de les matinades. El terra dels horts es troba densament tapissat de blanc per la florida espectacular de les ravenisses Diplotaxis erucoides, que sovint adquireix forma de franges rectes tot seguint la clariana entre dues línies d'ametllers, préssecs o oliveres plantats. La ravenissa, com prou es coneix, és una crucífera que pot florir al llarg de tot l'any. Presenta les fulles basals sovint en roseta, de forma lirato-pinatipartides i les superiors més o menys oblongues. Les flors, reunides en inflorescències denses, tenen els pètals blancs o sovint tenyits de rosa clar. Tota la planta és en teoria comestible, i havia estat aprofitada en temps de penúries com a menjar recurrent, en substitució de l'enciam o l'escarola. Les fulles tenen un regust una mica amarg, que recorda lleugerament a la mostassa. Amb les inflorescències, barrejades amb all, llimona i oli d'oliva, es fan salses un xic picants, molt adients per amanir amanides i condimentar guisats de carn. També s'havia usat tradicionalment en veterinària, com a galactòfuga, per fer perdre la llet a les vaques. 




Olivera Olea europaea

Les darreres olives sense collir


Barreres de gatosa florida vora els horts de presseguers


La foixarda Globularia alypum comença a florir

Bruc d'hivern Erica multiflora



Espectaculars catifes de ravenisses

L'esplendor de les ravenisses

Ravenissa blanca Diplotaxis erucoides
La nostra gratitud als nostres amics JAP i CR residents ja a Móra d'Ebre


NOTA: Anunciem l'estrena d'un nou bloc dedicat a les plantes i ocells del parc del Putxet de Barcelona:  Fitoderia-Putxet  http://fitoderia-putxet.blogspot.com

viernes, 20 de diciembre de 2019




Dimecres, 18 de desembre de 2019


A VOLTES AMB LES MOLSES


A instàncies de l'amic RRM, explorem la riera de la Baliarda, a tocar de sant Feliu de Codines, com a preparatòria de dues sortides previstes en aquest mateix indret amb amics i amb Depana, aquesta darrera  ja al mes de març. Ens acompanya l'amic CP, gran expert en briòfits, amb el qual anirem analitzant les molses i hepàtiques que ens van sortint. És un espai inesperadament humit i frescal, on diverses rieres conflueixen al torrent de la Roca, l'únic que porta un bon cabdal aigua avui. Una d'aquestes rieres és la de Baliarda. Hi domina el pi blanc amb alzinar, bruc d'hivern i olivereta Ligustrum vulgare. Destaquen les esteses de mill gruà Lithospermum purpurocaeruleum, herbeis de ribera tenyits ara d'un groc pàl·lid. A les rieres no falten alguns hidròfits i plantes de ribera com Carex pendula i Carex sylvatica (?), Apium nodiflorum, Hypericum androsaemum, Lemna minor, Equisetum maximum, Salix cinerea o el llorer Laurus nobilis, entre d'altres. CP ens mostra un munt de molses, que no sempre és fàcil de destriar unes de les altres. La llista és prou llarga: Pleurochaete squarrosa, Ctenidium molluscum, Fissidens sp., Hypnum cupressiforme, Pseudoscleropodium purum, Orthotrichum sp., Bryum sp., Neckera crispa, Plagiomnium undulatum, Cryphaea heteromalla, Eurynchium sp. o la bonica hepàtica Radula complanata, fins a una trentena d'espècies diferents. Ens apareixen a les roques de la riera, en talussos humits i ombrejats, sobre el tronc d'avellaners, salzes o alzines, en clarianes humides i en murets a l'obaga.  Tot plegat acaba sent una jornada força profitosa. 


L'erosió que provoca el pas de les motos és prou evident sobre el terreny argilós 

Les pistes erosionades per les motos es troben sembrades de tolls profunds quan plou

Erica multiflora, encara ben florida

L'espectacular foixarda Globularia alypum, medicinal

El bonic torrent de la Roca

L'emblemàtic Gorg Negre, un indret encisador

Apium nodiflorum

Plantació de plàtans

Cua de cavall Equisetum maximum

Dryopteris filix-mas

Hypericum andoseamum

Llentia d'aigua Lemna minor

Herbei de mill gruà Lithospermum purpurocaeruleum

Aladern Rhamnus alaternus, fulles molt polimorfes

Smilax aspera

Laurus nobilis

Pleurochaete squarrosa

Bryum sp.??

Plagiomnium undulatum

Cryphaea heteromala

L'hepàtica Radula companata
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian 2019

domingo, 15 de diciembre de 2019




Dissabte 14 de desembre


PEL CAMÍ DE RONDA DE TOSSA


RM i jo fem de guies en una sortida de DEPANA. Dia magnífic, molt bona visibilitat, la mar ben blava i ni un bri de vent. Calor primaveral a les hores centrals, ningú diria que som a mitjans de desembre. Som onze, inclòs un nen petit, molt eixerit, persones totes elles molt ben disposades i amb ganes d'aprendre i de gaudir del dia. Recorrem un tram força abrupte del camí de ronda al sud de Tossa, des de la cala Es Codolar, passant pel desproporcionat mirador d'Es Cards -que ens ofereix tanmateix unes vistes colpidores d'aquest sector de costa feréstega i salvatge-, prenem tot seguit un senderó desdibuixat dins del bosc de pins, alzines i suros, per connectar amb el GR litoral fins al Xalet Vermell, des d'on fem una segona incursió al camí de ronda, que ens permet obtenir molt bones vistes sobre els penya-segats i els illots i roques a tocar de la costa, l'aresta marítima de la serra de Cadiretes. Retornem al poble pel GR d'on veníem i un ramal que baixa vorejant la riera per l'obaga. Caminem a l'ombra d'una surera parcialment esclarissada, un bosc, el del suro, que antigament s'havia explotat industrialment i que avui dia ho és de manera molt més marginal. Ensumem algunes plantes aromàtiques que anem trobant pel camí: Ruta chalepensis -un clàssic-, Rosmarinus officinalis, Psoralea bituminosa, Helichrysum stoechas, Pistacia lentiscus i altres. Ens fixem en les gatoses Ulex parviflorus, que ja comencen a florir, i en una altra genista de gran interès, l'endèmica Genista linifolia. Comentem el tema recurrent de les plantes al·lòctones i invasores, tan i tan abundants a gairebé tot litoral, sobre els penya-segats, als marges dels camins i les pistes, en descampats i sobre terreny més o menys pertorbats, però també en clarianes i a la vora de la riera. Ens hi trobem grans esteses de cactus, de campanetes i d'àloes, catifes de bàlsam, denses cortines de lligabosc japonès i atapeïdes concentracions d'una planta rastrera, originària d'Austràlia, que cobreix clarianes i rocam, l'einadia, molt abundant però resclosa en aquest tram de la Costa Brava entre Lloret i Tossa de mar. Un cop més la llista d'espècies és prou llarga: Opuntia ficus-indica, Lonicera japonica, Agave americana, Carpobrotus edulis, Senecio pterophorus, Senecio angulatus, Aloe maculata, Aloe sp., Phoenix canariensis, Ipomoea indica, Einadia nutans, Pittosporum tobira, Mirabilis jalapa, Matthiola incana, Lavatera arborea, Medicago arborea, Robinia pseudoacacia, Arundo donax, Phytolacca americana, Euryops chysanthemoides, Farfugium japonicum, Aptenia cordifolia, Osteospermum eklonis, Cortaderia selloana, Washingtonia filifera, Bougainvillea glabra, Tropaeolum majus, Passiflora caerulea, etc.  



Cala es Codolar, sota la muralla del castell

Part del tram que hem recorregut

Vista del tram del camí de ronda triat




Capvespre mariner

Genista linifolia


Bosc d'Opunties


La curiosa caseta del Xalet Vermell

Einadia nutans, planta australiana

Senecio angulatus. enfiladissa

Passiflora caerulea
Totes les fotos del blog © Jordi Cebrian 2019

domingo, 8 de diciembre de 2019


Divendres, 6 de desembre de 2019


ESTANYS DE SILS, AIGÜES DE LLEVANTADA


Passem pels estanys de Sils de tornada d'Olot. Encara podem gaudir d'imatges bucòliques de tardor a la Font Moixina. Hi trobem molta gent passejant però per sort també molts ocells. Pica-soques, raspinells i picotets visiten els arbres imponents d'aquest humit bosc atlàntic, amb roure pènol, faig i vern. Cap indici encara dels lliris de neu que aviat encatifaran un sector de la verneda. A Sils la llevantada ha fet que l'aigua s'hi hagi sortit de mare, tot anegant camps, cultius, plantacions de plàtans i pollancres, camins i feixes. No és possible accedir al camí dels aguaits, la torreta d'observació se'ns apareix impotent envoltada d'aigua per totes bandes. Ànecs de diverses espècies -xarxets, coll-verds, cullerots, xiuladors- hi neden despreocupats, malgrat la presència d'una bella arpella mascle, que en fa contínues passades. Dues oques egípcies volen en direcció nord, estols de martinets i esplugabous ocupen posicions als ajocadors i un flux constant de repicatalons, cruixidells i titelles també cerquen on passar la nit ben amagats al canyís. Hi ha molta aigua, promesa de vida nova, de generoses floracions. Però aquesta aigua excessiva aquest cop ha fet molt de mal, s'ha emportat la vida d'un pobre noi en una séquia propera. La gent ha vingut a gaudir del crepuscle, el sol es pon sobre la pel·lícula d'aigua quieta, el joc de llums és encisador, un espectacle únic que alguns fotògrafs han volgut aprofitar. Va ser aquí, a Sils, on vaig veure els meus primers lliris de neu, fa ja una bona colla d'anys.  

La Font Moixina, Olot



La tardor és encara present al bosc

Estanys de Sils després de la llevantada







La torreta inaccessible
Vegetació emmirallada

Capvespre a Sils
Totes les fotos © Jordi Cebrian